dijous, 25 d’octubre del 2018

-Jo en aquest món-


                                                       una altra visió esquemàtica
                                                                                   .. A ser possible
                                                                    -Jo en aquest món-:

       Des de l'any 2013 he assumit radicalment el principi bàsic del Decreixement, que per mi ha estat i és aprendre a viure millor amb menys, apostant en primer terme per opcions basades en l''intercanvi i/o la cooperació i la solidaritat.
      Abans, l'any 2011, quan es van acabar les acampades del 15M i tot va tornar poc a poc a la normalitat, no em va quedar altre remei que buscar-me una feina. Era pels vols de Maig i aviat a Girona, ciutat on vivia, seria Temps de Flors, aquesta cosa que es fa any rere any tot engalanant la ciutat i omplint-la de visitants (?!), com en aquells Vells temps...
     Vaig trobar feina en una restaurant braseria argentina situada a la Plaça independència. La Fabiola, una noia molt eixerida i bona persona també va trobar com jo, al mateix restaurant, feina per a aquells dies.
     La Kiti (Cristina), treballadora fixa de la casa, ens va dir que els jefes tramaven quedar-se un de nosaltres dos, per a tota la temporada d'estiu. Fent cerveses parlem d'això i poc després pactem la Fabiola i jo el següent, i la Kiti testimonia l'acord:
Si t'ofereixen a tu la temporada digues que sols pots treballar mitja jornada. Si m'ho ofereixen a mi diré el mateix. I ja parlarem nosaltres qui fa cada torn, un dinars i un altre sopars...
    Va ser dit i fet, d'oferir feina a un de sol en un principi, van acabar contractant-nos als dos. Un bon pacte per tothom; repartiment del treball i no competitivitat entre iguals. ... I ho vam aconseguir!
... La Kiti pocs mesos més tard va reduir jornada, passant de sencera a mitja i va entrar la Viky, noia italiana afincada a la ciutat del Cul de la Lleona i de la Plaça del Vi.
    I ja dels anys 2014,15, 16 i 17 explicaré com em vaig submergir "en los subterfugis" més foscos de la societat, just davant el moment precís, casi, de reafirmar-me en un sol fet (desig) que volia conrear a la meva quotidianitat: Ser i Fer vida de poeta... i treballar el mínim.
    i que em vaig trobar?

 ... una repetició familiar molt feixuga, poc després de la meva decisió de poemitzar la meva existència.
un trencament amorós tràgic

ingressos reiterats en unitats de psiquiatria, alguns auto forçats per saltar les retallades del govern Mas i gaudir d'estatus urgent i prioritari en l'obtenció d'ajudes públiques.

Llavors vaig poder cobrar del ajuntament una renta per satisfer el lloguer d'una habitació en un pis compartit.

Acceptar amb interés sociològic els xecs per al banc d'aliments quinzenal durant dos mesos.
Auto-editar-me la primera Trilogia de Micropoemaris, tres volums a cinc euros, o a dos euros cada un de sol.

Marxar de ciutat poc després, ...renunciant a tot això, també al "èxit" dels micropoemaris a Girona, i instal·lar-me a viure i treballar de cambrer a Cadaqués.

Vaig tornar a Berga fets alguns estalvis i sovintejo l'Ateneu llibertari del Berguedà, ...no fotre res, escriure viure i si es pot riure...i al bé contribuir.

marxar un temps a Celrà, a treballar a la Fàbrica, descobrir un poble digne organitzat i admirable...
I tornar a Berga, res sols dues setmanes i desembarco de nou a Girona, ara per a treballar per al grup Boira, altre cop a la plaça independència, ara de la mà d'un peix gros.(!!!) a Celrà no tenia cotxe...

auto-editar-me la segona trilogia de micropoemaris, Supranormalet, caga't gafa pasta que sóc, m'he tramitat el certificat de discapacitat ...i dono per encetada la meva lluita públicament en pro de considerar aquest fet en paradoxal, en un sistema món malalt.

des de aquest procés meu en això particular, a partir del 2015 convivim tota la família amb el procés de malaltia del meu pare, afectat per un càncer al nivell del nas i dels ganglis del coll.
L'any 2016 mor el meu pare, després d'un llarg procés de malaltia i un mes abans de morir, decideixo deixar el grup boira i el pis compartit que tenia i torno per viure els seus darrers dies, a prop d'ell, a Berga.

