No sé què sóc ni sé qui seré.
Si és que sóc tant important o si seré ningú.
No sé si estimo o si seré odiat.
No sé si sóc amic o si seré jo l'enemic, després de Rússia o abans les persones, Immigrants.
No sé si sóc recordat o si seré un oblidat.
No sé si estic al cor d'algú o si seré el problema per a algú...
No sé si estudiar o si seguir ignorant.
No sé si sóc massa afortunat o em sentiré molt desgraciat.
No sé si sóc completament persona o si seré un deshumanitzat.
No sé si sóc cuiner o bé si seré famèlic.
No sé si m'he trobat o si em sentiré sempre perdut.
No sé si tinc jo una mare o si mai seré jo pare; o bé si tenint una filla i un fill, si llavors, em faran avi...
No sé si sóc d'aquí o si seré estranger també allà...
No sé si escric gaire bé i no sé si mai més publicar res.
No sé si avui em sento bé o si demà encara em sentiré encara malament.
No sé si estaré enlloc o si podré anar i estar a arreu.
No sé si sóc estimat o si demà passaré les hores tant sol.
No sé què passa allà fora ni sé que passarà per dins meu, tant sol, tant lesionat. O sóc un privilegiat i no em sé?
No sé perqué ha passat el dia avui així i no sé com el passaré demà...
No si sóc poeta o si sols quedarà de mi i ma vida, tot jo fet un cromo.
No sé si tinc amor o si voldré la resta de ma vida estar sol, o bé si serem un amor de tres persones, en amunt...
No sé si estic cansat, o si recuperaré les forces.
No sé si tinc fred o si em cremaré de calor.
No sé si ric fent acudits, o seré jo un acudit que farà plorar als pobres...
No sé si sóc un diamant en brut o si seré or plata o bronze.
No sé si sé ben bé res, o si mai sabré que no en sé res de res. No sé si de ningú res en sabré mai més, o bé si ningú sabrà mai més res de mi...
No sé si estic boig o si seré tot un foll, d'aquells que no s'obliden i triomfen, i en vida.
No sé si sóc home ni sé si mai em canviaré el meu cos prim.
No sé si vull saber o si sabré aprendre a ignorar.
No sé si podré perdonar i no sé si seré jo perdonat.
No sé si m'he equivocat o si seguiré com sempre, encertant. (?)
No sé si el 'no saber' és un camí que guia a la serenitat, o si la vida ens guia sense saber que els sentiments ens cosiran i estriparan.
No si és que jo no callo mai. Però ho faré. Ara, sí! Ho sé, i no!
Parlaré i en sabré? No ho sé...
O sí! No ho sabré mai de ben segur, a'xò...
Exactament. No ho sabré tot ni mai?
Visca els llibres! O bé, Visc a un llibre
O bé a dos...?
A voltes visc a tots i a cada dels llibres llegits i en curs...
Llibreria o bé biblioteca?
Sí a tot. I no a res...
Gràcies. Moltes.
I no... De res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada