Escolta'm, tu.
I si, tu...
Personeta, que encara que ets petita
Et sentis nen o et sentis nena
Sempre sigues tot quan i com tu vulguis
Escolta! Tu... Si tu!
Tu i totes les persones, escolteu!
Les que encara sou
Personetes petites, sobretot...
Fins i tot, podeu dir als grans
'jo no sóc nen ni nena. M'agrada més dir
Jo sóc sols una personeta'.
Tu, com tota aquella persona que ho vulgui
Si us sentissiu a'xí, o a'xà
I a més ho voleu dir
Podem tant les persones grans
com les personetes petites
Com tu i com tota persona del món mundial
'Tenim totes el dret a dir 'No seré com tu, ni el què tu creus que i com s'ha de ser...'
Si t'ho creus o ho penses. Pensa-hi bé...
p'rò
-no serem definits, a'xò ha de ser un dret!-.
I podem i pots
Exercir-lo! És un deure
El respecte.
T'imagines...?
Aprendre a exigir que us respectin
Personetes tal com sou?
Serem com som.
...P'rò en serem de bones persones?
Les grans i adultes?
Anem com anem i ens va com ens va!
[...]
Doncs, persones i personetes
Doncs que
Si a caseta vostra hi passen coses dolentes
O si tens ganes que els grans
Pare i mare o bé
mare i pare
O si tens pare i pare
O tens mare i mare
O si saps com, o què
i per què va passar
Esteu soles tu i la teva mare?
[...]
Tu personeta davant dels grans estàs o et sents sol i trist?
Explica-ho a la mestra
Sols a aquella que estimis molt
I t'estimi a tu
O molt tu a ella o ell i ella o ell a tu...
O digues-li a la família més maca del teu millor amic o amiga...
Aquelles teves amistats
Que potser a casa els i les saben
Estimar,
Tal com a tu t'agradaria ...
Digue-ho, doncs
Si vols, i tu pots fer-ho,
. No en dubtis ni tinguis por
És clar...
A un veí del barri a qui
No saps per què...
l'estimes com estimes al teu avi.
Corre fins la botiga on et tracten superbé i et somriuen i pregunten...
Si a la casa on vius hi passen coses dolentes,
No et callis, explica-ho
Quan i com puguis
I a qui respectis molt
I estimis més encara. Parla-hi!
Aquella persona que sempre escolta
Perquè respecta i estima la vida.
El teu pare no pot picar-te
No pot insultar-te, ni fer-te sentir
... que tu no vals res.
Es mentida!
Ell no ha d'estar manant a la mare
fer-li fer-ho tot ella i ell no pas, no fer res...
No pot ningú obligar-te a tu, a ajudar-la. Tu ja ho deus fer!
O bé, allò tant lleig que passa
Que...
Si pica a la teva mare,
Si us fa sentir, a més, viure una vida molt trista
i pesada
No corris a la Policia. No en saben fer res!
Parla sobretot amb la teva mestra
La de la teva escola escoleta
Sols a aquella a qui més
Tu respectis i l'estimis.
No sentis vergonya
si no hi passen coses boniques
a casa teva...
Segurament al teu pare -sobretot-
Li han faltat oportunitats per a voler ser Una bona persona.
I deu tenir l'ànima trencada
O el cor podrit.
Però no pot picar-te
Ni a tu ni a ningú,
ni fora ni dins de casa.
No pot insultar
a la mare ni a cap fill o filla.
No pot oblidar ni descuidar de cuidar-te
I si la mare no ho fa tampoc,
No en sap ni és bona amb tu...;
persona ès, ni bona ni dolenta.
Dues persones grans, en són amb greus problemes.
Pobres, oi?
Si és curt de gambals el pare
Res no va bé...
No ha llegit un sol rastre de llum
S'ha cregut aquelles mentides barroeres,
Com que els homes no ploren
Que no cuinen o
Que sols quan volen, es fan sense ser-ne
xefs de cuina;
Els putos amos o els jefes
O si fan feines que no els hi agraden...
A voltes agradeixen i insulten.
En les vostres vides
No hi ha d'estar ningú
Que no cuida i acompanya.
I a més a tu, personeta
Pretén ensenyar-te
Com ser bona nena o bon nen
i com has de comportar-te
Segons si ets nen o segons si ets nena.
Tot és mentida. No pot dir res d' allò del què no en sap... Res de res!
Tu pots dir o sentir com et sents i diguis.
Que no vols ser així,
Que tu ja saps que els grans
No sempre saben ni cuidar-se
Ni cuidar de vosaltres.
Fills i filles.
Igual a la mare
Que també li pot passar...
No saber escoltar ni cuidar.
I si no ho poguessis explicar
Jo et vull animar a que trobis la manera
de com fer-ho...
Moltes persones us volem escoltar i ajudar.
Perquè potser amb la teva mare
et pot passar igual. És normal que estiguis trista
Personeta, tristesa la pots escriure.
Una carta.
N'hi ha tota una/ unes humanitats que volem un món per a totes les persones/personetes.
Viure amb l'alegria que regala la vida.
Qui
No t'escolta
No té temps ni ganes
Ni forces
i si també et piquen a l'escola
T'insulta o et fan com el pare...
sigui qui sigui
O bé si és un mestre d'escola qui fa coses lletges
O si a catequesis o si a l'esplai
O els amics i amigues a la teva escola
Si no et sents bé
O et fan coses que tu no vols
A les persones a qui estimis més
Els hi pots explicar.
No cal que et siguin familiars.
Però mai dels mai
Han de passar-te coses dolentes a casa,
ni enlloc...
No totes les persones i personetes
Tenen la sort de que els saben cuidar
I ben poca gent sap estimar
Ni els agrada de cuidar.
Però ben poques personetes poden ser
tant i tant valentes com tu...
Que si ho vols, pots
Explica'ns si no et sents bé.
Al barri fem poble
I escola
Una escola que ens cuidarà la vida.
I haurem de fer tornar a l'escola
A qui li faci falta aprendre.
Tenim obligació d'aprendre a cuidar.
Qui pica, no ha aprofitat l'escola
ni la vida... Tant bonica com n'és!
I farem que hi tornin,
A l'escola i a la vona vida.
I tu amb un somriure
Tal i com et mereixes
Tu ... Tens dret a Ser!
I totes les bones persones
Ens ajudem. Ho sabíes?
Això fa una bona escola...
Oi, que sí?
Explica'ns també tot el que vulguis
També la recepta que fa el pare
O la de la mare...
O explica'ns un acudit o un conte
O les llegendes de l'àvia
O el somriure de l' avi
O la companyonia de les personetes
Siguin tiets o tietes. O veïns i veïnes!
O els teus somnis explica'ns,
O si necessites riure
Fem el ximple!
Baixa al parc o la plaça.
Hi ha personetes com tu
Persones joves, adultes i
Estima a les nostres persones grans.
Farem una terra de Graaans...
Graans personetes. Com tu!
A mi de petit també em va passar.
Avui ensenyo a explicar-ho.
A persones i personetes com tu.
Fes-ho. La vida ensenya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada