divendres, 2 de juny del 2023

Mullar-se i remullar-se. Una critica a l'article de la Najat Alhachmi

Recorda Najat, que els atemptats del 17N apuntaven a maniobres sospitoses, que assenyalaven al CNI, recorda que els atenptats del 17N es van produïr en plena ressaca del referendum d'autodeterminació celebrat l'1 d'octubre. Recorda que el dia 1-oct es va produïr una desobediència massiva a Catalunya, sense precedents a cap estat ni nació d' Europa. Recorda que vam ser 2.3 milions de persones. La immensa majoria de les quals, érem la part del poble alegre, combatiu, mestís i organitzat. Que el que tu dius i nombres com a Catalunya (... ens va deixar de banda havent de demostrat que som inclusius...), doncs aquesta Catalunya és la petita casta o elit que ha anat sempre del bracet dels constitucionalistes del 78. Aquell 'café para todos, aquí va ser Banca Catalana. El 3% com a mínima comissió en format corrupció sistèmica. La casta de Sarrià o allò del peix al cove... La Catalunya on 40 famílies dominen i monopolitzen tota la riquesa; i tot el monopoli que sembla que naltros coneixem és tansols aquell joc al qual jugàvem de petits, i que ha resultat que no era ni un bon joc ni naltros érem naltros. O sí. Depèn... Són més temps de punkis que de musulmans. Jo ho he constatat. Sí, el desig d'abandonar la religió i abraçar la democràcia. La laïcitat. nosaltres la Catalunya que obvies i que som nosaltres, els qui no tenim por de la 'victòria' dels ultres 'verds' o de vox. Tenim en tot cas, una narració molt diferent. La victòria en xifres totals, en tot cas correspón al gruix poblacional que no hem anat a votar ni hem legitimat poltrones ni premis electorals. Ni a les esquerres i molt menys a les dretes. I ultra dretes legals maten tot sentit democràtic. O no? Unes equerranes com persones que soms, sempre guanyem. Els votants de partits d'esquerra (sense comptar amb els del PSOE), els abstencionistes, i les persones sense dret a vot sumem una basta i immensa majoria. Una abstenció que supera el 40%. I suma-hi Un 10% ó un 15% de població sense dret a vot.De quina Catalunya parlem, llavors? Per tant el què estan fent els mass media és amagar informació i crear alarma en excés i cap anàlisi rigurós i creïble o demostrable objectivament. La alarma és o hauria de ser, el no donar espai polític i veu a aquest gruix de persones que ja no votem. O les que no hi tenen dret ni a veu, ni a vot. Ja fa temps que ens diuen més i més turisme, a preu de sequera i contaminació i pèrdua massiva de Drets i ecosistemes. Fins i tot aquells urbans... i jo ho constato i ho afirmo: tu no et mulles... La islamofòbia és, en tot estatal i global. O en Realitat és guerra a les pobreses creades. No són iguals un empresari de Qatar que un pesacador del llac Victòria fugint. I ho demostra la llei d'estrangeria. Les lleis contra els i les menors. La guerra contra l'Irak, el Yemen, els desatres de Líbia i la tant lamentada guerra d'Ucraïna. Tot són racismes i islamofòbies. Els CIE's. Els barracons com a escoles. Els milions de diners públics a l' OPUS i a ses escoles; i no provoca tot plegat també Catolicofòbia,oi que sí? O vindria a ser una saludable neoconofòbia? I una Catalunya en mans de tansols 40 famílies i els seus mitjans de massa subvencionats, en són una ínfima part, ínfima i minúscula part d'una Catalunya molt diversa i rica en matisos. lluny de la qual tu en parles, i de la qual ja n'ets part migrada i destacada, potser o alhora. I suposo també que ja deus saber que al món, a espanya i a Catalunya manen i remenen les cireres ben poca gent. Ho saps, oi Najat i germà de sang i mare, Saïd? Les castes, i els seus negocis opacs, no són la Catalunya real ni una part important d'espanya ni de la humanitat sencera. ni obtenen majories clares i netes de dèficits democràtics, o que es sustenten en les lleis electorals que les justifiquen, però no les poden legitimar en xifres. existeixen molts esbiaxos i mancances democràtiques. Una persona/un vot, seria igualitària. I sempre guanyarien lesesquerres. les lights... però que són esquerres. Les que potser serien capaces d'edcoltar-nos a les Disidències rupturistes (?...) Catalunya, el Poble i la seva base som per essència -i ho érem i ho soms encara i ho serem. Ho serem les seves persones sempre-, aquelles que carreguem històries de lluita al llarg dels nostres temps;com aquelles les quals vam participar, defensant els colegis i les urnes el dia 1-oct. Les que vam prendre carrers i places i 'una aturada general'. Les entitats i partits sobretot van forçar i es van negar a dir-ne vaga general. les causes justes les elits les segresten i perverteixen... Adés i suara Catalunya batega, però. La que vam impedir el segrest de les urnes. Les que vam passar la nit prèvia i posterior sense dormir. Les que vam increpar i frenar MMEE, i sobretot les dones i persones grans , atonyinades pels piolines nacionales. Resulta evident que tu com a escriptora reuneixes moltes i molt bones qualitats. Però els hi dones als poders una moda molt tergiversada, parles d' islamofòbia, i les ments poc o ben pensants, ja els hi és tot el què volen sentir, o bé sols allò del què sí que volen o poden escoltar, i sobretot acceptar. Mullar-se i arriscar-se a sentipensar profundament és cosa de ben poques i pocs. o bé serà que del què no en saben gaire o res, potser sigui que els agrada no sentir ni escoltar res més que aquest calmant de consciències, carregat de lamentacions. Jo ho trobo tot fora del context real, o del sentit comú i objectiu, o plenament instal·lat en el discurs burgés. Racisme oficial. Global. Induït. I colonialismes als quals caldria reaccionar. I si res en saben, sols és perquè els mitjans oficials i els governs tant d'espanya com la seva sucursal de Sarrià han corregut un tupit vel, sobre allò que consideren encara tabú. I és el tema, per exemple de la nostra terra natal, i el què hi passa. Que alhora s'assembla al què hi passa a Catalunya, i a tantes nacions sense Estat. El Rif maleït. Indret mediterrani on uns fets històrics en rncadenat històric, entrellacen i uneixen terriblement dos pobles, o més... Com els fets de la setmana tràgica i la derrota prèvia dels anticolonialistes el 1921. i al 1926 caiguda ja la republica confederal del Rif, incipient projecte emmancipador, que malgrat o després d'haver sorprés i provocat la Gesta d'Anoual, derrotant l'exercit de Primo de Rivera -que no deuria ser nombrat ni com a 'el desastre d'Anoual' ni que va ser una desfeta nacional... Si va ser quelcom va ser una gesta! Trista gesta de persones i pobles veïns. O més aviat pobres morint per la febre colonialista i canibalista europea. Història Trista. Tot és tant trist. Que ho dic molt tristot. De fet, la desfeta total va resultar al final,i com a revenja, a base d'armes químiques alemanes. Logística i suport francés... I va ser així que finalment el verí mortal per als nostres besavis i besàvies ha estat immens i silenciat, caiguts en la tirania i crueltat d'un Franco molt espanyol i traïdor. Malsons pels nostres avis i àvies d'aquí i d'allà. Per a tots els nostre poble i continent africà, massacrat. Sé que vols fer un llibre sobre això, ara. Els fets d'Anoual. Bé. Mai... Mai és tard. Però els premis literaris, i els escrits als mass media, i el paper de dona catalana i també, nascuda al Rif... Et juguen molt en contra, i jo ho acullo i et comprenc. No vols, no pots, 'no et deixen' ... O no en saps de dir les coses com són? Com són i com van ser. Com va el preu del pa, del sostre i de tot el què és comú i bàsic per a totes les persones. Siguin de Sarrià mansions, o de Nou Barris blocs desgastats. Pa sostre i molt més, ens uneix als humans. Totes soms persones... Oi? Els diners no ens hi fan per si sols. Ni els silenci ni la desmemòria històrica. La relació que jo hi veig és les accions del CNI i el que s'ha publicat i escrit sobre això mateix. I la seva més que evident relació amb la victòria de aliança catalana, no la veus, aquesta relació? No són catalans, Najat. Casta minoritària i poderosa. I si són o fossin wihadistes extorsionats per o al servei de l'estat...? Què podriem fer? Permetre vendre'ls-hi armament als proveïdors d'armes als terroristes globals. Als països que més directes alimenten el terrorisme, acullen a un rei emèrit? Tots plegats, casta i mass media no representen els pobles o grups socials majoritaris ni d'espanya ni d'enlloc. I jo ho afirmo: No i mil cops no! Sols representen les seves castes i són els esbirros del sistema món, totalment neocon i neoliberal. Aquell 1% governant el món. O aquell de 80 multinacionals que ho acumulen tot; i a més inri, ho han ussurpat; a cops de guerres. Com a Catalunya passa, aquella cosa..., la de 40 families, que no són xifra representativa d'aquest poble. O que tot l'interés que tenen és seguir sent ells els gestors del poder i perpetuar-se com a classe hegemònica. Servidors fidels dels poders colonialistes, globals, eurocentristes i a més imposats des dels tentacles invisibles. I ho fan fent de mers gestors de la voluntat d'unes institucions globals, les quals estan orquestrant un vertader genocidi. I tot a canvi d'esdevenir uns apoltronats totalment. la paraula catalans per tant aqui sobra. vivim glokalment. per. bé i per mal; i tant malament com anem encara. I és que van signar el pacte del 78. Com ara el cop de porta al procés. van recolzar La constitució d la UE com la OTAN. I Errades n'hem fet fins i tot el Poble... Com confiar-hi en aquesta colla de gent convergent i altres. Però intel·lectuals o articulistes que no es mullen no sou ajuda. Quatre frases ben escrites i definicions esbiaixades per a ser consumides per les 'mentes Bien'... No són aport. O no ho són on tocaria fer-hi aportacions profundes, de valor i objectives. I no una mera exhibició parcial del què hi rau, o ni això. Manca un compromís ferm i un mullar-se pesi a qui pesi. Ja sabem que no dóna premis ni columnes ni bons honoraris, mullar-se dóna altres coses. Però no tot és el salari. Que també el pot donar les arrels. Els pobles on vius i aquells on vas néixer. L'escalf d'una minoria, que valenta i que es mulla , se la juga i no calla. La que atura desnonaments i violències, i que a voltes moltes les sofreixen. Escriure per tant per a mentes bien o lectors sols de mass media, persones les quals els buenismes no els hi resten qualitats humanes. Però et deuen encara creure rigurosa. I compartiu una miopia lleu, crec jo. Son sols prejudicis, oblits o clixés; mullar-se es paga molt car. Et mulles? O no sabem ben bé on vivim? I en quins temps? La globalització que vicim sembla i és La cosa del Padrino. Una mafia i secta global i fonamentalista. Com ho és també els guanyadors a Ripoll. O en Trias a Barcelona. I arreu passa igusl. vingui d'on vingui, i de qui vingui... de nord a sud i d'orient fins a occident... Arreu falten persones que es mullin i es remullin. A tots els que honestament s'apropen a la política, els aguarda o espera el padrino del FMI LA OTAN EL BM LA CE I ETC. I seguirem dient espanya. Cert. Però cal matisar i afegir el què encara és ocult. Lluny. omnipresent. I alguns pregutem, a tenor de la contraportada del diari Ara del 31/05/ On quedarà d' en peus...MI CASA!?
*per llegir la critica que també vaig fer aahir a aquesta imatge apareguda a la contraportada del mateix diari, l'Ara, el dia 31/05/2023, visiteu el meu perfil a Instagram. @hanafielkadaoui Adjunto enllaç al article publicat al diari Ara. https://www.ara.cat/opinio/islamofilia-islamofobia-najat-el-hachmi_129_4717209.html