divendres, 27 de maig de 2022

Queixa i denúncia al Departament d'Educació

 

Escrit de queixa, suggerència i denúncia dirigit al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

 

Redacto aquest escrit de queixa i denúncia tant al personal directiu del Departament, com a la conselleria d’Educació. Presento aquesta queixa perquè considero inadmisible el que he viscut com a estudiant a l’escola EMAV de Barcelona, durant el curs 2021-2022. I tanmateix en com s’ha plantejat, el fer i materialitzar, les pre-inscripcions. En el meu cas, als cicles formatius de grau superior del curs 2022-2023...

 

I per a tal de denunciar el que considero un greuje i lesió al sistema educatiu i a la ciutadania, exposo:

 

Que:

com a persona vulnerabilitzada, que no vulnerable… voldria començar explicant que en els mesos de confinament, per l’estat d’alarma degut a la pandèmia de coronavirus, la qual fóra acompanyada  d’una  nefasta gestió per part dels càrrecs polítics, gestionant la pendèmia més repressivament i la situació derivada; que no pas posant els esforços en no malmetre la situació i salut de les persones. Una situació i una pressió  psicològica i emocional que vam patir la ciutadania. I que en el meu cas aquest confinament, va provocar tensions en la convivència amb la persona, amb la qual compartiem casa seva. 

Cal afegir, que com a persona vulnerabilitzada, amb un meravellòs diagnòstic en psiquiatria, ...Meravellòs perquè he sabut cuidar-me i aprofitar l’experiència per tal de no caure en les borses d’exclusió o d'incapacitats personals.

 Doncs, en el que refereix a l’accès a una vivenda, jo he patit tant els efectes de l’especulació immobiliaria i alhora també un accentuat racisme  en aquest accés, a un bé indispensable per a la salut i les auto-cures. I abans del confinament, jo ja patia problemes d’accés com ja he dit; i en favor de la persona amb la qual convivia a Tortellà i que el confinament ens va provocar mal estar i tensions i nervis, doncs aquesta persona cal remarcar que  portava cinc mesos acollint-me a casa seva, degut a problemes personals,  contextuals, familiars, socials… derivats d’un context i marc polític on els beneficis il·limitats compten més que la ciutadania que els generem. Tota una odissea... la recerca de pis, amb la suma afegida entre l'especulació i el racisme, tant institucional com estructural. Molt pronunciat en el cas de l’habitatge...

 I permetin manifestar-los que ho trobo innadmisible, perquè com a persona subjecte de Drets, no em considero immigrant ni a mi, ni a cap persona. En tot cas, persones amb la totalitat dels drets humans violats. I aquí jo he tingut molta més sort. Perquè sóc plenament català i plenament rifeny. Altres persones corren pitjor sort i desventura.

Els problemes de conviència en confinament van provocar que jo volgués alliberar un espai i una llar que m’acollia en moments de dificultats socioeconòmiques, derivades d’una gestió molt més que qüestionable, i per tant denunciable, de les decisions polítiques; vaig dedecir, doncs, -en ple confinament- marxar, okupar un immoble buit. Contactar la propietatària, arribar a un acord -de que finalitzat el confinament, disposaria d’una setmana per marxar-. Vaig complir l’acord, i davant la manca d’accés a un habitatge, els serveis socials de la Garrotxa van cobrir la meva estada i la despesa durant quatre mesos, a un hostal de la capital Garrotxina.

 

Superada aquesta situació d’indigència, no em vaig permetre caure al carrer..., però les persones no acostumem a viure en hostals. Volem els drets. Tots! Superada la dificil situació i assentada la recuperació, vaig decidir posar-me a estudiar. Ja que l’educació és clau per a la formació continuada, tanmateix per a una bona salut i un constant reciclatge. I sabem de sobres que l’educació anivella les desigualtats i fa créixer les persones i el conjunt de la societat i grups humans.

I expresso que al curs 2021-22 vaig poder fer la pre-inscripció (totalment telemàtica), gràcies al personal administratiu del institut Guillem de Berguedà de Berga. Ja que no tenia com fer el tràmit de forma virtual. En aquell temps, es podia comprendre, amb esforç però es podia… comprendre doncs les gestions telemàtiques. I sols em queda agraïr l’ajuda rebuda.

Que em vaig matricular i obtenir vacant a l’escola EMAV, en el CFGS de REA.

Que em vaig traslladar a viure, subllogat a Barcelona.

Que serveis socials i les prestacions de la taula pel pacte de l’habitatge, van cobrir una part d’aquest sublloguer.

Que aquest sublloguer, una cosa ben anormal.., com ho és no accedir a un habitatge propi, va resultar una estafa. I que els problemes ara de convivència sols responien a que la persona subllogatera, un tal  Anatolie, obrava subllogant les habitacions sense viure-hi ell personalment. I un cosí seu i la companya d'aquest gestionaven la convivència creant mala maror, i no sols amb mi… Per la qual cosa les persones no duravem ni dos mesos. 

En el meu cas, no vaig voler marxar, però el sr. Anatolie i els seus parents van empaquetar les meves pertinences i forçar que marxès. Tota aquesta situsació es produïa mentre cursava REA a l’EMAV. I davant el desallotjament forçat, vaig deixar d’assistir a les classes, en les quals i tanmateix teniem l’obligació d’assistència del 100%. i d'un 80% per poder ser examinats.

Que l’escola EMAV, la direcció, no va creure una causa justificada a les meves absències el fet de patir problemes habitacionals. I l’afectació al meu itinerari educatiu ha estat perdre la vacant. Veure amb dolor i indignació, que jo encara considero que s’ha vulnerat el meu DRET a poder justificar unes faltes d’assitència, i no perdre ni la possibilitat d’examinar-me, així com de no perdre la vacant. Finalment l’escola em va comunicar haver estat donat de baixa. I els faig arribar la denúncia i queixa per tal que en tinguin constància, tant el departament com la mateixa escola, i per extensió la conselleria.

I perquè consti i es pugi comprendre i admetre els danys, els hi he contextualitzat les situacions prèvies i tot els desgavells, els quals tots deriven d’una gestió política que jo no aprovo ni accepto. Perquè sóc més partidari d’una democràcia participativa que no pas representativa. Els resultats salten a la vista, en el cas de la segona opció, en aquesta que governen càrrecs electes per la ciutadania, però que serveixen més els interessos dels sectors financers i d’economia especulativa.

 

Per tant, el curs 2021-22 es va causar  un dany a un dret innegable, com també ho considero, una obligació -autoimposada-, de formació al llarg de la vida. Com a pauta de bona ciutadania, creixement personal i salut. I no sols per l’impacte de les TIC.

 

I en aquest curs 2022-23 he aconseguit reorientar el meu itinerari educatiu. He posposat el cicle REA de moment, i fer-lo més endavant. I aquest any he decidit pre-inscriure’m al CFGS d’Integració social. Ja que tota la situació viscuda, conté matèria per a ser estudiada per les ciències socials. D'aconseguir vacant en IS, els treballs que ens mani el professorat, molts poden arrencar de tot aquests despropòsits que he narrat, entre d’altres que ara aquí no explicaré.

I per tant exposo, denuncio i proposo:

 

la possibilitat de fer les gestions telemàtiques sols hauria de poder ser una de les maneres i modalitats.

 

Que les persones i la societat patim un empobriment, una precarietat i un context  polític, on jo considero que no tenim a més l' obligació de disposar ni d'ordinadors ni de tablets ni de telèfons. No sols per la situació econòmica no hi estem obligats, si no que en el meu cas… també refereix a una incliinació a no digitalitzar i virtualitzar la vida personal i social. Sóc més de co-habitar els espais i viure les relacions en l’espai físic. Les TIC no poden ser l’única forma de gestió amb les administracions públiques.

 

Que la modalitat virutal n’hauria de ser una possibilitat. I tanmateix la modalitat presencial. Irrefutable.

 

Que en aquesta imposició de la virtualitat, el disseny de les formes de realitzar les gestions i de les pàgines web, es demostra deficient, o presenta moltes dificultats. Per algunes persones, totalment... Com ho demostra el meu cas. Per tant, la presencialitat en les gestions no sols és un Dret  de la ciutadania i una obligació per les administracions. També satisfan solucions als problemes tècnics que en sorgeixen, o les impossibilitats que algunes persones hem experimentat. I consti que ho faig saber al Departament, que en el cas de no materialitzar la pre-inscrpció, quedar-me sense vacant i no cursar els estudis que he escollit lliurement, no sols ho denunciaré públicament, si no que no pararé fins a solventar aquesta post-pandèmia, on la classe política us esteu lluint, o el que vindria a ser el mateix… les vostres decisions estan atemptant contra els drets de la societat i els serveis públics.

 

I per a que consti, els entrego aquest escrit i denúncia i els animo i exigeixo que hi aporteu resposta i solució. Precisament  en l’any encara en curs, en que TV3 ha dedicat la maratò a la Salut Mental. No es cap novetat, però la meva situació demostra que no cal guarnir-se de solidaritats o  de com de compromeses n'estan les institucions amb la salut; si no d' endegar les polítiques que generin benestar i un bon conviure. Sense col·lectius exclosos ni persones agredides en el més fonamental:

l’habitatge. La salut. I l’educació.

 

Han suspés totes les assignatures. I han de millorar i obrir a la participació, la presa de dicisions que afecten al desenvolupament de la societat. I no al contrari. Ens governa o bé la corrupció, o bé  una mala praxis politica. I davant d'això,  em sento obligat a presentar aquest escrit, denuncia i queixa. I alhora fer-lo arribar a les autoritats “competents” com també fer-lo públic i difondre-ho entre les persones i les xarxes socials. Tot això per a que constin tots els danys que ens esteu inflingint. I de cap de les maneres quedaré mut i passiu. No.

Jo  defenso el valor major per a la convivència: LA DEMOCRÀCIA i LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA...