dissabte, 30 de setembre de 2017

SANGRE II

Vertida toda la sangre

vaciadas las venas de mis penas
amargura de almendras
floreció al fin en mí tu sonrisa
y ya nada puede estropearme
este buen día.

Podrida la sangre, seca...
nado en un mar de princesas anarquistas
siendo tu el almendro en flor
y qué carajo, no estoy enamorado
pero tanto te deseo, tanto deseo
que tu puedas desearme
para llenar las venas de rojo flor
rojo como tus labios o tus lunas de sangre!

Esa sangre vertida y podrida
es, aunque me duela, la esencia
de esta alegría de hoy
porque solitario en en el mundo
lanzo aullidos de plata
a una luna llena que de ti me embriaga.

La sangre volverá al río
manso de nuestras vidas;
ellos seran siempre mis hermanos
y ellas mis tesoros fraternos
pero yo ya solo guardo recuerdos hermosos:
tu trenza colgando como mil demonios
hermosa como un atardecer
o equiparable al mirador donde revivimos juntos a Lorca...
la sangre vertida y podrida volverá por ti
al río manso y sabio de la vida
y esta legria de hoy para siempre
en mi se hará perene.


SANGRE

Y queria el agua de tus ojos

pero te di la sangre de mis días.


Yo quería leerte, escribir contigo i mirarte

pero vino la sangre que cae de mis montes.


Yo quería que me descubrieras como soy

pero mi sangre fue río de una noche huérfana

y cuatro días con hermanos ensangrentados .


Yo quería darte un abrazo entero

pero la sangre partió mis brazos.


Yo deseaba que me desearas

pero apártate de mi sangre, vive en mí la muerte...


Yo soy energía de Soles rojos i gamas de universos finitos

pero solo pude mostrarte la herida

por donde se derrama toda mi sangre.


Yo soy yo siendo feliz

pero con tanta sangre vertida

solo pensaste como podía estar yo alegre...


Yo soy alegre, niña mestiza

a pesar de haberme vaciado de mi sangre.


Y hoy a siete millas de ti

la sangre hierve, burbujas flotantes

en un mar donde la muerte

me acecha con su hambre.


dimecres, 13 de setembre de 2017

LLIURE

Perdre el ulls
Per mirar-nos
de tot cor
Amb saviesa i tendres, sempre, amb tothom...
Nines i nins xics
Galls i pellerics
Esquifits i amorosos
Besar ulls tancats
Tot ho podem al món dels somnis:
Donar la mà
Estendre les ales
Esmicolarse el llavis
I sentir el foc de la mà besada
Som imatges crues
Un pedaç de pell
Absorvint els greixos
D una realitat compartida.
Som estels jugant al cel
Dels encontres
Potser res esdevingui
I ser aquí és ser al infern
Plàcid de la passió
Aquell niu dit amor
Que hom sempre anhela.
Hauràs de ser lliure
Per viure riure i escriure
Riure viure i escriure, tot per esdevenir
lliure

divendres, 8 de setembre de 2017

crònica d'una nit afortunadament accidentada

La lluna, quan esdevé plena, ens mira,ens alegra o ens regira entremeliada. Si la primera trobada de De mots i llunàtics va ser un éxit pel nombre d'assistents i per la qualitat de l'instant que vam compartir, aquesta segona edició ha estat del tot accidentada i res ha estat com hom esperava.
La Laia Claver, promesa de la nit, va estar indisposada al trobar-se malament i no estar disponible per la trobada.La Marina Gil, que abans de ser artista és amiga de les seves amigues, tampoc va estar present al terrat dels somnis ja que va haver de portar una amiga seva a Calella de Palafrugell i després tenia actuació al xiringuito Ché de Sant Pere Pescador i de cap manera li va ser possible assistir.
La Marina M. Guixot, artista i companya de pis... qui ens havia de sorprendre i fer ballar amb la seva percusió corporal, feia feina al seu despatx posant ordre a les seves partitures per a piano, esperant els convidats per sumar-s'hi.
El Cristian com una formigueta feia feina davant l'ordinador a la seva cambra i vull creure que d'haver estat una "nit normal" ens hauria tornat a emocionar amb la seva flauta de so indígena.
En definitiva cal confessar que de les 129 persones convidades a la trobada només en va fer presència una. Aquesta persona era l'Oriol, era en Salmó; mestre monosíl.labic, convidat a recitar i ara també artistàs composant vertaderes meravelles sonores  molt, massa poètiques i transgressores.
Hom pot pensar que aquesta edició de De mots i lunàtics ha estat un rotund fracàs. Res més lluny...
En Salmó va ser rebut com un convidat d'honor, amb una copa de vi negre fet d'ull de llebre. L'Oriol, com un peix de riu i mar, va voler compartir amb mi el seu Viatge a la meva terra natal.
Em va relatar l'impacte que li va ocasionar les tanques de Ceuta i Melilla, la seva inhumanitat, la perdició dels pobres de camins retinguts...
En aquest viatge al meu Rif, l'Oriol volia trobar els i les negres d' Àfrica negra nit, refugiades  vivint salvatges en mig del turó de Gorogou, on malviuen confinats amb les seves pròpies normes tribals i de clan; milers de persones controlades per forces policials, militars i frontereres la qual cosa provoca que aquests refugiats abracin la cultura i la por  infiinita dels clans i els seus secrets, que hi conviuen al turó de forma semi-salvatge exercint vigilància sobre l'indret i inclús la violència per defensar-se.
L'Oriol hi va voler anar per abraçar-los i donar-los suport i també testimoniar un despropòsit que ens fa a tots cómplices i espectadors encara avui passius. En Salmó va enfilar el riu de la vida i els seus escabrosos viaranys, i va viure sobre la própia pell el terror davant la por per la persecució policial -sempre possible- o per l'autodefensa o desconfiança (lògica) de les persones confinades a la muntanya propera al meu poble, retingudes, on els violen tots els seus drets humans i bona part de les seves dignitats.
 Un viatge al cor de l'Àfrica violada, humiliada i per la humanitat abandonada o despreciada.
El relat de l'Oriol em va esfereïr i em va recordar la meva incursió al mateix indret l'any 2008. Per superar el silenci i el buit vam composar a dos mans aquest poema.

I vam ser de sucre
Petites volves compactes, dolçes
que es diluien amb el contacte i la remor
de les gotes d' aigua.
I vam ser sal
petits cristalls
Esmolats en la vila dels negres;
de la sal en vam fer un salt
Vàrem veure negra bellesa
honesta llum en ulls exiliats
Érem germans, ploravem, ens abraçavem
crèixer és fer-se humà, acollir...
I vàrem ser dos, dos mil, dos mil milions i molts més
I vam ser nit
Gronxant-nos en els somnis;
I un dia totes i tots vam despertar
Al món real.
.....

Vam seguir parlant, arreglant el món, exaltant aquest moment important, crucial i únic que viu Catañunya. Vam celebrar que dreta, centre-esquerre i extrema esquerre caminen junts fins assolir l'objectiu de les urnes a vessar.
Que si Catalunya mereix un homenatge,  que si fa sols deu anys ningú hauria somniat que això va de debó i l'exemple que dóna al món es per treure's el barret. Som unitat, i el Salmó ho té clar
guanyarem perquè a la ràbia dels joves, al civisme dels adults al compromís dels polítics cal sumar un valor afegit de crucial importància: tenim el suport dels avis, la força de la seva saviesa, la seva presència a les manifestacions i el seu suport incondicional a la causa sobiranista. Si conservem els avis mobilitzats, diu en Salmó, no tindrem fre ni cap represió podrà ser legitimada de cap manera.
Exaltat per aquest homenatge del  Salmó als nostres grans vaig proposar fer junts un altre poema. I zdiu...:

Avui no hi ha cap profeta, cap heroi
Sols hi ha un petit país
Que quan el sol se'n va a dormir
Hom s'adona que la utopia cal arrodonir:
Els avis expliquen el poema de la rosa als llavis als seus néts,
Mentre, els adults esmolen les eines;
Dónes, homes, joves, nens i nenes
Sense crits, només amb el fer, desfer i refer.
Cap bandera, la nostra cremada
car l'última, perquè qui ostenti la seva bandera
Nosaltres també alçarem la nostra, però molt més amunt que totes les vostres.
I serem l'exemple i paradigma de com es fan les coses
On quedi clar que la terra, l'orígem i la vida
Seran nostres bous, arades i estalades.
.....

Així la nit va anar transcorrent fins que l'Oriol va treure's de la màniga uns textos composats per ser sonorament atractius i vam assajar bona estona certes maneres noves de recitació. En Salmó composa creacions jugant a crear un kaos ric i líric gràcies a les combinacions de síl.labes atones i tóniques, obtenint resultats sorprenents i enginyosos.
Els vam llegir i interpretar junts en Salmó i un servidor, en pèsol... i vam gaudir del bon resultat obtingut. Fou així que en la nit de De mots i llunàtics, ell i jo sols, vam gaudir i acordar presentar un númeret sota el títol MACA MACA TU...Un espectacle de veu i sonor sorprenent.
Si algú ho vol descobrir ens pot consultar personalment i us farem una visita per donar informació i indicacions, potser ens entenem i cobrem i tot el preu que tenim en ment
.
Maca maca tu! Free styler!







dimecres, 30 d’agost de 2017

JO BIPOLAR

QUAN UNA LLUITA EXISTEIX S'HA DE FER SABER
JO BIPOLAR

El meu nom de per si ja fa que parlar, Hanafi..., Gadafi? em diuen... com has dit? d'on ve aquest nom? Hadafi? no, Hanazi ¡No! Fi! Hanafi!

Jo m'ho prenc com un ritual, es divertit i tinc armes i tacte per fer-ne tot un tema. Bé doncs em dic Hanafi El kadaoui Moussaoui, tinc 36 anys i sóc magrebí i també sóc català i també sóc amazig i també sóc europeu i també sóc africà i diuen que sóc Marroquí i diu el DNI que sóc espanyol i diuen que sóc musulmà, i diuen que sóc immigrant i diuen que fill de migrats o immigrant de segona generació (mira com els mòbils...) i diuen que escriptor i diuen que poeta, i diuen que no publica i diuen que ells s'ho autopublica, que va per la vida pensant sempre bogeries i que es grontxa en els somnis impossibles. Diuen que parla perfecte el català, el castellà, l amazic i bon nivell d'anglès oral. Diuen que no sembla que es Marroquí, i doncs que semblo? i per què no ho semblo i si sabessiu, que no en sóc.

.... Aquí m aturo un moment per fer una confessió, m'agrada que diguin que no ho semblo, perquè en realitat penso que no semblo res del que sóc: no semblo marroquí, no semblo que no tingui estudis acabats, -éts un intelectual de gafa pasta...em diuen-, no semblo tampoc pobre ni sembla que ho estigui passant malament. Però si jo m'alegro d'una cosa és de no semblar tampoc que sóc BIPOLAR. És a dir un malalt mental. des de l'any 2001 sóc així considerat i en certa mesura tot té un perquè, malgrat no estar d'acord en tot.

Els meus amics, han treballat i dur per treure's uns estudis superiors i ara són precaris que no troben feina. Jo també he treballat i dur, però durant molts anys he gastat bona part dels meus pocs diners en bons especialistes que m'ajudessin a canalitzar-me i no deixar-me desboradar per la turbulència psiquica típica en les persones bipolars. Els meus amics s'han tret una carrera com els meus germans també, jo he après a gestionar una peculiaritat de la meva persona i personalitat i en la poesia i en la cuina he trobat dos motors per equilibrar les meves mancances i limitacions i patologies.
Doncs em proposo fer un DOCUMENTAL AUDIOVISUAL, i us demano ajuda A TOTS AQUELLS ARTISTES EDUCADORS SOCIALS, TREBALLADORES SOCIALS, PSICÒLEGS I TOTA PERSONA INTERESSADA EN COL·LABORAR AMB EL PROJECTE:
JO BIPOLAR

(si esteu interessats/des feu-me comentari o un privat). El projecte tractarà sobre la meva persona i sobre el meu trastorn partint de dos eixos principals, la filamció de la quotidianitat domèstica i social i la cuina que servirà per reunir persones del camp artistic independent i del sector professional de les ciències socials. Al voltant de la taula desgranarem entre tots totes les implicacions i components biologics, psicològics, psiquics, emocionals, familiars, socials, polítics i ecónomics de la malatia i en reflexionarem així també com jo en el meu cas he lluitat i lluito contra ella. La voluntat no és sols donar a conèixer el meu cas sinó intentar ajudar a donar eines per defensar-se en un entorn a priori hostil i dolorós. en el meu cas, en la cuina i en la poesia he trobat les meves dues aliades per sanar-me i ho vull explicar. M'ajudeu?

dilluns, 28 d’agost de 2017

Notes als mitjans de comunicació

Entrevista a El Periódico de Catalunya

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/hanafi-el-kadaoui-meu-passaport-amb-menta-plat-cuscus-3301973


http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/hanafi-el-kadaoui-pasaporte-con-menta-plato-cuscus-3301973












Article d'opinió Drets i Religió al Naciódigital del Berguedà

http://www.naciodigital.cat/naciobergueda/opinio/8624/drets/religiohttp://www.naciodigital.cat/naciobergueda/opinio/8624/drets/religio








Reportatge Lletra de combat a TV3 al programa Tot un món
http://www.tv3.cat/videos/4719311/Lletra-de-combat











Ficar el dit a la nafra de les idees, article al naciódigital Berguedà.


 http://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/9212/posar/dit/nafra/idees/proposta/resoldre/agressio/soferta/parella/berga



















 http://www.regio7.cat/cultures/2014/11/21/tots-som-bipolars/292150.html


















diumenge, 27 d’agost de 2017

Monosíl·lab de pa, les tisores i el gra

Jo vinc del pa
del suc al plat
i del brou en sóc el seu gra.
cal ser sà, cal dir prou
cal fer all amb pa
i tots junts com cans
fer crits, dir som al pit
tot el que fem, mort a la fam
i és que tot el món
som fills del pa
nets del blat i som sols
gra de blat cru i som de cor un xic dur.