Paraules per als alcadables catalans. Paraules a l'alcalde de Igualada

 Srs. I Sras. alcadables a les pròximes eleccions municipals. A forma, o a tall de poeta i no de poema, els hi vull adjuntar unes imatges que demostren un saber fer i ser davant d' una càmera, en mans d' una bona fotògrafa, sobretot. Ajuda un saber fer, i mutu...

Dona, la qual aquell dia inesperat, disparava per a tal de retenir-me immortalitzat, en aquestes fotografies,per ella composades i molt ben treballades i acabades.

 La fotògrafa en qüestió és d'aquelles persones i qualitats que cap de vostés podran mai ser, tenir ni igualar [...]

 A menys que baixeu a la vida i als carrers, on ens hi esteu deixant, o ho pretenen així  des de totes les esferes. També municipals...

La gestió de la pandèmia i la situació actual que n'ha derivat, les persones valentes l'estem 'aprofitant' per escriure clar i rotund. Sense por, i tant és si amb pèls o sense ... Cap persona en té a la llengua, de pèls. Ja sabem totes les zones del cos on sí hi tenim pèls, o no. La naturalesa humana està basada en les diversitats. 

I els estigmes són el constructe polític més pervers. No volem polítiques inclusives. Jo us ho confesso. Desitjo veure exclosos i excloses, sols a les castes polítiques. I a part del clero, el capital i els seus mitjans de masses i negocis, vosaltres en sou també una part a excloure en la gestió no ja del poder. No. La naturalesa humana sols entén el poder de La Paraula. No la d'uns tecno i teòcrates, que ens voleu convèncer que sols sent fidels i súbdits, els vostres noms i currículums ens ajudaran a gestionar les runes d'altres noms i currículums. Pretèrits i molt plusquamperfectes...

Com es deu escriure aquest paraulot del Jo us votava...? No!

Per empatia educativa i social... Els hi diria, desistir de representar(-nos) seria d'allò més  sensat i l'únic gest valent, del qual us creuria i crec (in)capaços. De la renúncia a les 'poltrones' institucionals i de tota heroïcitat i privilegis. El poder (cracia) és del poble (demo).

I em permeto fer una broma afegint 'Demo una buena patada en el culo a todo repre(sentat).

Baixeu a netejar les ciutats i sumeu-vos-hi a les llistes dels qui els hi cal una profunda reeducació social. Des de palaus centrals,  fins a cada ajuntament, podriem dir que esteu com en Casado... Mancats de valors i d'educació. Un títol pot ser regalat, falsificat. I no sabem qui és encara aquella misteriosa firma i persona... d'un enigmàtic M. Rajoy. 

Un misteri aquest ministeri i el sistema de justícia... Us volem botar i a més ja!A tots, als tres poders. Retornar-los a l' àgora de les Demos. Esteu establerts o teniu creences i pensaments força inusuals? Us cal un internament psiquiàtric forçat? O un temps a la presó, per neocons i sense escrúpols?

Als municipis es demostra. Una altra política és possible. És la suma del que fan les persones compromeses i implicades. Cap reformisme ens portarà a bon port. En tot cas... Sols a festivals i a unes havaneres per a turistes , gentrificadors en una massa colonialista.

Dit això, actualment passo molts dies a Igualada. I no hi votaré. Ni a Igualada ni enlloc. No ho vull mai més, això de votar...

Nul sí. En blanc no. Nul amb un tall de xoriç.

La baixa del padró que vaig sofrir a Girona, on Pere Sánchez es va fer amb la presidència de l'Estat, va ajudar a fer surar davant els meus ulls i nassos, les moltes persones que anem perdent el dret a vot per baixes del padró. O si volgués votar... Per què ho hauria de fer on no vull viure? Voler, vull viure a Barcelona... Coses d'Artistes, fullets i fades? No, és sols la fotuda capitalitat. I el dolç anonimat. Sobretot. I pels meus barris seguir els meus camins. On camino en els meus records... La meva esperança. Encara i per a sempre. Esperança!

 Sentipensamentes d'un polifacètic. Ex-clós... Why?

Però si no tenim casa, sense caure esclaus per unes claus ... Llaves en diré un ya ves...! Quina vida! Esclaus -ya ves por _unes_ llaves... Poesia es clau. Poesía es clavo...

 Gastronomia. Interpretació i actor. Cambrer i cuiner. Aux. D'infermeria. Educador social. Poeta. Escriptor. Video artista. Pensador. Activista... Privilegiat? Crec que sí. Força i crack bon jan. 

Qui no troba treballadores i treballadors, serà que les explotava, a aquelles classes pencaires, persones en un 'estat d'hosteleria cutre'? 

Al•là és al bar!? Encara n'hi ha que soms dignes dels bons bars. I tenen treballadores i treballadors. Com jo! Fins que m'assetgen des de les institucions público-privades... Hi ha, i en tinc, de proves i molt evidents.

Però si vostés són candidats, jo sóc el que volia: Artista. Contractació pública? No cal...

Sols deixin d'assetjar amb burocràcies diverses, i amb cada cop més policies. I avui li dic directament al alcalde d'Igualada... A en Marc Castells. El qual crec que vol revalidar i culminar les obres d'art que sembla que ha liderat i iniciat. Un Biollac. Ronda d'un rec abandonat. Amb el riu contaminat, brut, descuidat i assecat. Amb uns problemes estructurals i socials evidents, disfressats amb la ja típica hiperculturalitat. Cultura la qual no arriba a tota la població, és mercaderia al servei i gaudi de les elits. Jo aixó ho pense perquè ho comprobo. Com trobo també un escàndol convidar amb diners públics, en un hotel de capital particular, a casats de fa 50 anys. I a un altre establiment, a les persones que compleixen 80 anys...

I un llarg etcètera i reptes que cap lideratge solucionarà. Sols el poble pot governar els seus pobles. Les institucions, sotmeses a la globalització... Retornen a esquemes clericals. Jo ho veig i ho opino, a'xò! Deure de expressar un aport. Que faci pensar. Deure. Certament ho sento un deure la comunicació i l'expressió. 

Llavors, quan prenem un cafè, vosté Marc Castells i jo? En quina Igualada viu vosté? Jo en una que veig desballestada. On en un carrer on sortint de treballar vaig patir una agressió racista, a mans d'un company del restaurant Somniatruites. Agressions per les qual es va fer una vista judicial. El jutge ho cataloga com Falta de lessions i agressió. La fiscal el corregeix. Suggereix anar per una via penal més dura. Delicte d'odi i atac a la integritat. 

Sr. Marc Castells,van passar setmanes i mesos i no en tenia cap notícia ni notificació. Un bon dia m'adreço als jutjats d'Igualada a informar-me. El funcionari em dóna una notificació i diu 

LA CAUSA ESTÀ ARXIVADA. X DIES TENS PER A RECÓRRER.

Un alcalde hauria de saber que un veí de la ciutat que governa, ha patit una agressió com a ... Poeta i Artista. A mans d'un tal Alejandro... El qual volia manar sense ser enxarregat. I envejava que no sabia treballar i molts clients deien de mi, molt bon cambrer. Arxivaré el silenci fins i tot dels moviments socials, de la jovenalla igualadina. Diré això. Res ni ningú ha dit ni mú. El jutge sí. Ell diu esto es Es i jo li respondria jo sols dic EXXXX! En un discurs al funcionari.

 I en marxo sovint, massa sovint des de llavors a Barcelona. Muntat en els autocars de la pitjor companyia d'autocars, pitjor de les que mai hagi pogut  conéixer. Mondbus.

Vol, doncs, alcalde d'Igualada parlar de la cia. monbus? D' autocars amb vidres esquerdats i sense reparar? De conductors alguns sobrepassant límits de velocitat? Vol parles de les persones passatgeres deixades a terra sense alternativa més que esperar? Vol parlar que certs conductors no admeten una petició de silenci per a facilitar la lectura i estudi? Sap o vol saber del episodi darrer muntat, degut a la meva decisió de posar amb el meu telèfon android, almenys música del meu gust?

Ho vulgui o no ho vulgui saber... jo li diré

Demanar silenci, és discutir amb la majoria de conductors, en la totalitat de les vegades. Sort en tinc quan el conductor vol silenci i no encén flaixFm ni cap merda per l'estil... Quin horror! Puc pensar-ho i formular una petició de silenci? I és clar que puc! I cansat de demanar-ho educadament, i acabar igualment discutint, vaig passar a la tangent de com a mi en saben, jo també en sé de molestar. 

 Vol saber que aquell dia sis policies locals 'hispanoigualadins', a sou del ajuntament que encara governa, van atendre la trucada del conductor, d'aquell divendres 29/03/22, conductor de l'autocar de les 22h,  el qual surt i arrenca des de la plç. maria cristina de Barcelona?

 Vol saber alcalde d'Igualada que em van fer baixar obligadament a l'estació? Sap que jo volia baixar al passeig Verdaguer? Poeta Posat contra la paret, escorcollat i registrat? Vol saber que em van voler alliçonar i reprimir? De moment no podran. Sols fer el ridícul. Cert. Ridícul total, van fer. Conductor i policies. 

I Vosté també! El seu projecte de ciutat em sembla rídicul. Insostenible. Especulatiu...

Jo Tenia sols llibres (armes en portes, em va dir el poli més xulesc... ) sí i marihuana (droga, sense thc) adquirida al comerç del C/ de l'Argent. De la seva ciutat, Marc Castells. Ciutat a la qual li cal una neteja i un reciclatge més eficient. Opinar és un deure. Si?  I Sí!

 Uns autocars que paren a zona universitària i transporten a diari estudiants... No admeten demandes de silenci. No canvien vidres esquerdats, superen límits de velocitat? Eh!!! etc. etc.

Comprén per què no hi crec en la democràcia representativa. Es demorepressiva. Opinar és un deure. Insisteixo!

De fet Monbus genera enrenou en tots els budells dels i de les qui els hi soms usuàries. Ja ens està bé... potser? 

Si agafessim el tren com a protesta i deixéssim plantada la cia. Monbus, jo pense que sense fer obres als FGC, ja seria possible UN TREN MÉS EFICIENT I ALGUNS DIRECTES, TAMBÉ! ATM TMB!

Car a Igualada sols la classe política està a l'alçada d'una ineficiència programada. Com la que viu el tren igualadí...

I Ja per acabar els adjunto unes fotografies fílmiques i meravelloses. I al final un text de caire poètic. Ara això sí... Vivim com volem morir. Dignament. Sense por. Amb tota la poètica i tot el bon humor. Qüestió d'actitud!

A Cada lluita lliurada, no necessiten cap més paraula. Sols i Lliurada. 

Una Batalla és base de mots.

Sobren els motius. I per a gilipolles, jo...? No!

Poema de la Mort i la Dignitat 

En procés de separació i sense rumb ni cap vincle ni lloc de retorn i trobada...

Sento la meva vida condemnada a la total abscència o a una total privació psicoafectiva.

Exclós de tot... Sóc rodamons

Codemnat en vida a la mort.

No em queda gaire

... Marge. Em sento mort degut a privació psicoafectiva? Sobretot social i politica. Quina poètica!

I entenc les dones grans que retiren davant els últims sospirs de vida... A exhalar soles la mort del cos.

Sempre queda el que hi deixem per a les generacions presents i futures.

Excloure i estigmatitzar

Es una forma eficaç de

Matar.

Mort en vida. Trist 

Jo encara confio

Que la vida em serà lleugera en la mort.

Assassinat en vida i en quina llibertat...?

Es la cosa que no sé païr. Ni callar. Moriré nombrant.

No vull familia

L'amistat, avui no sé on quedo jo...

La política? Ho ha trencat tot 

Vincles. Vida. I espais de relació i amistat.

Aquesta nit no trobo consol ni hi sé posar cap mesura.

De dolors físics, em sento aprop d'on vull restar

Viu després de morir 

Viure mort?

M'Hipertensiona la MaratóTVQ3?

Massa drama... Ho sé

També em cuido, cuino i de gaudir

Tot sol 

En sé de llegir i em fa goig 

Negre tinta... Paper a Cala Mar 

O sons jo sols comprar 

Als bons bars!