divendres, 27 de maig de 2022

Queixa i denúncia al Departament d'Educació

 

Escrit de queixa, suggerència i denúncia dirigit al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

 

Redacto aquest escrit de queixa i denúncia tant al personal directiu del Departament, com a la conselleria d’Educació. Presento aquesta queixa perquè considero inadmisible el que he viscut com a estudiant a l’escola EMAV de Barcelona, durant el curs 2021-2022. I tanmateix en com s’ha plantejat, el fer i materialitzar, les pre-inscripcions. En el meu cas, als cicles formatius de grau superior del curs 2022-2023...

 

I per a tal de denunciar el que considero un greuje i lesió al sistema educatiu i a la ciutadania, exposo:

 

Que:

com a persona vulnerabilitzada, que no vulnerable… voldria començar explicant que en els mesos de confinament, per l’estat d’alarma degut a la pandèmia de coronavirus, la qual fóra acompanyada  d’una  nefasta gestió per part dels càrrecs polítics, gestionant la pendèmia més repressivament i la situació derivada; que no pas posant els esforços en no malmetre la situació i salut de les persones. Una situació i una pressió  psicològica i emocional que vam patir la ciutadania. I que en el meu cas aquest confinament, va provocar tensions en la convivència amb la persona, amb la qual compartiem casa seva. 

Cal afegir, que com a persona vulnerabilitzada, amb un meravellòs diagnòstic en psiquiatria, ...Meravellòs perquè he sabut cuidar-me i aprofitar l’experiència per tal de no caure en les borses d’exclusió o d'incapacitats personals.

 Doncs, en el que refereix a l’accès a una vivenda, jo he patit tant els efectes de l’especulació immobiliaria i alhora també un accentuat racisme  en aquest accés, a un bé indispensable per a la salut i les auto-cures. I abans del confinament, jo ja patia problemes d’accés com ja he dit; i en favor de la persona amb la qual convivia a Tortellà i que el confinament ens va provocar mal estar i tensions i nervis, doncs aquesta persona cal remarcar que  portava cinc mesos acollint-me a casa seva, degut a problemes personals,  contextuals, familiars, socials… derivats d’un context i marc polític on els beneficis il·limitats compten més que la ciutadania que els generem. Tota una odissea... la recerca de pis, amb la suma afegida entre l'especulació i el racisme, tant institucional com estructural. Molt pronunciat en el cas de l’habitatge...

 I permetin manifestar-los que ho trobo innadmisible, perquè com a persona subjecte de Drets, no em considero immigrant ni a mi, ni a cap persona. En tot cas, persones amb la totalitat dels drets humans violats. I aquí jo he tingut molta més sort. Perquè sóc plenament català i plenament rifeny. Altres persones corren pitjor sort i desventura.

Els problemes de conviència en confinament van provocar que jo volgués alliberar un espai i una llar que m’acollia en moments de dificultats socioeconòmiques, derivades d’una gestió molt més que qüestionable, i per tant denunciable, de les decisions polítiques; vaig dedecir, doncs, -en ple confinament- marxar, okupar un immoble buit. Contactar la propietatària, arribar a un acord -de que finalitzat el confinament, disposaria d’una setmana per marxar-. Vaig complir l’acord, i davant la manca d’accés a un habitatge, els serveis socials de la Garrotxa van cobrir la meva estada i la despesa durant quatre mesos, a un hostal de la capital Garrotxina.

 

Superada aquesta situació d’indigència, no em vaig permetre caure al carrer..., però les persones no acostumem a viure en hostals. Volem els drets. Tots! Superada la dificil situació i assentada la recuperació, vaig decidir posar-me a estudiar. Ja que l’educació és clau per a la formació continuada, tanmateix per a una bona salut i un constant reciclatge. I sabem de sobres que l’educació anivella les desigualtats i fa créixer les persones i el conjunt de la societat i grups humans.

I expresso que al curs 2021-22 vaig poder fer la pre-inscripció (totalment telemàtica), gràcies al personal administratiu del institut Guillem de Berguedà de Berga. Ja que no tenia com fer el tràmit de forma virtual. En aquell temps, es podia comprendre, amb esforç però es podia… comprendre doncs les gestions telemàtiques. I sols em queda agraïr l’ajuda rebuda.

Que em vaig matricular i obtenir vacant a l’escola EMAV, en el CFGS de REA.

Que em vaig traslladar a viure, subllogat a Barcelona.

Que serveis socials i les prestacions de la taula pel pacte de l’habitatge, van cobrir una part d’aquest sublloguer.

Que aquest sublloguer, una cosa ben anormal.., com ho és no accedir a un habitatge propi, va resultar una estafa. I que els problemes ara de convivència sols responien a que la persona subllogatera, un tal  Anatolie, obrava subllogant les habitacions sense viure-hi ell personalment. I un cosí seu i la companya d'aquest gestionaven la convivència creant mala maror, i no sols amb mi… Per la qual cosa les persones no duravem ni dos mesos. 

En el meu cas, no vaig voler marxar, però el sr. Anatolie i els seus parents van empaquetar les meves pertinences i forçar que marxès. Tota aquesta situsació es produïa mentre cursava REA a l’EMAV. I davant el desallotjament forçat, vaig deixar d’assistir a les classes, en les quals i tanmateix teniem l’obligació d’assistència del 100%. i d'un 80% per poder ser examinats.

Que l’escola EMAV, la direcció, no va creure una causa justificada a les meves absències el fet de patir problemes habitacionals. I l’afectació al meu itinerari educatiu ha estat perdre la vacant. Veure amb dolor i indignació, que jo encara considero que s’ha vulnerat el meu DRET a poder justificar unes faltes d’assitència, i no perdre ni la possibilitat d’examinar-me, així com de no perdre la vacant. Finalment l’escola em va comunicar haver estat donat de baixa. I els faig arribar la denúncia i queixa per tal que en tinguin constància, tant el departament com la mateixa escola, i per extensió la conselleria.

I perquè consti i es pugi comprendre i admetre els danys, els hi he contextualitzat les situacions prèvies i tot els desgavells, els quals tots deriven d’una gestió política que jo no aprovo ni accepto. Perquè sóc més partidari d’una democràcia participativa que no pas representativa. Els resultats salten a la vista, en el cas de la segona opció, en aquesta que governen càrrecs electes per la ciutadania, però que serveixen més els interessos dels sectors financers i d’economia especulativa.

 

Per tant, el curs 2021-22 es va causar  un dany a un dret innegable, com també ho considero, una obligació -autoimposada-, de formació al llarg de la vida. Com a pauta de bona ciutadania, creixement personal i salut. I no sols per l’impacte de les TIC.

 

I en aquest curs 2022-23 he aconseguit reorientar el meu itinerari educatiu. He posposat el cicle REA de moment, i fer-lo més endavant. I aquest any he decidit pre-inscriure’m al CFGS d’Integració social. Ja que tota la situació viscuda, conté matèria per a ser estudiada per les ciències socials. D'aconseguir vacant en IS, els treballs que ens mani el professorat, molts poden arrencar de tot aquests despropòsits que he narrat, entre d’altres que ara aquí no explicaré.

I per tant exposo, denuncio i proposo:

 

la possibilitat de fer les gestions telemàtiques sols hauria de poder ser una de les maneres i modalitats.

 

Que les persones i la societat patim un empobriment, una precarietat i un context  polític, on jo considero que no tenim a més l' obligació de disposar ni d'ordinadors ni de tablets ni de telèfons. No sols per la situació econòmica no hi estem obligats, si no que en el meu cas… també refereix a una incliinació a no digitalitzar i virtualitzar la vida personal i social. Sóc més de co-habitar els espais i viure les relacions en l’espai físic. Les TIC no poden ser l’única forma de gestió amb les administracions públiques.

 

Que la modalitat virutal n’hauria de ser una possibilitat. I tanmateix la modalitat presencial. Irrefutable.

 

Que en aquesta imposició de la virtualitat, el disseny de les formes de realitzar les gestions i de les pàgines web, es demostra deficient, o presenta moltes dificultats. Per algunes persones, totalment... Com ho demostra el meu cas. Per tant, la presencialitat en les gestions no sols és un Dret  de la ciutadania i una obligació per les administracions. També satisfan solucions als problemes tècnics que en sorgeixen, o les impossibilitats que algunes persones hem experimentat. I consti que ho faig saber al Departament, que en el cas de no materialitzar la pre-inscrpció, quedar-me sense vacant i no cursar els estudis que he escollit lliurement, no sols ho denunciaré públicament, si no que no pararé fins a solventar aquesta post-pandèmia, on la classe política us esteu lluint, o el que vindria a ser el mateix… les vostres decisions estan atemptant contra els drets de la societat i els serveis públics.

 

I per a que consti, els entrego aquest escrit i denúncia i els animo i exigeixo que hi aporteu resposta i solució. Precisament  en l’any encara en curs, en que TV3 ha dedicat la maratò a la Salut Mental. No es cap novetat, però la meva situació demostra que no cal guarnir-se de solidaritats o  de com de compromeses n'estan les institucions amb la salut; si no d' endegar les polítiques que generin benestar i un bon conviure. Sense col·lectius exclosos ni persones agredides en el més fonamental:

l’habitatge. La salut. I l’educació.

 

Han suspés totes les assignatures. I han de millorar i obrir a la participació, la presa de dicisions que afecten al desenvolupament de la societat. I no al contrari. Ens governa o bé la corrupció, o bé  una mala praxis politica. I davant d'això,  em sento obligat a presentar aquest escrit, denuncia i queixa. I alhora fer-lo arribar a les autoritats “competents” com també fer-lo públic i difondre-ho entre les persones i les xarxes socials. Tot això per a que constin tots els danys que ens esteu inflingint. I de cap de les maneres quedaré mut i passiu. No.

Jo  defenso el valor major per a la convivència: LA DEMOCRÀCIA i LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA...

diumenge, 28 de novembre de 2021

Escalfar cadira o trapitxeo educatiu made in sPain? Segon capítol -d'un llarguíssim serial-






Hola apreciada mestra i tutora. Bona nit, també a tot el professorat i al personal docent i administratiu...

Tal i com està ja penjat al meu blog,  un article extret d' un e-correu que, com aquest, et vaig escriure, mestra tutora, i fa ja unes setmanes, on  et deia que atenent que:
1.
 L'Educació i la Salut SÓN DOS DRETS I DEURES bàsics per a tota la ciutadania i població. I les polítiques han de procurar pel seu exercici i totes les iniciatives legislatives pertinents, han de ser per a tal de fer efectiu aquests, i tots els DDHH. 

2. 
Amb els constants i ja cronificats problemes d' accés AL DRET MÉS BÀSIC: el Dret a una llar, o el que seria més exacte.. El Dret a un 'espai primari per les auto-cures',   on bé viure el bon viure cuinant... per bé conviure netejant; i sobretot amb un accés immediat al padró i als serveis públics que en deriva d' això, ... I sense condicions ni excuses; i menys encara sense cap tipus de restricció o condicionants, que ja en teníem i que la pressuposada gestió del coronavirus i covid19 han magnificat, exageradament... Nefastament. 
Necessitem una llar per a poder ser persones  productives i treballadores. Hi estareu d'acord amb mi totes les persones, hoy que sí? 
I també cal dir que estudiar, és de totes totes, un treballar pel bé i drets propis i comuns, oi? Crec que sí. Cracks! Profes i alumnat i personal i direcció. Menys pedrooo's! Cat.es!

 O sols ens ho volen vendre com una simple eina i mercaderia per a una futura meritocràcia i els seus endolls o itineraris personals? Sent audiovisuals els meus estudis actuals... Per a mi és un Militar, p-rò militar de i a  la Vida. En tenen importància els audiovisuals. El Poder. I influència. Jo sóc pro DDHH. Comunicador. Alimentar intel·lecte i sensibilitats... Defensant-ho.

 El Poder de Narrar és el poder principal i primari. Car avui es narra i també té més audiéncia la narració audiovisual. Potser perquè creiem que ho inclou absolutament tot: 
"La comoditat de no llegir".
 La narració d un guió, diàleg o discurs. 
La Imatge. 
El moviment. 
La successió de plans, el tall i llenguatge que aquests suposen, ja sols quan s' elabora un pla i La manipulació que n'és... I que sempre és i serà l' edició i la posproducció, una mena de mirada política. Això: un manipular en l'Art?... Una intenció. Humanista. O neocon. O venuda al mercat industrial de les Arts. Todo depende...

Per tant mantinc la matrícula total i completa. Perqué és una forma de narració que creará o bé molt bons profesionals, o també allò que n'he vingut a dir 
"future dangerous workers".

Faig, doncs, una crida a la molt nostrada marató de TV3, perquè aquest nadal destinin la millonada que recaudaran, per usar o destinar-la aquesta vegada a ajudar directament la població en qüestió afectada, per tal d'ajudar amb certesa a solucionar el principal agent infecciós, o aquells els qual més disparen els índex d' incidència en la Salut Mental poblacional.

 Com narrar això apreciades mestras i apreciats mestres, com narra-ho i arribar a la' big massa' o el gruix poblacional? 
Amb aquest escrit? 
Amb una sèrie? 
Amb un curtmetratge? 
Amb un documental?
 O bé un reportatge?
 Amb una docuficció?
O filmo com vatot i com sempre... tot, a -fins i fons- de laboratoris privats?

... Una casa avui és una tortura. Hipoteca la salut de tota la població. Per tant és un negoci neocon! Lloguer amb gentrificació associada, a una especulació sense aturador ni fre ni ètica -cap ni una-. No hi ha lloc per a l'Ètica dins l especulació neocon. Mai.

... I aquesta en provoca un continu moviment poblacional. El qual  genera el Déu global més benerat. El capital. El Diner. A costa de la salut. Mental sols...?  'Mare to ta' del meu cor! Tv3...

3.
He resolt també que no resoldré tant fàcil i ràpid com em pensava aquets temes estructurals del neocapitalisme del S. XXI. Casa per a mi. Una.
Ni existeixen  Condicions socials favorables a la vida, ni un bon pacte o consens polític i social.

 I és que si  volem les persones ser productives laboralment, i que a més aportem valor a la societat i generar alguna MENA de riquesa... Jo no subscric aquest consens del 1978, en que t' autoexplotaràs espanyol, bé emmaltint o bé et vendran fum, cortina i tot d'una... hipotecat i mercaderia... Tot mercadaria.

ens ho empassarem? Moltes nits jo em pregunto. Estic malalt, jo?
Pelis doncs voldria fer. Pelis! Video.doc.

Als problemes habitacionals i d' estafa que estic gestionant des del Sindicat de llogaters, per subsanar el dany causat a la meva persona i situació... S hi afegeix que ara m he vist obligat a tornar a Berga. El meu poble. 
  Doncs sapigueu-ho estimat equip docent , i sobretot directiu de l'EMAV.
 Sí, dels 664eu que cobro, no dóna ni per a poc, ni gens ni molt ni poc en sé jo del decreixement; perquè aquesta xifra ja em doni per a tot i em sigui moltíssim més que un No res. Zero.

  Ni tampoc és un No res el No res. Sense res. Viuria dels boscos: recolectant...
 Són sabers d' autogestió? Sobirania? Sense trapitxeos de cap tipus, per sumar-hi a aquesta xifra algun euro brut més. 
Visc amb 664eu al mes. Coses d home  solter i sense càrregues. Familiars? Són carregues les criatures, la familia...? Doncs jo, crec que sí. La meva familia m'ho és. M'ho era. I ho sanaré.
Una feixuga carrega, aquesta que tinc a sobre les meva esquenes.

O bé no tenim esquenes fortes ni un bon sistema tarifari integrat de transport públic? O tampoc visc en condicions per a sentir-me vitalment motivat i gaudir -totalment- dels estudis? 
I que sí... Els aprofitaré -i en tantes oportunitats i convocatòries com a les que en tingui dret, per tenir assignada ja aquesta vacant i assumir-ho Jo, ..  Aquest trist trapitxeo made in sPain... Ja ho vaig escriure o dir per aquí,  des del meu  blog. Aquest any escalfaré cadira. I confio en la convocatòria de juny. Aprovaré. O no...

Sols podré venir un dia o dos a la setmana. Per tal de no ser donat de baixa del cicle i de l'escola. Un dia a la setmana vindré mínim i segur. O dos dies. O... Què sé jo! Si podrem revertir el rumb inflingit d' aquests polítics. En tenim deure. Crec. Que és una obligació ètica i moral. I salaris en joc així com el nostre futur. I la societat que mira masa tv... Es forma al llarg de la vida? Teòric de l' educació, jo?
Però repeteixi curs o no... Pinta que jo mateix ho vull això. Ser repetidor de curs.

 Aquest any centrar-me allà on em sento abusat i que ho estic gestionant a part i més enllà dels estudis... 

No pot una persona sempre abastar a explicar-ho, tot ni tot el dia ...a dia; i menys com a bipolar o bé i millor, d' un defensor dels DDHH.  Dels meus Drets Més Bàsics. I de pas potser afegiré que de ben segur em serà bo canviar de grup classe...

No perquè les consideri males persones o mals compas' o mal intencionades o poc afectades, com totes les persones ho estem avui dia. No. Cert i veritat. Bones persones ho han demostrat. Fills i filles com jo, dels nostres temps... O bé de les realitats personals. Filles i fills.

 Somnio repetir curs per tancar-me per primer cop, dins ben al fons  del armari dels 'psiquiatritzats bipolars ...i genials'? Ja!

 Ja ho sabreu vosaltres equip docent. Directiu. Administratiu. I al nou o hipotètic grup classe, res explicar-los. Res, d'explicar-los res d això tant meu i profond o íntim de la meva vida.  I va ... I m' ha destrossat el Poder de la vida.  Que no s'ho creguin.  Cap estat. Sort de totes vosaltres, persones. Sí,  nosaltres; totes Les persones. No hi ha res contra ningú i menys contra l'escola. Ni els compas. Ni cap professora ni professor. Gairebé no callaria mai. 'Esmaespasmatraumat?!' políticament. Sí.  

 Em torno i permeto o potser em comporto (ho assumeixo...) com sota els efectes d un estigma per mi mateix magnificat. Era fet tot això, cal dir-ho... per compromís per a tal de lluitar contra models de societats excloents i violentes. La Violènvia emmalalteix. Molt! Massa. Cada cop més i més. Messi? Vah!

 Sol i alhora voldria enpényer cap a un món globalment just. Sà. I faré broma dient: soc moro de merda i blanc perfecte? O ni de merda ni perfecte? Sols Rifeny i Català. A seques a les llistes del SOC! Clean & in inglish. Si cal ho diré clean... 

Vull les classes en català... molen molt les llengües. Parlar-ne vàries més... com a profes i alumnes... Molem! 
P'rò cal que ho digui. Vivim moments d intensa aviolentació política. També lingüistica. M' encanta parlar castellà i anglés, i sobretot català i amazic. Dues imperialistes. I Dues esclafades. Res contra ningú... Ja ho sabeu. I ni tampoc no tansols contra el castellà. És Respecte a la terra, on ens relacionem i convivim; i ens volen muts  catalanes persones emmascarades parlant espanyol i Bé. Cap problemo! sols greu, molt greu. Gravíssim context... Analfabets ens governen. 

4.
Crec que com a tutora i professorat em correspón agraïr-vos tots els esforços i atenció dispensada. Tant a mi personalment com al grup aula. Gràcies. 
I sabent que al teu i al vostre abast i al meu n hi ha ben poc, o atenent que he de satisfer 65eu mensualment... I no gaudeixo del respecte al dret bàsic... Habitatge. Intentaré demanar  una reunió amb l'equip directiu o bé tornar a pactar de quines maneres assumeixo el meu compromís de pagar la quota acordada. I què m' implicaria per ex. que aquest mes no satisfés els 65eu del fraccionament pactat. Les gestions virtuals no em van permetre saber d aquesta quota d'escola EMAV de la qual no n'estic lliure. Ni com a discapacitat oficial, ni pels 'efectos del pandemio'... Excel·lents instal·lacions i teconologia puntera... Quota escola. A Terrassa no. I també... Em va molar. La meva familia? Gens els mola que torni als audiovisuals. Gens ho accepten. Molta por? I don't know...

 Comptava i sabia que jo no pagaria més que una sola taxa de 70/80eu, en concepte debdespeses de gestió i material. I sols vull dir que per a  aquest mes trobo adient dedicar els meus 664 eu de RGC a les meves necessitats. Ja que per causes alienes a mi... No puc encarar els estudis en les condicions indispensables, com jo voldria. Amb Una llar o casa per a mi. Perquè em tinc sols a mi. Sol i ben sol Jo al món... D'avui. Mola!

Assumeixo p'rò... Que potser hauré de continuar pagant mes a mes, perquè sino és satisfent els 65 euros mensuals fins a fer efectiu els 6 pagaments... Com que n'assumeixo i assumiré els meus drets assertius d expressar-me, si més ni..., o be que sols un dia a la setmana podré fer presencia, a menys que canvii la meva situació habitacional. Social. Familiar. Humana. Política.

P'rò en sé també de les meves obligacions. De totes les que en tinc amb mi i l alteritat... I quin context ens trobem dia a dia?
Ens veiem dilluns. Demà. Que ja son les 5.30 i m' he despertat per escriure. 
Bon dia! Professorat. Us planyo. Em planyo. I planyo la vida. Si no fessim res! Car ho fem. Ens ho feu. Fàcil i possible.
Gràcies.

dimarts, 9 de novembre de 2021

Carta o Article -sense 'foto'-


Hola, professora tutora.
 Atenent la meva situació i el impacte creat al grup aula...
He decidit comentar-te que:

Malauradament amb la situació i la gestió dels governs actuals, no és fàcil una recuperació dels estàndars de 'normalitat' als quals estàvem acostumats; (jo prefereixo veure-ho com una oportunitat i així estic gestionant-ho. Valorant el temps i el compàs lent i les cures, conjuntament amb posar en valor els Co-aprenentatges i el suport mutu i la Cohesió dels grups i comunitats humanes. On jo també,  Pertanyo.

Pel que estic veient l'atenció als col·lectius i persones vulnerables, per a mi és nítidament d aprofundiment del descuit o abús, en tant que les exigències de Resiliència continuada... És maltractament. 
P. Ex. els endèmics problemes habitacionals que viu espanya... Marquen el curs de la meva realitat. I d'altres. P'rò en tinc fet el meu anàlisi...

Personalment... Per a mi avui comença un nou dia. Uns nous temps. Un nou caminar i al meu aire. Agraït de que ahir ens trobessim a la tutoria tot el grup aula. I amb tu, professora tutora.

 No em cal explicar res més de la meva situació. Com qui diu 'vinc a classe i amb molt d interés i ganes, p'rò. VINC a escalfar cadira'...

 No em serà possible entrar a? moodle. No veig gaire problable que els estudiants ens sapiguem unir i organitzar per defensar estudiar en condicions de qualitat i de manera raonable. Sense tantes restriccions o normativitat excessiva. Potser a nivell escola sí que podriem. P'rò jo no proposaré res. I si en sorgeix oportunitat en puc participar o informalment comentar en les interaccions.

I ja per concloure... Lamento que una virtualitat cada cop més accentuada i imposada... Sumada a una precarietat social més gran i greu... Pandèmica... 

Podria i pot, doncs,  socavar les relacions humanes. Tot i que satisfet de la tutoria del grup aula..., tampoc ha estat la conclusió que n' he extret la més satisfactòria per a mi. Personalment.

 Exercint el meu Dret a una Educació i Salut al llarg de la vida, i atenent a la meva situació i condicions materials actuals... Tal com pinta tot...! Escalfaré cadira! Com qui diu. Perqué si ja el sistema educatiu està molt virtualitzat i precarietzat,  també. Suma-hi, doncs les App que t' exigeixen cada grup de treball a classe. O bé jo penso que Co-habitem massa als NoWhere's d' internet; o bé podem opinar fins i tot sobre si segueixo o no segueixo tractament... O si uns hàbits o uns altres. O si estic o no estic preparat per afrontar estudis. No sols estic en condicions.. En tinc i l'exerceixo de plé Dret. Pero em toca acceptar la meva  poc afortunada expressió 'd'escalfar cadira'...

 I això implica calcular fins i tot cert molt respectuós absentisme. Suficient per no perdre el dret a la vacant que tinc (sense presses, tots els meus possibles. Per tant caldria dir: welcome to 'la espanya... País de los 'trapitxeos'. Dsd com accedir al padró. Fins a l 'actitud davant dels estudis i companys. 

Jo em sé. Tota la feina feta. I el tractament privilegiat que en vaig tenir i que encara en tinc. Pq jo em cuido en un DISCapitalisme total... Les relacions humanes però també han DISminuït en qualitat o profunditat. Atomitzats. En la contextualització actual de les incipients 'societats violentes'. I no Bio,  bio lentes... Basades en la qualitat de les relacions humanes, aquelles sorgides a l'espai -sincrònic i real-. Més aviat atomitatzada societat en espais reals hipernormatius, assincrònics i de poc calat.

Poseu calefacció... Que vinc i vull cadira. Avui no vindré. Perquè estudiar pel moodle jo no puc. Ni vull. No es tracta de res important. Sols i potser assignatures, algunes... Suspendre. I més en aquestes condicions biopolítiquesqP Q.

Bon dia.

divendres, 15 d’octubre de 2021

I Jo Penso...

I no podria ser que els premis literaris i de poesia són a priori una premissa molt 'Antipoètica'? O bé que aquests premis , no estan edificats en analogia d'una societat i model sociopolític basat en la competició, en l'exhibició del 'trofeu', del "I Jo més...'  o bé que no defineixen els status i les seves categories socials i d'estratificació político-cultural?

De moment i per si de cas... Jo ja no em presentaré a cap més concurs de poesia. Voldria agraïr, p'rò i també, poder explicar que vaig quedar finalista al primer dels tres concursos als quals m'he presentat fins ara: Al premi JM Benet i Caparà, al premi Miquel Martí i Pol i al premi Asuiàs March. Al primer concurs dels  tres mencionats,  al JM Benet i Caparà del 2014, els membres del jurat van considerar declarar-me autor i obra finalista. Hi vaig presentar un recull de poemes breu, amb la intenció, o bé i millor seria dir... Amb un objectiu clar: el d'obtenir un petit i inicial  baròmetre del què hi podria jo fer i dir o recollir en aquest món de Les Paraules. O bé si en  seran les meves dèries de considerades.

 I finalista vaig quedar..., en un premi i concurs on no s'hi especificava ni hi prefigurava a priori a les seves bases cap premi per a l' obra o poeta finalista. Només dèien les bases del concurs que una sola persona  i obra en seria i resultaria La guanyadora. P'rò tot i així el jurat va considerar recomanar ser publicada la meva obra POESIA, FRONTERES I ALLÒ ALTRE...;, obra publicable per la seva potència i qualitats, van dir-me. 

Fòra així que  l'editorial responsable de la convocatòria del premi, va considerar i declarar-me autor de l 'obra  finalista al seu premi i concurs.

Hi vaig presentar com ja he dit, el recull de poemes titulat:

'Poesia, fronteres ... I allò altre.'©

Explicaré que per causes i raons personals, vaig declinar publicar-la, com proposava aquesta petita i modesta editorial, amb una oferta per a una co-edició.

I si un dia jo hi anés ( un dia, hi anés Jo..!?) a una SlamPoetry, pujaria, un cop ja situat jo a dalt del escenari, el volum del meu 'androidphone' i deixaria que hi sonés i ben alt... I de cara als més de quatre vents:

'La poesia és un arma cargada de futuro'.  De Gabriel Celaya. Interpretada per Paco Ibañez.

Perquè la poesia no naix d'un premi o d'una slam d'ànima show espectacular i competitiva. Naix als barris i als ulls de les persones i naix de la vida més genuïna, la qual moltes vegades no la mirem ni en tenim el valor per fer-ho... Naix de la llibertat i de la independéncia personal i creatives. Des dels budells és feta i desfeta... O bé perfumada veritat i femta... O bellesa de velles i vells... O poseu-hi una B. I Jugueu. I Trieu. I Expresseu!

 Tot i que s'aturi a,  i parli des de, la nafra dels temps prrsents, la poesia resulta llavors el millor antídot. Ja i doncs! Que sagni i no tanqui ni pari... La Poesia, vull dir-la, jo ... A dolls! No sols parlar als bars d'estafes i futbol o bé als llocs de feina divergir i justificar com ens hi sotmetem als dictats i normes socials.


La poesia i la cultura Reals, doncs, no són ni seran mai competició, ni tampoc una Cultura en format show, moltes vegades carregat de connotacions de classe, on l' espai, presentat a modus de show, banalitza la Paraula i el fet Poètic. Menyspreant la seva acció popular i també subjectiva, de qui ha pres la veu i en la vida d'avui, pres també part i partit; i la Paraula. La paraula és el Tot  [em]. 

O jo en sóc massa dels de la 'massa crìtica'?

No hi cap dins la poesia cap MENA de banalització. Els poetes avui dia ho són, en tot cas... totes aquestes personetes infants i menors, fugint en pastera o sota d'un camió... de l'Africa; el continent del Coltan i els sulfats o altres recursos i els seus minerals preciosos. Terra nadiua de les persones eesclavitzades; i moltes, masses mortes...

Esclaus i esclaves d'ahir i d'avui. Maleït canvi de segle XX a aquest XXI...! Més embojit que mai. I jo una mica, també! 21/10/2021. S. XXI...

Siria és avui la poesia més contemporània. El límit humà més destructivament insospitat. La barbàrie inflingida sense cap raó. Ni sentit -comú?-      Siria és avui el nostre bast i temible silenci. La música brollant entre sorolls i sons de bombes OTAN.                 LA POESIA que no podran callar es diu vida. La més terriblement castigada. La Vida mateixa...

La poesia per tant és avui una 'Art MENA'. Sense pejorativismes ni cap despreci a ningú ni res... Perquè justament La Poesia no es permet a sí mateixa banalitzar al voltant de res ni ningú. Per tant jo ja diré que  per a mi sols és: 

Una Trobada,conscient i intencionada, al voltant de la Paraula Dita i Escrita. I de manera molt intensa, rapsodiada i compartida; o potser molt íntimament viscuda i sentida.... Moltes vegades destinada a la Revolta...  A dotar aquesta 'merda' de vida neocon... De sentit i contingut i continent...

I per això...  Molta creació en queda oblidada. Descartant tot camí comú i culturalment comunitari. Si no que avui quasi sols tenim unes arts exhibicionistes sotmeses a la institucionalitat i a la financiarització. I alhora associada a una precarietat endèmica per les persones creadores... A voltes tinc la sensació feixuga de percebre que això és així. Com una MENA de càstig. 

Car Rumb Al Canvi i a la Transformació hi anem assumint moltes persones creadores, quelcom similar al que aquí expresso. De cap de les maneres es ni seran show les arts, ni les implicacions dels fets poètics. No serà mai la poesia una demostració. I menys, una competició; o pitjor encara: una ostentació... Ni sotmesa a amiguismes o subjecte a la meritocràcia. O de pet i de cap... Cap a l' ostracisme la humanitat en general, hi anem; consumisme i oferta per a un 'populacho' inculte i adulador, i els càstigs de tota MENAs sempre, és per a aquells  revoltosos'... De les Arts MENA.. Variada i de tot tipus; i és clar, excloses endèmiques...

O bé cal que remarqui que per a mi aquesta és i ha estat sols La meva Millor Eina. La mirada de caire i perspectiva Poètica i molt personal... La meva poesia. O bé el meu (auto)empodarament. La que en queda dia a dia... Escrita o no. Poesia!

El que caldria doncs, seria endinsar-nos als budells i cors dels barris, fins al fons dels pensaments que determinen de quina cosmovisió de la vida i del pensament prenem partit, part o premi.O bé càstig i exclosió...

Quan hi ha un fracàs dels sistemes polítics i socials, i quan és un fet evident el privatitzar-ho tot, des dels sistemes educatius públics, com la resta de Serveis i Béns Comunals... fracassa, doncs, tot el sistema sociopolític i es frivolitza intencionadament les Arts, instrumentalitzant el fet i el món cultural. Banalitzant quelcom de suma importància per a la transformació humana. 

Presentant-me -jo mateix- a la competició d'un concurs-, va ser o en vaig voler saber les implicacions i significacions. Vaig reflexionar-hi... I en concloc això que expresso...


Als ulls de les persones i davant els ulls de la vida, dels ulls dels budells i dels ulls del cor d un barri que observa i fita... D'una ciutat, vila o poble que respira... N'hi ha i molta. Molta, certera i feixuga ...i bella també, dolls n'hi ha de Poesia. I moltes persones fent-ne, i és clar, i també. Sempre! No la veieu...!?

O una discreta i amagada poètica arreu es respira, que per bé encara transpira i també batega, amb una presència persistent. Sempre militant de la vida... La vida mateixa és un encadenat de versos i  poemes. Poema!

 Cal mirar, doncs... Cal afinar. Cal esmolar la mirada afinada conreada...,; és fer-se Present. És  Ser  La poesia. Ser el seu  Futur. I Ser la seva Saviesa, Ser la meteixa memòria humana de la qual en venim, per tant és també Passat, i si no ens hi repensem...

                         de caps ens hi tornem en regressió...                                             

  I una mirada-uns ulls... Miren!  Llegeixen! Enfoquen... Si s'ho proposen. Sí.

L'ego humà, jo sóc del parer de que en l'Art hi troba la "seva App" 'més positiva'. La que l'anul·la i el dilueix. Fent-lo fluir. Bategar. I deixant-lo Ser.

... I Europa, sencera... d'art en sap i en té. I molt. P'rò es perd encara avui dia, autocomplaent en una Vanitat molt perillosa, promotora de la meritocràcia de caire colonialista... Com la de determinar a gust i voluntat del seu  Poder, Qui Sí i Qui No. Qui premi. Qui show. I Qué fem? ... És una revista més, on Cultura esdevé un bé del consumisme imperant,  Perfomativa moltes vegades i buidada de veritat i capacitat -o potser,  socialment descontextualitzada de la Història. D'aquella CulturaPopular-.

Un context, precisament l'actual, en què dins el món i els seus infra i submóns, així com en el sí dels fets culturals generalistes... no escapen de la 'guerra' i confrontament de classes. I no hi fa pas abscència aquesta lluita entre iguals. Ans el contrari... Hi brilla per acomodada presència... O no s'hi deixa ni es pot descartar cert o un total 'autobombo' i amiguismes... La pandèmia ha estat Un atac clar al món de la Contracultura. Contra El món de les idees, vaja.

Allò que naix d aquell neocon ideal central del No alternative, fet que determina avui aquest imperatiu. No pensis per tunmateix@. Caient en el No-idea. I jo sóc de sentipensar. Actuar. Fer-ho entre totes les persones de bé, per a mi m esdevé somni essencialista del què vull. Comunitats humanes. De dimensions variades i composició, rurals i urbanes. ...  I és que ni al guetto de poetes i artistes m'hi vull recloure i estar-hi tancat... Sóc diversitat. Soliloquis Jo. I tots els meus altres jo's...


No és ni serà La Poesia un decàleg o simple catàleg o revista  'amb les millors i més premiades de les veus'...Si no hi som totes, no n'hi ha ni una... De persona o poeta. El Poeta fa Poetes i Poesia.. Ni una sola veu és més que qualsevol altre só. Ningú per sobre d'algú, hi està i a més premiat. S'hi sent en tot cas així degut a un context concret... Idolatria d'on nasqué el Déu diner o els  semiDéus artistes premiats...

I jo...

 No en participo d aquesta idolatració del Diner. Totes les persones, quan parlem i diem, escrivim Poesia. Si ho volem, sí. I si no... Crec que també. La pronunciem en cada mot acte i afirmació que fem. S' hi desprén, si més no... Arreu es respira Poètica/Poetes.

Per ego...   -que jo sé, i en sóc conscient, que en tinc i en sóc i tinc un de ben gran i xic; jo disposo del meu jo... I com hauria de ser si no...?-       crec que de ben segur poques veus i poetes estaran d acord amb la meva, aquesta opinió... 

I llavors ja sols  per vanitat voldria afegir:

 per a poesia, La meva! Nascuda voltant pels barris. Que em naix als carrers dels pobles. Naix com jo: De la Vida mateixa. És. Sols això. La Poesia És. Molt més que un premi. Un concurs... Una slam!

 O és més aviat i completament la meva veu: tot el que escric faig i dic... és un Jo i que hi Estic i Sóc, ben real. I ben ficcionable. Existeixo tal qual. Irreverent... Jo, un lector sobretot... I en un món i en aquests temps històrics.. determinat a expressar tant com vulgui, lluny i cap a fora. 

La millor forma de poètica és asseure's i Fer-ne. Si cal, això ho diré així:

 Sóc Poeta indomesticable. O bé i  millor! Ingovernable!


O allò que deia més amunt de la Vanitat...  La qual ho embruta tot. Embruta al Jo i a les arts també. La cultura llavors esdevé un sistema o caràcter induït. Alienació del jo en la forma més negativa de la política. I tot plegat, em preocupa. Això és tot.

Ya no hay artistas en España...
Fuera de la cárcel, quedan pocxs!

#bocamoll


dissabte, 24 de juliol de 2021

Qu. è és #GastroPoesia? ... Una proposta.











#Gastropoesia és jo.

 I jo sóc un aficionat de cuina,

           més de trenta anys saltejant,  i açò vol diré temps per açò...  

 I Sóc també un soc d'alzina,

                                           o resina de pi i/o de mots, m'agrada tant  dir poesia..., 

quelcom en vers escoltar-me a dir.


       -tant solmne no em sabia...!_ 


Sóc aromes catalanorifenys

         o bé el contrari, sabors i sabers...

                             amazigocatalans; [···] Totalment.

Algú es fa una idea o s'aclara de qui sóc i de què faig...?      

                Va! Afroeuropeu. Sóc Mediterrani, açò!

I sobretot. De Bouyafar fins al Cap de Creus... 

                       O jo de cap a peus i de menú Poeta... I Passin vostés i jo.., 

                              bé molt bé les estones i hores..., i dies molt bons empenyerim i viurem.    

  No hi ha dubte...! 

Totes les persones ho volem! Va!

Un privilegiat en la globalització.

                                                          Açò sóc. 

Cuinetes de poemAs i kaos de tota mena...



Més enllà de l'àpat que us prepari, en el domicili que m'hi convidi, o al pati Terrassa on poesia en llegeixi, a les cases dels altris... O tant és, o bé i bo i en definitiva, caldria dir o diré, primer de tot...: 

m'ho vull pasar i viure bé. Molt bé!

 I Compartir altres formes de vida. 

                       Cultura és viure Oci positiu. Sempre #ÉsSegura. 

Ho veu, ho veieu... 

               Ningú m'és estrany! La Cultura assegura.

#ÉsAssegurançaDePervivènciaÉsSeguraSempre


 .. No bebeu perquè es beu de festa i de persè. Gaudim. 

Vi a taula i teca o el que toqui...

                    La fibra de la poesia. I de la pell suau, de la Vida... 

Després i també cal dir que sembla que el món esta canviant... I molt! I en depén del com i què fem, que el món de sobte... Tombi! I no ens espanti... O ens sigui bo, com l'hora del pati. No cal fer res. Res. Sols Cultura serà treballar(_se). Menjar dormir pixar cagar i compartir... i coccionar i sobretot Estimar.

Ho facin i ho fessim panxacontentes... Totes valtros i gaudir... Jo cuinant-vos! I doncs jo sol als fogons,  un Moment tansols! I me'n torno a la Pastera CSOA, barquereta ancorada ferma (?...) a la Terra, de la Plaça del Forn. A Berga. No hi hauria si no per a mi, cap ni poesia... Ni com a finalitat ni cuinada... Moment on encetar paraula i poemes... La cuina. #ÉsvidaVidorra!

 Tot esperant que també tothom en tregui i destapi o desfermi el seu aport, sabor i Art. 

PqN? 

Tota persona humana en té... Humanitzada. P'rò... Açò és clar!

Sense temps o molt i massa poc o treure suc de tot! Gaudir serà La Rebel·lia! GastroPoesia.

Gastropoesia vol ser, doncs, un venir i anar a cases desconegudes o... A la inversa, tragineu traginem...?

Per què ...

Algú voldria un menú per a tres, màxim, i pq + 1jo seríem quatre, amb un àpat recital a bord del loft barquerta on visc, la qual jo m'he fet a mida, aquí un #Gastropoesia a La Pastera CSOA, casa situada al rovell bell del barri vell de Berga? O és que cuino dins del ventre del llop on m'hi hi he fet jo mateix un laboratori de cuina austera i bonica ...? 

Veniu-hi! Tres+1jo= quatre. Màxim... Poesiagastronòmica...


Consules i encàrrecs:

Comenta

        O bé...,

                   Escriiu 

A hanafiekm@gmail.com

I...

Dir-vos sobretot a totes les persones que em contactessiu... Intenteu tenir a la nevera el que més us agrada, jo ja en portaré caixa plena de secrets, allò que li has de dedicar un xic molt de temps...  I Doncs jo ja us en faria un menú improvisat, P'rò alhora amb una mímima orientació del gust o del què es desitji assaborejar. Tanmateix pot ser vermut dinar o sopar.  Podré i seré capaç de Delejar-vos? Aficionat. Ho afirmo. Crec que sí. Puc!


I si es volen plats i menús, aquells ja ideats i pensats i ja cuinats alguna vegada per mi,  previament..., llavors consulteu-me igual: comentant... O bé contactant. I en aquest cas, sóc  jo qui adquiriria personalment els productes i en prepararia tot; i tot sigui per un  menú tant bo com em sigui possible.. En faig els preparatius acuradament i TMB amb Amor. Ho porto i obriu-me la porta que ho acabo a cal Vostre.

'A mi modo y manera'..., senzill. Fet de i a casa...

ho coccionaria al domicili de les persones interessades...  I hi posarem un final amb postres de poesia!

O si voleu que sigui a la Pastera. CSOA. Berga...

Tant en un cas com en l'altre a domicili, el grup no pot ser de més de 10 persones i recomable seria 6/8... És filosofia de la proposta en sí. I si serà A La pastera reformada i ancorada... Màxim 3, 2,+ 1 i sóc jo! 4.

#LaCulturaAssentaAsseguraÉsSeguraiSempreHoSerà

I si es precisa... Es facilita i també, si cal, una proposta infantil, evidentment també amb sorpresa tipus gastropoesia adptada, bé per a petites i petits o bé per a joves,  o bé si al grup hi hagués nens i nenes o joves, i si ho trien i volen; doncs per mi sí. Això! Que escullin i siguin lliures. Obligats no ho faria ni jo. Avorrir-los.. I tallers, Açò sí. TMB!


La poesia rapsodiada seria escrita per mi o bé escollida i seleccionada de poetes nostrats i TMB... internacionals,  adients per a cada trobada. I amb una edició de tants  micropoemaris i exemplars com se'm demanin. Evitem Bukowsky?


Per tant...

Gastropoesia més enllà d'ummm menú a domicili coccionat, ...molt més adient seria dir-ne: a les cases 7/8 poemes meus o d'Altris,  dir-ne jo 7 sort ó 8 infinit ó +... +!

I viure vetallades com ho vaig fer a la Garrotxa. On vaig percebre alguna il·lusió, als ulls de qui volia un moment d' oci i cultura diferent.  I el mòn canviant.  Ens mostrà un poetafogons entre persones o  familia desconeguda i molt aviat amistat ja fòrem. Canviem xips i en diem cruixents?


Això es gastropoesia per a mi. Canviar hàbits de llenguatge i praxis d'oci i obrir la Cultura a la gent; una persona més qualsevol,  o cap persona pertany  a cap grup de rars estranys... Pertányem a ses cases on fòrem nats

Ningú fòra nat estranger i malalt... O ens hi faci i ens hi tornin sols els nostres paladars... Boj@s!

 #gastropoesia, perquè... vi o cervesa sense teka hmm! ... És o pot ser droga perillosa. Abans hi poso solemnitat. Imagina't! Molta.


Doncs gaudim el vi blanc i negre i rosat i cervesa artesana o ben servida en got o copa freda. O aigua freda de la Font Gran; o amb gas i toc de gel i llimona i menta. Però tornem-hi a taula, tornem a dir

i ...

   En veu alta

                  #Gastropoesia.

                                       #QueHoVolemTot! 

TekaVersar-nos i bons, sobretot constructius, moments, de bon veïnatge viure i passar.  Sudarem de la priva 

#?


I perdoneu-me... Persones Joves... Bo seria dir-vos No ens imiteu. Desastres 80's i als  90's... Fèiem pena.

..Beguts anàvem a hòsties. Consgrades i netes. (?) Fent cultura, cuinar n' és seria primoridial; primordial del i pel fruir de l'anar fent... Cultura. I  Flipeu-vos! Cuineu! És i fa festa! La millor! I  amb final de guitarra i en vers poemes sabors, més dir.  Doncs! Olé!


#Fruir+iferS's-molt-

dimecres, 14 de juliol de 2021

Plats gastropoesia llistat per concretar*

 *el menú acordat, serà el mateix per a tot el grup. 


Es tracta d'una cuina de temporada, de mercats i creativa, amb un alt component i marge per a improvisar...



Opció Vermut&poesia. Amb pica pica de tapes i recital final. 12eupax)











Torradeta d'escalivada, formatge de cabra curat, daus de botifarra negra i oli d orenga i farigola












Fotos orientatives


Primers plats i entrants. Opció menú (1primer i un 2on a escollir) fotos orientatives. Consulta info.





































Segons plats. Amanides Arrossos. carns i peix. Opcio menú 18/25eupax) ×+ info.

 

































































I les Postres possibles...