dimecres, 13 de setembre del 2023

Aylu i Tawisa

Quan en tornis 
i a'xò et sigui possible...
retorna a una metàfora en les 
teves arrels mestisses
on ja no hi seràs un esqueix...

En vindràs plè d'ulls amb pluja
I haurà tancat la nafra
cicatritzada en la fam i la salobre 
i seràs tacat de tinta
com un paper de cafè...

Hi seràs, en tornaràs a ser i ho vas ser
potser és que no et sabies
 i en llarga vida
veuràs com tu obres
 les portes d'una cuina de llibres.

Quan en retornis de tu mateix
hi veuràs al costat 
marinades entre sopes i mars 
seràs el camí de les bones persones
de lletres i actes, no pas no...
mai hi has abdicat...
D' honestedat generosa
un caliu en flors dels pensaments
cohabitant els temps on vivim.

No et temis 
mai t'has perdut
i declama una rapsòdia
i el retorn et sigui un poema fet.
Avui. Calma cor i fetge, calma!

A la fi i al final d'un túnel
el temps perdut t'ha retrobat.
I si no hi veus, no ho pots encara dir
P'rò és que ja hi has tornat de tu...
Passa al poc a pas i pas poc a poc
avui dinant, fes un xarrup de vi
que en la vida et necessitem.

Deixa el bagatge
carrega els farcells de tot viatge
celebra i celebra't
i els brams, crits, plors, tristors, ires i ràbia
es faran en tu poesia en una Odissea
Conte en un altre tu
Novel·la quedarà la mare
i poesia rotunda serà el pare
I tu ja no ets ni has de ser
TU hi estaves, estaràs, i no ho sabies
Hi estàs!

És tant fora i lluny de tu
que ja en tornes plè
D'ulls de pluja
Mans de fang
Peus de plom
Pas quiet lent
Cafè tranquil 
Xarrup de vida.

I ara, que si ho vols saber
ja hi has tornat
no en facis cap ni una més
de cabòria, no en cal.
P'rò no ploris ni en parlis
No hi tornis mai on no hi eres
La vida t'hi ha posat un regal
De cuina i llibres
De betes i films
De riures i plors 

Ara que et plorin
els indrets on hi eres nat, mort i ningú..
que no sabem ni tu ni jo
qui no eren ni què et regalàren
Però de ben segur
Tot és invisible
... I tu mai així no ho seràs
Que es posi la vida les ulleres!
És quan estàs seré que et veus clar...
I és clar! Entra, passa i saluda.

Les lletres al davant
et festegen i ballen.
Plenes de buit, i no et cal res!

Resque ni siga bo. Molt bo!



1 comentari:

Anònim ha dit...

Que bé, no? A mi, la veritat, si et sóc sincer, i no et menteixo, de veritat, de debó que no ho se.