diumenge, 19 de setembre de 2021

Una pregària Atea i Reflexiva. Personal


Sigui com sigui la vida... O bé en els dies d'avui dia, jo personalment ho veig molt clar, o de manera totalment lliure i nítida, o bé si en dubtés en algún moment, seria perquè alhora dubto que algú, en aquesta vida i en aquest món contemporani i actual, en aquests temps difícils i totalment distòpics... Ja no sols pugui entendre'm i assimilar com jo veig un  posicionar-se davant els contextos i la realitat, si no que dubto i certifico també com a poc probable que ningú s'arrisqui a viure la Llibertat com jo l'explicaré i l' entenc... No serà si més no, de forma massiva, majoritària.

I per a mi cal saber...:

1.

L'existència i la vida humana no sols han de ser sostingudes per la moneterització o per la disposició de diner oficial i timbrat. 

Cal no dependre de tenir sols possessions materials i riquesa... Si no atresorar la pròpia essència o substància. Ser diposatari i amo dels Sabers claus que permeten independència, com ara: L'amabilitat i la diplomàcia en les interaccions humanes i socials. 

Cultivar també sabers de cuina i sobiraníes personals, tot considerant l'Alteritat per sobre del Jo o trobar el plaer del Saber que sublim... De normal i magnificat esdevé compartit. O com qui diu... Comprendre la felicitat de viure des de fer i sentir-se feliç entre  les altres persones dins els nostres entorns i cercles quotidians. No cal estar-hi vunculat ni adscrit ni tenir-hi necessàriament una relació estreta. Cal tenir en compte així a L'Alteritat i sobretot aquelles persones allunyades dels nostres pradadigmes, idees o ideologia. Educar(se) en l'estimació de la diferència, o bé podriem recordar que quan podem arrencar un somriure, una amabilitat o una tendresa a alguna persona desconeguda, és L'Atribut natural de qualsevol Poeta i de la felicitat. Allò que ens realitza i ens ajuda o fa ser el que soms: posseïdors de la paraula i de la Bellesa.


2.

El factor de cuidar-se i extendre les cures des d'un@ mateix@, fins i tot a la cosa més infíma o insignificant. Per exemple: una flor caiguda de l'arbre o de l'arbust "no vol" ser trepitjada insensiblement com si ja no existís o no "hagués estat" mai plena de vida...  O bé un animal atropellat als carrers o carreteres no ens demanda com implorant-nos respecte a la seva ànima, allà tràgicament caiguda.


3.

Cal cultivar els sabers essencials de la vida, aquells que la fan possible, autogestionada, solidària i autosuficient. Cal doncs cuidar les sensibilitats. Practicar la cura, neteja i feines de la llar, el gust per cuidar(-se) i per embellir -encara que sigui una catonada de carrer on hom li ha tocat viure, si contemplem la més desgraciada de les situacions humanes-.

Cal saber que de cuina se'n pot aprendre fins i tot a fer-ho en cru... I sobretot que podem trobar i tenir nutrients i energia extretes dels aliments que brinda l'entorn i la natura, fora dels constructes urbans humans... I sobretot cal cultivar el do de la paraula, de la creativitat, ser digne o conquerir una oratòria constructiva, lírica, ja sigui la Poesia o bé saber desplegar una narració plena de vida, experiència i amor. Paraules núes o bé sols àvies, poden calar en el cor de la gent i en podem rebre intercanvis i ajudar a equilibrar el Ser i el Tenir.  No demonitzar ningú i menys despreciar qui no ho passa ni està bé. 

Aquestes persones assenyalades tenen un alt grau o capacitat d'humanitat i de bellesa així com la capacitat de saber guarir-nos la futilesa o estupidesa humana. Ja que han establert contacte i relació amb el dolor més intens, sorgit de viure i conviure, bé amb la desgrácia humana que ens governa o bé si han acaronat virtuts insistentment, en saben de regalar-nos o millor seria dir que ens desperten el desig de posar en valor el respirar un aire i oxígen net, el bé del caminar autosuficients, el pes en bellesa de les hores a sobre de les nostres esquenes, la màgia de la vida al cor i el miracle de bategar malgrat tot i acumular sigui com vingui i vingui com sigui La Vida... Cal doncs considerar Els Sabers o experiències claus.


4. 

Desobeïr els elements deshumanitzadors del món actual i establir contacte directe amb la pròpia sensibilitat, ética i pensament. Connectar la cognició amb els sentiments. I no sols pensar que per diners podem  guanyar-los mitjançant qualsevol mitjà. Per exemple cap soldat és digne sent obrer de la guerra, sirvent de qui vol saquejar un territori... o cap ciutadà obeïnt qualsevol norma o dictat social en nom del salari i la supervivència acarona la dignitat o l'autorealizació completes.


5.

Dedicar, i molt, de temps a gronxar-nos en el No-res. Saber i detectar què hi ha  de nostre en tota aquesta mala governança que sembla posar en risc la vida i la Terra i per suposat a totes les persones. Cal prendre partit...


6.

Aprendre la Felicitat com un constructe abastracte, quelcom edificat per nosaltres  mateixos, on vida i mort s'equilibren i són un Tot harmònic que ens conforma la condició humana o de la vida. Al marge de tot subordinament a cap grup, clan pors o tribu. Saber-se i posar-se en valor. No pels ideals d uns temps determinats, o per assentar una identitat estable, estàtica i sense substància pròpia o que sols És inserida en un grup o classe social i cultural. No... O bé el que vindria a ser el mateix... No per tenir en compte l' Alterirat, una persona sempre ha de pertànyer a un mateix grup i/o mantenir les seves normes o costums o còdigs. Una persona pot Ser i també inspirar noves maneres d'estar i obrar o posicionar-se. I ens pot i podem calar en l'Alteritat. Co-educar-nos.


7.

Cal deixar la porta oberta a que certs conflictes es manifestin i surin a les superfícies. fins i tot admetent el que d' una sola persona no en depén per poder resoldre'ls. P'rò alhora cal prendre un posicionament i una actitud ética que els permetria encarar, solucionar o afrontar... I no desesperar desitjant que es resolgui per si sol o de manera immediata. Dotar de temps el No-res seria fer surar la Llibertat sostinguda en el Temps. Cal doncs així.. Deixar espai perquè s'hi manifestin sabers, emocions no jerarquitzades i solucions originals i eficaces. No cercar sucedanis ni convencions socialment establertes. I menys dissimular un benestar que no és tal.

Cultivar allò que a una persona la realitza i aprendre, tanmateix del sofriment vital i personal, uns universals que alhora resultin perdurables, exemplars... Defugint dels substitutius materialistes, sorgits o d'una cultuta o un oci vacus; o bé sols recolzat un existir en un acumular i posseïr béns i guanys acumulatius, i que potser això sigui i estigui rera aquesta auto-esclavitud que ens imposem i que barra el pas a una felicitat sincera, global i pròpia alhora. 

Dos elements iguals, per exemple no fan felices per se a dues persones de la mateixa forma o per igual. Per algú pot esdevenir quelcom o allò que el fa feliç allò  mateix que a  algú altre el podria enfonsar, o bé el que per a una immensa majoria és una veritable raó de sofriment, altres els hi són ideals de Vida. I a la inversa també pot succeïr...


9.

I finalment... No cal cercar cap tipus d'originalitat ni tractar de ser o esdevenir ningú especial, deixant en tot cas que ambdúes coses es manifestin per si soles.  Quan som Nosaltres mateix@s... Es llavors i aquesta la única raó especial d' originalitat i de personalitat pròpies, espontànies... Ens hi tornem especials sense buscar-ho... Sense remei ni voluntat expressa. Sensdubte no ens ho deixem sentir això així, com ho escric i explico. Per tant l'  auto-repressió ens ve a dictar com hem d'actuar per ser acceptats i no per empènyer cap uns models de vida i societats sanes. I per tant es borra així tot rastre de llibertat genuïna. Sense lliurar aquella lluita tant humana, la que pot edificar una felicitat lluny de la vacuïtat i mai, mai buida de substància. 


10.

I si finalment, ser nosaltres mateix@s ens ha comportat perdre vincles i contacte amb els nostres grups i realitat... Edificar-ne i amb tot el temps necessari, d'altres totalment diferents. No repetir allò insà que hem viscut i que no ens ha estat satisfactori mai.


Per tot això... Malgrat que a estones ens resulti feixuga l existència humana així... És en la solitud on s' edifica la plenitud. Deixa de caldre'ns ser estimats, acceptats. Més aviat és en aquell No-res que hi trobem de sobte tot el que necessitem i soms. Per tant cal cuidar de nosaltres mateix@s i trobar sentit a la vida de les altres persones. I en la pròpia esséncia. I sospito que han estat tots aquests cúmuls de descuidar-nos els que m han permés a mi personalment sostenir tot el que necessito ser pensar i allò que sóc, o bé tot el que he sostingut i em/ho sé... i tracto d'ajudar-me a no que no em resulti doloròs aquest caminar erràtic, en un món desasjustat a plena llum i vista general.. De fet crec que de desajustades ho estem totes les persones en general. I d' aquí en deu derivar potser la situació del món actual en general. Hiperconnectats a les nostres hiperexperiències... Obviem l'Alteritat. O potser perdem de vista el valor d'un No res, més resilient que no pas rebel. Aquesta acotació simplista de la incoformitat vindria del món dels obedients i dels Poders. Esclavitzats per una normalitat que no és tal. O és patològica.

dissabte, 24 de juliol de 2021

Qu. è és #GastroPoesia? ... Una proposta.











#Gastropoesia és jo.

 I jo sóc un aficionat de cuina,

           més de trenta anys saltejant,  i açò vol diré temps per açò...  

 I Sóc també un soc d'alzina,

                                           o resina de pi i/o de mots, m'agrada tant  dir poesia..., 

quelcom en vers escoltar-me a dir.


       -tant solmne no em sabia...!_ 


Sóc aromes catalanorifenys

         o bé el contrari, sabors i sabers...

                             amazigocatalans; [···] Totalment.

Algú es fa una idea o s'aclara de qui sóc i de què faig...?      

                Va! Afroeuropeu. Sóc Mediterrani, açò!

I sobretot. De Bouyafar fins a Cap de Creus... 

                       O jo de cap a peus i de menú Poeta... I Passin vostés i jo.., 

                              bé molt bé les estones i hores..., i dies molt bons empenyerim i viurem.    

  No hi ha dubte...! 

Totes les persones ho volem! Va!

Un privilegiat en la globalització.

                                                          Açò sóc. 

Cuinetes de poemAs i kaos de tota mena...



Més enllà de l'àpat que us prepari, en el domicili que m'hi convidi, o al pati Terrassa on poesia en llegeixi, a les cases dels altris... O tant és, o bé i bo i en definitiva, caldria dir o diré, primer de tot...: 

m'ho vull pasar i viure bé. Molt bé!

 I Compartir altres formes de vida. 

                       Cultura és viure Oci positiu. Sempre #ÉsSegura. 

Ho veu, ho veieu... 

               Ningú m'és estrany! La Cultura assegura.

#ÉsAssegurançaDePervivènciaÉsSeguraSempre


 .. No bebeu perquè es beu de festa i de persè. Gaudim. 

Vi a taula i teca o el que toqui...

                    La fibra de la poesia. I de la pell suau, de la Vida... 

Després i també cal dir que sembla que el món esta canviant... I molt! I en depén del com i què fem, que el món de sobte... Tombi! I no ens espanti... O ens sigui bo, com l'hora del pati. No cal fer res. Res. Sols Cultura serà treballar(_se). Menjar dormir pixar cagar i compartir... i coccionar i sobretot Estimar.

Ho facin i ho fessim panxacontentes... Totes valtros i gaudir... Jo cuinant-vos! I doncs jo sol als fogons,  un Moment tansols! I me'n torno a la Pastera CSOA, barquereta ancorada ferma (?...) a la Terra, de la Plaça del Forn. A Berga. No hi hauria si no per a mi, cap ni poesia... Ni com a finalitat ni cuinada... Moment on encetar paraula i poemes... La cuina. #ÉsvidaVidorra!

 Tot esperant que també tothom en tregui i destapi o desfermi el seu aport, sabor i Art. 

PqN? 

Tota persona humana en té... Humanitzada. P'rò... Açò és clar!

Sense temps o molt i massa poc o treure suc de tot! Gaudir serà La Rebel·lia! GastroPoesia.

Gastropoesia vol ser, doncs, un venir i anar a cases desconegudes o... A la inversa, tragineu traginem...?

Per què ...

Algú voldria un menú per a tres, màxim, i pq + 1jo seríem quatre, amb un àpat recital a bord del loft barquerta on visc, la qual jo m'he fet a mida, aquí un #Gastropoesia a La Pastera CSOA, casa situada al rovell bell del barri vell de Berga? O és que cuino dins del ventre del llop on m'hi hi he fet jo mateix un laboratori de cuina austera i bonica ...? 

Veniu-hi! Tres+1jo= quatre. Màxim... Poesiagastronòmica...


Consules i encàrrecs:

Comenta

        O bé...,

                   Escriiu 

A hanafiekm@gmail.com

I...

Dir-vos sobretot a totes les persones que em contactessiu... Intenteu tenir a la nevera el que més us agrada, jo ja en portaré caixa plena de secrets, allò que li has de dedicar un xic molt de temps...  I Doncs jo ja us en faria un menú improvisat, P'rò alhora amb una mímima orientació del gust o del què es desitji assaborejar. Tanmateix pot ser vermut dinar o sopar.  Podré i seré capaç de Delejar-vos? Aficionat. Ho afirmo. Crec que sí. Puc!


I si es volen plats i menús, aquells ja ideats i pensats i ja cuinats alguna vegada per mi,  previament..., llavors consulteu-me igual: comentant... O bé contactant. I en aquest cas, sóc  jo qui adquiriria personalment els productes i en prepararia tot; i tot sigui per un  menú tant bo com em sigui possible.. En faig els preparatius acuradament i TMB amb Amor. Ho porto i obriu-me la porta que ho acabo a cal Vostre.

'A mi modo y manera'..., senzill. Fet de i a casa...

ho coccionaria al domicili de les persones interessades...  I hi posarem un final amb postres de poesia!

O si voleu que sigui a la Pastera. CSOA. Berga...

Tant en un cas com en l'altre a domicili, el grup no pot ser de més de 10 persones i recomable seria 6/8... És filosofia de la proposta en sí. I si serà A La pastera reformada i ancorada... Màxim 3, 2,+ 1 i sóc jo! 4.

#LaCulturaAssentaAsseguraÉsSeguraiSempreHoSerà

I si es precisa... Es facilita i també, si cal, una proposta infantil, evidentment també amb sorpresa tipus gastropoesia adptada, bé per a petites i petits o bé per a joves,  o bé si al grup hi hagués nens i nenes o joves, i si ho trien i volen; doncs per mi sí. Això! Que escullin i siguin lliures. Obligats no ho faria ni jo. Avorrir-los.. I tallers, Açò sí. TMB!


La poesia rapsodiada seria escrita per mi o bé escollida i seleccionada de poetes nostrats i TMB... internacionals,  adients per a cada trobada. I amb una edició de tants  micropoemaris i exemplars com se'm demanin. Evitem Bukowsky?


Per tant...

Gastropoesia més enllà d'ummm menú a domicili coccionat, ...molt més adient seria dir-ne: a les cases 7/8 poemes meus o d'Altris,  dir-ne jo 7 sort ó 8 infinit ó +... +!

