Bol de harira, amb llit de llegums i borifarra.
A priori resultaria fàcil creure o titllar aquest plat, com una provocació blasfèmica, quasi.
De cap de les maneres...
Al cap i al meu record i experiència hi rau on he nascut (harira) i on he crescut (escudella). Dos plats, dues receptes, dos brous amb tall i xixa. Hores i hores a foc bullint, bullint.
És la meravella del mestissatge cultural. És l'apreci a les receptes i la cuina. A la fusió degut a les experiències vitals.
En la meva vida no he escollit res. He nascut amazic del Rif. I visc i sóc català de comarques, crescut al Berguedà. I sense haver escollit ni una cosa ni l'altre, no podia tenir major o millor i una gran sort. Ha estat i és la meva gran fortuna decreixentista. No són meitats. Sóc 100% ambdues coses. I+!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada