dissabte, 18 de novembre del 2023

Vull i vull i vull!

 




No vull viure en un món on el lladre queda impune i artista del hip-hop empresonat.


No vull viure en un món on qui ha venut els nostres drets i cases, cobri del què ha privatitzat, de ex president, del consell d estat i molt caler més... I la persona o families que enfrentem bombolles de tot tipus... Siguem desnonades amb una violència similar a la d una guerra.


No podem legalitzar l'odi ultradretà i estigmatitzar les formes de l'amor. Em preocupa qui odia. No com estimem les persones. Jo estimo lliure. A qui em dona la gana i és clar, amb qui em correspon.

 
Poeta fa més sexy, que polític...
Aznar -Botella. No m' estranya... Cap _sexapeal_. Ni home és. Ni dona, dignes. Xusma i lladres.


No vull viure en un món on el talent no troba feina i en una administració pública trobar tota una família. A Berga no és facil obrir la boca. Jo ho he fet...

 
No vull viure en un món on escriure ja no és que no doni fruits ni salari. Tampoc vull riscos o estar exposat a la repressió.


No vull viure en un món racista, classista, colonialista, misògin ni ultra.                                Vull sentir el paradís que m'envolta.                      I no haver-me de cuidar de la xusma.


No vull viure investigat, vull desgranar la meva investigació socioeducativa en l'ambit de la salut mental. 

No hi volem cap marc mèdico-legal, cap institució religiosa gestionant serveis, ni que sigui una ramificació del capital. O bé aquest ambit i protocols, els necessiten perfils com Abascal, els seus sirvents i pares... Vull dir vox ho ha gestat i parit
Aznar.


No vull violència institucional amagada rera els estigmes. Vull una societat respectada. Perquè tenim i n'hi ha, de talent. I valors!

 
Vull i vull i vull
Seguir reclamant
Abans eutanàsia que fer-me mal  ni fer-ne a ningú.


Prefereixo morint fent brams, que viure resignat i callat.


Vull estudiar a la universitat autonama de Buenos Aires.


Vull ser el que sóc
Un poeta
Prolífic
Desobedient
I ferm en la defensa dels meus DDHH.                      De fet són inherents a tota persona...

Qui ens els viola, impune bé que pot quedar. Però assenyalat també. Cap por.


DSD Moncloa i Zarzuela a Brusel·les i NY.
No seré esclau del capital
Vull treball, casa i cuinar!


Fer l'amor, és el premi amb el qual hem vingut a la vida. Ok! I que la vida ve amb una parella inseparable... La mort.
Però ningú vol un món en guerra. Doncs que fan inpunes tota aquesta gent!!


Quan ho vulguin
Debatim?
Repressió, salut mental i 

...eutanàsia?


Cal dir-los a la cara que
NO TENIM POR.
Ens cuidem. La Dignitat.

dilluns, 13 de novembre del 2023

L'exili està a tot arreu. També en el cos.


L'exili. Un mot d'ahir, i molt  viu està aquest mot, encara a dia d'avui dia...

  Estar present, però exactament trobant-se una persona a sí mateixa, a fora.

Allunyat del terreny on el joc, el medi i l'entorn; les olors i els colors,les relacions i el cos... Els vincles. Els afectes...!

Doncs res no es mou ja en les calmades hores del perdre, o del guanyar fins a véncer a tots els temps. Tot es troba perdut per sempre... Ara per ara, aixina, hi estem. Perduts entre guerres.

Perdut i trobat, així ens movem pel nostre cos propi. La casa és, lloc on res ja ens hi pertany. El cos n'ha marxat. La closca s'ha trencat. Els sostres s'esfondren, i els pilars tots trontollen. El cos deambula perdut entre records, emocions, miccions i sentipensamentes. Una persona. Un món nou. Vell. Perdut. Troba't!

Voldria parlar de la privació de la memòria própia i col·lectiva,  i de l'exclusió. L'exclusió social i la pertinença a diferents cultures. I també de com esdevenen una espasa que ens, mal, traspassa amors, cases, locals i llocs de tot...

Seus són tots els negocis. Llars i families. Cos i ment. Hipoteca i lloguers. Tot, i car tu? Ho permetràs? Encara, la vida ... Passa!

El 2023 s'acaba ja, i en un molt breu espai de temps. Byung! En pocs dies, arribem al port del 2024. No vull recordar a en J. Cussà. La seva darrera versió teatral, de la guerra que potser vindrà.  Ni penso pensar en la marató ni tampoc en TV3. Amb rancança, esfilagarço tot de pensaments, i em preparo un te de menta. No ve ningú. No esperaré a ningú. No vindrà ningú.

Algú ha marxat. En uns dies, però, tornarà. Somnio i ja m'adormo; tot per a poder oblidar totes les guerres encara en curs.

 No vaig a bars amb televisor. Escolto el meu cos. Ja no sento ni escolto la veu de cap llar tumultuosa. Ni la ràdio. La veu cantant de la mare ja ha callat. ni la del cor de germans no l' aguaito. En familia nombrosa em trobo tot  sol i un xic esmaperdut.

Les germanes ni parlen. Ni piulen. Ni en sé res. Totes hem passat per la sala d'espera, tot esperant ser atesa la bogeria. I per a bogeria... la d'aquest món! La d'aquests temps... La bogeria viu a totes les cases. A la teva també. Com a la meva, bé que ho sé... 

Venim d'una guerra que, per a mi, se'ns fa ja massa i molt, molt llarga.

El Nil atravessa i creua amb l'Eufrates. El riu es fa filòsof. L'aigua sedimentosa és verda com fulles de menta seca. El cos em crida No marcirà cap forma de la teva vida! I... Ep! Que tens gana! Que ja tu t'ho has fet... Em diu, Per a tu, t'has fet un dinar ben bo. I has fet postres. I ho faràs tu tot sol. Dinar i diner! També, el dia d'avui. Sol tu també...

El cel pren tonalitats grises. La lluna no ha anat encara a dormir. Resta i suma encara al cel. La solitud em mutiplica els meus lleus dolors. La llarga molèstia, cert és,  que ja prou massa que m'ofén. El mur es de metalls oxidats. La ciutat sols capa de formigó i cau per a les claus dels esclaus. 

I que ve ja el nadal. I en Rafael no pinta capilla, ni escriu llibre, ni sap dir gaire res. Bé... Jugo a evocar la mar dels meus records. Jugo a pales i a raquetes. No recordo cap amistat ara per ara, amb mi jugant i amb mi, rient. La paret em torna encara la pilota. La solitud em desdibuixa...  Ho sé.

La fatalitat de tots els buenísmes, és que sols em veuen igual, en quant als privilegis fa i vol dir. La burocràcia sap fer-se un amagatall.  El poble callar. Secret l'hi és al porc la seva carn. La pròpia pell en la gran granja.

Jo sóc intel·ligent. Cuido, cuinant-me. Un dissimular lleu, que no et passa res, tío. Em diuen! I el cos llavors em diu

Sembra! I descansa...

 Marxa. Gira. Volta! Fes un cafè i un té; o ves a Fez i fes un te. No hi vull tornar mai més. Ja n'he marxat d'allà tots els cops. Estic millor a Celrà que a Bordils. Pitjor a Flaçà que a Camallera. Hem passat per Berga. He recollit premis que vaig donant. La meva ombra va amb mi...

Què bé! I ara tothom està i ja ho diu Qué boig que estic jo. . Perdoneu.

I és que jo també en vinc del psiquiàtric, ens expliquen.  I que Jo he patit molta depressió, ens comparteixen. I que jo moltes d' ansietats i jo moltes birres de pressió. I que jo no ho volia dir mai ... Res!

 Que ni he obert jo el camí ni de cap armari a vessar d'estigmes jo n'estic. La teva mirada em parla de la nostra. De TV4. I de la meva.

 Una persona i de plè, i a més amb tots , els Drets. En lluito un a un, fins a tots! Exerceixi vosté també...

 Quina mirada hi posem a la vida...! Quin món podem cohabitar? Quina sembra podem recollir! Quàntes maratons més a la televisió, en podem fer on en necessitarem?

El cos em torna raro. Bitxo que pica solidari. Pebrots que me'ls toquen. Budells que volen regirar-ho tot. Cos meu que em diu

cuina de sopa i sofregit de tomata

Escriu poema en vers a la pica 

Surt de la teva closca i existeix com ja ets

Camina sols la teva existència. Res i ni una més. La teva.

Pensa en tot. I en tota persona...

Són tu. I tu ets totes.  Les Persones soms

Lliures. 

No estàs sol. Sols estàs i has quedat exclòs


... I alguna cosa més!


Cos dislocat. Ment tranquil·la sota tota la tempestat. Bombes encara cauen, arreu. Què hi passa ara per ara a Ucraïna? Fins quan aquest món!? Palestina estic amb, i en, tu. 

Fins quan aquest excloure i matar? No m'espereu ni callat. Ni enlloc. Poemitzant. A'xò, sí!


I és que sota l'ombra del meu amor 

Hi tinc una casa assentada. 

Sol i de dol. Adés com suara. 

Quan mor el pare i ja aquest ni pica ni escou. Fet el dol torna l'Estat, que com el pare, es vol a sí  castigant. I el cos es fa mot dur. I el mot esmolat fa moldre els motlles d'uns temps, patològicament volguts apocalíptics. O és la millor manera de fer caure els ànims fins als inferns del no pensar? O del què és del tot incert a la terra? Sigui la guerra al cos, vida i ment de qui les fa. I que es suïcidin magnats. I deixin pas...

El meu cos ha sortit a passejar per l'exili d'aquí. Delirar s' ha fet un deure obligat o més bé, més divertit. Més solitari. Pensar  més em farà molt mal?  No fer-ho, em tornaria idefens... 

Arriscar vol dir no aixecar el vol. Sols sortir al balcó,  que serà sortir a mirar processons i locucions, com si es tractés d'un món plé de bojos. Quins en són, dels bons i nostrats? Qui soms o son els bojos? Qui serà d'aquest planeta, digne?


Jo crec en mi. L'esquena m'ha fet crack. Estic fet d'una Etica, i molt ben aplicada. Per, i  A

 la meva salut! 

 brindaré per, i Amb mi.  Amb la meva ombra. 

Us dic adéu adés i ja! Ningú pas em retornarà la salutació. El meu cos de mi, de tu ha marxat. I viviu a l'exili. O potser no. Viviu en les vostres vides. Gaudiu-les. Sempre! Com jo?

Comparteixo un silenci pesat. Ningú el trencarà. I el meu cos, molt menys ningú, mai el lesionarà.

Em trobo Dret i també  Humans.  I en sóc defensor i al·lèrgic. Gaudeixo i sofreixo. El cos fora d'aquesta cruïlla. On persona, que en sóc i aquella amb la qui exerceixo els meus drets. Tots! Humans! Drets! Ja!

Exclòs

No és batlle. És pesada ombra i ministre de les solituds estrangeres.

 És un exili de l'ara i aquí. 

On esteu?














diumenge, 15 d’octubre del 2023

Mil i lluna vegades

 













Mil vegades Poesia

Tant de bo ni un soldat, ni un policia.

Cap ni un, mai més!


Mil intents mai seràn prou,

Sempre i encara, en podem fer un de més...

Cal que no diguen mai no, a l'esforç. Mil vegades, cal que així sigui... L'Esforç! 


Mil nits i lluna amaziga

Lluna amaziga durant mil cent milions d'anys;

Lluna que ens porti 

Mil esperances i cada dia a milers. Pa de cada dia...


Mil vegades no! Guerra enlloc ni mai més

Mil vegades, sí! Destruïr massivament tot l'armament.

Il·legal en sigui fabricar-ne. Sopena penal de mil anys.


Mil dies d'arrels 

Mil gotes d'aigua cristalina

Mil pessetes ahir, sis euros avui

Sembla que de tot faci ja mil anys.

I no ...


Mil dirigents de molt mal gust

Massa salari. I total, no toleren cap xiBarri.

I per mil vergonyes diferents que ens fan

Mil guerres,

O bé és tot el què volen, saben i en munten. La lien.

No hi haurà arribat, ni als mil anys l' homocapitalisto

Perquè en tres segles i poc més...

Han rebut ja la confirmació. Agonitza el capitalisme, matant. I matant és que morirà... I aquí ens hi trobem, per ara. Agonitzant en un colapse creat, mil tardes i dies sense pluja!


Som vuit Mil milions de persones

La dignitat sempre guanya... I ho seguirà fent.

Destorbant, sols són -i per sort-

Mil sons. Mots. Musicats.


Naltros la resta, sumem

Vuit Mil Milions! menys mil al quals els hi

Guanyarem. En tot!

Mil tones de paciència, es fa avui La ciència i molt recomanable en resulta. Adquirir-ne:

No desesperar. Viure. Riure. Escriure.

Nats, en fòrem a'xí fets sense voler... Nats per a ser lliures! Perquè volem!

Descapitalitzar-se, que va molt més bé que mil desespers sense resposta. 


I ho diria mil cops

Mil vegades

De mil formes!

Plorarem els caiguts. Tenim ulls entrenats. Estan creant penes i guerres. Car ho podem tot. 

Paciència. En mil lluna nits.

 I totes les que calguin!

dimecres, 13 de setembre del 2023

Aylu i Tawisa

Quan en tornis 
i a'xò et sigui possible...
retorna a una metàfora en les 
teves arrels mestisses
on ja no hi seràs un esqueix...

En vindràs plè d'ulls amb pluja
I haurà tancat la nafra
cicatritzada en la fam i la salobre 
i seràs tacat de tinta
com un paper de cafè...

Hi seràs, en tornaràs a ser i ho vas ser
potser és que no et sabies
 i en llarga vida
veuràs com tu obres
 les portes d'una cuina de llibres.

Quan en retornis de tu mateix
hi veuràs al costat 
marinades entre sopes i mars 
seràs el camí de les bones persones
de lletres i actes, no pas no...
mai hi has abdicat...
D' honestedat generosa
un caliu en flors dels pensaments
cohabitant els temps on vivim.

No et temis 
mai t'has perdut
i declama una rapsòdia
i el retorn et sigui un poema fet.
Avui. Calma cor i fetge, calma!

A la fi i al final d'un túnel
el temps perdut t'ha retrobat.
I si no hi veus, no ho pots encara dir
P'rò és que ja hi has tornat de tu...
Passa al poc a pas i pas poc a poc
avui dinant, fes un xarrup de vi
que en la vida et necessitem.

Deixa el bagatge
carrega els farcells de tot viatge
celebra i celebra't
i els brams, crits, plors, tristors, ires i ràbia
es faran en tu poesia en una Odissea
Conte en un altre tu
Novel·la quedarà la mare
i poesia rotunda serà el pare
I tu ja no ets ni has de ser
TU hi estaves, estaràs, i no ho sabies
Hi estàs!

És tant fora i lluny de tu
que ja en tornes plè
D'ulls de pluja
Mans de fang
Peus de plom
Pas quiet lent
Cafè tranquil 
Xarrup de vida.

I ara, que si ho vols saber
ja hi has tornat
no en facis cap ni una més
de cabòria, no en cal.
P'rò no ploris ni en parlis
No hi tornis mai on no hi eres
La vida t'hi ha posat un regal
De cuina i llibres
De betes i films
De riures i plors 

Ara que et plorin
els indrets on hi eres nat, mort i ningú..
que no sabem ni tu ni jo
qui no eren ni què et regalàren
Però de ben segur
Tot és invisible
... I tu mai així no ho seràs
Que es posi la vida les ulleres!
És quan estàs seré que et veus clar...
I és clar! Entra, passa i saluda.

Les lletres al davant
et festegen i ballen.
Plenes de buit, i no et cal res!

Resque ni siga bo. Molt bo!



divendres, 25 d’agost del 2023

Carta a l'ajuntament. Els fets de Jorba


 

Hola. Bon dia.

El meu nom és Hanafi El-kadaoui Moussaoui.
  Dni...

En primer terme, els vull agraïr poder fer ús de les instal·lacions municipals de la piscina. Agraït perquè no sóc ni de Jorba ni de l'Anoia. Del Berguedà... Per tant gràcies per les magnífiques instal·lacions i la tranquil·litat que l'envolta.

Vull manifestar, perquè ho tingueu en compte:

1.
Cal fer pedagogia entre les persones adultes (!), tant homes com dones, de respectar les distàncies personals i evitar molèsties a qui, com jo, de sobte se sent l'espai personal invaït.

Fins a quatre vegades en un dia, he demanat aquest respecte, O bé m'he mogut jo, per evitar sentir-me assetjat. O més aviat aviolentat. No sé quina mesura s hauria de prendre...

La gent adulta a voltes també necessita una (re) educació en uns mínims de respecte i bon fer.

A la vegada, en aquell dia, fa ara tres dies... 
Doncs quatre vegades vaig tenir necessitat de mantenir i fer respectar una distància mínima i respectuosa; doncs aquell dia, casualment, vaig perdre la meva cartera. Crec que ningú me la robar. També em sé, i que sóc molt despistat. 
Però quan nedo, m' he de treure les ulleres. I per desgràcia la meva miopia es considerable (4'5 dioptries). Car i tanmateix, tinc dret a sospitar...
 Sóc despistat? O bé m'han robat a la piscina de Jorba?

A modus de reflexió. 
Cal intervenir, o delimitar els espais per a les tovalloles? 
En deixo constància. Jo procuro i sóc adult. No atravessa un bon moment la societat, ni la humanitat, i és clar... Ni el clima. Raó per la qual fem ús de les piscines...

2.
Ahir dijous, per primera vegada, vaig demanar al socorrista si podia perimetrar un carril per a nedar. Molta calor. Molta gent... I jo sóc sols un xic, esportista. Un xic poeta artista i escriptor. De fet m' han publicat dos llibres. Ara no ve al cas això, però. 
també sóc sociosanitari. I també obtinc un descompte a les vostres piscines municipals. Com a bipolar, i jo sols em sento artista... Tinc certificat de discapacitat. Gràcies pel descompte. Sincerament agraït.
Ara bé, no estarem, més aviat,  parlant o vivint en un discapitalisme?


Doncs,com els hi explicava, el socorrista va posar un carril a la meva disposició, i tristament  alguna gent adulta no va respectar no tirar-s'hi de cap. No fer una falta de respecte flagrant. I reclamar el carril quan sols estaven per a surar al aigua. No fent exercici. Nedant...
[...]

Jo, que els hi vaig recordar i demanar que respectessin el perimetratge. Una tromba de retrets, justificacions innadmisibles i una discusió surrealista.
 Va pujar tant de to la cosa, que en un moment, entre d'altres persones  que diiscutien amb mi, un home d'uns 45/50 anys, em va voler agredir i les persones el van retenir i frenar. 
Fins  a tres vegades li van barrar el pas a agredir-me físicament. Impotent em va amenaçar que quan em trobi per allà m' hostiarà. 

Una llàstima tot plegat. I els hi deixo constància perquè hi puguin, si més no, tenir aquesta informació i esbrinar mesures.

Agraït per les magnífiques instal·lacions i l'entorn, els hi demano disculpes si és que participo de la massificació degut a l'us que en fem gent de ciutats properes, usant les vostres instal·lacions.
Jo les uso amb total respecte i agraïment. No em permeto actituds clientilistes, xulesques i molt menys assetjadores, en referencia a les distàncies i respecte a l'espai personal o de grup.
I menys rebre agressions verbals i amenaces.

Atentament.
Hanafi El-kadaoui Moussaoui.

A Jorba. 
Div. 25/08/23


dilluns, 21 d’agost del 2023

AMOR, CAROLA, A SEQUES.

 





 

Ulls de vidres irisats, verds de variables tonalitats 

Somriure que qui li n'hi arrenca un, viu la serena virtud de saber-se estimat/estimant...

La paciència ja no és la mare de la ciència ni és santa. Paciència És i Serà La ciència.

 A la Carola l'he nombrat, la reina i catedràtica... Jo el seu poeta cuiner. Amant, amic i foll entre fogons. Cada dia... Quasi! 

Quan tecleja es fa editora i codirectora. Jo curt els curtmetratges. I molt  llarg el cafè. I també el meu seu nostre...

Amor i periples i 

Mis papeles! Temazo!

Canto a mi. I canto a mi mismo. Cant dels ocells. Pajarillus!... Ella i jo. Jo més que ella? (...)


Perplexe de mi, en aquest món d'avui

 li beso la galta rosada

l'ànima cristalina i la creadora que és

 inspira... I jo respiro!

La generositat de l'amor que ens edifica...

És ciència i amor i amiga... Estem mutiplicant. Sense positivismes. Porto mal rollos degut a aquest món tant fotut i tant txambón!


Som mar i cel?

... Romeu i Julieta?

L'ombra d'un amor, i com a casa! On el tema llar em deixa off. Of cursos que jo share. A les xarxes. On els meus llibres. Off? Uff! La mel als llavis, siguin petons Carola's...


Ens baixem (al port) del moro i del blat ?

Diem o dinem CatRif ?

NordSud 

EstOest 

Tot! Tu. Jo tururú!


A la nit les seves sedoses corves escalfen

Cada plec cutani deleja

Cada estona amb ella, és entre ella i la Mica

i si miro la Mica 

És la Carola davant meu, absent. Gata i art. Treballant! 


Si miro la Carola en bes i canvi

Li sura la seva gata que és

Molt mica. I formiga en plan 

Festeta i 'piropo' 

Tiene talento! Yo no pago. Lu meu.



Aquí i ara 

avui i demà 

Les veiem passar i succeïr 

Les bones i les agres 

Les hortes i el vi 

La onada i les piscines

La civada en llauna i en tetrabrick 

El pecat i allò sublim...

No són el mateix!


La vida ens mima, segurament, en un amor adult 

Et prometo no fer-te promeses 

Ser adult és com la vida... M'enamora però no m'agrada. Adultesa avorrida burrocràcia la fa. Sols! Llegim? Llavors plantem!?

Em comprometo, a'xò sí, a seguir caminant.

Soms cultures les quals ens abracem. A voltes ens abrasem. Mimem les vides en els detalls que cuiden també a i dels i les i totes les altres...

Persones!

Som equip amistat i amor. Dreams!

Jo sense tu 

Seria ja sense res de mi ...

No hi sabria viure. Amb mi 

A peu de carrer!

N'estic aprenent tant de tot i de tu i de tota persona ... Do, no fa la mi si sol la fa que re...

Carrers musicals!?

Estones també!


Saps, oi!? On i com ha quedat la meva musicada vida poètica...?

A la biblioteca, entre amistats, i lectures!

Hola. Carola! L'he liat! Merda!

 [...]

Estic a la lleixa. He sortit de mi. I m'hi han quedat 

Dos llibres. I un plat pintat 

Pren-me! 

Liar-la és pitjor que fumar.

Tant de bo un segle XXI 

COM TU 

Carola!























 






L'AMOR ESCRIU CAROLA









En la poesia de la vida


... En la cultura del bon saber viure,  de carícies i moixanes

Oh llibres!


En la hora de la desventura que a tota persona un dia ens arrossega i arrossegarà als infortunis...


En els temps de preteses ingerències fins i tot en l'ànima (altrament pretenen endinsar-se en la dehesa del CAP. La Phisque...)


En l'albada de la meva follia, en el crepuscle de les bogeries climàtiques. En l'infortuni que arrossegaria fins a la tomba... On mal vivim luxuriosos. I miserables... 

A cops d'onades de calor i manades...


No! I encara no m'ha arribat el meu moment final. Escolto beatneeks! Fan reviure! Passen els dies bé. I com ve; i que vingui!


Quan em recordin aquests temps presents, quan ja hauran passat... Futurs


Diré amor

I diré Carola


Diré indret

Carola a Igualada

I a arreu, Garrotxant!


Diré Fez,

Fes Carola, de mi ,el que tu ja ets:

Poeta. Igualada té aquell farum de la pell animal maltractada. Exagero? L'amor...

La Carola! Al fresc i natural!


Quan revisem els balanços fiscals haurem fet taules... Generositat fa sinònim amb la Carola. I amb l'Art, Art de jugar i ruure plorant!


Cada dia una recepta

Cada tarda un xarrup

I quins amors no es discuteixen? mai ha estat mai fàcil acordar amor i follia?


Quan l'heroi esdevé del infern social

Sóc jo, el fiable diable en persona!


La Carola certifica la poesia 

El govern la seva discapacitat, aquella que l'ha fet meva...


I m'hi pixo i els hi asseguro que no plou. Pixo!


 Discapitalistes defensen a Déu destruint la terra. 


Calen més metges. Pobres governants... On posarem els bons i les bones mestres?

Governin, vocacionals sacrificats. Governin...



Però si parlo d'amor 

Temps de remenats de budells, amb bolets

Si homenatjo amor, na Carola


Poeta què hi fa el govern entre aquests versos..?


Fa que el què cal ensenyar, per fi suri!


Les ungles i les dents


La força i la voluntat


Com conviure i a més amb total respecte


Què és el paper de cul i per a què serveix


Què vol dir drets humans o ...

Humans drets i peu pels DDHH


I què, que SÍ! I seguirem i seguir en peuses restar humans i drets. En peu pels Drets.


Pla i tranquil

Com l'Albert


Ric de tot...  Pobre de mi!

D'arrimades a la ribera de la coca

I dels olives aragoneses, psoe és i pitjor i més 

Dolents!

I que ho mirin

L'amor cura el que alguns cures

Emmalalteixen...


La Carola existeix

Em sosté levitant en uns somnis senzills i mundans... Gastronòmics 


Cuidin la terra

Mímim el planeta

Prenguin exemple

No es queixin tant de qui governa

Però botem-los ja!

Actua. I fem-m'ho bé.


Costa ser ingovernables.

I ens faria molt més sexys...

I no tristos turistes... Turistificant.


Jo en l'amor

Hi pinto rostre de tardors

Tonalitats de Klim, barroc!

I faig uns versos per a la Carola.


També al govern...


I sobretot arrimades ens hem quedat a la ribera

Mirant l'estrepitós fracàs.

Que som les persones. Moltes i sí!

 Moltes no i tampoc. Situa't! Que en soms!


Costar fer-se humana!

Persones soms

I moltes.

I més, bones!

Jo ho intento

Sempre

Amb la Carola o sense

Es deure millorar 

No és facil. Però es fa bellesa i amb amor

Cert;!;():-+

🐽🐽🥰🥰🍺🍺🐽🐽🥰🥰🍺🍺