I viure vetallades com ho vaig fer a la Garrotxa. On vaig percebre alguna il·lusió, als ulls de qui volia un moment d' oci i cultura diferent.  I el mòn canviant.  Ens mostrà un poetafogons entre persones o  familia desconeguda i molt aviat amistat ja fòrem. Canviem xips i en diem cruixents?


Això es gastropoesia per a mi. Canviar hàbits de llenguatge i praxis d'oci i obrir la Cultura a la gent; una persona més qualsevol,  o cap persona pertany  a cap grup de rars estranys... Pertányem a ses cases on fòrem nats

Ningú fòra nat estranger i malalt... O ens hi faci i ens hi tornin sols els nostres paladars... Boj@s!

 #gastropoesia, perquè... vi o cervesa sense teka hmm! ... És o pot ser droga perillosa. Abans hi poso solemnitat. Imagina't! Molta.


Doncs gaudim el vi blanc i negre i rosat i cervesa artesana o ben servida en got o copa freda. O aigua freda de la Font Gran; o amb gas i toc de gel i llimona i menta. Però tornem-hi a taula, tornem a dir

i ...

   En veu alta

                  #Gastropoesia.

                                       #QueHoVolemTot! 

TekaVersar-nos i bons, sobretot constructius, moments, de bon veïnatge viure i passar.  Sudarem de la priva 

#?


I perdoneu-me... Persones Joves... Bo seria dir-vos No ens imiteu. Desastres 80's i als  90's... Fèiem pena.

..Beguts anàvem a hòsties. Consgrades i netes. (?) Fent cultura, cuinar n' és seria primoridial; primordial del i pel fruir de l'anar fent... Cultura. I  Flipeu-vos! Cuineu! És i fa festa! La millor! I  amb final de guitarra i en vers poemes sabors, més dir.  Doncs! Olé!


#Fruir+iferS's-molt-

dimecres, 14 de juliol de 2021

GastroPoesia poeta&cuiner a domicili





#GastroPoesia

Si voleu o us interessa per a  una petita celebració al vostre domicili, on  #PoetaCuiner us prepararia un menú, variat i amb diferents opcions i possibilitats, segons gustos, dietes personals o altres...

Adaptables a cada event o grup.

... I ja  acabada la degustació d'un menú, i ja per a la sobretaula -hora pel cafè i licors-, conclouré la trobada amb un recital de poesia a viva veu i en petit format; poemes els quals seran per mi composats especialment per l'ocasió. O bé d'altres poetes nostrats o internacionals, alguns seleccionats.

Opcions carn /peix / i vegetarià i ..també Tapes, vermut&poesia 
Sempre en petits formats.

#gastropoesia
Per + informació
hanafiekm@gmail
621254950



                *_Som el que menjem, ... per poder seguir fent tot el bé que necessitem; i a pasar-ho bé!_*
















 

dimarts, 13 de juliol de 2021

Acudit ...molt dolent


 


Això és unx poeta, qui és -arreu on va o el coneixen-    més 'famós' per la seva bipolaritat, que no pas pels seus llibres...,     miraculosament publicats per un segell indepe,    i a qui un bon dia una amistat del barri li diu...


Poeta! Què et passa avui, que fas cara de pomes agres?!


I li diu, en un to tot moix i trist...


Ti@! Que em conviden a més canyes de cervesa i gots de vi... Que no pas a festivals i actes de Poesia. I estava pensant que he caigut de totes totes en un alcoholisme important... p'rò és un alcoholisme resilient, eh!


Escandalitzada la seva amistat li rediu...


Alcoholisme resilient!!?? Ets l'hòstia consagrada!


Si ti@... Va respondre arrufant celles i nas:

Hi ha dies que si no em 'torro' no dormiria gens.  I llavors si que m'ingressaríen. Al hospital, eh... No els imports dels meus drets d'autor.


Ah! No et preocupis, fas bé, llavors... Li va dir la seva amistat per consolar-lo.


Gràcies, però és que quasi cada dia m'he de 'tajar' una mica Ti@... I l'editorial ja m'ha rescindit el contracte. I sabessis els deutes que tinc als bars... Escriure m'està matant!

Ah, i les lio molt pàjares i ben pardes... Tot alhora!



dilluns, 12 de juliol de 2021


 

Jordi Cussà. Berga 10/07/2021

En la matinada i dia del aniversari del natalaci de S. Espriu, se'n va Un dels Grans de la literatura... 
Hi restaràs sempre aquí Artista... Brodant històries, poema i teatre.

Per a mi en Jordi Cussà i Balaguer no era només un escriptor, el qual no expressava en les seves creacions Els Universals. Més aviat Els Brodava com pocs i poques han sabut fer.

I no només va ser un privilegi _per a un poeta "margi" com jo_  que m'obrís les portes de la seva amistat; si no que el vaig tenir com un Gran Mestre. D'aquells que a mi m'agraden tant i tant... 
No pretenia mai alliçonar cap autor, poeta i menys donar volada a cap literat novell... No.

Parlar-hi, fer broma i coincidir-hi als espais, sobretot a la nostra gran llibreria-amiga Els quatre cantons ... Doncs era per a mi tot un plaer i exemple inspirador. Un obrer de la Paraula escrita.
Cap escriptor/a ha treballat tant tenaçment com ell. Era un picapedrer de les paraules. Un exemple amb el qual he tingut la sort de parlar-hi... I compartir converses i amistat d'un gran valor humà per a mi...

Descansa al llimb dels Bons Homes. Camarada! I a molts prestatges de llars i persones... 

Et sigui lleu la terra, mestre i geni! Gràcies!

Llistat participatiu


 Fem un extens i/o breu llistat dels delictes dels gabinets de govern del sr. JM Aznar?  Un dos tres! Un delicte i please..., en un minut comenteu!


Atentat contra el Dret fonamental d'accés a un habitatge digne. Llei de liberalització del sól. 1996. Delicte contra la Salut Pública en negar i convertir en negoci l'accés a l'Espai Primari de Cures o al Dret a un habitatge digne.

Llei del  Menor d'edat, convertint en rang penitenciari problemes derivats d'allò social. 

Barrera i obstaculització en l' accés al padró municipals i als SP,  i criminalització contra les persones migrades i/o estrangeres provinents de països saquejats. Són també responsables de la creació de presons per a persones estrangeres sense cap delicte comés, més que ser-los negat la normalització del seu Dret a la lliure circulació. CIE són sense cap dubte presons il·legals i crim de lessa humanitat.

Crim de 'lessa Democràcia'. Desobeïnt milions i milions de ciutadanes i ciutadans arreu de l'Estat espanyol que vam afirmar Categòricament No a la Guerra 2a contra l'Irak. La voluntat de tota una població d'un Estat no pot ser desobeïda per un sol home o gabinet de 'gobierno'.

Delictes relacionats amb legislar en pro dels propis interessos, privatitzant empreses públiques de sectors estratègics clau i relacionats amb l'accés a recursos i serveis bàsics. Actualment, entre molts d'altres salaris, cobra uns 230mil euros/any de Fecsa Endesa. La qual cosa evidencia les portes giratòries i la defensa delictiva dels interessos propis;amb l'afegit que la seva esposa Anna Botella com alcaldessa de Madrid també va beneficiar els fons voltor cedint-los a preu regalat pisos i immobles, dels quals molts han anat a parar a mans del gendre d'ambdós dirigents polítics... Creant un clan i casta mafiosa destinada a enriquir-se il·lícitament usant les sevea posicions de poder en les institucions.

Com a Bipolar -un dos tres- no tinc gaire bona memòria. Diuen, i és una certesa potser parcial i també un xic..., és així com dic.   podeu dir-ne d'altres delictes i corrupteles com per exemple Uns Sobres Blancs, estil M. Rajoy? Firma de qui un jutge no va saber discernir de qui era exactament...
No estimar, com diu, la unitat del seu país o Estat. S'hi ha emplenat les butxaques i ha generat odi entre les persones i comunitats usant diners públics, des de funfacions com la  FAES on ha promugut l ascens polític dels grups polítics feixistes com ara VOX i Abascal... Entre altres...

