divendres, 3 de desembre de 2021

L'Eutanàsia. Una proposta Preventiva contra els suïcidis












Foto: aquells mera i mare vellosos anys. Festeta fòren. O poeta fòra. I ho sóc. A les llistes del SOC.




 Dirigeixo aquest escrit. i o article, A:

L'equip.

A tu president. A tu President(e). A tu l'alcalde. Al veïnatge en General. I sols com a un sentit homenatge a la Marató. De desnonaments? I desatllotjaments...? I les pertinents polítiques repressives? en nom de, i o tot per la nostra, ... O quina seria la nostra mes òptimaSalut? Salut Pública. A seques. Hoy que sí?

O bé la mental sí que n'es la ment i també, part del cos.  Indissociables. Indislocables. O masses indi vidus? O bé i en tot cas  el tenim A part? El cap?

                A en Felip de Borbó.  El Cap d'estat. Li demano...:


Eutànasia. Una guerra? No.

Una prevenció sanitària per aturar els, cada dia més, elevats índexs i incidència dels Suïcidis. Per assetjament total, als DDHH. Malaltia. I a On més? Impacte i on més n'és de reduït...? Selecció iMundial! 

O Sobretot a l'occident +o - ric se'n diu: Suïcidis induïts, en context neocon i global. Afectant tot allò lokal  als obrers i a les obreres. Més, encara? Més suïcidis, Elles?Com sempre i sobretot. I ho sé Ivan... Puigdemont va guanyar unes eleccions. Hoy que sí. Un 10!


Marxeu-me una Sense... Cambrer(A)!

Bon dia President P. Aragonés.

Bon dia president(E) Pedro Sànchez. 

Bon dia Poble(s) catalans i penínsulars.

Bon dia Felip de Borbó. Cap de les FFAA i d'estat.


            Bon dia alcalde _accidental_  Ivan Sànchez. Bon veí? M'he vist respectat?  Va! I batlle accidentat en un ajuntament intervingut per l'Estat; degut a un deute Deskomunal. (?) Heretat. Sí. A vila CiU. Ara CUP. Sí! I sé de glocalitat. I de llambordes...

       M'he d'estalviar dir-vos la llosa de que els Pobles endeutats, endeutats fins als campanars, ens trobem sota ...[<>] i en Estat de setge? O no hi estem... Què en penseu?

Ans i ara bé... us diré a més, que a mi em sembla com sim ens governessin una manada de representants centralistes i avui sou i sou dels psoe's. O BÉ ÉS Discapitalisme, total... Ivan? O sols jo sóc en SOC-TMB una persona donada per discapacitat, i malalt oficialment? O bé. Sols socialment!sNo. Polititzat i castigat! Sobretot. Crec que: hmm! Doncs:


Tot i aquest aspre article i o escrit que us comparteixo, intentaré, doncs, que aquest  em quedi breu, molt breu... Ja que us ho prometo! Hi ha i té marge la Cosa eutanàsica per a intel·lectuar-ne... 

Eat. It. La Cosa... Vol veures intel·lectuada!

I... Ep! Veïnatges... Se us enyora i s'ús [...] agraeix en tots els intents i o referéndums per a la  transformació social,  aquella cosa tant necessària -adès i suara-, que ens permetés un caminar directes cap  a un Món+ Sà. + Just. I que Fraternitat sigui  la + Igualtat. I aquesta alhora, sigui el vertader Progrés. I han de voltar molt,  'señorías', per saber que són mots-poesia, i noms de carrers de la Vila Gràcia. Avui dia, p'rò jo ja en dic HipesteryDesGràcies. 

La igualtat no em consta que ho sigui. Vull dir, que sigui un nom de carrer de Bcn... Capital. Car no ho sé, ni n'estic gens segur... De res. Gràcias si sé de de res... No en sé. De res.


Us faré p'rò una picada d'ullet...

Gent honesta que hi esteu en i dins dels fets de la Política. I també al rei Felip, per a tal que no s'agafi malament aquesta picada d'ullet. 

                    I si ho mana... Que m afuselli! Sóc elefant... Jo no practico cap violència. Cap ni una. El verb mot... És Déu...vi Jo ... Que estic no estic bé!...? I massa que és ser Bipolar? Darrerament. No sé no si...  Ho trob normal. Fins i tot.


Voldria dir-vos que jo sí Sé, que cap de vosaltres mana,  completament i sobiranament,  No.

          Mana: FMI.   BM.  OMC. UE/CE.  I amb Les guerres a domicili geopolític amb interessos OTAN. I del BCE. I de na Reserva Federal. I una ONU completament estèril. No pot ni podrà mI vetllar i donar vida? Llei Trans (Elisabet Duval,olé tu!). Gràcies. En SM TMB! Similar... Total. Hoy. Ayer. I Suara!

 Ni és una assemblea ABC d'ANC. Ono ... ho és amb indecents jerarquies i desigualtats? O-i amb pocs polis globals, amb unA d'arsenals... Moltes armes al món. Massa malalts mentals? On? I qui? All in the people of ..  POOOOWEEEER! Nuclears qui era a Hiroshima? A Nagasaki? Sushi humà? O Bush i.humà. Antece(i)ssors.

Altrament Dret a vetar. Xina URSS- RÚSSIA USA a França Germany... ETc. ETc... Jaoan. Aràbia presideix a l' ONU Alt comissionat pels drets humans...

Ueee! Molta Egalitê! Shit happens, also. Hong bangh Gok. Gorki!


Pobles catalans... Fem tanta feina glocal! No les CiU i restes de partits. No. Personetes. Honestes. Where o NoWhere?  O NiNi technohouse per a la  working stupid class? O de bon i car Glamm? Glasses!

                    També sé que des de la política ni tansols valtros podreu, o molt en dubto us deixin ni us en permitus, avui fer gaire res. Covid19. I poeta, marxant bacallà.  Cop de Cup! Doncs! Lent. 

Per tal de viure per sobre la resta de les personetes mortals? I és clar! Clean&català! Okupar? Jo?... Estic preocupat. Massa Tomassa... PreoCUPat! Tomassa, Massa. Pressió a la meva robusta psique. Immune al dolor. Molt molt catxes... Molta por al dolor físic. TMB. Cert. Castigat sense més bandera que LLIBERTAT DE DIR. A DIT ASSENYALAR. 

 El risc és al carrer caure i un malviure. Al Raval, ho és... Mal nom. Nom d'un; carreró...! Sí! Jo ho sé... Callejuela. Callisot. 

Ni espanYa la governen ELLS ELS VALTROS.... Els espanYols? Lladres, llavors? CorrupTV? I DÓ'ntKnoor. Yo? Jo Noooo!


Doncs sintetitzant... Va!

Jo he perdut tots els drets socials i humans. Els+ Bàsics. I és que una Renda Garantida de CiUtadania... Jo la cobro. I em celebro. I a les treballadores Socials. I a la meva metge psiquiatra. I a totes les persones de bones praxis professionals. Sóc un privilegiat. I Com és que tant rabiós jo, avui? Esclato d'ara i amb molta mascareta X drecret.  I tot  a bon preu? Perdoneu-me. Jo Sé que tansols ho fareu la bona gent. Perdonar-me...

Menja't poeta sobredosi d' ansietats. Pastis. Una. I dues. O ...tres. Pastis Y buenri! It.  i comed la ansietat.(?)

Sense casa, no n'estic ni sense sostre en sóc ni en seré. Okuparé. Shue!

 Gràcies a que sé anglès, i li en parlo a algú castellà, treballador segurata privada al SOC. On vaig ser rebut per seguretat prisegurataHmmm! I ansietats polititzades. ASsegurata En anglès. No puc doncs parlar ejpaño! I Li vaig treure parlant-li en inglish, que... que en sap de polaco.  I és que Parlà poc després en unperfecte català...

La mare...! Soc jo. Soms dos. O més Mas. Mas mes.

Sense accés a un padró, en tinc un de ben real. I     tant real i tant clar, com de lluny n'estic de la casa de familia amiga i solidària? O Poeta fill d' immigrant sense llars? O Salut, o de què mancat-violat-manada-borbònica? O no quedaria bé aquí que ja ningú; ni jo... Pot i mal vivint al carrer? I allà on visc Jo ...mai puc quedar-m'hi. De cap de les maneres. No vull des de fa un temps, i és que ni un contracte d'arrendament. Em signen. Ni ho pretenc ni pringo ni vull. Okupo solidaritats llibertaries.... Sols niNi puc. I no. Em Decreixo. És una estafa! Entre moltes i d'altres... Mera i mare vevellosesI ... DemoQuè? sPain.


Doncs els demano a les autoritats, ara que per fi han desacralitzat i fet legal l'Eutanàsia... Avui! I que ja  per fi...?! O fins i tot, en un avui dia molt i massa contemporani, dies aquests en què els bisbes penjen el celibat i lliguen amb escriptores i artistes. I que de fa i avui ...els gais neocon poden de fa temps i anys ha, ja fa que potser poden casar-se; p'rò diuen que viuen amors lliures... I jo em pregunto:

Qui li diria al Papa de Roma casa'ns en una uavu Gayneocon catòlica? Perquè hi ha una Gayneocon! Sí. Missogina i neocon. I no sóc homòfob. Jo? He tingut amors amb penis i polla. I amb xona. I vaginoplastia... Amor i joventut. Analfabestisme sexo-afectiu? Relatiu. I no.  Familiar? Fracàs del model únic curricular i educatiu? Segur. N' estic d això. Desamapar. Total.

      P'rò això sols ho dic en solidaritat amb aquelles LGTB disidents i sobretot solidari.... Amb myself. D'exercir lliures amors. Amor antineocon antifa! A-A-ANTI-FEIXISTA!

 Qualsevol forma iguala o expressa l' amor? La guerra mai. Hoy i sempre No. Hoy? Ok. Queda bé dir que a Les guerres, que mira no...


Ara bé, per a amor, el meu... Aquest sense casa. Sobretot. No en sóc l'únic. Abunden desnonaments i desokupa. Car no . sempre ens quedarà unrespecte immens i exemplar -MENAS del Des-en-runar- ...Horts en solars de Vkk. Açò sí. Mola! Sobirania en aparador. Evident.

Pulutàn... 

Coltàn. Article. O Poeta Rondant? 


Doncs a tots els dirigents i autoritats auto-proclamades... Del rei a tots els polítics post-21D. Des de els de dalt de tot  fins ben a ..a ben munt! Per un munt de càrrecs, pensions vitalícies d'ex's presi(s) i ministeri(conselleros)esteu aquesta, la vostra classe de sou i acció política, per(?)sobre dels de +a vall. Els diré que pulutàn...

Jo em cuino i cuido. Car no em respecteu cap ni un de dret social. Cap ni un. Sols RGC. GENE.CAT


Els demano, doncs, que considerin autoritzar-me, avui que tinc un molt mal dia, personalment...  Voldria Demanar-vos que autoritzeu a metges(esses) i o a qui  correspongui...

       Digneu-me i que em signin persones i bones professionals...

Un certificat d'aprovació per a exercir el Dret a l'Eutanàsia. Mort voluntària i digne. Sense casa. Car molt dignes soms... Cuidant-nos els mots i lleis. És un deure... Sentipedanteria. D un poeta?

Les cures. 

Les que fan referència a cuidar-(se), tant com a una persona li sigui possible. No fins on us doni la gana a valtros... Hoy que tinc raonament amb fonamentades raons? O autoritat d'un petitit de 43 takos titulat en cures aux. D'infermeria. No és o serà barata excusa. Que no he exercit. Massa bipolar i moltes ambulàncies. N'intento que ja he reafirmat: que prou ingressar. Toka batallar... Sóc Sanitari que es cuida. P'rò 1er cal que em cuidi a mi, i de que ho sembli. Trist i personalment. Amb estigma. Ansietat coronavírica en excés? Un xic de molt seria ...La mala gestió o [una praxis política molt dubtosa i nefasta].


Si demanessiu o us ho utoritzessin bones persones i  metges... Dir-vos: que us en signin i demaneu en tot cas... la Vostra. Si pel poble no hi aposteu ni us hi postreu al nostre servei... Jo.        encara Vull Creure i molt Ateament empàtic,  que el gran Padrino de l'OTAN  us té sí o sí amenaçats i amenaçades amb projectes de shock. Is. I no us puc ni ho podria perdonar si no ens en informeu i ens que no ens ho expliquessiu en rodes de premsa. Les intringulis del gremi pel·liculerxs? Cada coacció si en sofrissiu. Volem saber. Fer-ne pública la pressió o estem en depressions? Crack seems 1929. (?). Jo ho i em sé. 


Dit això i demostrat el meu Art de cuidar(_me) Èticament amorós amb myself... I Escriure. Sana.


Us animo doncs a que si aproveu o signeu la meva Eutanàsia... Per cuidar d'españa... I els plans i fons de les RGC...

Demaneu-la per a vosaltres. JO ESTIME ESTIM I ESTIMO LA VIDA. No em cal cap equip de govern si és per a portar-nos o veure com un induïr, mai més i ja a absolutament ningú, ningú a una autolisi definitiva i mortal. 

Hi està molt relacionada. De totes totes amb el Dret d'accés a una llar; i amb la violació constant de tots el DDHH... Sense L'espai primari d' auto-cures, que n'és una casa. I si us quedessiu tant panxocontents de viure per sobre nostre, la society... Jo visc bé i sense WC ni CIE. Ni bathroom. Ni butà. Serveixen kases abandonades com a kases okupades? O és que estic tant catxes, Jo? Sí. Em sé.

Salta a la vista! Hoy. Miop de mots catxes. I demà qui sap. La miopia... Aquesta sí que es cura. Diuen..

 ... Si em certifica un P. Sànchez que una metg(essa) en demani o s'obligui a peocurar-me una mort digne... Us animo sigueu vosaltres. Vull dir. Qui en demaneu çes vostres. Jo em seguiré cuidant. Bipolar educador no titulat. 6 anys. Tècnic (?... No) sí agent sociosanitari titulat.

 Ok! Dols ser sols un sol aux. en cures d'infermeria! Que va... En va i ve Molt bé. Algún dia sense ansietat i tant d' historials de h i v al TMB.           

         D ingressos format prevenció comunal, demanats i rebent-me negativa a tal possibilitat. A veurem dos setmanes després immers en un ingrés involuntari. De prevenim aet confinem...?                    Que em sé quan va i ve. I prevenir seria bé i bo. Molt bé. Uns grans i bons protocols...

Si diuen els protocols que no. No. Vigilio i estable. Aspecto conservado. Habla fluida i cohorente. A casa. I va. Ara Obligat. Cràcies per tot.

I estic fent pedagogia per a tot un poble? No us auto-lesionessiu. Cuidem-nos! A Berga es brama.

I que a Berga continuï amb alcalde o (essa). O majoria i... fins les propera esperança... Ja anirem o la veurem. O o sóc de la CUP jo...? No. P'rò millor amics criticar. I en la intimitat reflexionar. Globalment al voltant de ciutats pobles i viles. I democràcia participativa. I les pelis. Que sóc estudiant a l EMAV!!! Alsa Manela! No m arriba ni per TMB. 


Però us demano que hi penseu... I aprofiteu les vostres normes, jaquevi perquè ja heu calculat els rèdits possibles de l'Eutanàsia... A costa de les persones molt grans i o malaltes greus?... I en les seves pensions. Lagardeee!*! Because la causa es molt grave. Graben.


Us estareu cuidant. Si ho demassiu. Una mirt digne. No us suïcidessiu. Demaneu l'EU... O legisleu refrendant-nos per a arribar a un respecte total als DDHH. Humanes persones d on i com siguin i estimin on visquin i què en faria jo.... D on i com i amb qui véns, o dorms o què menjes. Hoy que sí? Mucho pobre. Oi?

Renuncieu a tot quan no sigui La Igualtat. O si heu robat.. Els evangelis i tota mística diu:


No mataràs. Ni drets ussurparàs. No robaràs. Jo als bars hi vaig ara més +per a poder anar al WC. I és que Jo em cuido. De llegir. Digne.

 Vosaltes de mi i de tota persona mal governada per una centralitat obscena .... En teniu Deure. I jo un ajuntament intervigut? Deure de comunicar. Assertiu. O no pot ni déu sense una casa?

          No m'agrada ex-alcaldessa assetjada fins la hipersensibilitat. En depressió i crack financer. Lesbos genocidis? Què dur! hi està/estem la humanitat. En crack i depressió. O no estem en bones mans?

No en dubto. De cap de les maneres.*


*Google traductó tradueix del cat al esp.


Espavileu...!

Demaneu l' eutanàsia. Si us i ens voleu cuidar. De tanta gent sense casa i cases sense gent. No han mort suïcidades moltes persones. No. Més aviat assasinades; i ja en comptem un bon nombre o gran i un bon fotiment. Humans. Amb drets. Que cerquen srntits de vida. I la felicitat seria una cosa i fet polític?


Doncs veïnatge. Davant negativitats estèrils...

Exigim als polítics l' eutanàsia!?

De qui mana roba pega i engarjola. TMB. Que es cuidin. I es pensin. Què foten aquesta gent glocal? Veig l'invisible Padrono. Ai, era el Padrino. Volia dir tant...


Car Avui no he pogut assistir a classe de guió i espectacles. Veïna amb mascareta em va vendre pressuposadament...:

Una tarja bonus amb 6 viatges. I avui ALSA

Manela!

Tarja caducada...

        ... I em sé en el panòptic. Digital. I identitat batec i disident. Ni LGTB. Ni cap etiqueta ni cookies. M'agrana més les magdalenes. 

I he esmorzat dos gots de cervesa davant l'Ajuntament intervingut. Una petita autolisi. Un bomber. I un Insignificant impacte covid si ho comparem al costat de 300's i escaix suïcidis diaris. Davant els 81, donats per covid 19 i amb afegit dels protocols de mort "cuneta". O sense comiat ni dignitat (!!)

 ...per un bon gestionar coronavirus covid19 ara variant Omicrón... Cases per tantes persones siguem d'allà i d'enlloc. Aqui i d'ara. DDHH!


O Eutanàsia. PREVENTIVA DE SALUT.

Que us la signin autoritats sanitàries. No jo. Ni  per a mi. Tota per Valtros. Tota!


Sé qui sí, qui no i no sé pas aquesta beneita veïna de la tarja ALSA. No sé què pensar Ivan Sanchez. I ibans bancaris. Panòptic. Cràcies. Un burro us diu Cràcies. Moltes Cràcies.

D' avui en demà diré Alsa Manela*. Eutanàsia preventiva en Salut. Mental i holísticament pública. O no?

 


#xavillibertat

ALSA Manela! L' ajudarem sense punitivitat. Serà dur per a ell restaurar la mort de sa mare. Manela.

DEP.


L'article que mai havia pensat. Per a escriure... En un molt mal dia. Personal.ment pensant-me. Volia dir.


diumenge, 28 de novembre de 2021

Escalfar cadira o trapitxeo educatiu made in sPain? Segon capítol -d'un llarguíssim serial-






Hola apreciada mestra i tutora. Bona nit, també a tot el professorat i al personal docent i administratiu...

Tal i com està ja penjat al meu blog,  un article extret d' un e-correu que, com aquest, et vaig escriure, mestra tutora, i fa ja unes setmanes, on  et deia que atenent que:
1.
 L'Educació i la Salut SÓN DOS DRETS I DEURES bàsics per a tota la ciutadania i població. I les polítiques han de procurar pel seu exercici i totes les iniciatives legislatives pertinents, han de ser per a tal de fer efectiu aquests, i tots els DDHH. 

2. 
Amb els constants i ja cronificats problemes d' accés AL DRET MÉS BÀSIC: el Dret a una llar, o el que seria més exacte.. El Dret a un 'espai primari per les auto-cures',   on bé viure el bon viure cuinant... per bé conviure netejant; i sobretot amb un accés immediat al padró i als serveis públics que en deriva d' això, ... I sense condicions ni excuses; i menys encara sense cap tipus de restricció o condicionants, que ja en teníem i que la pressuposada gestió del coronavirus i covid19 han magnificat, exageradament... Nefastament. 
Necessitem una llar per a poder ser persones  productives i treballadores. Hi estareu d'acord amb mi totes les persones, hoy que sí? 
I també cal dir que estudiar, és de totes totes, un treballar pel bé i drets propis i comuns, oi? Crec que sí. Cracks! Profes i alumnat i personal i direcció. Menys pedrooo's! Cat.es!

 O sols ens ho volen vendre com una simple eina i mercaderia per a una futura meritocràcia i els seus endolls o itineraris personals? Sent audiovisuals els meus estudis actuals... Per a mi és un Militar, p-rò militar de i a  la Vida. En tenen importància els audiovisuals. El Poder. I influència. Jo sóc pro DDHH. Comunicador. Alimentar intel·lecte i sensibilitats... Defensant-ho.

 El Poder de Narrar és el poder principal i primari. Car avui es narra i també té més audiéncia la narració audiovisual. Potser perquè creiem que ho inclou absolutament tot: 
"La comoditat de no llegir".
 La narració d un guió, diàleg o discurs. 
La Imatge. 
El moviment. 
La successió de plans, el tall i llenguatge que aquests suposen, ja sols quan s' elabora un pla i La manipulació que n'és... I que sempre és i serà l' edició i la posproducció, una mena de mirada política. Això: un manipular en l'Art?... Una intenció. Humanista. O neocon. O venuda al mercat industrial de les Arts. Todo depende...

Per tant mantinc la matrícula total i completa. Perqué és una forma de narració que creará o bé molt bons profesionals, o també allò que n'he vingut a dir 
"future dangerous workers".

Faig, doncs, una crida a la molt nostrada marató de TV3, perquè aquest nadal destinin la millonada que recaudaran, per usar o destinar-la aquesta vegada a ajudar directament la població en qüestió afectada, per tal d'ajudar amb certesa a solucionar el principal agent infecciós, o aquells els qual més disparen els índex d' incidència en la Salut Mental poblacional.

 Com narrar això apreciades mestras i apreciats mestres, com narra-ho i arribar a la' big massa' o el gruix poblacional? 
Amb aquest escrit? 
Amb una sèrie? 
Amb un curtmetratge? 
Amb un documental?
 O bé un reportatge?
 Amb una docuficció?
O filmo com vatot i com sempre... tot, a -fins i fons- de laboratoris privats?

... Una casa avui és una tortura. Hipoteca la salut de tota la població. Per tant és un negoci neocon! Lloguer amb gentrificació associada, a una especulació sense aturador ni fre ni ètica -cap ni una-. No hi ha lloc per a l'Ètica dins l especulació neocon. Mai.

... I aquesta en provoca un continu moviment poblacional. El qual  genera el Déu global més benerat. El capital. El Diner. A costa de la salut. Mental sols...?  'Mare to ta' del meu cor! Tv3...

3.
He resolt també que no resoldré tant fàcil i ràpid com em pensava aquets temes estructurals del neocapitalisme del S. XXI. Casa per a mi. Una.
Ni existeixen  Condicions socials favorables a la vida, ni un bon pacte o consens polític i social.

 I és que si  volem les persones ser productives laboralment, i que a més aportem valor a la societat i generar alguna MENA de riquesa... Jo no subscric aquest consens del 1978, en que t' autoexplotaràs espanyol, bé emmaltint o bé et vendran fum, cortina i tot d'una... hipotecat i mercaderia... Tot mercadaria.

ens ho empassarem? Moltes nits jo em pregunto. Estic malalt, jo?
Pelis doncs voldria fer. Pelis! Video.doc.

Als problemes habitacionals i d' estafa que estic gestionant des del Sindicat de llogaters, per subsanar el dany causat a la meva persona i situació... S hi afegeix que ara m he vist obligat a tornar a Berga. El meu poble. 
  Doncs sapigueu-ho estimat equip docent , i sobretot directiu de l'EMAV.
 Sí, dels 664eu que cobro, no dóna ni per a poc, ni gens ni molt ni poc en sé jo del decreixement; perquè aquesta xifra ja em doni per a tot i em sigui moltíssim més que un No res. Zero.

  Ni tampoc és un No res el No res. Sense res. Viuria dels boscos: recolectant...
 Són sabers d' autogestió? Sobirania? Sense trapitxeos de cap tipus, per sumar-hi a aquesta xifra algun euro brut més. 
Visc amb 664eu al mes. Coses d home  solter i sense càrregues. Familiars? Són carregues les criatures, la familia...? Doncs jo, crec que sí. La meva familia m'ho és. M'ho era. I ho sanaré.
Una feixuga carrega, aquesta que tinc a sobre les meva esquenes.

O bé no tenim esquenes fortes ni un bon sistema tarifari integrat de transport públic? O tampoc visc en condicions per a sentir-me vitalment motivat i gaudir -totalment- dels estudis? 
I que sí... Els aprofitaré -i en tantes oportunitats i convocatòries com a les que en tingui dret, per tenir assignada ja aquesta vacant i assumir-ho Jo, ..  Aquest trist trapitxeo made in sPain... Ja ho vaig escriure o dir per aquí,  des del meu  blog. Aquest any escalfaré cadira. I confio en la convocatòria de juny. Aprovaré. O no...

Sols podré venir un dia o dos a la setmana. Per tal de no ser donat de baixa del cicle i de l'escola. Un dia a la setmana vindré mínim i segur. O dos dies. O... Què sé jo! Si podrem revertir el rumb inflingit d' aquests polítics. En tenim deure. Crec. Que és una obligació ètica i moral. I salaris en joc així com el nostre futur. I la societat que mira masa tv... Es forma al llarg de la vida? Teòric de l' educació, jo?
Però repeteixi curs o no... Pinta que jo mateix ho vull això. Ser repetidor de curs.

 Aquest any centrar-me allà on em sento abusat i que ho estic gestionant a part i més enllà dels estudis... 

No pot una persona sempre abastar a explicar-ho, tot ni tot el dia ...a dia; i menys com a bipolar o bé i millor, d' un defensor dels DDHH.  Dels meus Drets Més Bàsics. I de pas potser afegiré que de ben segur em serà bo canviar de grup classe...

No perquè les consideri males persones o mals compas' o mal intencionades o poc afectades, com totes les persones ho estem avui dia. No. Cert i veritat. Bones persones ho han demostrat. Fills i filles com jo, dels nostres temps... O bé de les realitats personals. Filles i fills.

 Somnio repetir curs per tancar-me per primer cop, dins ben al fons  del armari dels 'psiquiatritzats bipolars ...i genials'? Ja!

 Ja ho sabreu vosaltres equip docent. Directiu. Administratiu. I al nou o hipotètic grup classe, res explicar-los. Res, d'explicar-los res d això tant meu i profond o íntim de la meva vida.  I va ... I m' ha destrossat el Poder de la vida.  Que no s'ho creguin.  Cap estat. Sort de totes vosaltres, persones. Sí,  nosaltres; totes Les persones. No hi ha res contra ningú i menys contra l'escola. Ni els compas. Ni cap professora ni professor. Gairebé no callaria mai. 'Esmaespasmatraumat?!' políticament. Sí.  

 Em torno i permeto o potser em comporto (ho assumeixo...) com sota els efectes d un estigma per mi mateix magnificat. Era fet tot això, cal dir-ho... per compromís per a tal de lluitar contra models de societats excloents i violentes. La Violènvia emmalalteix. Molt! Massa. Cada cop més i més. Messi? Vah!

 Sol i alhora voldria enpényer cap a un món globalment just. Sà. I faré broma dient: soc moro de merda i blanc perfecte? O ni de merda ni perfecte? Sols Rifeny i Català. A seques a les llistes del SOC! Clean & in inglish. Si cal ho diré clean... 

Vull les classes en català... molen molt les llengües. Parlar-ne vàries més... com a profes i alumnes... Molem! 
P'rò cal que ho digui. Vivim moments d intensa aviolentació política. També lingüistica. M' encanta parlar castellà i anglés, i sobretot català i amazic. Dues imperialistes. I Dues esclafades. Res contra ningú... Ja ho sabeu. I ni tampoc no tansols contra el castellà. És Respecte a la terra, on ens relacionem i convivim; i ens volen muts  catalanes persones emmascarades parlant espanyol i Bé. Cap problemo! sols greu, molt greu. Gravíssim context... Analfabets ens governen. 

4.
Crec que com a tutora i professorat em correspón agraïr-vos tots els esforços i atenció dispensada. Tant a mi personalment com al grup aula. Gràcies. 
I sabent que al teu i al vostre abast i al meu n hi ha ben poc, o atenent que he de satisfer 65eu mensualment... I no gaudeixo del respecte al dret bàsic... Habitatge. Intentaré demanar  una reunió amb l'equip directiu o bé tornar a pactar de quines maneres assumeixo el meu compromís de pagar la quota acordada. I què m' implicaria per ex. que aquest mes no satisfés els 65eu del fraccionament pactat. Les gestions virtuals no em van permetre saber d aquesta quota d'escola EMAV de la qual no n'estic lliure. Ni com a discapacitat oficial, ni pels 'efectos del pandemio'... Excel·lents instal·lacions i teconologia puntera... Quota escola. A Terrassa no. I també... Em va molar. La meva familia? Gens els mola que torni als audiovisuals. Gens ho accepten. Molta por? I don't know...

 Comptava i sabia que jo no pagaria més que una sola taxa de 70/80eu, en concepte debdespeses de gestió i material. I sols vull dir que per a  aquest mes trobo adient dedicar els meus 664 eu de RGC a les meves necessitats. Ja que per causes alienes a mi... No puc encarar els estudis en les condicions indispensables, com jo voldria. Amb Una llar o casa per a mi. Perquè em tinc sols a mi. Sol i ben sol Jo al món... D'avui. Mola!

Assumeixo p'rò... Que potser hauré de continuar pagant mes a mes, perquè sino és satisfent els 65 euros mensuals fins a fer efectiu els 6 pagaments... Com que n'assumeixo i assumiré els meus drets assertius d expressar-me, si més ni..., o be que sols un dia a la setmana podré fer presencia, a menys que canvii la meva situació habitacional. Social. Familiar. Humana. Política.

P'rò en sé també de les meves obligacions. De totes les que en tinc amb mi i l alteritat... I quin context ens trobem dia a dia?
Ens veiem dilluns. Demà. Que ja son les 5.30 i m' he despertat per escriure. 
Bon dia! Professorat. Us planyo. Em planyo. I planyo la vida. Si no fessim res! Car ho fem. Ens ho feu. Fàcil i possible.
Gràcies.

diumenge, 14 de novembre de 2021


 


POEMA Y 

               una de arena.

                

                             ...O conjugació i des-conjugació!

VERB IDEAL (y no!)


Jo em des-monetaritzo

Tu et des-monetaritzes

Ellx es des-monetaritza

Nosaltrxs ens co-Solidaritzem

Vosaltrxs us des-monetaritzeu

ELLS ens han financiaritzat...


                   Totes les (?) persones tributem bé i on o com Cal?

militi o tractar i miraré de Jo 

                                                         Pensant LA vida!

dimarts, 9 de novembre de 2021

Carta o Article -sense 'foto'-


Hola, professora tutora.
 Atenent la meva situació i el impacte creat al grup aula...
He decidit comentar-te que:

Malauradament amb la situació i la gestió dels governs actuals, no és fàcil una recuperació dels estàndars de 'normalitat' als quals estàvem acostumats; (jo prefereixo veure-ho com una oportunitat i així estic gestionant-ho. Valorant el temps i el compàs lent i les cures, conjuntament amb posar en valor els Co-aprenentatges i el suport mutu i la Cohesió dels grups i comunitats humanes. On jo també,  Pertanyo.

Pel que estic veient l'atenció als col·lectius i persones vulnerables, per a mi és nítidament d aprofundiment del descuit o abús, en tant que les exigències de Resiliència continuada... És maltractament. 
P. Ex. els endèmics problemes habitacionals que viu espanya... Marquen el curs de la meva realitat. I d'altres. P'rò en tinc fet el meu anàlisi...

Personalment... Per a mi avui comença un nou dia. Uns nous temps. Un nou caminar i al meu aire. Agraït de que ahir ens trobessim a la tutoria tot el grup aula. I amb tu, professora tutora.

 No em cal explicar res més de la meva situació. Com qui diu 'vinc a classe i amb molt d interés i ganes, p'rò. VINC a escalfar cadira'...

 No em serà possible entrar a? moodle. No veig gaire problable que els estudiants ens sapiguem unir i organitzar per defensar estudiar en condicions de qualitat i de manera raonable. Sense tantes restriccions o normativitat excessiva. Potser a nivell escola sí que podriem. P'rò jo no proposaré res. I si en sorgeix oportunitat en puc participar o informalment comentar en les interaccions.

I ja per concloure... Lamento que una virtualitat cada cop més accentuada i imposada... Sumada a una precarietat social més gran i greu... Pandèmica... 

Podria i pot, doncs,  socavar les relacions humanes. Tot i que satisfet de la tutoria del grup aula..., tampoc ha estat la conclusió que n' he extret la més satisfactòria per a mi. Personalment.

 Exercint el meu Dret a una Educació i Salut al llarg de la vida, i atenent a la meva situació i condicions materials actuals... Tal com pinta tot...! Escalfaré cadira! Com qui diu. Perqué si ja el sistema educatiu està molt virtualitzat i precarietzat,  també. Suma-hi, doncs les App que t' exigeixen cada grup de treball a classe. O bé jo penso que Co-habitem massa als NoWhere's d' internet; o bé podem opinar fins i tot sobre si segueixo o no segueixo tractament... O si uns hàbits o uns altres. O si estic o no estic preparat per afrontar estudis. No sols estic en condicions.. En tinc i l'exerceixo de plé Dret. Pero em toca acceptar la meva  poc afortunada expressió 'd'escalfar cadira'...

 I això implica calcular fins i tot cert molt respectuós absentisme. Suficient per no perdre el dret a la vacant que tinc (sense presses, tots els meus possibles. Per tant caldria dir: welcome to 'la espanya... País de los 'trapitxeos'. Dsd com accedir al padró. Fins a l 'actitud davant dels estudis i companys. 

Jo em sé. Tota la feina feta. I el tractament privilegiat que en vaig tenir i que encara en tinc. Pq jo em cuido en un DISCapitalisme total... Les relacions humanes però també han DISminuït en qualitat o profunditat. Atomitzats. En la contextualització actual de les incipients 'societats violentes'. I no Bio,  bio lentes... Basades en la qualitat de les relacions humanes, aquelles sorgides a l'espai -sincrònic i real-. Més aviat atomitatzada societat en espais reals hipernormatius, assincrònics i de poc calat.

Poseu calefacció... Que vinc i vull cadira. Avui no vindré. Perquè estudiar pel moodle jo no puc. Ni vull. No es tracta de res important. Sols i potser assignatures, algunes... Suspendre. I més en aquestes condicions biopolítiquesqP Q.

Bon dia.

divendres, 15 d’octubre de 2021

I Jo Penso...

I no podria ser que els premis literaris i de poesia són a priori una premissa molt 'Antipoètica'? O bé que aquests premis , no estan edificats en analogia d'una societat i model sociopolític basat en la competició, en l'exhibició del 'trofeu', del "I Jo més...'  o bé que no defineixen els status i les seves categories socials i d'estratificació político-cultural?

De moment i per si de cas... Jo ja no em presentaré a cap més concurs de poesia. Voldria agraïr, p'rò i també, poder explicar que vaig quedar finalista al primer dels tres concursos als quals m'he presentat fins ara: Al premi JM Benet i Caparà, al premi Miquel Martí i Pol i al premi Asuiàs March. Al primer concurs dels  tres mencionats,  al JM Benet i Caparà del 2014, els membres del jurat van considerar declarar-me autor i obra finalista. Hi vaig presentar un recull de poemes breu, amb la intenció, o bé i millor seria dir... Amb un objectiu clar: el d'obtenir un petit i inicial  baròmetre del què hi podria jo fer i dir o recollir en aquest món de Les Paraules. O bé si en  seran les meves dèries de considerades.

 I finalista vaig quedar..., en un premi i concurs on no s'hi especificava ni hi prefigurava a priori a les seves bases cap premi per a l' obra o poeta finalista. Només dèien les bases del concurs que una sola persona  i obra en seria i resultaria La guanyadora. P'rò tot i així el jurat va considerar recomanar ser publicada la meva obra POESIA, FRONTERES I ALLÒ ALTRE...;, obra publicable per la seva potència i qualitats, van dir-me. 

Fòra així que  l'editorial responsable de la convocatòria del premi, va considerar i declarar-me autor de l 'obra  finalista al seu premi i concurs.

Hi vaig presentar com ja he dit, el recull de poemes titulat:

'Poesia, fronteres ... I allò altre.'©

Explicaré que per causes i raons personals, vaig declinar publicar-la, com proposava aquesta petita i modesta editorial, amb una oferta per a una co-edició.

I si un dia jo hi anés ( un dia, hi anés Jo..!?) a una SlamPoetry, pujaria, un cop ja situat jo a dalt del escenari, el volum del meu 'androidphone' i deixaria que hi sonés i ben alt... I de cara als més de quatre vents:

'La poesia és un arma cargada de futuro'.  De Gabriel Celaya. Interpretada per Paco Ibañez.

Perquè la poesia no naix d'un premi o d'una slam d'ànima show espectacular i competitiva. Naix als barris i als ulls de les persones i naix de la vida més genuïna, la qual moltes vegades no la mirem ni en tenim el valor per fer-ho... Naix de la llibertat i de la independéncia personal i creatives. Des dels budells és feta i desfeta... O bé perfumada veritat i femta... O bellesa de velles i vells... O poseu-hi una B. I Jugueu. I Trieu. I Expresseu!

 Tot i que s'aturi a,  i parli des de, la nafra dels temps prrsents, la poesia resulta llavors el millor antídot. Ja i doncs! Que sagni i no tanqui ni pari... La Poesia, vull dir-la, jo ... A dolls! No sols parlar als bars d'estafes i futbol o bé als llocs de feina divergir i justificar com ens hi sotmetem als dictats i normes socials.


La poesia i la cultura Reals, doncs, no són ni seran mai competició, ni tampoc una Cultura en format show, moltes vegades carregat de connotacions de classe, on l' espai, presentat a modus de show, banalitza la Paraula i el fet Poètic. Menyspreant la seva acció popular i també subjectiva, de qui ha pres la veu i en la vida d'avui, pres també part i partit; i la Paraula. La paraula és el Tot  [em]. 

O jo en sóc massa dels de la 'massa crìtica'?

No hi cap dins la poesia cap MENA de banalització. Els poetes avui dia ho són, en tot cas... totes aquestes personetes infants i menors, fugint en pastera o sota d'un camió... de l'Africa; el continent del Coltan i els sulfats o altres recursos i els seus minerals preciosos. Terra nadiua de les persones eesclavitzades; i moltes, masses mortes...

Esclaus i esclaves d'ahir i d'avui. Maleït canvi de segle XX a aquest XXI...! Més embojit que mai. I jo una mica, també! 21/10/2021. S. XXI...

Siria és avui la poesia més contemporània. El límit humà més destructivament insospitat. La barbàrie inflingida sense cap raó. Ni sentit -comú?-      Siria és avui el nostre bast i temible silenci. La música brollant entre sorolls i sons de bombes OTAN.                 LA POESIA que no podran callar es diu vida. La més terriblement castigada. La Vida mateixa...

La poesia per tant és avui una 'Art MENA'. Sense pejorativismes ni cap despreci a ningú ni res... Perquè justament La Poesia no es permet a sí mateixa banalitzar al voltant de res ni ningú. Per tant jo ja diré que  per a mi sols és: 

Una Trobada,conscient i intencionada, al voltant de la Paraula Dita i Escrita. I de manera molt intensa, rapsodiada i compartida; o potser molt íntimament viscuda i sentida.... Moltes vegades destinada a la Revolta...  A dotar aquesta 'merda' de vida neocon... De sentit i contingut i continent...

I per això...  Molta creació en queda oblidada. Descartant tot camí comú i culturalment comunitari. Si no que avui quasi sols tenim unes arts exhibicionistes sotmeses a la institucionalitat i a la financiarització. I alhora associada a una precarietat endèmica per les persones creadores... A voltes tinc la sensació feixuga de percebre que això és així. Com una MENA de càstig. 

Car Rumb Al Canvi i a la Transformació hi anem assumint moltes persones creadores, quelcom similar al que aquí expresso. De cap de les maneres es ni seran show les arts, ni les implicacions dels fets poètics. No serà mai la poesia una demostració. I menys, una competició; o pitjor encara: una ostentació... Ni sotmesa a amiguismes o subjecte a la meritocràcia. O de pet i de cap... Cap a l' ostracisme la humanitat en general, hi anem; consumisme i oferta per a un 'populacho' inculte i adulador, i els càstigs de tota MENAs sempre, és per a aquells  revoltosos'... De les Arts MENA.. Variada i de tot tipus; i és clar, excloses endèmiques...

O bé cal que remarqui que per a mi aquesta és i ha estat sols La meva Millor Eina. La mirada de caire i perspectiva Poètica i molt personal... La meva poesia. O bé el meu (auto)empodarament. La que en queda dia a dia... Escrita o no. Poesia!

El que caldria doncs, seria endinsar-nos als budells i cors dels barris, fins al fons dels pensaments que determinen de quina cosmovisió de la vida i del pensament prenem partit, part o premi.O bé càstig i exclosió...

Quan hi ha un fracàs dels sistemes polítics i socials, i quan és un fet evident el privatitzar-ho tot, des dels sistemes educatius públics, com la resta de Serveis i Béns Comunals... fracassa, doncs, tot el sistema sociopolític i es frivolitza intencionadament les Arts, instrumentalitzant el fet i el món cultural. Banalitzant quelcom de suma importància per a la transformació humana. 

Presentant-me -jo mateix- a la competició d'un concurs-, va ser o en vaig voler saber les implicacions i significacions. Vaig reflexionar-hi... I en concloc això que expresso...


Als ulls de les persones i davant els ulls de la vida, dels ulls dels budells i dels ulls del cor d un barri que observa i fita... D'una ciutat, vila o poble que respira... N'hi ha i molta. Molta, certera i feixuga ...i bella també, dolls n'hi ha de Poesia. I moltes persones fent-ne, i és clar, i també. Sempre! No la veieu...!?

O una discreta i amagada poètica arreu es respira, que per bé encara transpira i també batega, amb una presència persistent. Sempre militant de la vida... La vida mateixa és un encadenat de versos i  poemes. Poema!

 Cal mirar, doncs... Cal afinar. Cal esmolar la mirada afinada conreada...,; és fer-se Present. És  Ser  La poesia. Ser el seu  Futur. I Ser la seva Saviesa, Ser la meteixa memòria humana de la qual en venim, per tant és també Passat, i si no ens hi repensem...

                         de caps ens hi tornem en regressió...                                             

  I una mirada-uns ulls... Miren!  Llegeixen! Enfoquen... Si s'ho proposen. Sí.

L'ego humà, jo sóc del parer de que en l'Art hi troba la "seva App" 'més positiva'. La que l'anul·la i el dilueix. Fent-lo fluir. Bategar. I deixant-lo Ser.

... I Europa, sencera... d'art en sap i en té. I molt. P'rò es perd encara avui dia, autocomplaent en una Vanitat molt perillosa, promotora de la meritocràcia de caire colonialista... Com la de determinar a gust i voluntat del seu  Poder, Qui Sí i Qui No. Qui premi. Qui show. I Qué fem? ... És una revista més, on Cultura esdevé un bé del consumisme imperant,  Perfomativa moltes vegades i buidada de veritat i capacitat -o potser,  socialment descontextualitzada de la Història. D'aquella CulturaPopular-.

Un context, precisament l'actual, en què dins el món i els seus infra i submóns, així com en el sí dels fets culturals generalistes... no escapen de la 'guerra' i confrontament de classes. I no hi fa pas abscència aquesta lluita entre iguals. Ans el contrari... Hi brilla per acomodada presència... O no s'hi deixa ni es pot descartar cert o un total 'autobombo' i amiguismes... La pandèmia ha estat Un atac clar al món de la Contracultura. Contra El món de les idees, vaja.

Allò que naix d aquell neocon ideal central del No alternative, fet que determina avui aquest imperatiu. No pensis per tunmateix@. Caient en el No-idea. I jo sóc de sentipensar. Actuar. Fer-ho entre totes les persones de bé, per a mi m esdevé somni essencialista del què vull. Comunitats humanes. De dimensions variades i composició, rurals i urbanes. ...  I és que ni al guetto de poetes i artistes m'hi vull recloure i estar-hi tancat... Sóc diversitat. Soliloquis Jo. I tots els meus altres jo's...


No és ni serà La Poesia un decàleg o simple catàleg o revista  'amb les millors i més premiades de les veus'...Si no hi som totes, no n'hi ha ni una... De persona o poeta. El Poeta fa Poetes i Poesia.. Ni una sola veu és més que qualsevol altre só. Ningú per sobre d'algú, hi està i a més premiat. S'hi sent en tot cas així degut a un context concret... Idolatria d'on nasqué el Déu diner o els  semiDéus artistes premiats...

I jo...

 No en participo d aquesta idolatració del Diner. Totes les persones, quan parlem i diem, escrivim Poesia. Si ho volem, sí. I si no... Crec que també. La pronunciem en cada mot acte i afirmació que fem. S' hi desprén, si més no... Arreu es respira Poètica/Poetes.

Per ego...   -que jo sé, i en sóc conscient, que en tinc i en sóc i tinc un de ben gran i xic; jo disposo del meu jo... I com hauria de ser si no...?-       crec que de ben segur poques veus i poetes estaran d acord amb la meva, aquesta opinió... 

I llavors ja sols  per vanitat voldria afegir:

 per a poesia, La meva! Nascuda voltant pels barris. Que em naix als carrers dels pobles. Naix com jo: De la Vida mateixa. És. Sols això. La Poesia És. Molt més que un premi. Un concurs... Una slam!

 O és més aviat i completament la meva veu: tot el que escric faig i dic... és un Jo i que hi Estic i Sóc, ben real. I ben ficcionable. Existeixo tal qual. Irreverent... Jo, un lector sobretot... I en un món i en aquests temps històrics.. determinat a expressar tant com vulgui, lluny i cap a fora. 

La millor forma de poètica és asseure's i Fer-ne. Si cal, això ho diré així:

 Sóc Poeta indomesticable. O bé i  millor! Ingovernable!


O allò que deia més amunt de la Vanitat...  La qual ho embruta tot. Embruta al Jo i a les arts també. La cultura llavors esdevé un sistema o caràcter induït. Alienació del jo en la forma més negativa de la política. I tot plegat, em preocupa. Això és tot.

Ya no hay artistas en España...
Fuera de la cárcel, quedan pocxs!

#bocamoll


Papá Estado












Papa Estado

     .... O my facepoems for Zuckelberg VI

... Hoy, dice El Verbo. 

                Una Conjugación Irracional

                                             


Yo No.

Tú No.

Ellos No.

Nosotros No.

Vosotros No.

Ellos... Tampoco!


No hay corrupción en España. No. Un mundo perfecto. Tenemos!



diumenge, 19 de setembre de 2021

Una pregària Atea i Reflexiva. Personal


Sigui com sigui la vida... O bé en els dies d'avui dia..., jo personalment ho veig molt clar, o de manera totalment lliure i nítida, o bé si en dubtés en algún moment, seria perquè alhora dubto que algú, en aquesta vida i en aquest món contemporani i actual, en aquests temps difícils i totalment distòpics... Ja no sols pugui entendre'm i assimilar com jo veig un  posicionar-se davant els contextos i la realitat, si no que dubto i certifico també com a poc probable que ningú s'arrisqui a viure la Llibertat com jo l'explicaré i l' entenc... No serà si més no, de forma massiva, majoritària.

I per a mi cal saber...:

1.

L'existència i la vida humana no sols han de ser sostingudes per la moneterització o per la disposició de diner oficial i timbrat. 

Cal no dependre de tenir sols possessions materials i riquesa... Si no atresorar la pròpia essència o substància. Ser dipositari i amo dels Sabers claus que permeten independència, com ara: L'amabilitat i la diplomàcia en les interaccions humanes i socials. 

Cultivar també sabers de cuina i sobiraníes personals, tot considerant l'Alteritat per sobre del Jo o trobar el plaer del Saber, que sublim... de normal i magnificat, esdevé compartit. O com qui diu... Comprendre la felicitat de viure des de fer i sentir-se feliç entre  les altres persones dins els nostres entorns i cercles quotidians. No cal estar-hi vinculat ni adscrit ni tenir-hi necessàriament una relació estreta. Cal tenir en compte així a L'Alteritat i sobretot aquelles persones allunyades dels nostres pradadigmes, idees o ideologia. Educar(se) en l'estimació de la diferència, o bé podriem recordar que quan podem arrencar un somriure, una amabilitat o una tendresa, una reflexió... a alguna persona desconeguda, és L'Atribut natural de qualsevol Poeta i de la felicitat. Allò que ens realitza i ens ajuda o fa ser el que soms: posseïdors de la paraula i de la Bellesa.


2.

El factor de cuidar-se i extendre les cures des d'un@ mateix@, fins i tot a la cosa més infíma o insignificant. Per exemple: una flor caiguda de l'arbre o de l'arbust "no vol" ser trepitjada insensiblement com si ja no existís o no "hagués estat" mai plena de vida...  O bé un animal atropellat als carrers o carreteres no ens demanda com implorant-nos, respecte a la seva ànima, allà tràgicament caiguda...


3.

