divendres, 15 d’octubre de 2021

I Jo Penso...

I no podria ser que els premis literaris i de poesia són a priori una premissa molt 'Antipoètica'? O bé que aquests premis , no estan edificats en analogia d'una societat i model sociopolític basat en la competició, en l'exhibició del 'trofeu', del "I Jo més...'  o bé que no defineixen els status i les seves categories socials i d'estratificació político-cultural?

De moment i per si de cas... Jo ja no em presentaré a cap més concurs de poesia. Voldria agraïr, p'rò i també, poder explicar que vaig quedar finalista al primer dels tres concursos als quals m'he presentat fins ara: Al premi JM Benet i Caparà, al premi Miquel Martí i Pol i al premi Asuiàs March. Al primer concurs dels  tres mencionats,  al JM Benet i Caparà del 2014, els membres del jurat van considerar declarar-me autor i obra finalista. Hi vaig presentar un recull de poemes breu, amb la intenció, o bé i millor seria dir... Amb un objectiu clar: el d'obtenir un petit i inicial  baròmetre del què hi podria jo fer i dir o recollir en aquest món de Les Paraules. O bé si en  seran les meves dèries de considerades.

 I finalista vaig quedar..., en un premi i concurs on no s'hi especificava ni hi prefigurava a priori a les seves bases cap premi per a l' obra o poeta finalista. Només dèien les bases del concurs que una sola persona  i obra en seria i resultaria La guanyadora. P'rò tot i així el jurat va considerar recomanar ser publicada la meva obra POESIA, FRONTERES I ALLÒ ALTRE...;, obra publicable per la seva potència i qualitats, van dir-me. 

Fòra així que  l'editorial responsable de la convocatòria del premi, va considerar i declarar-me autor de l 'obra  finalista al seu premi i concurs.

Hi vaig presentar com ja he dit, el recull de poemes titulat:

'Poesia, fronteres ... I allò altre.'©

Explicaré que per causes i raons personals, vaig declinar publicar-la, com proposava aquesta petita i modesta editorial, amb una oferta per a una co-edició.

I si un dia jo hi anés ( un dia, hi anés Jo..!?) a una SlamPoetry, pujaria, un cop ja situat jo a dalt del escenari, el volum del meu 'androidphone' i deixaria que hi sonés i ben alt... I de cara als més de quatre vents:

'La poesia és un arma cargada de futuro'.  De Gabriel Celaya. Interpretada per Paco Ibañez.

Perquè la poesia no naix d'un premi o d'una slam d'ànima show espectacular i competitiva. Naix als barris i als ulls de les persones i naix de la vida més genuïna, la qual moltes vegades no la mirem ni en tenim el valor per fer-ho... Naix de la llibertat i de la independéncia personal i creatives. Des dels budells és feta i desfeta... O bé perfumada veritat i femta... O bellesa de velles i vells... O poseu-hi una B. I Jugueu. I Trieu. I Expresseu!

 Tot i que s'aturi a,  i parli des de la nafra dels temps, la poesia resulta el millor antídot. Llavors que sagni i no tanqui ni pari... La Poesia, vull dir-la, jo ... A dolls! No sols parlar als bars d'estafes i futbol o bé als llocs de feina divergir i justificar com ens hi sotmetem als dictats i normes socials.


La poesia i la cultura Reals, doncs, no són ni seran mai competició, ni tampoc una Cultura en format show, moltes vegades carregat de connotacions de classe, on l' espai, presentat a modus de show, banalitza la Paraula i el fet Poètic. Menyspreant la seva acció popular i també subjectiva, de qui ha pres la veu i en la vida d'avui, pres també part i partit; i la Paraula. La paraula és el Tot  [em]. 

O jo en sóc massa dels de la 'massa crìtica'?

No hi cap dins la poesia cap MENA de banalització. Els poetes avui dia ho són, en tot cas... totes aquestes personetes infants i menors, fugint en pastera o sota d'un camió... de l'Africa; el continent del Coltan i els sulfats o altres recursos i els seus minerals preciosos. Terra nadiua de les persones eesclavitzades; i moltes, masses mortes...

Esclaus i esclaves d'ahir i d'avui. Maleït canvi de segle XX a aquest XXI...! Més embojit que mai. I jo una mica, també! 21/10/2021. S. XXI...

Siria és avui la poesia més contemporània. El límit humà més destructivament insospitat. La barbàrie inflingida sense cap raó. Ni sentit -comú?-      Siria és avui el nostre bast i temible silenci. La música brollant entre sorolls i sons de bombes OTAN.                 LA POESIA que no podran callar es diu vida. La més terriblement castigada. La Vida mateixa...

La poesia per tant és avui una 'Art MENA'. Sense pejorativismes ni cap despreci a ningú ni res... Perquè justament La Poesia no es permet a sí mateixa banalitzar al voltant de res ni ningú. Per tant jo ja diré que  per a mi sols és: 

Una Trobada,conscient i intencionada, al voltant de la Paraula Dita i Escrita. I de manera molt intensa, rapsodiada i compartida; o potser molt íntimament viscuda i sentida.... Moltes vegades destinada a la Revolta...  A dotar aquesta 'merda' de vida neocon... De sentit i contingut i continent...

I per això...  Molta creació en queda oblidada. Descartant tot camí comú i culturalment comunitari. Si no que avui quasi sols tenim unes arts exhibicionistes sotmeses a la institucionalitat i a la finarització. I alhora associada a una precarietat endèmica per les persones creadores... A voltes tinc la sensació feixuga de percebre que això és així. 

Car Rumb Al Canvi i a la Transformació hi anem assumint moltes persones creadores, quelcom similar al que aquí expresso. De cap de les maneres es ni seran show les arts, ni les implicacions dels fets poètics. No serà mai la poesia una demostració. I menys, una competició; o pitjor encara: una ostentació... Ni sotmesa a amiguismes o subjecte a la meritocràcia. O de pet i de cap... Cap a l' ostracisme la humanitat en general, hi anem; consumisme i oferta per a un 'populacho' inculte i adulador, i els càstigs de tota MENAs sempre, és per a aquells  revoltosos'... Arts MENA de tot tipus, excloses endèmiques...

O bé cal que remarqui que per a mi aquesta és i ha estat sols La meva Millor Eina. La mirada de caire i perspectiva Poètica i molt personal... La meva poesia. O bé el meu (auto)empodarament. La que en queda dia a dia... Escrita o no. Poesia!

El que caldria doncs, seria endinsar-nos als budells i cors dels barris, fins al fons dels pensaments que determinen de quina cosmovisió de la vida i del pensament prenem partit, part o premi.O bé càstig i exclosió...

Quan hi ha un fracàs dels sistemes polítics i socials, i quan és un fet evident el privatitzar-ho tot, des dels sistemes educatius públics, com la resta de Serveis i Béns Comunals... fracassa, doncs, tot el sistema sociopolític i es frivolitza intencionadament les Arts, instrumentalitzant el fet i el món cultural. Banalitzant quelcom de suma importància per a la transformació humana. 

Presentant-me -jo mateix- a la competició d'un concurs-, va ser o en vaig voler saber les implicacions i significacions. Vaig reflexionar-hi... I en concloc això que expresso...


Als ulls de les persones i davant els ulls de la vida, dels ulls dels budells i dels ulls del cor d un barri que oberva i fita... D'una ciutat, vila o poble que respira... N'hi ha i molta. Molta, certera i feixuga ...i bella també, dolls n'hi ha de Poesia. I moltes persones fent-ne, i és clar, i també. Sempre!

O una discreta i amagada poètica arreu es respira, que per bé encara transpira i també batega, amb una presència persistent. Sempre militant de la vida... La vida mateixa és un encadenat de versos i  poemes. Poema!

 Cal mirar, doncs... Cal afinar. Cal esmolar la mirada afinada conreada...,; és fer-se Present. És  Ser  La poesia. Ser el seu  Futur. I Ser la seva Saviesa, Ser la meteixa memòria humana de la qual en venim, per tant és també Passat, i si no ens hi repensem...

                         de caps ens hi tornem en regressió...                                             

  I una mirada-uns ulls... Miren!  Llegeixen! Enfoquen... Si s'ho proposen. Sí.

L'ego humà, jo sóc del parer de que en l'Art hi troba la "seva App" 'més positiva'. La que l'anul·la i el dilueix. Fent-lo fluir. Bategar. I deixant-lo Ser.

... I Europa, sencera... d'art en sap i en té. I molt. P'rò es perd encara avui dia, autocomplaent en una Vanitat molt perillosa, promotora de la meritocràcia de caire colonialista... Com la de determinar a gust i voluntat del seu  Poder, Qui Sí i Qui No. Qui premi. Qui show. I Qué fem? ... És una revista més, on Cultura esdevé un bé del consumisme imperant,  Perfomativa moltes vegades i buidada de veritat i capacitat -o potser,  socialment descontextualitzada de la Història. D'aquella CulturaPopular-.

Un context, precisament l'actual, en què dins el món i els seus infra i submóns, així com en el sí dels fets culturals generalistes... no escapen de la 'guerra' i confrontament de classes. I no hi fa pas abscència aquesta lluita entre iguals. Ans el contrari... Hi brilla per acomodada presència... O no s'hi deixa ni es pot descartar cert o un total 'autobombo' i amiguismes... La pandèmia ha estat Un atac clar a món de la Contracultura. Contra El món de les idees. Naix d aquell neocon No alternative, quevavui impera el No ideas. I jo sóc de sentiprnsar. Actuar. Fer-ho entre totes les persones de bé, a mi m esdevé somni essencialista... Ni al guetto de poetes i artistes m'hi vull recloure i estar... Sóc diversitat. Jo. I tots els meus altres jo's...


No és ni serà La Poesia un decàleg o simple catàleg o revista  'amb les millors i més premiades de les veus'...Si no hi som totes, no n'hi ha ni una... De persona i poeta. El Poeta fa Poetes i Poesia.. Ni una sola veu és més que qualsevol altre só. Ningú per sobre d'algú, hi està i a més premiat. S'hi sent en tot cas així degut a un context concret... Idolatria d'on nasqué el Déu diner o els  semiDéus artistes premiats...

I jo...

 No en participo d aquesta idolatració del Diner. Totes les persones, quan parlem i diem, escrivim Poesia. Si ho volem, sí. I si no... Crec que també. La pronunciem en cada mot acte i afirmació que fem. S' hi desprén, si més no... Arreu es respira Poètica/Poetes.

Per ego...   -que jo sé, i en sóc conscient, que en tinc i en sóc i tinc un de ben gran i xic; jo disposo del meu jo... I com hauria de ser si no...?-       crec que de ben segur poques veus i poetes estaran d acord amb la meva, aquesta opinió... 

I llavors ja sols  per vanitat voldria afegir:

 per a poesia, La meva! Nascuda voltant pels barris. Que em naix als carrers dels pobles. Naix com jo: De la Vida mateixa. És. Sols això. La Poesia És. Molt més que un premi. Un concurs... Una slam!

 O és més aviat i completament la meva veu: tot el que escric faig i dic... és un Jo i que hi Estic i Sóc, ben real. I ben ficcionable. Existeixo tal qual. Irreverent... Jo, un lector sobretot... I en un món i en aquests temps històrics.. determinat a expressar tant com vulgui, lluny i cap a fora. 

La millor forma de poètica és asseure's i Fer-ne. Si cal, això ho diré així:

 Sóc Poeta indomesticable. O bé i  millor! Ingovernable!


O allò que deia més amunt de la Vanitat...  La qual ho embruta tot. Embruta al Jo i a les arts també. La cultura llavors esdevé un sistema o caràcter induït. Alienació del jo en la forma més negativa de la polxítica. I tot plegat, em preocupa. Això és tot.

Ya no hay artistas en España...
Fuera de la cárcel, quedan pocxs!

#bocamoll


Papá Estado












Papa Estado

     .... O my facepoems for Zuckelberg VI

... Hoy, dice El Verbo. 

                Una Conjugación Irracional

                                             


Yo No.

Tú No.

Ellos No.

Nosotros No.

Vosotros No.

Ellos... Tampoco!


No hay corrupción en España. No. Un mundo perfecto. Tenemos!



diumenge, 19 de setembre de 2021

Una pregària Atea i Reflexiva. Personal


Sigui com sigui la vida... O bé en els dies d'avui dia..., jo personalment ho veig molt clar, o de manera totalment lliure i nítida, o bé si en dubtés en algún moment, seria perquè alhora dubto que algú, en aquesta vida i en aquest món contemporani i actual, en aquests temps difícils i totalment distòpics... Ja no sols pugui entendre'm i assimilar com jo veig un  posicionar-se davant els contextos i la realitat, si no que dubto i certifico també com a poc probable que ningú s'arrisqui a viure la Llibertat com jo l'explicaré i l' entenc... No serà si més no, de forma massiva, majoritària.

I per a mi cal saber...:

1.

L'existència i la vida humana no sols han de ser sostingudes per la moneterització o per la disposició de diner oficial i timbrat. 

Cal no dependre de tenir sols possessions materials i riquesa... Si no atresorar la pròpia essència o substància. Ser dipositari i amo dels Sabers claus que permeten independència, com ara: L'amabilitat i la diplomàcia en les interaccions humanes i socials. 

Cultivar també sabers de cuina i sobiraníes personals, tot considerant l'Alteritat per sobre del Jo o trobar el plaer del Saber, que sublim... de normal i magnificat, esdevé compartit. O com qui diu... Comprendre la felicitat de viure des de fer i sentir-se feliç entre  les altres persones dins els nostres entorns i cercles quotidians. No cal estar-hi vinculat ni adscrit ni tenir-hi necessàriament una relació estreta. Cal tenir en compte així a L'Alteritat i sobretot aquelles persones allunyades dels nostres pradadigmes, idees o ideologia. Educar(se) en l'estimació de la diferència, o bé podriem recordar que quan podem arrencar un somriure, una amabilitat o una tendresa, una reflexió... a alguna persona desconeguda, és L'Atribut natural de qualsevol Poeta i de la felicitat. Allò que ens realitza i ens ajuda o fa ser el que soms: posseïdors de la paraula i de la Bellesa.


2.

El factor de cuidar-se i extendre les cures des d'un@ mateix@, fins i tot a la cosa més infíma o insignificant. Per exemple: una flor caiguda de l'arbre o de l'arbust "no vol" ser trepitjada insensiblement com si ja no existís o no "hagués estat" mai plena de vida...  O bé un animal atropellat als carrers o carreteres no ens demanda com implorant-nos, respecte a la seva ànima, allà tràgicament caiguda...


3.

Cal cultivar els sabers essencials de la vida, aquells que la fan possible, autogestionada, solidària i autosuficient. Cal doncs cuidar les sensibilitats. Practicar la cura, neteja i feines de la llar, el gust per cuidar(-se) i per embellir -encara que sigui una catonada de carrer on hom li ha tocat viure, si contemplem la més desgraciada de les situacions humanes-.

Cal saber que de cuina se'n pot aprendre fins i tot a fer-ho en cru... I sobretot que podem trobar i tenir nutrients i energia extretes dels aliments que brinda l'entorn i la natura, fora dels constructes urbans humans... I sobretot cal cultivar el do de la paraula, de la creativitat, ser digne o conquerir una oratòria constructiva, lírica, ja sigui la Poesia o bé saber desplegar una narració plena de vida, experiència i amor. Paraules núes o bé i sols sàvies, poden calar en el cor de la gent i en podem rebre intercanvis i ajudar a equilibrar el Ser i el Tenir.  No demonitzar ningú i menys despreciar qui no ho passa ni està bé. 

Aquestes persones assenyalades tenen un alt grau o capacitat d'humanitat i de bellesa així com la capacitat de saber guarir-nos la futilesa o estupidesa humana. Ja que han establert contacte i relació amb el dolor més intens, sorgit de viure i conviure, bé amb la desgrácia humana que ens governa o bé si han acaronat virtuts insistentment, en saben de regalar-nos o millor seria dir que ens desperten el desig de posar en valor el respirar un aire i oxígen net, el bé del caminar autosuficients, el pes en bellesa de les hores a sobre de les nostres esquenes, la màgia de la vida al cor i el miracle de bategar malgrat tot; i acumular sigui com vingui i vingui com sigui La Vida... Cal doncs considerar Els Sabers o experiències claus.


4. 

Desobeïr els elements deshumanitzadors del món actual i establir contacte directe amb la pròpia sensibilitat, ética i pensament. Connectar la cognició amb els sentiments. I no sols pensar que per diners podem  guanyar-los mitjançant qualsevol mitjà. Per exemple cap soldat és digne sent obrer de la guerra, sirvent de qui vol a tota costa i preu... saquejar un territori concret.  O cap ciutadà obeïnt qualsevol norma o dictat social en nom del salari i la supervivència acarona la dignitat o l'autorealizació completes.


5.

Dedicar, i molt, de temps a gronxar-nos en el No-res. Saber i detectar què hi ha  de nostre en tota aquesta mala governança que sembla posar en risc la vida i la Terra i per suposat a totes les persones. Cal prendre partit...


6.

Aprendre la Felicitat com un constructe abastracte, quelcom edificat per nosaltres  mateixos, on vida i mort s'equilibren i són un Tot harmònic, el que ens conforma la condició humana i de la vida. Al marge de tot subordinament a cap grup, clan pors o tribu. O la tribu És tal.  O no hi trobarem espai enlloc.

 Saber-se i posar-se en valor. No pels ideals d uns temps determinats, o per assentar una identitat estable, estàtica i sense substància pròpia, o que sols És inserida en un grup o classe social i cultural. No... O bé el que vindria a ser el mateix... No per tenir en compte a l' Alterirat, una persona sempre ha de pertànyer a un mateix grup i/o mantenir les seves normes o costums o còdigs. Una persona pot Ser. ... i també inspirar noves maneres d'estar i d' obrar o de posicionar-se. I ens pot i podem alhora, calar en l'Alteritat. Co-educar-nos.


7.

Cal deixar la porta oberta a que certs conflictes es manifestin i surin a les superfícies. fins i tot admetent el que d' una sola persona no en depén per poder resoldre'ls. P'rò alhora cal prendre un posicionament i una actitud ética que els permetria encarar, solucionar o afrontar... I no desesperar, desitjant que es resolgui per si sol o de manera immediata

. Dotar de temps el No-res seria fer surar la Llibertat sostinguda en el Temps i el Respirar. Cal doncs així...a Deixar espai perquè s'hi manifestin sabers, emocions no jerarquitzades i solucions originals i eficaces. No cercar sucedanis ni convencions socialment establertes. I menys dissimular un benestar que no és tal.

Cultivar allò que a una persona la realitza, i aprendre tanmateix del sofriment vital i personal, uns universals que alhora resultin perdurables, exemplars... Defugint dels substitutius materialistes, sorgits o bé d'una cultura o bé d' un viure l' oci a modus vacu; o potser sols recolzat El propi Existir en un acumular i posseïr béns i guanys acumulatius, i que potser, tot això sigui i estigui rera aquesta auto-esclavitut que ens imposem i que barra el pas a una felicitat sincera, global i pròpia alhora. 

Dos elements iguals, per exemple no fan felices de per se a dues persones de la mateixa forma o per igual. Per a algú pot esdevenir quelcom o allò que el fa feliç allò  mateix que a  algú altre el podria enfonsar, o bé el que per a una immensa majoria és una veritable raó de sofriment, per altres els hi són ideals de Vida. I a la inversa també pot succeïr...


9.

I finalment... No cal cercar cap tipus d'originalitat ni tractar de ser o esdevenir ningú especial, deixant en tot cas que ambdúes coses es manifestin per si soles.  Quan som Nosaltres mateix@s... Es llavors i aquesta la única raó especial d' originalitat i de personalitat pròpies, espontànies... Ens hi tornem especials sense buscar-ho... Sense remei ni voluntat expressa. Sensdubte no ens ho deixem sentir això així, com ho escric i explico, ara.

 Per tant l'  auto-repressió ens ve a dictar com hem d'actuar per ser acceptats i no per empènyer cap uns models de vida i societats sanes. I per tant es borra i difumina tot rastre de llibertat genuïna. Sense lliurar aquella lluita tant humana, la que pot edificar una felicitat lluny de la vacuïtat i mai, mai buida de substància. 


10.

I si finalment, ser nosaltres mateix@s ens ha comportat perdre vincles i contacte amb els nostres grups i realitats... Edificar-ne i amb tot el temps necessari, d'altres totalment diferents. No repetir allò insà que hem viscut i que no ens ha estat satisfactori mai.


Per tot això... Malgrat que a estones ens resulti feixuga l existència humana així tal i com vs el segle XXI... És en la solitud on s' edifica la plenitud. Deixa de caldre'ns ser estimats, acceptats. Més aviat és en aquell No-res que hi trobem de sobte tot el que necessitem i soms. Per tant cal cuidar de nosaltres mateix@s i trobar sentit a la vida de les altres persones. I en la pròpia esséncia. I jo sospito que han estat tots aquests cúmuls de descuidar-nos el que és essencial i inherent a la Vida, els que m han permés a mi personalment sostenir tot el que necessito ser pensar i allò que sóc, o bé tot el que he sostingut i em/ho sé... M'he descuidat. Però he sentipensat per mi mateix; i tracto d'ajudar-me a que no em resulti doloròs aquest caminar erràtic, en un món desasjustat a plena llum del dia i a vista general.. De fet crec que de desajustades ho estem totes les persones en general. I d' aquí en deu derivar de ben segur o potser, la situació del món actual en general. No pensar... O hiperconnectats a les nostres hiperexperiències... Obviem l'Alteritat. O potser perdem de vista el valor d'un No res, més resilient que no pas rebel. Aquesta acotació simplista de la incoformitat vindria del món dels obedients i dels Poders. Esclavitzats per una normalitat que no és tal. O és patològica.

dissabte, 24 de juliol de 2021

Qu. è és #GastroPoesia? ... Una proposta.











#Gastropoesia és jo.

 I jo sóc un aficionat de cuina,

           més de trenta anys saltejant,  i açò vol diré temps per açò...  

 I Sóc també un soc d'alzina,

                                           o resina de pi i/o de mots, m'agrada tant  dir poesia..., 

quelcom en vers escoltar-me a dir.


       -tant solmne no em sabia...!_ 


Sóc aromes catalanorifenys

         o bé el contrari, sabors i sabers...

                             amazigocatalans; [···] Totalment.

Algú es fa una idea o s'aclara de qui sóc i de què faig...?      

                Va! Afroeuropeu. Sóc Mediterrani, açò!

I sobretot. De Bouyafar fins a Cap de Creus... 

                       O jo de cap a peus i de menú Poeta... I Passin vostés i jo.., 

                              bé molt bé les estones i hores..., i dies molt bons empenyerim i viurem.    

  No hi ha dubte...! 

Totes les persones ho volem! Va!

Un privilegiat en la globalització.

                                                          Açò sóc. 

Cuinetes de poemAs i kaos de tota mena...



Més enllà de l'àpat que us prepari, en el domicili que m'hi convidi, o al pati Terrassa on poesia en llegeixi, a les cases dels altris... O tant és, o bé i bo i en definitiva, caldria dir o diré, primer de tot...: 

m'ho vull pasar i viure bé. Molt bé!

 I Compartir altres formes de vida. 

                       Cultura és viure Oci positiu. Sempre #ÉsSegura. 

Ho veu, ho veieu... 

               Ningú m'és estrany! La Cultura assegura.

#ÉsAssegurançaDePervivènciaÉsSeguraSempre


 .. No bebeu perquè es beu de festa i de persè. Gaudim. 

Vi a taula i teca o el que toqui...

                    La fibra de la poesia. I de la pell suau, de la Vida... 

Després i també cal dir que sembla que el món esta canviant... I molt! I en depén del com i què fem, que el món de sobte... Tombi! I no ens espanti... O ens sigui bo, com l'hora del pati. No cal fer res. Res. Sols Cultura serà treballar(_se). Menjar dormir pixar cagar i compartir... i coccionar i sobretot Estimar.

Ho facin i ho fessim panxacontentes... Totes valtros i gaudir... Jo cuinant-vos! I doncs jo sol als fogons,  un Moment tansols! I me'n torno a la Pastera CSOA, barquereta ancorada ferma (?...) a la Terra, de la Plaça del Forn. A Berga. No hi hauria si no per a mi, cap ni poesia... Ni com a finalitat ni cuinada... Moment on encetar paraula i poemes... La cuina. #ÉsvidaVidorra!

 Tot esperant que també tothom en tregui i destapi o desfermi el seu aport, sabor i Art. 

PqN? 

Tota persona humana en té... Humanitzada. P'rò... Açò és clar!

Sense temps o molt i massa poc o treure suc de tot! Gaudir serà La Rebel·lia! GastroPoesia.

Gastropoesia vol ser, doncs, un venir i anar a cases desconegudes o... A la inversa, tragineu traginem...?

Per què ...

Algú voldria un menú per a tres, màxim, i pq + 1jo seríem quatre, amb un àpat recital a bord del loft barquerta on visc, la qual jo m'he fet a mida, aquí un #Gastropoesia a La Pastera CSOA, casa situada al rovell bell del barri vell de Berga? O és que cuino dins del ventre del llop on m'hi hi he fet jo mateix un laboratori de cuina austera i bonica ...? 

Veniu-hi! Tres+1jo= quatre. Màxim... Poesiagastronòmica...


Consules i encàrrecs:

Comenta

        O bé...,

                   Escriiu 

A hanafiekm@gmail.com

I...

Dir-vos sobretot a totes les persones que em contactessiu... Intenteu tenir a la nevera el que més us agrada, jo ja en portaré caixa plena de secrets, allò que li has de dedicar un xic molt de temps...  I Doncs jo ja us en faria un menú improvisat, P'rò alhora amb una mímima orientació del gust o del què es desitji assaborejar. Tanmateix pot ser vermut dinar o sopar.  Podré i seré capaç de Delejar-vos? Aficionat. Ho afirmo. Crec que sí. Puc!


I si es volen plats i menús, aquells ja ideats i pensats i ja cuinats alguna vegada per mi,  previament..., llavors consulteu-me igual: comentant... O bé contactant. I en aquest cas, sóc  jo qui adquiriria personalment els productes i en prepararia tot; i tot sigui per un  menú tant bo com em sigui possible.. En faig els preparatius acuradament i TMB amb Amor. Ho porto i obriu-me la porta que ho acabo a cal Vostre.

'A mi modo y manera'..., senzill. Fet de i a casa...

ho coccionaria al domicili de les persones interessades...  I hi posarem un final amb postres de poesia!

O si voleu que sigui a la Pastera. CSOA. Berga...

Tant en un cas com en l'altre a domicili, el grup no pot ser de més de 10 persones i recomable seria 6/8... És filosofia de la proposta en sí. I si serà A La pastera reformada i ancorada... Màxim 3, 2,+ 1 i sóc jo! 4.

#LaCulturaAssentaAsseguraÉsSeguraiSempreHoSerà

I si es precisa... Es facilita i també, si cal, una proposta infantil, evidentment també amb sorpresa tipus gastropoesia adptada, bé per a petites i petits o bé per a joves,  o bé si al grup hi hagués nens i nenes o joves, i si ho trien i volen; doncs per mi sí. Això! Que escullin i siguin lliures. Obligats no ho faria ni jo. Avorrir-los.. I tallers, Açò sí. TMB!


La poesia rapsodiada seria escrita per mi o bé escollida i seleccionada de poetes nostrats i TMB... internacionals,  adients per a cada trobada. I amb una edició de tants  micropoemaris i exemplars com se'm demanin. Evitem Bukowsky?


Per tant...

Gastropoesia més enllà d'ummm menú a domicili coccionat, ...molt més adient seria dir-ne: a les cases 7/8 poemes meus o d'Altris,  dir-ne jo 7 sort ó 8 infinit ó +... +!

I viure vetallades com ho vaig fer a la Garrotxa. On vaig percebre alguna il·lusió, als ulls de qui volia un moment d' oci i cultura diferent.  I el mòn canviant.  Ens mostrà un poetafogons entre persones o  familia desconeguda i molt aviat amistat ja fòrem. Canviem xips i en diem cruixents?


Això es gastropoesia per a mi. Canviar hàbits de llenguatge i praxis d'oci i obrir la Cultura a la gent; una persona més qualsevol,  o cap persona pertany  a cap grup de rars estranys... Pertányem a ses cases on fòrem nats

Ningú fòra nat estranger i malalt... O ens hi faci i ens hi tornin sols els nostres paladars... Boj@s!

 #gastropoesia, perquè... vi o cervesa sense teka hmm! ... És o pot ser droga perillosa. Abans hi poso solemnitat. Imagina't! Molta.


Doncs gaudim el vi blanc i negre i rosat i cervesa artesana o ben servida en got o copa freda. O aigua freda de la Font Gran; o amb gas i toc de gel i llimona i menta. Però tornem-hi a taula, tornem a dir

i ...

   En veu alta

                  #Gastropoesia.

                                       #QueHoVolemTot! 

TekaVersar-nos i bons, sobretot constructius, moments, de bon veïnatge viure i passar.  Sudarem de la priva 

#?


I perdoneu-me... Persones Joves... Bo seria dir-vos No ens imiteu. Desastres 80's i als  90's... Fèiem pena.

..Beguts anàvem a hòsties. Consgrades i netes. (?) Fent cultura, cuinar n' és seria primoridial; primordial del i pel fruir de l'anar fent... Cultura. I  Flipeu-vos! Cuineu! És i fa festa! La millor! I  amb final de guitarra i en vers poemes sabors, més dir.  Doncs! Olé!


#Fruir+iferS's-molt-

dimecres, 14 de juliol de 2021

GastroPoesia poeta&cuiner a domicili





#GastroPoesia

Si voleu o us interessa per a  una petita celebració al vostre domicili, on  #PoetaCuiner us prepararia un menú, variat i amb diferents opcions i possibilitats, segons gustos, dietes personals o altres...

Adaptables a cada event o grup.

... I ja  acabada la degustació d'un menú, i ja per a la sobretaula -hora pel cafè i licors-, conclouré la trobada amb un recital de poesia a viva veu i en petit format; poemes els quals seran per mi composats especialment per l'ocasió. O bé d'altres poetes nostrats o internacionals, alguns seleccionats.

Opcions carn /peix / i vegetarià i ..també Tapes, vermut&poesia 
Sempre en petits formats.

#gastropoesia
Per + informació
hanafiekm@gmail
621254950



                *_Som el que menjem, ... per poder seguir fent tot el bé que necessitem; i a pasar-ho bé!_*
















 

dimarts, 13 de juliol de 2021

Acudit ...molt dolent


 


Això és unx poeta, qui és -arreu on va o el coneixen-    més 'famós' per la seva bipolaritat, que no pas pels seus llibres...,     miraculosament publicats per un segell indepe,    i a qui un bon dia una amistat del barri li diu...


Poeta! Què et passa avui, que fas cara de pomes agres?!


I li diu, en un to tot moix i trist...


Ti@! Que em conviden a més canyes de cervesa i gots de vi... Que no pas a festivals i actes de Poesia. I estava pensant que he caigut de totes totes en un alcoholisme important... p'rò és un alcoholisme resilient, eh!


Escandalitzada la seva amistat li rediu...


Alcoholisme resilient!!?? Ets l'hòstia consagrada!


Si ti@... Va respondre arrufant celles i nas:

Hi ha dies que si no em 'torro' no dormiria gens.  I llavors si que m'ingressaríen. Al hospital, eh... No els imports dels meus drets d'autor.


Ah! No et preocupis, fas bé, llavors... Li va dir la seva amistat per consolar-lo.


Gràcies, però és que quasi cada dia m'he de 'tajar' una mica Ti@... I l'editorial ja m'ha rescindit el contracte. I sabessis els deutes que tinc als bars... Escriure m'està matant!

Ah, i les lio molt pàjares i ben pardes... Tot alhora!



dilluns, 12 de juliol de 2021


 

Jordi Cussà. Berga 10/07/2021

En la matinada i dia del aniversari del natalaci de S. Espriu, se'n va Un dels Grans de la literatura... 
Hi restaràs sempre aquí Artista... Brodant històries, poema i teatre.

Per a mi en Jordi Cussà i Balaguer no era només un escriptor, el qual no expressava en les seves creacions Els Universals. Més aviat Els Brodava com pocs i poques han sabut fer.

I no només va ser un privilegi _per a un poeta "margi" com jo_  que m'obrís les portes de la seva amistat; si no que el vaig tenir com un Gran Mestre. D'aquells que a mi m'agraden tant i tant... 
No pretenia mai alliçonar cap autor, poeta i menys donar volada a cap literat novell... No.

Parlar-hi, fer broma i coincidir-hi als espais, sobretot a la nostra gran llibreria-amiga La quatre cantons ... Doncs era per a mi tot un plaer i exemple inspirador. Un obrer de la Paraula escrita.
Cap escriptor/a ha treballat tant tenaçment com ell. Era un picapedrer de les paraules. Un exemple amb el qual he tingut la sort de parlar-hi... I compartir converses i amistat d'un gran valor humà per a mi...

Descansa al llimb dels Bons Homes. Camarada! I a molts prestatges de llars i persones... 

Et sigui lleu la terra, mestre i geni! Gràcies!