dilluns, 22 de maig del 2023

Previsió del clima i dels canvis




















Bon dia a totes les persones, les qui potser es desperten tard. I molts i molts d' ànims, a tota l'audiència o població que es lleva massa d'hora, sota una onada de pol·lució, afectada i causada per una -malgrat tot plegat- estupenda primavera. Primavera i estació, la qual seguirà avançant i amenaçant-nos amb donar pas a un estiu, del qual desitgem poder   -quan arribi-   donar-vos doncs uns millors pronòstics, i si tenim sort, llavors que siguin molt més esperançadors. 

Lluny de tota onada de calor ens hi volem. Molta calor, i onada ni una més, no en volem. I aquest fi de maig ha donat, literalment, alguna esperança... Cosa rara, ha plogut! Efecte crida? Algú ha fet algun ritual o dansa. No ho sabem. 

 Tot i que no amagarem la possibilitat o risc de quedar afectades collites i els rusc d'abelles. Davant la poc melosa possibilitat de temporals de pluja, calamarsades i vent amb forts ruixats, cal dir que al segle XXI sembla que s' han de frenar les inèrcies a les quals en hi hem abocat.

 Treballin o estiguin fent plans, llavors, des del blog que visiten, aquest... Doncs els hi volem compartir la previsió del clima i dels horts, les provisions que calen mentre no  s'albiren canvis i millores; o no ho sabem encara... A que esteu esperant!? O si és que treballareu molt. A'xò no ho sabem... Tampoc. Ni quan ni quant. Ni fins quan, ni on. Ho lamentem. Sincerament.

Entrant ja de ple, ara sí, en la previsió del dia

...Malauradament, estimada audiència, els canvis es faran esperar i semblen seguir sent encara molt necessaris. Per a uns canvis a millor, recomanem llavors, seguir sembrant un gaudir la vida senzillament mundana, i no aquests escenaris de desbordaments turístics i d'altres. Els quals sembla mantenir els seus nivells d'invasió. Si som i sou Lo riu. La vida és previsible que ens torni a somriure.

Lamentem aconsellar que  d'unes distòpies increscendo, doncs que amb bones idees i bona cara, llavors plantar. Plantar cara. També el hi direm que els nivell de preocupació no arribaran a una alarma generalitzadament ben plantejada, i molt menys encara, de cap manera, ben gestionada. 

Residus arreu seguirà sent la tònica a moltes terrasses, paratges i contrades. Escoltin BRAMS..., si vostés son mes sostrenibles

Animin a reciclar-se a tots aquests  guarrillos. Per tant la previsió és a hores d'ara, que grups i blocs i conjunts d' animats d'estat d'ànim, seguiran persistint en animar als desanimats. Llavors feu d'aquests Col·lectius, sí  ja que aquests últims, com anirem veien, també experimentaran un anar nodrits i increscendo, i nodrint de pas els teixits de la terra.  I les files de consciència es desitjable que augmentin els nivell, per a tal de corregir els dèficits existents.

Uns col·lectius que seguiran aclaparant les crítiques i sostenint les cures comunitàries tanmateix. Cures i responsabilitats les quals els governs seguiran entestats en plantar-se i esfumar a tort i dret tots els Drets. I Humans seguirem d'en peus i no respondrem sols de les seves responsabilitats, de les quals seguiran Ells fent transvessaments o apel·lant i condemnant a que sigui la població animada, la que es faci càrrec i responsable de la població desanimada, degut a augmentar els nostres nivells de serveis tancats, barrats i vigilats, per uns agents privats. Privats em sembla que de tota virtut. 

Dit això els animem a que a manca de balcó seguin si més no, amb un coixí al finestral, a modus de quasi luxe i balcó. 

I si podem tant bé com ens sigui possible, o bé i tanmateix  regularment els anunciarem tot d'alternatives als mercats globals i corporativistes, i ho farem molt aviat amb propostes de sostenibilitats i d'ecologia.

 I aviat també, per si plogués avui que fa dia gris, els oferim receptes de tardor en plena primavera. Cigrons o bacallà. I la previsió d'avui del clima i de tot canvi s'està acabant. Ja llavors sols afegir o dir que les llavors i tot segueixen igual. Parin atenció on els canvis col·lectius es fan evidents i la majoria de voltes, a les catalanes i catalans, i arreu del món no ens deixen animar patis ni trasters ni tampoc als desanimats. Sols si lloguem o millor hipotequen ses nostres vides, llavors poders estan, i a mes a mesmés o molt contents. I doncs!

 Massa cinisme seguirà sent confrontat. Combatre, no volen que ho diguem. I ho camuflem, entre línies. Claus i esclaus per un pany un pom i una llar. Persisteixin.  Les policials forces si que ens combaten. De seguretat no en queda ja ni la social. Un cordó, ni un en cal. Però persisteixen insistents, ambdues parts.

Una no té raó ni fonamentada, per tant cap democràcia no naix de violència. Buidar csses encara no serà pecat. Una normalitat atípica.

No acabarem llavors, sense saludar la mare terra, els elements, que com jo i com vostés... A'xí com tot ésser carregat -i de vegades massa fins i tot- la vida; o en aquest gest de sostenibilitat, basada en el respecte a Tot, és fet a'xí que volem compartir que preveiem, que estem molt aprop de reeixir. En les utopies. I nanos presidents, presidentas, Madrenas! Monbus... Curreu-vos-ho.

 No permetin que ens currin a hòsties consagrades, a naltros... Les que sempre llavors hi estem sembrant. Hi som. I us saludem ara que algunes Madrenas i Madrenos d'arreu, les perdrem de vista i segurament preveiem i ens confirmen que grimparan en breu o s'espera que ben aviat. Tota la prudència en el votar. Aconsellem des dels estudis fora o extra universitaris.

Es preveuen i albiren forts canvis de poltrona. I es troba... Es Troba a faltar a qui als nostres cors encara hi està i romandrà Tortell Poltrona.

 Els generadors de canvi sempre estan i romandran entre nosaltres. Si us plau mantinguin la flama apagada si paguen a ENDESA. Ens importa més que tenir molta audiència. No privatitzar. 

Bona tarda... Passaran vostés de moltes maneres i formes de consum. Ho sabem! Què gris avui desperta el dia..., ara just que passa un minut de les 11.30h.

Passin doncs entre les llavors, el millor dels dies possible. I també la nit més inoblidable. Depèn de totes vosaltres i sobretot  de totes nosaltres. Les persones, eh! I siguem-ne. A'xò. De bones persones, el molt aqui no és mot que sobri. Mai... 

I ja dit això, doncs que els tornem a esperar demà, i no els hi sabem encara dir a quina hora podrem seure a escriure. En directe i en diferit, segur! Tot alhora. Assegurant-nos de boni bé poder seguir. Compartint. Tot és possible i no això que vivim encara avui. Reconeixem impossible fer-ho tot i tot i tant malament?

Cases sense gent, per als turistes; i gent treballadora sense casa. Insostenible! Persisteixin. Please! Come back to your home! Your houses and flats and your homes. We are tired of all of this turístics apartaments! No tired of all of you, no. El següent! I bé audiència estimada, cal dir que de 

7/10 are bad turistes

3/10 we're so glad to have between to all of us. Here and here. Ja jo els dejere en la pau i la calma. D'unes lectures. Millor llibres que Lectures revista. Que la Pronto seguirà sent de les venudes. La que més! 

Cal regalar-se fires i llibres i birres. Literalment.

Bona tarda. I moltes gràcies, no ens calen. Fem radiobloglliure&inc






dimecres, 17 de maig del 2023

Poesia Gastronòmica. Quatre faves abans de les eleccions

 Frescor i sabors de primavera 

 [..La vidorra són quatre faves comptades!]

Amanida de faves* amb timbal de mus d'albergínia, i vinagreta-pesto d'alfàbrega, coriandre i menta.



*Faves D.O Hortes de Vallcarca

PD: si en una pretesa democràcia el feixisme pot presentar-se a unes eleccions. No és ni serà mai democràcia. 
És el què li interessa al capitalisme.

Contra el capitalisme i el seu feixisme
Seran més de quatre faves comptades. Faves seran fins erradicar-lo.

Sembra llavors i no l'odi. Qui té un cap que funciona.

Sembra odi qui té ja molta por, quan veu que el seu capitalisme està a les últimes.




dissabte, 13 de maig del 2023

Yambae i amazic


 Escolta'm, tu.
 I si, tu...
Personeta, que encara que ets petita
Et sentis nen o et sentis nena
Sempre sigues tot quan i com tu vulguis 

Escolta! Tu... Si tu!
Tu i totes les persones, escolteu!
Les que encara sou
Personetes petites, sobretot...
Fins i tot, podeu dir als grans
'jo no sóc nen ni nena. M'agrada més dir 
Jo sóc sols una personeta'.

Tu, com tota aquella persona que ho vulgui
Si us sentissiu a'xí, o a'xà
I a més ho voleu dir
Podem tant les persones  grans 
com les personetes petites
Com tu i com  tota persona del món mundial
'Tenim totes el dret a dir 'No seré com tu, ni el què tu creus que i com s'ha de ser...'

Si t'ho creus o ho penses. Pensa-hi bé... 
p'rò
-no serem definits, a'xò ha de ser un dret!-.
I podem i pots
Exercir-lo! És un deure
El respecte.

T'imagines...?
Aprendre a exigir que us respectin 
Personetes tal com sou?
Serem com som.
...P'rò en serem de bones persones?
Les grans i adultes?
 Anem com anem i ens va com ens va!
 [...]

Doncs, persones i personetes
Doncs que
Si a caseta vostra hi passen coses dolentes
O si tens ganes que els grans
Pare i mare o bé
 mare i pare
O si tens pare i pare
O tens mare i mare
O si saps com, o què
 i per què va passar

Esteu soles tu i la teva mare?
[...]
Tu personeta davant dels grans estàs o et sents sol i trist?

Explica-ho a la mestra
Sols a aquella que estimis molt 
I t'estimi a tu
O molt tu a ella o ell i ella o ell a tu...

O digues-li a la família més maca del teu millor amic o amiga...
Aquelles teves amistats
Que potser a casa els i les saben 
Estimar, 
 Tal com a tu t'agradaria ...

Digue-ho, doncs
Si vols,  i tu pots fer-ho, 
. No en dubtis ni tinguis por
És clar...

 A un veí del barri a qui
No saps per què...
 l'estimes com estimes al teu avi.
Corre fins la botiga on et tracten superbé i et somriuen i pregunten...

Si a la casa on vius hi passen coses dolentes,
No et callis, explica-ho 
Quan i com puguis
I a qui respectis molt
I estimis més encara. Parla-hi!
Aquella persona que sempre escolta
Perquè  respecta i estima la vida.

El teu pare no pot picar-te
No pot insultar-te, ni fer-te sentir 
... que tu no vals res. 
Es mentida!

Ell no ha d'estar manant a la mare 
fer-li fer-ho tot ella i ell no pas, no fer res...
No pot ningú obligar-te a tu, a ajudar-la. Tu ja ho deus fer!

O bé, allò tant lleig que passa
Que...
Si pica a la teva mare,
Si us fa sentir, a més, viure una vida molt trista
i pesada
No corris a la Policia. No en saben fer res!

Parla sobretot amb la teva mestra
La de la teva escola escoleta
Sols a aquella a qui més 
Tu respectis i l'estimis.

No sentis vergonya
 si no hi passen coses boniques
 a casa teva...
Segurament al teu pare -sobretot-
Li han faltat oportunitats per a voler ser Una bona persona.
I deu tenir l'ànima trencada
 O el cor podrit.
Però no pot picar-te
Ni a tu ni  a ningú, 
ni  fora ni dins de casa.

No pot insultar 
a la mare ni a cap fill o filla.
No pot oblidar ni descuidar de cuidar-te
I si  la mare no ho fa tampoc,
No en sap ni és bona amb tu...;
 persona ès, ni bona ni dolenta.
Dues persones grans, en són amb greus problemes.
 Pobres, oi?
Si és curt de gambals el pare
Res no va bé...

No ha llegit un sol rastre de llum
S'ha cregut aquelles mentides barroeres,
Com que els homes no ploren
Que no cuinen o 
Que sols quan volen, es fan sense ser-ne 
xefs de cuina;
Els putos amos o els jefes 
O si fan feines que no els hi agraden...
A voltes agradeixen i insulten.

En les vostres vides
No hi ha d'estar ningú
Que no cuida i acompanya.
I a més a tu, personeta
Pretén ensenyar-te
Com ser bona nena o bon nen
 i com has de comportar-te 
Segons si ets nen o segons si ets nena.

Tot és mentida. No pot dir res d' allò del què no en sap... Res de res!
Tu pots dir o sentir com et sents i diguis.
Que no vols ser així,
Que tu ja saps que els grans
No sempre saben ni cuidar-se
Ni cuidar de vosaltres.
Fills i filles.

Igual  a la mare
Que també li pot passar...
No saber escoltar ni cuidar.

I si no ho poguessis explicar
Jo et vull animar a que trobis la manera
de com fer-ho...
Moltes persones us volem escoltar i ajudar.
Perquè potser amb la teva mare
 et pot passar igual. És normal que estiguis trista 
Personeta, tristesa la pots escriure.
Una carta.
 N'hi ha tota una/ unes humanitats que volem un món per a totes les persones/personetes.
Viure amb l'alegria que regala la vida.

Qui
No t'escolta
No té temps ni ganes
Ni forces
 i si també et piquen a l'escola
T'insulta o et fan com el pare...
sigui qui sigui
O bé si és un mestre d'escola qui fa coses lletges
O si a catequesis o si a l'esplai
O els amics i amigues a la teva escola

Si no et sents bé
O et fan coses que tu no vols
A les persones a qui estimis més
Els hi pots explicar.
No cal que et siguin familiars.

Però mai dels mai
Han de passar-te coses dolentes a casa,
ni enlloc...
No totes les persones i personetes
Tenen la sort de que els saben cuidar
I ben poca gent sap estimar
Ni els agrada de cuidar.
Però ben poques personetes poden ser
tant i tant valentes com tu...

Que si ho vols, pots
Explica'ns si no et sents bé.
Al barri fem poble
I escola
Una escola que ens cuidarà la vida.

I haurem de fer tornar a l'escola
A qui li faci falta aprendre.
Tenim obligació d'aprendre a cuidar.
Qui pica, no ha aprofitat l'escola
ni la vida... Tant bonica com n'és!

I farem que hi tornin,
A l'escola i a la vona vida.
I tu amb un somriure
Tal i com et mereixes
Tu ... Tens dret a Ser!
I totes les bones persones
Ens ajudem. Ho sabíes?
Això fa una bona escola...

Oi, que sí?
Explica'ns també tot el que vulguis
També la recepta que fa el pare
O la de la mare...
O explica'ns un acudit o un conte
O les llegendes de l'àvia
O el somriure de l' avi
O la companyonia de les personetes
Siguin tiets o tietes. O veïns i veïnes!

O els teus somnis explica'ns,
O si necessites riure
Fem el ximple! 
Baixa al parc o la plaça.
Hi ha personetes com tu
Persones joves, adultes i  
Estima a les nostres persones grans.
Farem una terra de Graaans...
Graans personetes. Com tu!

A mi de petit també em va passar.
Avui ensenyo a explicar-ho.
A persones i personetes com tu.
Fes-ho. La vida ensenya!









dilluns, 8 de maig del 2023

Poesia Gastrònomica. Onomatopeies


POESIA GASTRONÒMICA. 
Deconstrucció i composició del pas a pas  i a cada Pla, ... Pla del PLAT.

The sounds of the flavors and 
                 ...the games of enjoying all your meals.

 

A Poemdish... please!

Bacallà, sobre timbal de parmentier de patata, salseta de tomaquet i cansalada i un niu de porro cruixent.


La poesia gastronòmica està i ve, carregada de present i d'onomatopeies...

        Les relacionades amb el gust i els sabors Umami.



Certament, em celebro.

Cuino&comparteixo

💋🤩😍🥰🥰😍🤩💋









diumenge, 7 de maig del 2023

Poesia Gastronòmica. harira i escudella. Mediterrània

Bol de harira, amb llit de llegums i borifarra.




























A priori resultaria fàcil creure o titllar aquest plat, com una provocació blasfèmica, quasi.

De cap de les maneres...

Al cap i al meu record i experiència hi rau on he nascut (harira) i on he crescut (escudella). Dos plats, dues receptes, dos brous amb tall i xixa. Hores i hores a foc bullint, bullint.

És la meravella del mestissatge cultural. És l'apreci a les receptes i la cuina. A la fusió degut a les experiències vitals.

En la meva vida no he escollit res. He nascut amazic del Rif. I visc i sóc català de comarques, crescut al Berguedà. I sense haver escollit ni una cosa ni l'altre, no podia tenir major o millor i una gran sort. Ha estat i és la meva gran fortuna decreixentista. No són meitats. Sóc 100% ambdues coses. I+!

dilluns, 1 de maig del 2023

Poesia Gastronòmica. Al estil Tina Turner

 Perquè els cops i agressions no les podem admetre ni acceptar. Ens cuidem. I a'xò: cuidar-se és 

Simply the best 

Desitjo fer-vos gaudir els ulls.

Cuina de recicle, jornada d'elaboració de bases i salses. I aprofitament del que queda a la nevera. Un farcellet ... Ja us deu sonar.

Tot l'amor als ulls. Els vostres ulls són també meus. O meva la mirada i composició del plat i del pla.

Simple the best? Shue. The best is when you love all what I do. Or me, when i do it the same with all of you. If a learn lots of dishes or knowings, to share... Is bieen! Lots of biennn!

*Menú en Homentage a Tina Turner


 
























diumenge, 30 d’abril del 2023

Paraules per als alcadables catalans. Paraules a l'alcalde de Igualada

 Srs. I Sras. alcadables a les pròximes eleccions municipals. A forma, o a tall de poeta i no de poema, els hi vull adjuntar unes imatges que demostren un saber fer i ser davant d' una càmera, en mans d' una bona fotògrafa, sobretot. Ajuda un saber fer, i mutu...

Dona, la qual aquell dia inesperat, disparava per a tal de retenir-me immortalitzat, en aquestes fotografies,per ella composades i molt ben treballades i acabades.

 La fotògrafa en qüestió és d'aquelles persones i qualitats que cap de vostés podran mai ser, tenir ni igualar [...]

 A menys que baixeu a la vida i als carrers, on ens hi esteu deixant, o ho pretenen així  des de totes les esferes. També municipals...

La gestió de la pandèmia i la situació actual que n'ha derivat, les persones valentes l'estem 'aprofitant' per escriure clar i rotund. Sense por, i tant és si amb pèls o sense ... Cap persona en té a la llengua, de pèls. Ja sabem totes les zones del cos on sí hi tenim pèls, o no. La naturalesa humana està basada en les diversitats. 

I els estigmes són el constructe polític més pervers. No volem polítiques inclusives. Jo us ho confesso. Desitjo veure exclosos i excloses, sols a les castes polítiques. I a part del clero, el capital i els seus mitjans de masses i negocis, vosaltres en sou també una part a excloure en la gestió no ja del poder. No. La naturalesa humana sols entén el poder de La Paraula. No la d'uns tecno i teòcrates, que ens voleu convèncer que sols sent fidels i súbdits, els vostres noms i currículums ens ajudaran a gestionar les runes d'altres noms i currículums. Pretèrits i molt plusquamperfectes...

Com es deu escriure aquest paraulot del Jo us votava...? No!

Per empatia educativa i social... Els hi diria, desistir de representar(-nos) seria d'allò més  sensat i l'únic gest valent, del qual us creuria i crec (in)capaços. De la renúncia a les 'poltrones' institucionals i de tota heroïcitat i privilegis. El poder (cracia) és del poble (demo).

I em permeto fer una broma afegint 'Demo una buena patada en el culo a todo repre(sentat).

Baixeu a netejar les ciutats i sumeu-vos-hi a les llistes dels qui els hi cal una profunda reeducació social. Des de palaus centrals,  fins a cada ajuntament, podriem dir que esteu com en Casado... Mancats de valors i d'educació. Un títol pot ser regalat, falsificat. I no sabem qui és encara aquella misteriosa firma i persona... d'un enigmàtic M. Rajoy. 

Un misteri aquest ministeri i el sistema de justícia... Us volem botar i a més ja!A tots, als tres poders. Retornar-los a l' àgora de les Demos. Esteu establerts o teniu creences i pensaments força inusuals? Us cal un internament psiquiàtric forçat? O un temps a la presó, per neocons i sense escrúpols?

Als municipis es demostra. Una altra política és possible. És la suma del que fan les persones compromeses i implicades. Cap reformisme ens portarà a bon port. En tot cas... Sols a festivals i a unes havaneres per a turistes , gentrificadors en una massa colonialista.

Dit això, actualment passo molts dies a Igualada. I no hi votaré. Ni a Igualada ni enlloc. No ho vull mai més, això de votar...

Nul sí. En blanc no. Nul amb un tall de xoriç.

La baixa del padró que vaig sofrir a Girona, on Pere Sánchez es va fer amb la presidència de l'Estat, va ajudar a fer surar davant els meus ulls i nassos, les moltes persones que anem perdent el dret a vot per baixes del padró. O si volgués votar... Per què ho hauria de fer on no vull viure? Voler, vull viure a Barcelona... Coses d'Artistes, fullets i fades? No, és sols la fotuda capitalitat. I el dolç anonimat. Sobretot. I pels meus barris seguir els meus camins. On camino en els meus records... La meva esperança. Encara i per a sempre. Esperança!

 Sentipensamentes d'un polifacètic. Ex-clós... Why?

Però si no tenim casa, sense caure esclaus per unes claus ... Llaves en diré un ya ves...! Quina vida! Esclaus -ya ves por _unes_ llaves... Poesia es clau. Poesía es clavo...

 Gastronomia. Interpretació i actor. Cambrer i cuiner. Aux. D'infermeria. Educador social. Poeta. Escriptor. Video artista. Pensador. Activista... Privilegiat? Crec que sí. Força i crack bon jan. 

Qui no troba treballadores i treballadors, serà que les explotava, a aquelles classes pencaires, persones en un 'estat d'hosteleria cutre'? 

Al•là és al bar!? Encara n'hi ha que soms dignes dels bons bars. I tenen treballadores i treballadors. Com jo! Fins que m'assetgen des de les institucions público-privades... Hi ha, i en tinc, de proves i molt evidents.

Però si vostés són candidats, jo sóc el que volia: Artista. Contractació pública? No cal...

Sols deixin d'assetjar amb burocràcies diverses, i amb cada cop més policies. I avui li dic directament al alcalde d'Igualada... A en Marc Castells. El qual crec que vol revalidar i culminar les obres d'art que sembla que ha liderat i iniciat. Un Biollac. Ronda d'un rec abandonat. Amb el riu contaminat, brut, descuidat i assecat. Amb uns problemes estructurals i socials evidents, disfressats amb la ja típica hiperculturalitat. Cultura la qual no arriba a tota la població, és mercaderia al servei i gaudi de les elits. Jo aixó ho pense perquè ho comprobo. Com trobo també un escàndol convidar amb diners públics, en un hotel de capital particular, a casats de fa 50 anys. I a un altre establiment, a les persones que compleixen 80 anys...

I un llarg etcètera i reptes que cap lideratge solucionarà. Sols el poble pot governar els seus pobles. Les institucions, sotmeses a la globalització... Retornen a esquemes clericals. Jo ho veig i ho opino, a'xò! Deure de expressar un aport. Que faci pensar. Deure. Certament ho sento un deure la comunicació i l'expressió. 

Llavors, quan prenem un cafè, vosté Marc Castells i jo? En quina Igualada viu vosté? Jo en una que veig desballestada. On en un carrer on sortint de treballar vaig patir una agressió racista, a mans d'un company del restaurant Somniatruites. Agressions per les qual es va fer una vista judicial. El jutge ho cataloga com Falta de lessions i agressió. La fiscal el corregeix. Suggereix anar per una via penal més dura. Delicte d'odi i atac a la integritat. 

Sr. Marc Castells,van passar setmanes i mesos i no en tenia cap notícia ni notificació. Un bon dia m'adreço als jutjats d'Igualada a informar-me. El funcionari em dóna una notificació i diu 

LA CAUSA ESTÀ ARXIVADA. X DIES TENS PER A RECÓRRER.

Un alcalde hauria de saber que un veí de la ciutat que governa, ha patit una agressió com a ... Poeta i Artista. A mans d'un tal Alejandro... El qual volia manar sense ser enxarregat. I envejava que no sabia treballar i molts clients deien de mi, molt bon cambrer. Arxivaré el silenci fins i tot dels moviments socials, de la jovenalla igualadina. Diré això. Res ni ningú ha dit ni mú. El jutge sí. Ell diu esto es Es i jo li respondria jo sols dic EXXXX! En un discurs al funcionari.

 I en marxo sovint, massa sovint des de llavors a Barcelona. Muntat en els autocars de la pitjor companyia d'autocars, pitjor de les que mai hagi pogut  conéixer. Mondbus.

Vol, doncs, alcalde d'Igualada parlar de la cia. monbus? D' autocars amb vidres esquerdats i sense reparar? De conductors alguns sobrepassant límits de velocitat? Vol parles de les persones passatgeres deixades a terra sense alternativa més que esperar? Vol parlar que certs conductors no admeten una petició de silenci per a facilitar la lectura i estudi? Sap o vol saber del episodi darrer muntat, degut a la meva decisió de posar amb el meu telèfon android, almenys música del meu gust?

Ho vulgui o no ho vulgui saber... jo li diré

Demanar silenci, és discutir amb la majoria de conductors, en la totalitat de les vegades. Sort en tinc quan el conductor vol silenci i no encén flaixFm ni cap merda per l'estil... Quin horror! Puc pensar-ho i formular una petició de silenci? I és clar que puc! I cansat de demanar-ho educadament, i acabar igualment discutint, vaig passar a la tangent de com a mi en saben, jo també en sé de molestar. 

 Vol saber que aquell dia sis policies locals 'hispanoigualadins', a sou del ajuntament que encara governa, van atendre la trucada del conductor, d'aquell divendres 29/03/22, conductor de l'autocar de les 22h,  el qual surt i arrenca des de la plç. maria cristina de Barcelona?

 Vol saber alcalde d'Igualada que em van fer baixar obligadament a l'estació? Sap que jo volia baixar al passeig Verdaguer? Poeta Posat contra la paret, escorcollat i registrat? Vol saber que em van voler alliçonar i reprimir? De moment no podran. Sols fer el ridícul. Cert. Ridícul total, van fer. Conductor i policies. 

I Vosté també! El seu projecte de ciutat em sembla rídicul. Insostenible. Especulatiu...

Jo Tenia sols llibres (armes en portes, em va dir el poli més xulesc... ) sí i marihuana (droga, sense thc) adquirida al comerç del C/ de l'Argent. De la seva ciutat, Marc Castells. Ciutat a la qual li cal una neteja i un reciclatge més eficient. Opinar és un deure. Si?  I Sí!

 Uns autocars que paren a zona universitària i transporten a diari estudiants... No admeten demandes de silenci. No canvien vidres esquerdats, superen límits de velocitat? Eh!!! etc. etc.

Comprén per què no hi crec en la democràcia representativa. Es demorepressiva. Opinar és un deure. Insisteixo!

De fet Monbus genera enrenou en tots els budells dels i de les qui els hi soms usuàries. Ja ens està bé... potser? 

Si agafessim el tren com a protesta i deixéssim plantada la cia. Monbus, jo pense que sense fer obres als FGC, ja seria possible UN TREN MÉS EFICIENT I ALGUNS DIRECTES, TAMBÉ! ATM TMB!

Car a Igualada sols la classe política està a l'alçada d'una ineficiència programada. Com la que viu el tren igualadí...

I Ja per acabar els adjunto unes fotografies fílmiques i meravelloses. I al final un text de caire poètic. Ara això sí... Vivim com volem morir. Dignament. Sense por. Amb tota la poètica i tot el bon humor. Qüestió d'actitud!



































A Cada lluita lliurada, no necessiten cap més paraula. Sols i Lliurada

Una Batalla és base de mots.

Sobren els motius. I per a gilipolles, jo...? No!

Poema de la Mort i la Dignitat 

En procés de separació i sense rumb ni cap vincle ni lloc de retorn i trobada...

Sento la meva vida condemnada a la total abscència o a una total privació psicoafectiva.

Exclós de tot... Sóc rodamons

Codemnat en vida a la mort.

No em queda gaire

... Marge. Em sento mort degut a privació psicoafectiva? Sobretot social i politica. Quina poètica!

I entenc les dones grans que retiren davant els últims sospirs de vida... A exhalar soles la mort del cos.

Sempre queda el que hi deixem per a les generacions presents i futures.

Excloure i estigmatitzar

Es una forma eficaç de

Matar.

Mort en vida. Trist 

Jo encara confio

Que la vida em serà lleugera en la mort.

Assassinat en vida i en quina llibertat...?

Es la cosa que no sé païr. Ni callar. Moriré nombrant.

No vull familia

L'amistat, avui no sé on quedo jo...

La política? Ho ha trencat tot 

Vincles. Vida. I espais de relació i amistat.

Aquesta nit no trobo consol ni hi sé posar cap mesura.

De dolors físics, em sento aprop d'on vull restar

Viu després de morir 

Viure mort?

M'Hipertensiona la MaratóTVQ3?

Massa drama... Ho sé

També em cuido, cuino i de gaudir

Tot sol 

En sé de llegir i em fa goig 

Negre tinta... Paper a Cala Mar 

O sons jo sols comprar 

Als bons bars!