dijous, 11 de maig de 2017

El Rif, Mohsin Fikri i TV3



A Catalunya, a la Catalunya contemporània del segle XXI, la tercera llengua més parlada al país, darrere el català i el castellà, és la llengua amazic. Aquest fet s'explica per l'important nombre de ciutadans, provinents principalment de la regió magrebina del Rif, sobretot de les zones rurals de Nador i Alhucemas, com és  el meu cas, el de la meva família i també el de molts conciutadans residents a Catalunya.

El  dia  27 de Novembre de 2016 succeïa un fet tràgic a la ciutat de Alhucemas -malauradament el Rif ha estar una regió que ha patit molts episodis d'humiliació i repressió al llarg de la seva tràgica història recent-. El pescador Mohsin Fikri i els seus companys van ser interceptats per la policia marroquina en un control rutinari i aquesta els hi va requisar mitja tona de peix espasa, adhuint que la seva pesca estava prohibida en aquella època de l'any. La polícia no sols els va requisar la mercaderia, sinó que va trucar a un camió d'escombraries i la hi van dipositar per tal de ser destruïda. (Les lleis del Estat alauita diuen que en aquests casos, la mercaderia incautada i requisada, si es tracta d'aliments ha d'anar destinada a centres de beneficiència i entitats  socials de suport als més necessitats). El pescador Mohsin Fikri i els seus  companys es van introduïr dins el camió per tal de  de recuperar la seva mercaderia, en un gest de desesperació, indignació  i desobediència davant l'abús policial.

Un cop eren a dins el camió, un policia va donar l'ordre al conductor  de encendre el dispositiu de la trituradora de residus. Els companys de Fikri van poder sortir ràpidament, afortunadament, però a ell no li va donar temps i va morir brutalment esclafat i triturat pel sistema de destrucció de residus del camió. Alguns testimonis presencials d'aquest tràgic succés van relatat que el policia que va donar l'ordre havia dit literalment al conductor del camió "encén la trituradora i tritura la seva puta mare".Mentre, des de dins es podien sentir crits esgarrifosos i desesperats, fins que va morir esqueixat i triturat i es va fer un espés silenci que va inavaïr tota la ciutat i va cammoure la resta de poblacions que configuren l'Estat alauita.

Les protestes no es van fer esperar, la gent va sortir en tromba als carrers aquella mateixa nit i no sols a Alhucemas i les capitals del Rif, sinó que les protestes es van estendre a vàries ciutats i capitals de tot l'Estat alauita, així com a pobles i viles més petites, des de Nador i Alhucemas, fins Casablanca, Agadir, Tànger, Marraqueix, entre d'altres...

La mort de Fikri va ser el detonant de l'indignació popular, cansada de la tirania de la policia i del mahzen (el govern del Estat del Marroc, titella i pantomima de la casa reial) i també per la decepció experimentada després de la reforma constitucional impulsada pel monarca alauita Mohameed VI, en el context de les revolucions del Magreb que van esclatar l'any 2011 i que en altres Estats com Túnissia i Egipte van servir per derrocar els Règims de Ben Alí i Hosni Moubarak respectivament. Al Estat del Marroc, aquesta reforma constitucional va servir per desactivar i neutralitzar el moviment 20 de Febrer, que inspirats per les revolucions magrebines van intentar sumar majories  i ocupar els carrers per tal de derrocar el règim dictatorial del Marroc i obrir així un procés de canvis i de democratització.

Doncs com a ciutadà català d'origen rifeny, no puc concebre que la televisió pública catalana (i la majoria de grans mitjans de comunicació) no hagi dedicat ni un sol espai informatiu a la cobertura d'aquest fet al llarg de tot aquest temps. Cal dir que les protestes continúen (sobretot a Alhucemas i Nador) i ara s'està entrant en una escalada de repressió brutal a molts indrets del Rif, que estan sent assetjats i ocupats pels cossos policials i les places es troben qustodiades per polícies d'anti-abalots i molts manifestants i activistes estan sent  perseguits, detinguts, empresonats i torturats.

A Catalunya molts polítics i mitjans de comunicaió s'omplem sovint la boca amb paraules com: compromís amb la democràcia, societat d'acollida, respecte i convivència  intercultural, de drets i deures, d'integració... però en realitat sols són paraules buides,  si aquestes no van acompanyades de fets palpables. Es pot dir que se les endú el vent i sols són una façana que no correspón amb la realitat, ni amb les normes de respecte, ni té cap mena d' objectivitat informativa ni tampoc de vocació de servei al total de la ciutadania, sigui quina sigui la seva procedència. Ans el contrari... demostra poca qualitat democràtica, periodísitica i política i s'evidencia quina és la posició dels poders establerts i les aliances dels sectors mediàtics amb les èlits de poder.

Aquest fet (ignorar informativament aquest succés trist i tràgic) és una falta de respecte pels ciutadans catalans que provenim d'aquesta regió del magreb i que vivim, treballem i ens relacionem amb la societat catalana. No cal dir que desitgem,  volem i exigim ser informats sobre la realitat del nostre lloc de procedència quan els fets de l'actualitat així ho requereixen. Volem que ens prenguin en consideració a nosaltres, a les persones, al nostre poble, la nostra història i la nostra realitat i que no vulnerin el nostre dret a disposar d'informació. Per tant sento que TV3 no és "la meva"... ni tampoc pots saber "tot el que vols saber, quan ho vols saber". 

dilluns, 12 de desembre de 2016

El pitjor ja ha passat

EL PITJOR JA HA PASSAT

Quan delirar sigui un dret
i un deure constitucional de tot ciutadà...

Quan els alumnes totes trobin les seves destresses
                                                                              i camins...

Quan un metge i un escombriaire
cobrin el mateix
per la seva tasca comuna de salut pública
quan els alcaldes ho siguin els poetes rebels
o les cantaores de vent violeta
 o bé els "nadies" de tota la vida,
                                                 els de pit roig.

Quan els guanys es reparteixin entre qui els generen
 i no sols a qui els concentra.

Quan estimar no sigui poseïr ni tampoc menystenir
sinó renèixer viure i crèixer compartint...

Quan el desig cap a terceres persones figuri en l' acta de matrimoni
 i no pugui invalidar cap mena d'unió...

Llavors arribats aquí
 sabrem que ja ha fet cendres
el segle XXI
I que el pitjor ja ha passat.....

dilluns, 21 de setembre de 2015

Ara

El moment és ara,
ara decideixo
ara inspiro, ara respiro
i he volgut seure i xiular...
i fer passar l'estona amb una serenó renovada.
No cal remoure el passat
ni fer renèixer velles rancúnies
ni plorar els amors fugits...
sols queda aquest moment: ara
i  no existeix ni passat ni futur
sols un present viu i conscient:
cal inspirar i cal respirar,
més enllà d'això no hi ha res, sols boira.

dimarts, 16 de desembre de 2014

Respira

Recorda un cop al dia
tancar els ulls, sentir-te respirar
i llavors somia quin món vols,
desitja'l com volguis
i quan despertis fes tot
perquè aquest món teu esdevingui.

dissabte, 22 de novembre de 2014

M'agrada...

M'agrada la gent de poble que et diu bon dia malgrat no coneixe't, m'agrada la gent que té cura d'altre gent, m'agraden les dones entrades en corves que es mostres boniques i desacomplexades, m'agrada la gent original que es proposen reptes, m'agrada la gent que creu que res es impossible, m'agraden també els que van darrera els seus somnis sense fer gaire cas de la por, m'agrada la gent justa que sap mesurar-se i m'agrada la gent a qui agrada desagradar a segons quina mentalitat puritana... en definitiva m'agraden la tardor i la primavera, m'agrada el punt mig radical!