Ara que ja en tinc quaranta-sis anys, tants dies i tantes nits com en sumin d'hores, aquesta acumulació de vida. Ma vida en uns temps..., té ja, doncs, quasi mig segle d'històrietes personals.
Una història que des de ben petit, malgrat les forces del viure massa prematurament la virulenta violència i els maltractaments. A casa, en el sí de les societats i també en equest no pertànyer en cap dels grups humans i culturals oficials. Carregats d'hipocresia, les elits fan que són voluntaris de maratons solidàries.
I això no m'exclou, això cou els cors i els budells. No podem callar. Ni negar el Ser, el Cos. Per moments el cap s'em fa poesies... No em cal però passar per cap CAP. Això no és passarger ni casual. Jo em reclamo i em declamo. On sou gent gestors del bé cultural. Triant qui si, qui no. Triant a gust del blanc.
La panxa de la mare, crema com una onada de foc el cor cos cap tot, que sóc jo aquest, un tot; sóc brases i metralla de cendres. Elits a mi no em calleu ni silenciant-me!
Els ulls germans i les galtes germanes... Les galtetes del meu infant, rostre de quan ho era, Ara sóc un camí lent caminant a vell. Van ser i encara són fraternitat i
paret tova casa de formigó
on el qui era pare, generalitat cultural
encara hi clava, hi clavava
una darrera una altra,
una mà de cinc dits
Tots ells miners parlamentaris
miners, mà vers i mà contrarevers,
palma i dors,
cara i creu. Molta creu!
El pare encara em fot
una bona pallissa, d'aquelles
que maten i alhora et deixen
viure allò meu, llegint, estic guapo i bonic. Callat em parlen. Escolto. Us nombro.
Ni el pare ni la mare han Estat
ni les galtes dels germans
ni els ulls de les germanes,
ni les cases de galtetes amistoses
dels veïnatges... On em poso!
El pare no m'hi ha deixat mar
cap carícia que no em sigui un cap, cap el CAP. Ni un peu més. M'he fet gran poeta. Gene.cat! Desperta!
com tota una bona pallissa, continuada i ara encara ho preteneu avui, encara en curs, no podreu amb mi...
Cauen garrotades del pare com fulles dels arbres, a dolls de tardors, parlaments d'exili post-veritats.
perpetuades tot seguit perseguit per una ordre
religiosa, ja sigui metgessa
'killer' psiquiatra
carcellera Eugènia Foz.
Com avui la qui ja no és
ni jove ni vella ni metgessa ni bona flamant en el relleu.
I és que la 'Killer' E. Foz,
sa feina ha estat
continuada
per la successora
avui ja feta directora
d'avui dia encara; directora killers
com ahir killerFoz,
avui sota la mateixa ordre
aquella del tot ben deixat per
'religare'...;
res ha millorat una dra. Guitart!
... Res bo, res sà
passa sota les tosques pedres
parets dels hospicis. No m'hi espereu.
Passseu de mi i de dir-ho per mi...
Siguin de pública despesa, sous
privar-nos de salut,
i drets de'n peus
els hi fa privats
els beneficis i
quan havent estat
fets aquests
desgavells que manlleven
vides i fa tristes, mortes més encara, morts i mortes
les històries-historietes... Assassinats són suïcidis silenciats.
Doncs no estem bojos ni boges.
No posem bombes ni poc cert és que certs són aquells arsenals de subjeccions mecàniques o sedació o dopatge medico/pro-depressors
Un a base de creus i pastilles.
L'altre part, hi ajuden policies
He parlat aquesta llengua. He viscut creixent en aquestes contrades; l'he vista fer-se gran, poc més tard digestivament enuagadora per ser un poc feix de gen influencers; llavors mediocre feta la casa gran de la terra comuna, bocins de desafecció massiva van esclatar. Esclatar i pagar un elevat i massa 'malpreu'. Un malpreu
mentre els càntics de gesta i glòria fan ufana una terra de torres per als amos i la seva resta
Fa somorostros desnonats
per als qui treballen, cal sentir-nos a dir, esclaus de la terra? esclavitzats per unes claus, clau assumpte us serà i roent terra indians d'ahir i avui, som i volem ser
que encara ho siguem i serem.
Incrustada aquesta nefasta història, es disfressa plena de l'autocomplaença 'pujolera', farcida d'unes retòriques i enganys... Evidents i corrumputs.
Qui ha estat d'aquella, aquesta terra; acollidora, acollidor, qui?
Els diferents governs? regionals, residuals, locals, provincials, comarcals?
#SupraTotMalpreuCar
Res és normal
...El poble acollidor no han estat ni són pujols ni ferrusola, ni poble de pobres, fet el nét de poeta, ni muntures ni ulleres montillas; guirigalls Mas, que ni l'artur és un mas ni és més que más es peix i cove.
I es més que brossa, Joan!,
Ja que una greu brossa com aquesta històrica, és el primer poema.
Cap puig tanmateix ni cap mont, de tot i tot alhora, deixen sencera la feina, ni en fan. En tot cas butxaca. I ni aroganesos faran illes ni collbonistes cap bcn bona, ni cap farguell engendrava cap acolliment. fll i xoy, ni cap ferrer Agustí podria ser a igualada La igualat honesta; per a uns castells en un marc retratats, o de mediocres vidres de color blau. I n'hi ha i que diuen que ayuso de moltes formes de ministres de la violència, que és matò amb mel, un rajoy de plastina, recortes Mas por un rato clos que si aznar ve a sopar, que vingui amb les claus dels esclavitzats esclaus, que ni som ni serem timidament callats per pors.
ja la clau és fóra i serà defensar les claus de cases i vides
una clau o una colau una per a la casa un pa i un temps, bon viure... i que no sigui tot trenar els treballadors per a currar els somnis, no serem mai ni sols per a fer feinades, que de treballs tenen res. Merda són un sou massa alt. Pels migrants on un danès de barri d'un alemany (en)gendrau una plaça de sant pere moltes taules ... Totes soms persones estrangeres. De la terra serem cames per caminar món. I no parerem. Fins aquest bell camí global!
I com en un forn a mig tocar de la soleida en campanya electoral, campanya electoral! Quina falta de veritat! Quina promesa tant barroera! Quin mal gust!
Una societat top tope entre els topes dins dels tops
Es creuen
elitista elit. Quan són cutres neocons que ... Anacrònics van fent
Diuen que
Hem estat de sempre una terra d'acollida. Glòria d'una terra que alimenta i a la qual ens la roben. Aquí entre els de casa, no robem. En tot cas saquejant quedem callats i callades, com si retratades .
Veïnes i veïns, ambdúes parts
Espectadors us hi volem partíceps!
Va ser doncs el poble ras i curt i en tot cas, el vertader poble acollidor? O aquell pencaire era qui acollia des dels indians salvatges torturats, fins als somorrostros de fa uns pocs anys mediterranis ennegrits? O qui, o com o què; era qui collia fruita al preu cobrar com els i les immigrants, acull tant bé, aquest poble pencaire!
I al final, què? Cap poble salva cap persona? La persona és allà on sigui que estigui callat i quiet?
... Acollir és o seria com tolerar? Un engany en el llenguatge, o és potser creure que acollir és viure anys en albergs, on res passa com en aquelles cases bombardejades.
Si un poble acull en uns molts albergs, nefast sector del turisme barat que els hi calen sumar vides saquejades, per a mantenir les quotes i els guanys, al llarg de tot uns anys massa llargs, i sense turistes, seria molt nefast?
... Fins quan la igualtat, no seria ni serà fins a saber prohibir la lliure circulació al home/dona blanc/a? Us imagineu l'entrada negada a tots els continents? ...
Per què ens obren de casa les portes, nacions a les quals aquí els hi neguem, només aigua en un banc marítim!
(?)
Per què som tant ben acollits encara els d'aquí allà?
en tots els territoris, quan encara els amos d'avui dia joves encara com jo,
encara doncs saquejant terres alienes, es veuen del tot bé? En un creixement d'armes i exploli? GovernEnQuè!
I en som sempre ben rebuts i paguem poc massa, amb un mar cementiri o en una fosa aquosa? Per quin astre o per quin vern, encara ens diem som tot un país acollidor? Quin indicador en tinc, jo que n'estic febròs! Febròs de poesia. Poeta exclòs post-covid... Fliput!
I de tot això, us diré: ben petita és la part del poble que acull vides que cerquen un tornar a començar enfora de tota guerra... Ben petita és i ha estat sempre la xifra total del poble que acull, abraça i deixa estesa la terra a la palma que té a la mà. La resta, què suma?
Una criada criolla per cuidar gent vella? O una negra de nit africana per a la neteja? O un moreno moruno per feina pesada i bruta? O un moro sà jovial o en integració, ja va bé per als serveis de bar i neteja i cuina
o de serveis i d'altres talents té, que ni sabem aquí, que en tenim els millors atresorats.
Com aquella terra a la palma d'una mà estesa, que hi conté acollidora sensació d'igualtats.
Altres encara fan que són més que res i més que tothom. I ningú tant com ells és res. Altres no han deixat mai enrera la nefasta tasca dels indians neocolonials. Diem batlle quan diem sirvent del feudal retorn. Diem política als desvergonyiments. Diem acolliment en plena onada de desnonaments, en tota una onada molt nostrada, a qui el poble ras i llest, els retrata massa, com a curts i sense prisma, manen.
Vinc de les Preses fart i vinc amb notícies des de Plató fins a d'en Diògenes. De la televisió i de les notícies. Es beuen l'enteniment i li diuen aigua mineral embotellada. Pretenen desdibuixar vides, i els hi estic tornant una clau a base de verbs i mots kung-fú, adés i com suara, encara ara mateix, vaig fent!
La política l'estem fent el poble. Aquell ras i mai ens quedarem curts. Ni gens ni mai, el tram en som pas un dir no, mai un poble curt, canviaria res. Ara ho volem tot i més. Molt més!
... Els sense herències de @r aprop
Ni res dugui de ses nostres iaies,
Ni de ses nostres mares
Ni dels aios i iaies
Ni de les vingudes i anades dels fons especulatius
O dels pretesos guanys
Que dóna de la força i
De les mans alienes
i vides migrades, explotades?
No podran sempre tot robar
La crisis/estafa es farà llarga
Però no eterna. El poble guanyarà!
En definitiva, del mediocre terreny de joc, un retira donant batalles en vers, amb verbs i en una política sòlida, fer-la. No aquella cantarella plena de promeses i excuses. I de tal mediocritat, jo mano. Ens volen dir o fan creure?
Catalunya et deixo enrere i lluny. Marxo de la teva panxa de foc, o mare virulenta i pare que fa preses les bones polítiques i polítics presos, màrtirs es fan. En calen més i més!
I a mi i a molta gent, no ens feien pena quan érem poble actiu i poesia combativa, no volem cap dreta.cat!
Ni espiats des dels nostres llits, fins arreu d'on anem? Despega! Foteu el camp!
D'Amer a merda sols hi ha un D i una A, de més. I fart com jo n'estic del català excloent, us necessito i us ho dic: sóc roent de roja passió
Per ser poeta exclòs, jo o qui aquí, aquí no es queda res meu. N' hi treballaré si no sóc l'art. Ni hi viuré gaire més temps, sempre en la poesia. Ni us recordaré per gaire res, temps llegint tot sovint. En ma vida, estic al final al poble. ras i curt? O aquelles persones de la terra a la mà estesa acollint, marxaran fets també refugiats.
Davant meu com us mireu, O bé jo davant del mirall vostre...
Guerres sou d'arreu? A'xò aixi ho voleu!
Us dic adéu poble que us parlo en aquesta meva llengua. Us deixo enrere parlant-ne quatre. Deixo una a una, tota una denúncia? O deixaré una demanda contra un consistori, actual d' un poble concret, vingut a dir o dit com és
Les Preses. Garrotxa!
Us deixo aquí un bar, una llibreria tancar. No llegiu?
Us deixo espai buit i veritats segons les veig, us explico i us defineixo si cal. Per haver estat jo desqualificat, ja us val! Diré encara que us diré al què diré sempre!
He de marxar i ja cap a les lletres, aquelles les quals les ser dir i escriure en tres llengües més. He estimat aquesta terra. Cada dia hi he escrit. He parlat aquesta llengua i tres més. He escrit llibres i fet una cuina exquisida; he fet amistats, i a més moltes i molt bones!
I pel·lícules curtes i curts plens d'humor aprenent. I on só escola? On és el meu sou batlle? Sóc carn per al SOC! I dó?
Dient adéu a una terra presa
On he viscut part del govern jove
Tot un poble excloent en un poble mins
Aquells del tot seu ,només seu i res més que tot seu. Seu de CiU junts uns pedeCars catalans! 3%!
Com a poeta jo
Me voy!
A la poesia i a més, molt a Mas. Allunyar. Artur quedi a l'atur. Hi ha blanca llum en els cassasses dels politics botiffarrers? Catalans amazics, no ens dieu palestina ni amazics. Definiu-vos com en sou, d'impostors una estona!
O hi ha bona i bruna mora poesia i art exclòs per senyors de Berga fins als feudalismes en curs encara a les Preses, fins als collons? O bé esteu sent com sembla que són a arrreu?
I cansat ja de tot, aquí un poeta català us marxa. Sé a on aniré. A les lletres us ho diré. Lluny de la basarda pastosa de la institució de les lletres catalanes. Amb mi perdeu un gran capital humà, i a més carregat i ple d'amor vertader. En el cor de la bona gent em sé que hi estic, i hi quedo quedant. En mi o amb mi, ja ningú gaire estona hi vull. Vell en sóc bell. Jovial!
Quan hom marxa d'una terra, és una per alguna raó? O potser aquell viure fora, exclòs del tot, Puigdemont menteixi?
...
O era feina bruta d'un alcalde d'aquells d'abantes?
Aquí res ara s'acaba! Tot segueix un camí present. I us deixo la meva terra al nas. Retiro la mà i em faig poeta; cap novetat!
Fora de tota catalanitat excloent i lladre. Les elits soms les bones gents.
No us estimaré mai gens, havent viscut una total exclusió cultural i ara laboral. No em cal que em recordeu ni que em nombreu. Al mirall hi ha ulls i cos, no sols melic on us hi mireu!
Un dia m'enyorareu. Em plorareu. Estaré en terra de vins veïns, no seré ni en sóc el què heu volgut fer de mi. Jo us acuso i us assenyalo. Cap política de les violències heu pogut callar. I ara, ara és hora per a les Preses. Aclarir o que hi perdin en mi els temps, ara que sí una instància i dilluns un estudiar una demanda judicial. Clar i català. Poeta i artista parella marxa. La feina ha estat feta. Vosaltres sempre fent la bruta...
El pare que pica no el pot succeir un batlle de la meva generació. I en marxo digne i poeta. I en sóc un fill ciutadà que a la terra barroera li diu
Adéu! I Arreveure!