les anades o tornades potser tenen més d'una explicació... hi has de ser... els teus ho passen malament i per una altra ...nen buscat la vida!
Recordo com el dia de Sant Joan el meu pare s'acomiada de nosaltres i reposa en pau des de llavors. Una setmana més tard l'enterràvem al cementiri de Beni-Sidel, el nostre poble natal i el vam acomiadar amb solemne ritual y dolor,

...algunes estones durant les cerimònies vaig pensar "un xic sunita o wahabista tot plegat".
Però el respecte va manar fer el què ens havia demanat en vida i així ho vam intentar i fer.
El meu pare ens va confiar el trasllat o repatriació, i als seus germans allà els va encarregar la cerimònia i els rituals. Vam deixar que els tiets fessin el que nosaltres no sabíem. Potser vam trair el nostre pare en vida, però ens va respectar tal com som i l'estimem encara...vam fer com va voler i en vam ser dignes.

el curs 2016-2017 curso el curs en Cures auxiliars de infermeria, com qui va a un centre de dia, però sols per pair el més bé possible el dol per la mort del meu pare.

pocs mesos més tard moririen, durant el curs la meva àvia materna, i durant un ingrés post Patum el meu amic Met decideix marxar, ... i per arrodonir-ho un veí molt proper, amb qui havíem fet a Berga una actuació de poesia i música un temps enrere, mata a punyalades a la seva mare.

Jo mentre, faig pràctiques de TCAI al hospital de Berga, a la planta de medicina interna i de la mà del equip d'infermeria, entre altres aspectes i casos, assisteixo com alumne a diferents processos que desemboquen en mort dels pacients, per motius edats i malalties vàries. L'any 2017 el considero com el cicle d'incorporació de la mort a la meva quotidianitat. Naturalitzo inclús la meva.. de mort; si ha de succeir que m'agafi recitant o o escrivint...

i ja casi entrant al 2019, any en que presentarem llibre nou, sí sí! Arma de subsistència. 
Doncs avui, en la seva memòria, a Ell, a en Mohamed El-kadaoui, treballador emigrat i miner infatigable, li dedico aquest meu Punki musulmán que al 2018 m'ha tornat les ales, sols plegades, mai perdudes, de la mà de Lola R. Neret.

Volar es cercar la vocació... i exercitar-l
a. I triar mentre estavellar-se, que si es així... resulta molt divertit, tot pot ser com una investigació-acció, instrument primordial del bon Educador Social. No sols calen títols, calen compromisos...

dilluns, 28 d’agost del 2017

Notes als mitjans de comunicació

Entrevista a El Periódico de Catalunya

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/hanafi-el-kadaoui-meu-passaport-amb-menta-plat-cuscus-3301973


http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/hanafi-el-kadaoui-pasaporte-con-menta-plato-cuscus-3301973












Article d'opinió Drets i Religió al Naciódigital del Berguedà

http://www.naciodigital.cat/naciobergueda/opinio/8624/drets/religiohttp://www.naciodigital.cat/naciobergueda/opinio/8624/drets/religio








Reportatge Lletra de combat a TV3 al programa Tot un món
http://www.tv3.cat/videos/4719311/Lletra-de-combat











Ficar el dit a la nafra de les idees, article al naciódigital Berguedà.


 http://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/9212/posar/dit/nafra/idees/proposta/resoldre/agressio/soferta/parella/berga



















 http://www.regio7.cat/cultures/2014/11/21/tots-som-bipolars/292150.html


















dimarts, 5 d’abril del 2016

Nuevo Orden Mundial

















A lo que vienen llamando Crisis
como si fuera algo pasajero
o  aquello que estan combiantendo,
ocho años más tarde de que todo estallara
no es otra cosa que un disfraz tenebroso
de una verdad macbra 
Cuando nombran la palabra Crisis
nosotros, los observadores afilados
puntualizamos: No señores esto no es una crisis pasajera,
esto es un Nuevo Orden Mundial
que ustedes nos quieren imponer:

Miseria y deuda al deshauciado
precariedad y recortes a los empleados
violencia y marginación contra las mujeres
muerte y desgarro al refugiado.
Todo en pro de mantener las cuotas
de vuestros beneficios ilimitados;
no se le puede llamar Crisis
sinó Genocidio social i económico
fruto de un Nuevo Orden Mundial.