Cal cultivar els sabers essencials de la vida, aquells que la fan possible, autogestionada, solidària i autosuficient. Cal doncs cuidar les sensibilitats. Practicar la cura, neteja i feines de la llar, el gust per cuidar(-se) i per embellir -encara que sigui una catonada de carrer on hom li ha tocat viure, si contemplem la més desgraciada de les situacions humanes-.

Cal saber que de cuina se'n pot aprendre fins i tot a fer-ho en cru... I sobretot que podem trobar i tenir nutrients i energia extretes dels aliments que brinda l'entorn i la natura, fora dels constructes urbans humans... I sobretot cal cultivar el do de la paraula, de la creativitat, ser digne o conquerir una oratòria constructiva, lírica, ja sigui la Poesia o bé saber desplegar una narració plena de vida, experiència i amor. Paraules núes o bé i sols sàvies, poden calar en el cor de la gent i en podem rebre intercanvis i ajudar a equilibrar el Ser i el Tenir.  No demonitzar ningú i menys despreciar qui no ho passa ni està bé. 

Aquestes persones assenyalades tenen un alt grau o capacitat d'humanitat i de bellesa així com la capacitat de saber guarir-nos la futilesa o estupidesa humana. Ja que han establert contacte i relació amb el dolor més intens, sorgit de viure i conviure, bé amb la desgrácia humana que ens governa o bé si han acaronat virtuts insistentment, en saben de regalar-nos o millor seria dir que ens desperten el desig de posar en valor el respirar un aire i oxígen net, el bé del caminar autosuficients, el pes en bellesa de les hores a sobre de les nostres esquenes, la màgia de la vida al cor i el miracle de bategar malgrat tot; i acumular sigui com vingui i vingui com sigui La Vida... Cal doncs considerar Els Sabers o experiències claus.


4. 

Desobeïr els elements deshumanitzadors del món actual i establir contacte directe amb la pròpia sensibilitat, ética i pensament. Connectar la cognició amb els sentiments. I no sols pensar que per diners podem  guanyar-los mitjançant qualsevol mitjà. Per exemple cap soldat és digne sent obrer de la guerra, sirvent de qui vol a tota costa i preu... saquejar un territori concret.  O cap ciutadà obeïnt qualsevol norma o dictat social en nom del salari i la supervivència acarona la dignitat o l'autorealizació completes.


5.

Dedicar, i molt, de temps a gronxar-nos en el No-res. Saber i detectar què hi ha  de nostre en tota aquesta mala governança que sembla posar en risc la vida i la Terra i per suposat a totes les persones. Cal prendre partit...


6.

Aprendre la Felicitat com un constructe abastracte, quelcom edificat per nosaltres  mateixos, on vida i mort s'equilibren i són un Tot harmònic, el que ens conforma la condició humana i de la vida. Al marge de tot subordinament a cap grup, clan pors o tribu. O la tribu És tal.  O no hi trobarem espai enlloc.

 Saber-se i posar-se en valor. No pels ideals d uns temps determinats, o per assentar una identitat estable, estàtica i sense substància pròpia, o que sols És inserida en un grup o classe social i cultural. No... O bé el que vindria a ser el mateix... No per tenir en compte a l' Alterirat, una persona sempre ha de pertànyer a un mateix grup i/o mantenir les seves normes o costums o còdigs. Una persona pot Ser. ... i també inspirar noves maneres d'estar i d' obrar o de posicionar-se. I ens pot i podem alhora, calar en l'Alteritat. Co-educar-nos.


7.

Cal deixar la porta oberta a que certs conflictes es manifestin i surin a les superfícies. fins i tot admetent el que d' una sola persona no en depén per poder resoldre'ls. P'rò alhora cal prendre un posicionament i una actitud ética que els permetria encarar, solucionar o afrontar... I no desesperar, desitjant que es resolgui per si sol o de manera immediata

. Dotar de temps el No-res seria fer surar la Llibertat sostinguda en el Temps i el Respirar. Cal doncs així...a Deixar espai perquè s'hi manifestin sabers, emocions no jerarquitzades i solucions originals i eficaces. No cercar sucedanis ni convencions socialment establertes. I menys dissimular un benestar que no és tal.

Cultivar allò que a una persona la realitza, i aprendre tanmateix del sofriment vital i personal, uns universals que alhora resultin perdurables, exemplars... Defugint dels substitutius materialistes, sorgits o bé d'una cultura o bé d' un viure l' oci a modus vacu; o potser sols recolzat El propi Existir en un acumular i posseïr béns i guanys acumulatius, i que potser, tot això sigui i estigui rera aquesta auto-esclavitut que ens imposem i que barra el pas a una felicitat sincera, global i pròpia alhora. 

Dos elements iguals, per exemple no fan felices de per se a dues persones de la mateixa forma o per igual. Per a algú pot esdevenir quelcom o allò que el fa feliç allò  mateix que a  algú altre el podria enfonsar, o bé el que per a una immensa majoria és una veritable raó de sofriment, per altres els hi són ideals de Vida. I a la inversa també pot succeïr...


9.

I finalment... No cal cercar cap tipus d'originalitat ni tractar de ser o esdevenir ningú especial, deixant en tot cas que ambdúes coses es manifestin per si soles.  Quan som Nosaltres mateix@s... Es llavors i aquesta la única raó especial d' originalitat i de personalitat pròpies, espontànies... Ens hi tornem especials sense buscar-ho... Sense remei ni voluntat expressa. Sensdubte no ens ho deixem sentir això així, com ho escric i explico, ara.

 Per tant l'  auto-repressió ens ve a dictar com hem d'actuar per ser acceptats i no per empènyer cap uns models de vida i societats sanes. I per tant es borra i difumina tot rastre de llibertat genuïna. Sense lliurar aquella lluita tant humana, la que pot edificar una felicitat lluny de la vacuïtat i mai, mai buida de substància. 


10.

I si finalment, ser nosaltres mateix@s ens ha comportat perdre vincles i contacte amb els nostres grups i realitats... Edificar-ne i amb tot el temps necessari, d'altres totalment diferents. No repetir allò insà que hem viscut i que no ens ha estat satisfactori mai.


Per tot això... Malgrat que a estones ens resulti feixuga l existència humana així tal i com vs el segle XXI... És en la solitud on s' edifica la plenitud. Deixa de caldre'ns ser estimats, acceptats. Més aviat és en aquell No-res que hi trobem de sobte tot el que necessitem i soms. Per tant cal cuidar de nosaltres mateix@s i trobar sentit a la vida de les altres persones. I en la pròpia esséncia. I jo sospito que han estat tots aquests cúmuls de descuidar-nos el que és essencial i inherent a la Vida, els que m han permés a mi personalment sostenir tot el que necessito ser pensar i allò que sóc, o bé tot el que he sostingut i em/ho sé... M'he descuidat. Però he sentipensat per mi mateix; i tracto d'ajudar-me a que no em resulti doloròs aquest caminar erràtic, en un món desasjustat a plena llum del dia i a vista general.. De fet crec que de desajustades ho estem totes les persones en general. I d' aquí en deu derivar de ben segur o potser, la situació del món actual en general. No pensar... O hiperconnectats a les nostres hiperexperiències... Obviem l'Alteritat. O potser perdem de vista el valor d'un No res, més resilient que no pas rebel. Aquesta acotació simplista de la incoformitat vindria del món dels obedients i dels Poders. Esclavitzats per una normalitat que no és tal. O és patològica.