diumenge, 30 de maig de 2021

Una explicació del meu Art. 3. Dogma segle XXI


 

Dogma segle XXI
Una proposta 'de cine-video.doc'

Si heu navegat pel meu blog
sabreu un xic ja... d' HACIA UN ARTE MÁS HUMANO i de POESIA DOCUMENTAL...

En quan a Dogma segle XXI...
Em reservo no caure en l'estupidesa de regalar i compartir, tant a corporacions 'transnazionals' o bé a 'caçadors de tendències';  o com qui diria oferir a 'Capitalistos' bé amb herència colonialista imperial,  bé amb capital i Déu nostre diner o bé amb  bona reputació -o no...-  car amb capital com deia... Jo no en tinc prou pel cinema dedicar-hi i tant!

O caler fresc i salari o art calent i un 'cateto y una hipotenusa' filmar... o per portar a terme les meves teories humanistes, de moment condemnades a l'ostracisme degut a estigma, lluït temeràriament, quan podia haver 'aprofitat' no semblar res del que sóc. 

Ni moro (verb) ni malalt (sensivulnerable, hoy que sí?) doncs res... Artista. Ho escull(o)! Com Van Gogh i companyia suïcidada vaya plath a la taula i quina Wolf pobre descuidada suïcidada. Canvi a temps doncs. Mare noo vull morir (Rusó Sala, fragment de cançó...) 

... Ho voldria i ho he somniat així. Lluïr/sanar/aportar. Normes del cinema qüestionar i principis propis crear ara.  Principi en vers seria precipici poesia. Alto Pitarra. Serafi G'dafi!

 Però ben cofoi de mi i ben sà. Sóc foll i fill boig llegint seré un cafè i 'un pà què en paper... No em sabreu... Afectat per l Ara i Aquí, problema de i a tot el món psiquiatritzat... Lars von trier tingui jo un bon dia president? No.  He de cobrar més que una Renda Garantida de Cuitadania que no muda ni mida bona mesurar que solter adult i sense càrregues. La familia que hom i don crea... Es carrega? és càrrega? I no pos pocs pics pel pis si pots conserves. A la meva manera. Video.doc cinema ficció (J.L. Guerín). I un afegit ampli i personal. Meu. SuBarsto el meu treballar? Pitxing davant mentors? Hanafi va a Bon Mentirrra... Digueu-me!

 El món sí està governat per vertaders malalts mentals de caire i perfil psicòpata. OiTANt!
I el poder o l'art es poder. D allò ascò no jo no en vull pas. 
O... Hoy que sí? Que n hi ha de coolhunters'?

De Dogma segle XXI, en tinc els principis i 'dogmes' ben pensats i ja redactats al cap tant sols... I tansols... Però he decidit que ni a blogspot, ni a facebook ni a instagram creuré estar difonent les meves aportacions. Ho regalo tot i conscient i a cara descoberta... Per sempre més!  Però cine video.doc i aneu fent-vos esquemes propis. Pro-pis.  Selfie sigui selflearning. Aportar i divagar i autocreoneixement. Que hi tenim eines... Totes les persones (?).

Hi ha de ben segur masses 'coolhunters d idees noves' a la xarxa o d'identitat 'guay'... I no els hi vull regalar aquesta idea-manifest de gran valor, si més no per a mi... Vaig massa al bar. Sort cafè tinta cigarro i cagarro. I cap alcoholisme. 

 En faria potser un llibre o intent d'això... Hanafi El-Teories. Sí, i el de la vanitat... I en registraré abans la propietat   intel·lectual. Jo. 'Hoy i tanto...' que si me llego a fin de mes... Pobres no roben. Registren Drets. Sic soc humà. Rics molt rics, molts s'hi fan o s'hi han fet estafant i robant o explotant. Segle 'menteunu amigu...' Sí. Robant inclús les idees..  Tinc por! Penseu des d'accions preferents als avis i àvies,  fins idees o art - idees i obres de persones, en vida bojos i morts i mortes dits -i mans-  fets genis... Subastes de subEstar ... Als bars massa. Jo en peco. Potser hi treballo.O/ i ja us ho confesso: em van robar la VIDA aquestes sensacions que ara diré...

He vist idees meves explicades als bars, o espectacles ideats a bcn...
Perfeccionats per fills i filles de benestants de famílies cultes, estructurades... Poc temps i uns anys més tard. Riquesa, els va ser potser? Ben vinclades i molt millor que jo, seguríssimament... Sóc Ibam AlberLecoc teatral! Estic arruïnat pel decret de la covicció i ho he triat. No dir massa i ja ho he dit a Diogenes. Que pensa igual.

No us regalaré, doncs, aquest meu manifest ni aquestes meves idees 'de cineasta o remunero jo hanafi el- teories'). Em dec als pobles originaris. Choquehuanca! Al poble sigui allò de cada dia. No soc ni es ni sera accentuat.... I menys a blogspot-google-facebook-instagram Corporation 'internazionals'. Difuminat creure-ho difusió-oportunitat. Cine ma mu carolyn, bo o no como quebab amigu er amega... Caru muuuu carro de cine. Jota meneta!1

'Al final todos se venden' (Gata Cattana). 
I jo ara també... I?

Per què ho vaig regalant tot? Amor a l'Art? O... Qui són les 22 persones que m'ha llegit des dels ESTATS UNITS -units potser en el genocidi colonialista d'ussurpar terra cos ment i idees, Dsd la cultura...?-

Hacia un Arte más humano, si us servís... Us ho regalo i recomano. Jo m'hi he treballat el meu masclista muslim criat, el meu marginal migrat i que degut a malaltia,  m'he auto-superat... Amb una de més... En volia un Aport Polític.  Ni inclusió ni exclòs. A peu ras una persona més... Globalitzar els DDHH! O el paper de cul? Què hi enteneu?

Artista i ciutadà SOC.  I de ciutadà en sóc i de plé dret,ho heu de saber! Com a dogma segle XXI cotxe i defensa kungfú... Escriu i registra. Drets. Then... Hapinness as a dogma... 

 A occident si ho voleu podeu/podem 'treballar-vos-nos-ho' L'ésser Colonialista i els privilegis dels derivats. Ampli sentit. Infinit?. I jo més.., l'estigma que lluïm arreu del món, pels privilegis eurocentristes i antropocentristes classites son racistes sols degut a motius de Cartera? Crec que sí. Dic que sí. O/ i per a més inri, a costa del meu tercer món on vaig néixer. Jo. Al nord criat al Tu sud. Si mirem al mediterrani. Hoy que si (...algú en sap res on està situat aquest nefast concepte, o quin és i on queda o per què no ens han parlat del segon món...!!?) En faré un dogma segle XXI. Proposta pròpia. Normes sota qüestió. Qüestió d educació. Social. (?!!) si sí. Total. 

Aquests dos 'manifests' que us he explicat, preneu-los, si ho voleu, com un regal per millorar(-nos)  totes les persones i empreses del món. O rebota i rebota racisme i colonialisme a la cara ens explota! UE! Watch TV! Perdoneu la contundència -Altermundista- Durant 30 minuts sols. Volia dir a 20 anys vista del fracàs i crack. També a la privada com fracàs al sistema públic. Enunciar conferències a les escoles instituts o centres culturals i o u a à! A.. a 300 euros, reflexions en el temps d'un jorn i hora estudiantil. Un xic d' un educador social sense títol. Tot un exemple! Hoy que sí? Usuari professional.

Doncs Dogma Siglo XXI, a qui pagui edició d'un possible llibre o bé financi un meu projecte, postergat i planificat i en contínua construcció... I...? des del 2006... 

Doncs Jo, en faig o faria obra prima, molt prima. Més prima i esquifida que jo inclús. Hoy Tant! com jo... Veritat i de lao 'gorda'!

... Si no, analitzeu el meu curt documental i els seus fonaments... Si us en fessiu una idea.

ADDICCIONS I MIGRACIÓ
-dos mals del Rif-
- ho trobareu al 'jovaigtenir global' o 'youtube...'. Idees! Pelis i música. Llibres més.

Digueu-me dogmàtic! Car i barat p'rò del segle XXI. M'ho venc. Piching... Sabeu qué és? Sudo inclús dels càstings. Actor no hi vaig.
No ho vull regalar i jo quedar relegat. No. Mai més risc. Segons plans. O per què actor secundari? Si sol 
, ho seria tot Jo?

Com els i les bones cuineres, jo ja no regalo més secrets. Fins revisió i modificacions al marc legal del mon laboral. Retornar els drets i ampliar. Recursos. Cases obrir. Tancar? Desnonar? De porc us el cuinaria... Quadre clínic degut a context polític. I sociopolític. Sociosanitari. SOC. No aplaudiu als balcons. Baixeu i muntem un plató. Al carrer...  I volia explicar-vos-ho... De veritat. Dogma S.XXI. Car... La pela me la pela... Car barat creieu-me... Tot. Gratis ja a internet, res. Insinuo i reservo aspectes claus. Que robin i jo sempre un punt de vista més. El meu. Allí fuera todo es demasiado facil (Gata Catanna, Banzai).

Idees a modus socràtic de bar explicades als bars underground... Les he vist materialitzades per altrxs a tele a diari i escenari. Res és meu. Dogma segle XXI quelcom meu mou. Tmb sóc fill d'aquests temps. De cobrar-t'ho. Tot. l'aport i treballs. I no i no! En vull les patents sols dels meus secrets. 

Porc i truja! O sols menú. l' Espai que he perdut, quants? De la cultura exclòs? Autoexclòs de programa CSMA parella artística. Volia els dis dos rols. A un van dir que no. Sabeu Artista per què no?
No em cau la baba de malaltia, diuen que  mental, car de pastis i mal rollos... Creieu-me i descreieu-vos. Si ho voleu... Penseu o pagueu! Terapia. Ni la pública ni privada. Assessora-t. 

