Una Investigació socioeducativa molt perillosa, a nivell personal

dijous, 8 de juny de 2023

 investigar una problemàtica sociosanitària, tant real i amb tanta incidència a hores d'ara,  ... tant real com ho és aquesta vida i aquest món i temps actuals; experiències a voltes extremes, les quals compartim, o bé aquest és l' espais real on co-habitem.

 Alhora tot plegat m'ha estat també una experiència intensa, tant o més real que la pròpia vida en sí, tant i tant com ho és haver-la viscut en la pell pròpia; pell la qual ha quedat afectada i marcada, afectat jo en aquesta realitat roent i excloent... 

I considero que sols un fort compromís pot sostenir una pell esquinçada i a voltes feta bocins. I Sí! Les cicatrius pertanyen a la pell i al cos... S'hi instal·len i es fan visibles. Hi suren des de la ment. O bé des de l'ànima. I fan mal. Provoquen dolor. Causen patiments. Tenen conseqüències. Estigmes. Però m'ha estat una tasca i un compromís, adquirits i sostinguts. Fins i tot podria haver estat fruit d'un 'sobrecompromís' polític, del qual n'ha derivat haver-ne pagat un preu elevat. Unes conseqüències. En la pell de la primera persona del singular... A voltes massa elevats han estat aquests peatges, i ho lamento.

 Investigar i vivenciar una realitat, en una constant reflexió pendular i caòtica. Submergit en un anàlisi o mirada crítica, fer-ho i comprometre'm a un estudi conscient, des de les meves dues perspectives                     -professional i personal-;      proposar-me doncs una tasca de reflexió, observació i investigació, després de vàries i variades experiències, i en primera persona. I que per sort després van ser experiències laborals, primer en l'àmbit de la sanitat privada, dedicada a la prevenció, tractament i acompanyaments terapèutics (tasca aquesta, la dels acompanyaments terapèutics, on vaig exercir sota la supervisió de terapeutes i especialistes, alguns dels quals m'havien atés prèviament). 

 Finalment ha estat o va ser, una tasca relativament breu i puntual, i aquests acompanyaments terapèutics i experiència professional, va ser reforçada durants els anys posteriors en què vaig exercir com a educador social, atenent diferents grups humans i col·lectius. 

 Personalment considero molt significatiu aquest pas d'usuari/afectat. I poc després professional que atén persones i grups humans. involucrat inicialment en la gestió i tractament de les situacions de crisis (que tanmateix en l'àmbit públic, aquestes crisis se les ve a anomenar com a problemes, i atenció de/a la, salut mental).

 Caldria remarcar llavors, inicialment ja sols aquestes dues diferents maneres de definir i nombrar una mateixa problemàtica o realitat, ens dóna i ofereix pistes per a la reflexió. Unes pistes de les que segurament hi ha moltes i variades possibilitats per estudiar-les i pensar-les.   

Jo considero que el Llenguatge en Tot és crucial. I és que, de com poden afectar els llenguatges o de com poden impactar o afectar les terapèutiques o intervencions sociosanitàries, és de crucial importància qüestionar els elements lingüístics, d' epistemas o semàntiques socials. Crisis i prevenció, versus salut mental i seguiment mèdic.

 Haver cursat durant dos anys, algunes de les assignatures dins el grau universitari d' Educació Social, em va permetre reflexionar molts nivells i aspectes tant d'una corrent com de l'altre. I es fa llavors evident, també que aquells aspectes socioeducatius que es poden transformar si els pensem, sobretot, els llenguatges i les acotacions de significats i significacions que impliquen.

 Per tant quan vaig cursar l'assignatura Mètodes d' Investigació en Ed. Social, vaig començar a pensar que fins llavors, jo havia parat atenció sols als aspectes polítics, familiars i personals (centrat sobretot en aprendre a descriure més enllà dels components biològics, químics o hereditaris) que afecten també les situacions de crisis o de salut mental. Personal i socialment. I em refereixo a l'estreta relació d' aspectes com les polítiques d'habitatge, educatives, sanitàries, culturals, ... I tanmateix les severes reformes de caire privatitzadores i neoliberals, les quals resulta obvi el poder relacionar i partir d'aquests components sistèmics o de l'organització política i social, en les conseqüències que té sobre els malestars i algunes patologies.

 Les polítiques, per exemple, que hem viscut en les darreres dècades,  han aprofundit en un neoconservadurisme, marcades per l'ideari neoliberal actual. M'he aturat, doncs, a pensar els diferents impactes sobre els contextos i situacions socials que han anat derivant d'un capitalisme, ja no liberal o socialdemòcrata, sinó que neoliberal i salvatge. I m'he servit del mètode d'investigació en ed. Social anomenat Investigació Acció. L'educador es submergeix en una problemàtica com si en fos un afectat i des de vivenciar la realitat d un col·lectiu determinat, aportar reflexions, propostes o critiques, per a possibles millores o intervencions.

És a dir que els mecanismes polítics de control, liberalització i violències de caire colonialista, en aquest cas, s'han anat establint i fent hegemòniques de manera important, globalment arreu del planeta, la qual cosa em permet afirmar que és una totalització de les regressions o derives autoritàries, les quals han monopolitzat les violències. Per tant tot em permet fàcilment associar violències i situacions de crisis, tant a nivell social, polític, econòmic i de salut pública,       - i com és que no hauria de ser així...?-     

I és que quan més violent és un context sociopolític, més afecta al benestar poblacional majoritari, més tocats queden els serveis públics i la salut. En general també podria afirmar o descriure com han impactat sobre totes les esferes de la vida social i dels grups o cossos humans aquestes polítiques.  I és aquí on accepto poder parlar de salut mental, igual que de situacions de crisis. Amb una mirada critica, que hi poso sobre les dues visions. Pública i oficial. Privada i elitista. 

Ambdues es centren en sols en la pròpia persona, obviant criticar o intervenir conjunta o individualment, sobre el sistema on hi intervenen, es troben i s'ajuden. O és el context, el sociopolític, l'espai més real on es troben confluint teràpies, professionals i persones en processos personals. I el context i l'espai polític no és un espai comú entre professionals i persones usuàries. De fet fora dels espais terapèutics o d"atenció, sols uneix pacient i professional, de ben segur,  les diferències o la guerra de classes. O bé que pudria aventurar-me i afirmar que en ambdues dimensions, tant en l'atenció publica com en la privada, això  obvien de forma acrítica qualsevol intervenció o compromís en els fets polítics. Fins i tot és freqüent comprovar els esforços que fan la majoria de professionals, ajudant a que les persones s'hi integrin en un marc sistèmic que no es sà. 

 Tot i l'evident temeritat d'aquesta suposada integració acrítica i individualitzadora, és predominant aquesta tendència apolítica. Des de 2008 hem vist la política neoliberal en la seva versió  màxima de totalització. Hem vist fer-se evidents totes les formes i totes les violències que hi porta inserides o inherents al seu ideari ideològic. Unes formes de governança que afavoreix els flux de capitals i moviments especulatius, i alhora reacciona monstruosament violent contra la població, víctima d'una crisis sense precedents i la qual ha sofert l'augment de les desigualtats i les situacions sobtades de pobresa o problemes associats a la mateixa. 

 A menys que ens remuntem a la crisis mundial de 1921, no en teniem precedents històrics d'una deriva tant profunda i per ara avui, encara,  sembla que molta població assumim que això ve per a quedar-se, que serà una situació crònica. A menys que la societat reaccionem i ho sapiguem revertir o frenar, per finalment reparar els danys causats. Hem vist com es produeix una destrucció massiva de llocs de treball i reformes que han minvat els drets laborals i alhora com els desnonaments s'han fet crònica d'uns temps patològics. O la pèrdua d'habitatge de capes i xifres molt importants de població. I els deutes que no s' extingien malgrat molts desnonaments violent sense dació del pagament, i perduraven com una taxa i taca de cru i petroli, extesa sobre la costa i les aigües o la vida de moltes persones i famílies. La privatització massiva i una prioritat constitucionalment establerta (!), Com ha estat la de satisfer el deute públic abans que els serveis públics, els drets socials i humans. 

En definitiva no podem obviar els efectes devastadors de tot això i les injeccions de diner públic als agents i entitats responsables d'aquestes situacions inacceptables. I poder-hi sumar encara més, sumar-hi les estafes o problemes com les preferents, la carestia de tot i els cada cop més greus problemes de mobilitat social i geogràfica de moltes capes de població i persones, a causa de la gentrificació. 

 Obviar aquests aspectes contextuals i politicoeconòmics seria temerari o imprudent. I amb aquest escrit, el primer al voltant d'aquesta tasca investigadora, sento que havia de nombrar tots aquests embolcalls polítics del context actual.

 Seguiré desgranant i disgregant unes reflexions, però aquestes que fins aquí us he compartit, doncs per ara, s' acaben aquí. Aviat tractaré d'escriure d'altres, o més, aspectes involucrats i relacionats en les situacions de crisis o en els problemes associats als malestars. I és que pensar la Salut mental és també pensar els vincles. Els estils i contextos de criança... de creixement, educació i de maduració... Passeu unes bones lectures!, més enllà d'aquesta...