Preu a pagar...

 

T'espero talent...

Amb ulls que no, no m'ho crec...

Jo la persona

Perdona l'home de pedra.

A la cua i filera del SOC!

Fòra i va passar tot tant real, tant...

I m'era tant irreal... Tot plegat i endreçat?

Va pesar notícia als mitjans publicada,

Sis mesos després dels fets. Aquella vergonya i germans!

Vaig quedar finalista abans de l'esclat!

Flipa! Al premi de l'editorial badalonina,

Òmicron... Irreal però finalista!

Podia haver estat el meu primer llibre

Però pagant, jo no publico.

Jo et cobro, de tu, cobro del meu el teu. De tu talent.

T'espero sense cervesa ni amistats. Vull un despatx entre quatre baldes. I fer silenci.

Volia un fill, una filla i per a totes dues personetes

Els meus drets. Hereteu!

Volia rescatar unes terres de l' avi

Fer-hi vinyes i oliveres

I jo, que no sóc poc, em conformo!

He enterrat l'Arcadi.

He gratat la terra

I he cridat el cel...  I Tot, Tot

 amb les ungles. Niles del segle!

Saneu-me les ferides que amb un navalla m'heu clavat punyal i poesia

Salva'm talent, tu talent salva'm

I no em permetis cap exili

Cap viatge

Però em deslliuro de lluitar cap terra. Ara la meva dona, no ho sé si ho vol ser

Si vol restar amb mi. Em sento dividit.

Entre restar sumar i dividir, jo em quedo per a mutiplicar. Vull aprendre la taula periòdica de tu, tota bellesa existent. Talents?

Si el cor de la meva dona és immens

Ella és l'amor

I jo la ira. Tu tens la culpa talent. Tu!

Ara quan hi vagis, a escriure

Deixa'm arrasant al bar...

Deixa'm lligat com gos. Deixa'm mediocre. Igual llavors tindré èxit. 

Vivim on vivim. País sense talent. En dubto...

Estimo aquest perfum que fereix

Estimo aquest dolor que supura

Però no em perdoni vosté talent... No hi faci cas!

No en sé d'agraïr sostre de casa minsa... 

Un regal d'Amor...

Tinc un disc dur

Una memòria tinc

I molta cara dura...

Que tota em cau!

Pago amb tarja; i sort! M'ha tocat la loteria? Tu talent, n'eres el premi? 

Amargura de premiat. De mar i pineda. Guants per tocar tanta solitud.

Escric ebri de mi

Fart de tu, talent... Tant!

Infant el meu cor encara

Somnio un món com siga que vulga

Però diferent! 

Siem en un nou món si és que el portem dins nostres cors...

Et planyo amb un poema fet de poesia

Et premio amb un plat pintat i cuinat. I el signo!

Et crido i et bramo. Em faig vergonya aliena de mi; i de tu. Talent... També.

Va tot tant lent, quan hom o don, tenim tanta pressa...

Et prometo tiet, que jo enterro a la mare... I el seu dany a mi. 

Pobre dona! 

 Morirà com sa mare. Crec... Esperanço! Al llit tranquil·litat d'exilis, no marxo!

I jo no viuré com tu tiet. No. Mai! Tot tant talent, i suïcidat. No va lenta la mort. Passa!

Sias al cel i saluda tiet meu estimat 

A en Jaume

A en César

A en Pep

Al Bros

Al Gerard

La Iliana;

A en Cussà fes-li un gran elogi

Saluda tiet, desde allà on sies que vulgues,

Quat i tot el talent que atresori,

 com a càstig? Ho mereixia?

El talent és consciència.

La consciència és amor propi.

L'amor propi esdevé millor que l'orgull.

La vida, és la vida

Tot talentosa

Estimaré més i millor a la meva dona

Amb un despatx entre quatre baldes.

Una balda voldrà dir, ep! Que treballo!

Dues baldes, que treballo i no estic per a res ni per a ningú! Ep!

Tres baldes, que em masturbo (les idees i el que em doni la gana...) Eo ep i què!?

Quatre baldes... Dirà ep! Silence!

Que ploro. Enjoy. Que  Sóc home i ploro. Orgull lacrimal! Ep! Què? Eh!

Abandona'm talent, va.. !

Que no et digui i no et nombri jo ja mai més... 

Avui aniré de concert a Berga;

He quedat amb mi mateix

A la Sense paraules.

És així que vostè, talent

Deixi'm passar aquesta nit com pugui

Ni sé on, ni perquè el cap, cap  alli en allà

O perquè més que aquí que cap allà...

Em callo. I llavors et penso

A tu talent...

I a la meva estimada. Jo no tinc esposa ni dona meva és ni serà... És ella!

A mi m' estima la teva veïna. Es diu talent també.

I ella sempre hi resta...

Mutiplicant les meves possibilitats. Carola!

Jo no estimo els orificis genitals,

Jo l'estimo en origen i proximitat, la poesia diversa, i vull dir-la!

L' estimo per:

Ser cor brillant. 

El vertader talent. Ser!

 Unificada el cor amb la ment, i l'acció. Vull dir, que hi compten a la vida

Els actes!

Tu i jo talent soms de paraula,

M'has enganyat! Ara vaig jo sols amb la virtud!

Jo també ser mentir.... Mentir i dir

Per Sort perdut, sóc de Saurí!

Vagi bé...

Talent és anar a pas lent! Hoy?

I el vent bufa. I tot ho empeny. I es fa brutícia. Escampa. La biora i deixa'm al meu mar

Ni salat ni riu

Llàgrimes oceàniques.

T'estimo talent. Malgrat tot!