Dogma S. XXI primer anirà al Registre de la propietat intel·lecual i tot per auto-protegir-me. Hoy que sí? Hi sou?

Poesia sempre i després en serà... O no dic desc disc againt neoliberalism... Secret de porc i també de truja. Muslim punk drets trilogia he signat. I també els he retirat. Premi! Menu! Per mi cuinat. Avui llenties amb costelló i verduretes. Demà hummus. Menys hummus...

En plat pla poema ras...  Disc i ...Sempre recepta serà. Cada dia! Primerament cada dia 3 cops al dia. Contra(riat) i (Contra)picat. Cuinar. Idees i també.

Perdoneu... P'rò ja no us ho vull dir tot. Hoy que sí, m'enteneu?

Algún mecenas mecomes i meriendas, dins o per aquest  blog llegint(_me)? Pageu fantes i no poesia? Deu n'hi treu. O Déu n'hi do. O su lu mu lur geestionem auto? I dò! Secrets i DDHH. Culturals i persones també treballadores. Salari autogestionari i si no poemari. Dietari. Menú. Servei. Taxi.  KungFú.




Amb humor i tot el meu Amor(o). Dogmàtic. Potser sí... Digueu-ne. Ben cert. Segle XXI.
Totalment!

dimecres, 19 de maig de 2021

Una explicació del meu 'Art', 2. Teatre

 







Poesia Documental

         _Una proposta de teatre i humor social._


Haver usat i haver expressat creativament des de  la paraula escrita, m'ha fet conscient de la importància del llenguatge per a tal de poder   construir o teixir noves realitats, o bé per a   poder concebre nous marcs conceptuals, vitals i teòrics. Alhora i tanmateix, que puc confiar en que això  m'ha fet hàbil en  el joc,    -a voltes un joc quasi 'euforitzant'-      o bé mitjançant construccions i significancions verbals i semàntiques, m'adono que m'ofereixen personalment una via a explorar, o la possibilitat de somniar amb un retorn a la interpretació actoral. O a la meva (auto)formació  en l'esfera educativa No Formal o Informal. Aspirant a que ara sols des de d'una praxis constant i total ensortir-me'n. Tornar, en definitiva, a experimentar, tot tractant d' oscil·lar per tots els géneres que la impro, combinada amb la força de la Poesia Dita, o tot i quan el monóleg suposa i permet... em permetré, doncs,  explorar i optar per petits processos formatius o col·laboracions amb persones del ram i desfermar els principis de POESIA DOCUMENTAL:

1. 

Les històries de vida personal com adob narrat o ficcionat.


2. 

Una visió crítica del món s' hi ha de sumar amb l'humor i la sàtira, per combinar-la amb la intensitat dramàtica de la improvització dins la realitat contextual que ens envolta en l'actualitat.

I...

3.

La finalitat serà trascendir la Bellesa, la cloenda propositiva, la mostra crúa o des de qualsevol angle emocional, on tot ha de conduir a l' actor i al públic a la resolució de les 'trames de vida" mitjançant el sentit de l' humor. Dotant aquest de capacitat de canvi, de veracitat i sempre de Bellesa.

M' agradaria així un temps de laboratori per experimentar o transitar per tots els géneres teatrals possibles -des del drama fins a la tragèdia o bé  per, final i definitivament, aturar-me en la comèdia i/ o en els sense sentits de l'existència contemporània. 

    Reconec que per a mi el teatre, sobretot, és una disciplina artística que em desperta admiració, passió i tambe aprensió fins ben bé el pànic... Tot i alhora. És ben cert això. Per tant... És l'Art de les persones més talentosxs, dins dels grups humans  dels més arriscats, fent vida dins l'escena i del panorama,  directe des d' un escenari davant d un pati de butaques; això per a mi és de persones  molt valentes.

Un repte o una desitjada virtut, a risc i premi de vèncer el vertígen o créixer gaudint inclús de les caigudes importants, riure del cos... ja que no m'és a priori, ni mai ha estat, fàcil de superar o sostenir el 'pánic, nervis i també dispersió escènica'. Crec, però que el jo poeta sí que pot i podrà... I per això sóc Jo aquest que s'inventa unes normes o principis, que us comparteixo.

Penso que amb un treball sistemàtic i organitzat puc, o vull creure que tot aprofitant el 'do cultivat de la paraula poètica' i la seva força, em proposaré també,  experimentar des de l'unica vessant que contemplo possible, en el meu cas i per a mi,  factible per portar-me fins a escena: la poetica del relat documental, o d una ficció real i vivènciada teatralment amb humor, quan sigui degut i hi hagi catarsi. I si no la poesia oral s'obrirà pas...

 La impropoètica, de caire documental... Sí. Processos encaminats a l'humor com a finalitat.  O una proposta més per a explorar. És a dir trascendir la realitat -personal i sociopolítica sobretot- per així expressar tot quan va dels nivells personals i íntims que son afectats, tant per les dimensions socials vigents, així com totes aquelles causes o impactes dels aspectes polítics; capaços d'interferir en els processos vitals de grups i persones o col·lectius determinats. Per  tant aprofitar o tansitar pels géneres teatrals disponibles,  per a desenvocar i frenar, i com qui diu aparcant a la zona plàcida i lliure de la comèdia i del cos esdevingut Lliure. Còmic.


Bé, tal i com ja he explicat i escrit al bloc 1. dedicat a fer comprensible el meu peculiar treballar mitjançant la poesia; o com a conseqüència d'haver pres la paraula escrita durant tot aquest temps, i sempre des de l'angle i la perspectiva que m'oferien les idees recollides al manifest Hacia un Arte más Humano, que com ja  he explicat, pretenia o volia deixar constància de la utilitat del llenguatge escrit, per així posar-lo al servei de la -triple- transformació que em vaig proposar en aquells anys de joventut a Barcelona. 

A modus de recordatori diré que pretenia transformar la meva realitat personal, també la social -que en podia derivar en una identitat o rol socialment marginal, degut a un diagnòstic o per l' estigma al voltant dels pre i perjudicis versus la salut mental,  així com tractar de sumar el meu gra d'arena, en la dimensió o nivells polítics. Però no semblen haver-se acomplert tots els meus objectius de transformació en tots aquests tres nivells...

Per tant i per ser franc, hauria d'afirmar que alguns o molts escrits i versos que he composat i escrit, reclamen, i quasi bramen,  contra tots els mals polítics que es traslladen als contextos socials   -malaltissos -    d'avui eon dia, i com sempre, reitarant-me fins l'esgotament per proclamar i declamar que  Un altre món és possible.  Encara('l)!

Doncs finalment, ni socialment tinc ganes de inserir-me en el pensament positivista, hegemònic i predominant, ni políticament he perseguit assolir  cap espai o posició destacada, perquè sols pretenc Ser i defensar-me com un ciutadà més, car jo vull ser-ho participatiu... O tot perquè jo hi voldria,  encara, creure en aquesta bellíssima possibilitat de globalitzar els DDHH i aportar o ajudar des de les 'Arts' i empényer per aconseguir aquesta meta Cultural que em proposo, treballant dia a dia i amb persistència. Sí, fins aconseguir petites sumes o moltes -algunes- fites, que ens hi encaminin a viure millor dia a dia. A tota la humanitat, i per tant:  a tothumà. Jo ho intentaré, pel bé que em suposa(ria), d'aportar.

I ara que en puc fer una valoració o mirada panoràmica i retrospectiva, sobre aquests meus objectius vitals, dins els diferents contextos en que la realitat m' ha anat situant al llarg de tots aquests anys de vida i maduració...   doncs, en aquests tres contextos que desitjava produïr importants transformacions,  jo avui  sols puc valorar  que com a fita o transformació aconseguida o totalment assolida, és sols -i per sort- la del nivell personal i vocacional.   Canvis suceïts i per a mi molt satisfactoris, però que sols he pogut, produïr-los en l'esfera personal d'una manera completa, des de l'escriptura o la creativitat, havent aconseguit crear i forjar tot un món propi i una persona autoconscient (quan no haver construït el meu personatge...). 

Em sento bé amb el meu ésser, ho reafirmo. Em veig lluny i crític de tot quan suposi insessibilitat, colonialisme, patriarcat, desigualtats, injustícia. No n'estic lliure ni totalment alliberat,  però allò important és la consciència i un saber rectificar, reparar i teoritzar o assenyalar els 'focus del mal'. En definitiva he aconseguit revertir una masculinitat i identitat induïda als esquemes colonialistes, jeràrquics, monoteïsta i també sexistes i excloents. O bé que em situo el més pròxim possible al  costat del meu ésser més sensible i participatiu. Cert. I també vulnerable. En tant que sé que sóc cosa insignificant en un univers infinit... Per tant sensible.

Ara bé, tant a nivell social, influenciat fortament per aquest context polític global com l'actual neoliberal; doncs haver mostrat, explicat i quasi exhibit o lluït el diagnòstic, o de les obres-crisis que n' he patit i les etapes agitades que s'apilen a la meva història personal i tinter..., doncs sortosament he sabut trascendir,   des d una perspectiva crua, crítica i en ferma rebel·lia, absolutament. Literalment Humana. Humanista....? Altermundista!


 Confesso doncs que n'he pagat un cost i un peatge molt alt d'aquest versar la follia... I es que a nivell social no existeix una comprensió completa ni sòlida d'aquesta realitat, on imperen els tabús, l'eclipsament dels nostres talents i aports, amb la qual cosa s'ajuda o disparen els prejudicis i la construcció social de l' estigma o bé de la por, la desconeixença i el distanciament o psiquiatrització social.

 I a nivell polític ... Sols podria dir ja i com a un creador més, o un d'aquells creadors que no ens tenen en compte... per ser artistes díscols amb veu  o  idees pròpies, raó per la qual ni dels organismes oficials i públics aspirem ens reconeguin la tasca sociocultural i humana que fem; i per a postres tanpoc socialment sempre hi soms presents i contemplats completament com i el que Som . 

Volem potser unes arts asséptiques?  Inofensives? Impunes? Técnicament perfectes?  O per identitats classificades?  O és que el que jo faig no resulta gratificat a priori perquè ens qüestiona com a Massa Social?  O bé fàcilment el públic pot o podra païr el parlar i expressar  sense péls a la llengua ni embuts d una ment obstruida i racialitzada o degudament classificada? O bé des de poltrones estratificades sota el cul totxs podem opinar i riure i relligar un comunisme catàrsic? 

Quelcom proper a Vigilats i Castigats en seria la reflexió final que n'extreuria de la meva experiència personal. Doblement assenyalada: immigrada i de segona generació i afectat per diagnòstic en SM. Tot un panorama.

I poesia documental, una proposta teatral d'humor social aspira a ser el meu nou refugi, intent de genialitat i experiment? O sols i personalment em donarà Sentit Espai i Temps. Temps on enfocar tots els angles que m' interessen explorar, tant a nivell de l'estructura cos ment emocions gest i  Paraules... Riure?

Això serien les idees generals i també seria tot quan volia explicar.


PD:

També pels audiovisuals em reservo unes línees generals o idees.. Prò ho explicaré al post número 3.



...


diumenge, 9 de maig de 2021

Una explicació del meu 'Art', 1. Poesia


 Per explicar el meu treball, o bé      
per a poder fer comprensible    -a qui li interessi...-   aquest meu transitar per l' existència terrenal, així, com una persona o ésser humà que sols És i vol Ser alló que en eescència sóc: un Jo totalment  lliure i també una unitat o totalitat integral.  Sense meitats ni compartimentacions ni etiquetes otorgades de cap tipus.

Alhora també puc reconéixer que sóc un ésser humà amb les meves pròpies particularitats, o una persona un xic i massa foll,  una mica i no pas poc creatiu, ...que de poesia, cada dia en vaig molt, i potser massa... Ebri.

Peró potser seria  millor dir o afirmar, que en aquesta aventura que per a mi és la Vida... en la seva totalitat i també en la seva inevitable futilesa...  jo sols he tractat de Ser i Estar sols i tot el que sóc: tal qual: sóc jo! 

On sigui, ... I que Jo hi sigui, ... I sigui jo una persona respectada,  tal i com sóc... Espero no perdre-ho això mai: Ser sols jo i tots els meus altres Jo's. Això  sempre...! I si cal en ferma rebel·lia.

Intentaré ara, però, ser esquemàtic i alhora avançar-vos que pretenc oferir-vos, en diferents blocs ,una explicació com ho estic fent ara amb aquest escrit, ja que hi aniré compartint i publicant entrades  al  meu blogg personal, per gradualment anar mostrant-vos tot un conjunt d'explicacions, idees i escrits, des d'on explicar els 'corpus teórics' de les meves creativitats i vocacions artístiques.  O de tot el que em proposo materialitzar... En vida!

 Poesia. Teatre. I cimema-video.doc.

Així, aquest primer bloc,  l'he  volgut encetar i dedicar a 'explicar'    la meva 'particular poesia', reflectida en els meus diversos treballs. Car no hi donaré gaires 'troques avui a la volta', ni a tot el què en faig... ni tampoc molta publicitat als meus dos llibres publicats, vull fer-ne avui... Veiem ara, doncs, si aconsegueixo esquematitzar el meu art i aportació:

POESIA (2001_2021).  

Hacia un Arte más Humano. 

Un punki musulmán. 

Arma de subsistència.  

I Penjats de la xarxa (publicació del darrer volum encara pendent d'editar, que tancaria (?)  la trilogia amb la qual he debutat en el panorama alternatiu, de la mà de Neret Edicions/ ArtSocial.  I voldria esquematitzar el meu gradual procés en l''Art' o itineeari personal. Així..

Al 2001 doncs, iniciava estudis en cinematografia a la capital catalana -BCN-.

 Para·lelament vaig iniciar també un procés de teràpia i d'autoconeixement.

En aquells temps vaig topar, a priori de forma casual, amb l'associació i organització Altermundista ATTAC, a la qual i poc temps després m'hi vaig sumar,  formant-me i participant, tant de l'Assemblea Local de ATTAC Gràcia, així com dels actes, i  de tot el material i autorxs diversxs que llegia i escoltava, autoformant-me (una idea) en l'esfera educativa no formal i informal, ja des dels 21 anys -si és que  ho recordo bé-    estava interessat en canviar i entendre una mica el món.                Era necessari, per tant, comprendre la naturalesa d'aquesta globalització neoliberal, aprofitant aquesta i altres plataformes, persones i moviments internacionals...         Vaig poder escoltar, llegir i conéixer, persones de gran rang intel·lectual i acadèmic, així com i  també d'immensa talla i qualitat humana... 

Persones a qui vaig escoltar i llegir, coincidint  totes elles en una visió i anàlisi molt crítiques sobre la globalització neoliberal i amb una actitud  proactiva en la denúncia i propositiva en assenyalar responsables i els seus jocs de polítics, Camins i Alternatives, etc..       En definitiva... Propostes basades en el respecte als DDHH i totalment possibles i aconsellables, ecara avui. En som, si ho volem, responsables per tal d'aconseguir-ho... No en dubtava ni en dubto pas d'això jo. De la immensa responsabilitat que tenim davant els nostres ulls. 

 Al 2003 decideixo abandonar l'escola de cinema, optant per (re)orientar-me cap a l'escriptura, però ara de forma totalment conscient. Recordo nítidament  que  vaig redactar un manifest, un cop decidit aquest nou camí -creatiu-..., just quan vaig optar per La Paraula Escrita, la qual amb el temps esdevindria vehícle d'expressió, amb tot un seguit d'objectius i finalitats, que vaig emmarcar en un escrit, el qual vaig titular, com ja he explicat:  HACIA UN ARTE MÁS HUMANO.       

  Unes idees genériques i generals, on no sols descartava acceptar o optar per formar-me en cap disciplina literària o artística elitista, ni en cap ateneu o  escola d'escriptura de cap tipus... O com qui diria, sols pretenia tractar que amb la lectura i l'escriptura     -la meva escriptura personalment la vaig concebre en clau contes i poemes de caire vers lliure, sobretot- ,   per  exercitar-me i créixer així, en una disciplina i alhora una eina, amb la qual em predisposava a abocar els meus variats kaos vitals i poder anar rellegint(-me), reordenant(-me) i ajudant(-me) o facilitant(-me) una triple transformació, desitjada, i en tres dimensions principals ben definides. A saber:

Personal.

 Reconstruïr la pròpia persona i 'masculinitat' tot regulant i transformant tota aquella part d'endoculturació rebuda en el sí i a cavall entre dos móns i cultures, que no tant  per antogòniques, com a priori ens semblaria, m'havien afectat i entravessat.     Pretenia, doncs,  desfer-me de l'ésser colonialista, colonitzat, patriarcal, monoteísta, o esclau dogmàtic i alienat... Per trobar des de la instrospecció escrita, camins cap una adultesa amb espais triats per gust, vocació o per més idonis a la meva naturalesa i idees..., tot potenciant els 'meus talents' i regulant des de l'humor-amor-poesia   (per què no?)   aquells defectes o La Tara, fent-los joc i consciència i (Auto)Crítica.                 Avui, sent ja un adult i un xic madur... Recordo aquells primers pensaments de joventut i de l''escrit resultant, el qual vaig redactar llavors, donant significació, sentit o intenció al meu treballar, i marcant-me uns objectius generals ben clars. El borrador original ja deixava entreveure aquesta triple transformació que em proposava.  


Social. 

En aquella época de terapia, estudis, primers projectes... Vaig viure una crisis de caire psíquic. I tot i que em trobava atés per bons professionals independents, o metges especialistes fora del sistema públic, amb qui vaig poder veure i viure el que avui en diria :

'una orientació diagnòstica en salut mental' , i un procés terapéutic orientat cap a la resiliència, tot i que amb  diferents ingressos i recaigudes, o diferents internaments o ingressos en unitats d'atenció psiquiátrica.

 I ja jove vaig témer pel meu futur o bé sols volia prevenir-me de no deixar-me caure en una identitat marginal, descuidant tot allò meu sensible o permetre quedar-me sense veu, ni aport ni rumb... 

Per tant i primer calia pensar i  acceptant el pes diari de l'estigma, per finalment derrotar-lo i esdevenir o ser almenys, un perdedor 'literari'.  Això a més de poder ajudar-me a acceptar-ho amb humor i bona actitud,  (autoestigma assumit o autosuperació?), vaig proposar-me, doncs, que aquest mateix pes social... Fós el meu punt fort a treballar, trascendir i esmolar el meu 'Art'.

Personalment considero que tinc objectius vitals, propòsit per a la meva vida i amb un sentit construït, coherent, que em serveix de guia i en recullo la veu pròpia,  el rumb escollit o camí triat, malgrat l'exposició als prejudicis i danys en l'esfera sociopolítica. I ho faig a la meva manera i ho seguiré fent, aquest esforç i camí per tal de no desistir mai en trobar i donar un sentit al meu caminar i existir. En vers, fet de poemes... Sóc jo! Un del meus Jo's.

 Així que vaig apostar-ho tot a que amb la paraula escrita, i amb tot de material acumulat i arxivat han agafat forma i s'han vist materialitzats publicant bona part del que he fet. Poemaris escrits com rajaven i sortíen, bé sobre una fulla de paper en blanc tacada o també en una pantalla i teclat nits passades... Processos ceatius viure, escrivint el que encara visc... 

Acomodar-me en difinitiva en la meva história personal, pretenia. I per tant en la meva pròpia visió i experiència, volia construïr un autoconcepte realista i positiu i també propositiu i proactiu en la denúncia. Vaja, que em vaig anar fent tot un  poeta. Creatiu. Sí. Ho era i ho sóc. Sí. O jo m'hi reconec així... Encara.

Per bé o per mal vaig trobar aquesta eina, i  orientant-la per tal de poder construir una identitat més rica i motivadora, que em permetés seguir en l'esforç i la consciència diària, com ho suposa voler forjar una identitat amb substància i sustrat,  plena de veritat inserida en la història d'aquest segle; o si més no...,  quelcom menys denigrant per a mi que ser un simple i denigrat  doble concepte 'malalt mental' i 'immigrant'. Deixant-ne constància i testimoni de les joies i de les veritats terribles que això amaga. 

 Per tant Poeta em ressonava bé i molt millor! I allò altre, malaltia mental, Immigrant... Ja no és res per a mi. Sols fum i boira.. O potser ho vaig entomar sols com una llarga i profonda inspiració, segurament sigui això. Car  contundència, també. Tota de la que calgui i de qual en sigui capaç.


Política. 

Aquí sols hauria de dir que  personalment vull i m'agradaria aportar, en vers lliure i també  de contes, tractar de sumar un petit gra d'arena per reivindicar una sentència simple:

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!

dissabte, 8 de maig de 2021

Mascareta, unes consideracions -personals-





'Ciutadans de la vila de Berga,

Ja hi torno a ser i estar per aquí.'




Iniciaré aquest escrit, o potser i també en vull dir justificació... O bé donar explicacions als veïns i veïnes, per respecte i per si servís com una aportació reflexiva... 

Respecte i explicacions als veïns i veïnes de la meva vila.   -adoptiva?-    per no caure en mals entesos o en l'enrenou que en resultaria de la meva aparent 'temeritat i desconsideració.

 Deia, doncs  que iniciaré aquest parlar, mitjançant lligar lletres i mots, intentant aportant les consideracions personals respecte l'ús  -obligat-    de mascareta, degut a la situació generada pel coronavirus. 

Anem-hi, doncs!


1.

L'ús continuat de la mascareta té dos efectes nocius, relacionats amb la fisiologia del cos humà. És a dir dificulta o hi interposa una capa que evita l entrada normal d oxígen així com la sortida i expulsió del diòxid de carboni. És a dir difuculta el procés de respiració. Inspirar i espirar. Nodrir cèl·lules d'oxígen,  alliberant el diòxid de carboni. Procés pel qual les cèl·lules es mutipliquen i reprodueixen. Cèl·lules de tota mena. I és clar... També les cèl·lules defensives del sistema immunitari. Per tant aquesta és la primera consideració personal. Cal mascareta en llocs tancats, o a l'aire lliure en indrets molt poblats de PRESÈNCIA humana. 


2.

Moltes de les persones, que -ja- tenim una orientació diagnòstica en salut mental, o una malaltia degudament adjudicada i otorgada per facultatiu/va autoritzat/da; doncs volia expressar que moltes vegades l'ús induscriminat de mascareta -i a més obligatòriament...- Bé, que volia explicar-vos que a mi em genera ansietat, angoixa, irritabilitat, ofeg, opressió, contrarietat... Per tant jo personalment no em defineixo negacionista. Si no que em ve a sumar un element, un més... estressant, que afecta a tots els actes i encontres qüotidians i la meva salut.


3.

Personalment no atorgo cap autoritat ni puc considerar el Govern/Gobierno que en la fase inicial del coronavirus, va deixar sense protecció les persones professionals, que rebien mascaretes fetes, a mà i a la desesperada, per una societat a la qual s'ens exigeixen assumir les pèrdues o dèficits, i en canvi es privatitzen els beneficis i hem de veure com fan obligatori un ús de protecció que no sempre té efectes positius i on tocaria màxima prevenció es va descuidar o descoordinar... Fer-ho amb un tema tant clau i important com és fer-ho amb la Salut, és una negligent manera de governar. Pel meu parer,  és així.


4.

Personalment tracto de prendre més prevenció que mesures dràstiques. O podria inclús dir i assegurar que no tolero ser maltractat ni estar en llocs gaire massificats.

 I a la vegada observo com un maltractament el que especialment em sembla més colpidor...:


El maltracte als nens i nenes, i llurs familiars... a les escoles. I també a la persones grans. Evidentment s'han de prendre mesures preventives. En una residència. I en una escola. I és clar. Però em pregunto: han d existir residències o no reduir ratios d'alumnes i fer les clases en el medi exterior o altres estratègies més enllà de obligar-los a aquest respirar diòxid de carboni de forma continuada? No és possible una atenció a les persones grans al seu medi familiar o domicili propi? I em pregunto... Hem de sortir les persones -grans o no-    a caminar per la natura, i caminar soles o en 'bombolla minsa' ataviats amb una mascareta? S'ha estudiat quin impacte té la inhalació continuada de diòxid de carboni? Caldrà promoure, per a  d'aquí uns anys, la proliferació d'un negoci, el qual personalment el contemplo que pot o esdevindrà emergent i clau... Vull dir: proliferaran les Sales Hiperbàriques, on nodrir-nos d'oxígen i vida?


De moment proliferen 'bugaderies d'autoservei'. La qual cosa denota que hi ha relació llavors entre Dret a una llar, confinament i col·lectius vulnerables?


Dit això... Podria continuar disertant. P'rò ho deixo aquí.

Perdoneu, p'rò algú ho havia de dir!


Visc a la Pastera. Plaça del Forn. Berga.

dimarts, 4 d’agost de 2020

Crítica Social, un blog en renovació


Escric aquesta primera entrada al meu blog HanafiKM, després de desactivar totes les entrades que, des del 2013 i fins l'any 2018, hi he anat publicant, compartint mitjançant aquestes xarxes d'internet. 

Primer voldria comunicar als seguidors i seguidores, als i les lectores que hi han navegat per aquest espai personal -de poesia bàsicament, fins l'any 2018-, o a tots i totes aquelles que han llegit els meus versos i escrits, doncs que tot aquell material aquí abocat fins llavors formarà part del que espero sigui el meu tercer llibre, que vindrà a completar una trilogia que Neret Ediccions ArtSocial s'ha compromés i implicat per publicar-la i difondre així la meva proposta i els meus treballs. 

Però també hauria i vull agraïr les més de 21000 visites que ha rebut aquest blog, des de molts indrets del món, al llarg de tots aquests anys, desitjant ara que aquest mateix espai sigui un laboratori de reflexió, pensament, articles, idees i opinió... sempre des del meu punt de vista personal, coherent amb aquest esperit que dona la meva inclinació per la critica i justícia social. 

Vull remarcar que sempre amb ànim d'aportar i propositiu, per tal d'expressar i sumar el que hom pot i creu, o si més no per intentar comprendre o millorar l'entorn social i polític que ens envolta i que ens reclama participar-hi. 

Per tant a HanafiKM ara tractaré d'abocar-hi material i escrits, però ja no serà usant la poesia. Serà pensament i opinió, crítica i propostes o si m'ès possible també anàlisi.

Amb la present entrada, aquesta, us voldria fer partíceps un altre cop d'aquest espai virtual, on la paraula sempre serà com una corretja de transmissió d'experiències, idees, pensaments i participació de la vida comuna i cultural. No em vull estendre gaire més avui. Sols voldria dir-vos que tornarà a estar actiu aquest blog personal, on m'agradaria hi naveguessiu i participeu si ho voleu; alhora que també vull dir que en la següent entrada us parlaré de la idea subjacent d'aquesta trilogia que Neret Edicions s'ha obert a publicar, per tal d'explicar què m'ha motivat a usar l'expressió escrita, com i per què la he usat i amb quines finalitats. 

Per ara us puc dir que els tres llibres que conformen aquests meu treballs mitjançant La Paraula, dels quals ja s'han publicat dos volums, estan eixoplugats sota la idea (redactada en un manifest l'any 2003, quan tenia jo 24 anys) que vaig titular HACIA UN ARTE MAS HUMANO; un escrit on em vaig proposar com i per què encarar aquest difcil ofici que és l'escriptura i quines finalitats em proposava.

 En la pròxima entrada que publicaré aquí al blog HanafiKM -Crítica Social- intentaré desgranar i compartir aquelles idees que contenia el manifest de joventut que vaig redactar i que avui afortunadament per a mi, s'ha vist materialitzat donant tres llibres, que conten una poesia molt personal, visceral i fora de tota classificació o acadèmia. 

De moment han vist la llum dos volums: UN PUNKI MUSULMÁN (reuneix treballs i obres escrites entre el 2003 i el 2014) ARMA DE SUBSISTÈNCIA (aglutina tots aquells treball en format fanzine que he venut i distribuït pels carrers i trobades literàries) i si el coronavirus o covid19 no ens malment més el país i la cultura, que sembla està en estat de coma induït, també veurà la llum: PENJATS DE LA XARXA. 

Dit i comunicat això, tractaré de expressar-vos les motivacions d'aquell manifest de joventut, en un intent de reescriure'l, ja que en un acte impulsiu el vaig cremar, però he mantigut les idees que han sostingut el meu treball. Per tant, molt aviat publicaré HACIA UN ARTE MÁS HUMANO. EXPLICACIÓ I MOTIVACIONS. Resteu atents i atentes aquells que us heu acostat als meus llibres.