Ha utilitzat el poder per enriquir-se, reprimir i beneficiar el seu clan. I no cal per ara pensar en l'Irak. Per ara, bipolars i no bipolars li hem d' exigir responsabilitats penals i polítiques a més de que li siguin confiscats tot els béns saquejats. Podem pensar mesures restauratives fins re-educar-lo. Però per això hauria  d' acceptar la criminalitat del temps polític que va liderar. 
 Seguim?

divendres, 9 de juliol de 2021

A Zuckelberg VI

Tengo ganas de escribir!

No solo me dicen, sinó que digo...

Es lo bello la belleza 

Simple!

De ponerse:

A desobedecerse

Los miedos y leí

hoy soñe ayer... fachadas y yo cociné!

 Carrilleras de cerdo. Me da igual...

El cordero me obligaria a más rutas...

Te suena el colesterol...?

Si me amás, el dinero no cuenta

Me fragmenta

Cuneta vidorra que viva mi Vida!

Ni bebo mucho ni nada

Bebo. Está de moda

Y lo eso puse yo!

Ganarme unas recetas

Y mandar la ciencia neocon dinero

A la mierda!

Y me cago en dios!


Dejé de amarme

Porque me quiero mucho

Me agencio y me respeto

Todo para mi es el Tiempo

No soportaria precocidades laborales

Volver a meterme

Meterme a trabajar, y ya...!

Que lo mío de currante sea para guerras [···] (?)

Soy siriano en patera.

Pero mi elogio es a mi suerte.

Sea es: hoy :

ensalada de frutas.

Con quesos y vinagreta de miel y curry.

Curry curry amigu!

Tu no mismiga, mia amour!

Mi amor que me mata...

La soledad en la soledad

Pesa gramos, no sea ki lo gramos?

Aún en la infamia y pandemia

Hay quien esnifa

Quien me lee y quien no mira

Nominado filosofillo mío,

Fui filosofollo... de joven.

Y me gusta ir joven... rejuvenecido,

A la vejez... Leo bibliotecas

Leo libros! Lean los míos.

Y la tinta me adelgaza

Ryzard me mata

Quien hizo eso, fuimos amor, europa

Aqui ese imposible Nosotros

Cuidar pasó de moda... Migra NYa

Criar en coronavirus me versaria

Un verso de río de madres...

Y padres estan en los bares

Y un buen dia, es a mi a quien quieren...


Me deseo un largo tiempo

Mirándome así Poeta.

Soledad de Sísifollo!

Que todo lo regala regaló

I amó follando

Hastío de bis a bis

Hartito de arteritis

Identidad filosofoamorosa

Quien se culumpie en mi

Sea tiempo adultx

Odio ser o sea objeto

Sentirme herido

Pedir mera vecindad

Dar otro paso

Y quién soy? Filosofogenerosándome...

Carrilleras dos para mí

I veràs lo que agencio

Lo que nadie iguala

El tiempo  que nunca fue vendido

Cuídais!

Ni guerras en Siria

Ni frontera para mi siempre

En mi no retorno, ocupas neocon, militares en el Rif

No te puedo amar

Ancestros de cada un@,

 de ti  tu abuelo/ de mi ...nadie.

Nadie dejé se okupara de mí ...

Tampoco escuchan;

Okupo yo. Te die i Kokoroko

Colonizado en colonial contexto musicado

Mi castigo fue tomarme

Tomate i tú tomaté tu té

Tiempo. Todo el tiempo tómate

Y gestiones en pro de mis derechos, para poder dormir

En pro de mis contras

En pro de mi amor

Sopa de letras y pollo con lo que 

Mañana crearé yo mismo receta

Queda carrillera y queda melón

Imagino recetas y ninguna es 

Impossible... Nunca nini resulta

Sin pereza, la elamoro... Elamoraré

Y muy elamorada!