Una explicació del meu 'Art', 1. Poesia

 Per explicar el meu treball, o bé      

per a poder fer comprensible    -a qui li interessi...-   aquest meu transitar per l' existència terrenal, així, com una persona o ésser humà que sols És i vol Ser alló que en eescència sóc: un Jo totalment  lliure i també una unitat o totalitat integral.  Sense meitats ni compartimentacions ni etiquetes otorgades de cap tipus.

Alhora també puc reconéixer que sóc un ésser humà amb les meves pròpies particularitats, o una persona un xic i massa foll,  una mica i no pas poc creatiu, ...que de poesia, cada dia en vaig molt, i potser massa... Ebri.

Peró potser seria  millor dir o afirmar, que en aquesta aventura que per a mi és la Vida... en la seva totalitat i també en la seva inevitable futilesa...  jo sols he tractat de Ser i Estar sols i tot el que sóc: tal qual: sóc jo! 

On sigui, ... I que Jo hi sigui, ... I sigui jo una persona respectada,  tal i com sóc... Espero no perdre-ho això mai: Ser sols jo i tots els meus altres Jo's. Això  sempre...! I si cal en ferma rebel·lia.

Intentaré ara, però, ser esquemàtic i alhora avançar-vos que pretenc oferir-vos, en diferents blocs ,una explicació com ho estic fent ara amb aquest escrit, ja que hi aniré compartint i publicant entrades  al  meu blogg personal, per gradualment anar mostrant-vos tot un conjunt d'explicacions, idees i escrits, des d'on explicar els 'corpus teórics' de les meves creativitats i vocacions artístiques.  O de tot el que em proposo materialitzar... En vida!

 Poesia. Teatre. I cimema-video.doc.

Així, aquest primer bloc,  l'he  volgut encetar i dedicar a 'explicar'    la meva 'particular poesia', reflectida en els meus diversos treballs. Car no hi donaré gaires 'troques avui a la volta', ni a tot el què en faig... ni tampoc molta publicitat als meus dos llibres publicats, vull fer-ne avui... Veiem ara, doncs, si aconsegueixo esquematitzar el meu art i aportació:

POESIA (2001_2021).  

Hacia un Arte más Humano. 

Un punki musulmán. 

Arma de subsistència.  

I Penjats de la xarxa (publicació del darrer volum encara pendent d'editar, que tancaria (?)  la trilogia amb la qual he debutat en el panorama alternatiu, de la mà de Neret Edicions/ ArtSocial.  I voldria esquematitzar el meu gradual procés en l''Art' o itineeari personal. Així..

Al 2001 doncs, iniciava estudis en cinematografia a la capital catalana -BCN-.

 Para·lelament vaig iniciar també un procés de teràpia i d'autoconeixement.

En aquells temps vaig topar, a priori de forma casual, amb l'associació i organització Altermundista ATTAC, a la qual i poc temps després m'hi vaig sumar,  formant-me i participant, tant de l'Assemblea Local de ATTAC Gràcia, així com dels actes, i  de tot el material i autorxs diversxs que llegia i escoltava, autoformant-me (una idea) en l'esfera educativa no formal i informal, ja des dels 21 anys -si és que  ho recordo bé-    estava interessat en canviar i entendre una mica el món.                Era necessari, per tant, comprendre la naturalesa d'aquesta globalització neoliberal, aprofitant aquesta i altres plataformes, persones i moviments internacionals...         Vaig poder escoltar, llegir i conéixer, persones de gran rang intel·lectual i acadèmic, així com i  també d'immensa talla i qualitat humana... 

Persones a qui vaig escoltar i llegir, coincidint  totes elles en una visió i anàlisi molt crítiques sobre la globalització neoliberal i amb una actitud  proactiva en la denúncia i propositiva en assenyalar responsables i els seus jocs de polítics, Camins i Alternatives, etc..       En definitiva... Propostes basades en el respecte als DDHH i totalment possibles i aconsellables, ecara avui. En som, si ho volem, responsables per tal d'aconseguir-ho... No en dubtava ni en dubto pas d'això jo. De la immensa responsabilitat que tenim davant els nostres ulls. 

 Al 2003 decideixo abandonar l'escola de cinema, optant per (re)orientar-me cap a l'escriptura, però ara de forma totalment conscient. Recordo nítidament  que  vaig redactar un manifest, un cop decidit aquest nou camí -creatiu-..., just quan vaig optar per La Paraula Escrita, la qual amb el temps esdevindria vehícle d'expressió, amb tot un seguit d'objectius i finalitats, que vaig emmarcar en un escrit, el qual vaig titular, com ja he explicat:  HACIA UN ARTE MÁS HUMANO.       

  Unes idees genériques i generals, on no sols descartava acceptar o optar per formar-me en cap disciplina literària o artística elitista, ni en cap ateneu o  escola d'escriptura de cap tipus... O com qui diria, sols pretenia tractar que amb la lectura i l'escriptura     -la meva escriptura personalment la vaig concebre en clau contes i poemes de caire vers lliure, sobretot- ,   per  exercitar-me i créixer així, en una disciplina i alhora una eina, amb la qual em predisposava a abocar els meus variats kaos vitals i poder anar rellegint(-me), reordenant(-me) i ajudant(-me) o facilitant(-me) una triple transformació, desitjada, i en tres dimensions principals ben definides. A saber:

Personal.

 Reconstruïr la pròpia persona i 'masculinitat' tot regulant i transformant tota aquella part d'endoculturació rebuda en el sí i a cavall entre dos móns i cultures, que no tant  per antogòniques, com a priori ens semblaria, m'havien afectat i entravessat.     Pretenia, doncs,  desfer-me de l'ésser colonialista, colonitzat, patriarcal, monoteísta, o esclau dogmàtic i alienat... Per trobar des de la instrospecció escrita, camins cap una adultesa amb espais triats per gust, vocació o per més idonis a la meva naturalesa i idees..., tot potenciant els 'meus talents' i regulant des de l'humor-amor-poesia   (per què no?)   aquells defectes o La Tara, fent-los joc i consciència i (Auto)Crítica.                 Avui, sent ja un adult i un xic madur... Recordo aquells primers pensaments de joventut i de l''escrit resultant, el qual vaig redactar llavors, donant significació, sentit o intenció al meu treballar, i marcant-me uns objectius generals ben clars. El borrador original ja deixava entreveure aquesta triple transformació que em proposava.  

Social. 

En aquella época de terapia, estudis, primers projectes... Vaig viure una crisis de caire psíquic. I tot i que em trobava atés per bons professionals independents, o metges especialistes fora del sistema públic, amb qui vaig poder veure i viure el que avui en diria :

'una orientació diagnòstica en salut mental' , i un procés terapéutic orientat cap a la resiliència, tot i que amb  diferents ingressos i recaigudes, o diferents internaments o ingressos en unitats d'atenció psiquiátrica.

 I ja jove vaig témer pel meu futur o bé sols volia prevenir-me de no deixar-me caure en una identitat marginal, descuidant tot allò meu sensible o permetre quedar-me sense veu, ni aport ni rumb... 

Per tant i primer calia pensar i  acceptant el pes diari de l'estigma, per finalment derrotar-lo i esdevenir o ser almenys, un perdedor 'literari'.  Això a més de poder ajudar-me a acceptar-ho amb humor i bona actitud,  (autoestigma assumit o autosuperació?), vaig proposar-me, doncs, que aquest mateix pes social... Fós el meu punt fort a treballar, trascendir i esmolar el meu 'Art'.

Personalment considero que tinc objectius vitals, propòsit per a la meva vida i amb un sentit construït, coherent, que em serveix de guia i en recullo la veu pròpia,  el rumb escollit o camí triat, malgrat l'exposició als prejudicis i danys en l'esfera sociopolítica. I ho faig a la meva manera i ho seguiré fent, aquest esforç i camí per tal de no desistir mai en trobar i donar un sentit al meu caminar i existir. En vers, fet de poemes... Sóc jo! Un del meus Jo's.

 Així que vaig apostar-ho tot a que amb la paraula escrita, i amb tot de material acumulat i arxivat han agafat forma i s'han vist materialitzats publicant bona part del que he fet. Poemaris escrits com rajaven i sortíen, bé sobre una fulla de paper en blanc tacada o també en una pantalla i teclat nits passades... Processos ceatius viure, escrivint el que encara visc... 

Acomodar-me en difinitiva en la meva história personal, pretenia. I per tant en la meva pròpia visió i experiència, volia construïr un autoconcepte realista i positiu i també propositiu i proactiu en la denúncia. Vaja, que em vaig anar fent tot un  poeta. Creatiu. Sí. Ho era i ho sóc. Sí. O jo m'hi reconec així... Encara.

Per bé o per mal vaig trobar aquesta eina, i  orientant-la per tal de poder construir una identitat més rica i motivadora, que em permetés seguir en l'esforç i la consciència diària, com ho suposa voler forjar una identitat amb substància i sustrat,  plena de veritat inserida en la història d'aquest segle; o si més no...,  quelcom menys denigrant per a mi que ser un simple i denigrat  doble concepte 'malalt mental' i 'immigrant'. Deixant-ne constància i testimoni de les joies i de les veritats terribles que això amaga. 

 Per tant Poeta em ressonava bé i molt millor! I allò altre, malaltia mental, Immigrant... Ja no és res per a mi. Sols fum i boira.. O potser ho vaig entomar sols com una llarga i profonda inspiració, segurament sigui això. Car  contundència, també. Tota de la que calgui i de qual en sigui capaç.

Política. 

Aquí sols hauria de dir que  personalment vull i m'agradaria aportar, en vers lliure i també  de contes, tractar de sumar un petit gra d'arena per reivindicar una sentència simple:

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!