dissabte, 18 de novembre del 2023

Vull i vull i vull!

 




No vull viure en un món on el lladre queda impune i artista del hip-hop empresonat.


No vull viure en un món on qui ha venut els nostres drets i cases, cobri del què ha privatitzat, de ex president, del consell d estat i molt caler més... I la persona o families que enfrentem bombolles de tot tipus... Siguem desnonades amb una violència similar a la d una guerra.


No podem legalitzar l'odi ultradretà i estigmatitzar les formes de l'amor. Em preocupa qui odia. No com estimem les persones. Jo estimo lliure. A qui em dona la gana i és clar, amb qui em correspon.

 
Poeta fa més sexy, que polític...
Aznar -Botella. No m' estranya... Cap _sexapeal_. Ni home és. Ni dona, dignes. Xusma i lladres.


No vull viure en un món on el talent no troba feina i en una administració pública trobar tota una família. A Berga no és facil obrir la boca. Jo ho he fet...

 
No vull viure en un món on escriure ja no és que no doni fruits ni salari. Tampoc vull riscos o estar exposat a la repressió.


No vull viure en un món racista, classista, colonialista, misògin ni ultra.                                Vull sentir el paradís que m'envolta.                      I no haver-me de cuidar de la xusma.


No vull viure investigat, vull desgranar la meva investigació socioeducativa en l'ambit de la salut mental. 

No hi volem cap marc mèdico-legal, cap institució religiosa gestionant serveis, ni que sigui una ramificació del capital. O bé aquest ambit i protocols, els necessiten perfils com Abascal, els seus sirvents i pares... Vull dir vox ho ha gestat i parit
Aznar.


No vull violència institucional amagada rera els estigmes. Vull una societat respectada. Perquè tenim i n'hi ha, de talent. I valors!

 
Vull i vull i vull
Seguir reclamant
Abans eutanàsia que fer-me mal  ni fer-ne a ningú.


Prefereixo morint fent brams, que viure resignat i callat.


Vull estudiar a la universitat autonama de Buenos Aires.


Vull ser el que sóc
Un poeta
Prolífic
Desobedient
I ferm en la defensa dels meus DDHH.                      De fet són inherents a tota persona...

Qui ens els viola, impune bé que pot quedar. Però assenyalat també. Cap por.


DSD Moncloa i Zarzuela a Brusel·les i NY.
No seré esclau del capital
Vull treball, casa i cuinar!


Fer l'amor, és el premi amb el qual hem vingut a la vida. Ok! I que la vida ve amb una parella inseparable... La mort.
Però ningú vol un món en guerra. Doncs que fan inpunes tota aquesta gent!!


Quan ho vulguin
Debatim?
Repressió, salut mental i 

...eutanàsia?


Cal dir-los a la cara que
NO TENIM POR.
Ens cuidem. La Dignitat.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola.

Anònim ha dit...

Hola! En què et puc ajudar?

Anònim ha dit...

T'agrada el meu poema:

Tinc mal de cap, tot el dia que fardes,
ets el millor, i no diguem el paquet,
fa salivera a les bledes que cardes:
però no tens pebrots ni jugues net,
fuges d'estudi amb mentides covardes,
fent-te l'ofès o engegant un bolet,
perquè ets tot tu una fava que baveja
i a l'últim fa figa de pura enveja.

Un tòtil amb titola pel carrer
reüllant culs i sospesant melons
vas escudat en l'aire de no re,
les wambes Nike, les camises de tons
i ulleres negres, perquè ets un voyeur,
sos penses a sucar el rave en el fons,
perquè ets tot tu una fava que baveja
i a l'últim fa figa de pura enveja.

Escaroles humides, flors obertes,
madures pomes, patates calentes,
la pera dins de carxofes sofertes,
tenir les olives sempre contentes,
són els teus somnis, les ànsies cobertes,
ja voldria conèixer les valentes,
perquè ets tot tu una fava que baveja
i a l'últim fa figa de pura enveja.

Dius que folles com Déu, dic Déu n'hi do,
no em miris, noi, que no puc badallar,
ai que em fas mal, tens pèls al nas, minyó,
i et put l'alè, sort que en un dir "au, nen, va"
ja escups la saba, a sobre em caus rodó
i com un tronc et poses a roncar,
perquè ets tot tu una fava que baveja
i a l'últim fa figa de pura enveja.

Em piques, noi, sense afaitar el Netol,
tnes panxa de prenys, les cames com canyes,
el pit replè de molsa i mans de col,
i et canten les aixelles: ¿te n'estranyes?
No em toquis la figa i posa el futbol:
deixem el llit per a les musaranyes,
perquè ets tot tu una fava que baveja
i a l'últim fa figa de pura enveja.

Au vés, pendó, que s'ha acabat el bròquil,
toca el dos, nano, i no et deixis la nota
per ta mare: "Vostè, senyora, moqui'l,
vostè li cal, li torno la pilota,
el nen s'ha equivocat de porta, toqui'l
vostè, els seu nap amb potes." Siau, marmota,
que no ets sinó una fava que baveja
i a l'últim fa figa de pura enveja.

Anònim ha dit...

Uhh ohhh no tinc por!

Anònim ha dit...

🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸

Anònim ha dit...

Hola

Anònim ha dit...

Olele olala ser del Barça és lo millor que hi ha.

Anònim ha dit...

*el milloe que hi ha. Ets un inculte que no sap res de gramàtica.

Anònim ha dit...

😂😂😂😂😂😂😂😂

Anònim ha dit...

🤢🤢🤢🤢🤢🤢🤢

Anònim ha dit...

🔥🔥🔥🔥🔥🔥

Anònim ha dit...

Ala 12, también llamada ala número 12, es una unidad militar con aviones de caza del Mando Aéreo de Combate (MACOM) del Ejército del Aire. Tiene sus instalaciones en la Base Aérea de Torrejón de Ardoz, a 23 kilómetros de Madrid. Es junto al ala 14, ala 15 y ala 46, una de las principales unidades aéreas de combate del Ejército del Aire, con experiencia en misiones internacionales desde finales del siglo xx.
🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸

Anònim ha dit...

Visca Espanya i visca Catalunya. Endavant, sempre endavant. 🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸

Anònim ha dit...

🍨🍧🎂😱😋😋😋

Anònim ha dit...

La poesia i el llenguatge parlen d'allò que hauria de ser, d'allò que ha estat, d'allò que som i d'allò que no som. La poesia és el llenguatge d'allò invisible. O bé invisibles que es fan visibles amb paraules reversibles.

Anònim ha dit...

Bueno bueno... Hoy vais a ver un capítulo divertidisimo en el que como siempre os vais a reir del Real Madrid.