dimarts, 23 de maig del 2023

'Xacres' Socials. Corporacions criminals!

 

Marck Zuckelberg&googles.corp

Podeu dir-me i respondre a dues coses molt importants, tots vosaltre, els "srs." dirigents de les corporacions, aquelles les quals gestionen les principals xarxes socials i les quals haurien, i han, de supervisar els continguts que hi aboquen altres empreses digitals, canals i pàgines web. Els hi vull exigir, i així ho faig amb aquest escrit, unes explicacions del següent que us exposo:

1. Per què donar-se de baixa, recuperar arxius i materials personals, resulta no sols una odissea, si no tot un conjunt de delictes i crims, que són sols un evident i a més clar atentat contra els Drets, la intimitat i la privacitat de les persones? 

I que per tot el que aquí exposo, sols vull expressar de forma clara i sincera que jo considero que han de ser titllades les seves empreses i per tant, tots els seus directius, com uns vertaders, i a més sense cap escrúpol,  uns vertaders deliqüents! Això ho considero sense cap reserva ni cap dubte.

 Els continguts sempre han o haurien de ser nostres. I la voluntat de donar-se de baixa, no pot ser coaccionada ni posada en una extrema i exagerada dificultat. Ja que atempta contra el que és el més essencial: Els Drets. De forma generalitzada, això resulta més que evident.


2.
Per què en la seves xarxes la censura és a la llibertat individual (com avui p. ex. En què no em permet la App fer cap cerca de cap tema musical per a compartir un reel al meu canal, així com ahir amb dificultats vaig poder experimentar poder incloure un tema de Pablo Hasél). Avui totes les suggerències que en fa la App o les que SÍ permet Instagram, o bé ja les havia usat o bé em proposa d'altres aleatòries, les quals atempten contra la cultura, la bona música, o també incita a banalitzar les violències i multiplica els estereotips de raça, gènere, o més aviat oferiu sols una música que denigra tot sentit de cultura i crítica, i ja no sols és que sigui de mal gust. Potser el mal gust sigui no permetre fer cap cerca. Com avui m'ha succeït.  

I ja que em trobo parlant de violències... Per què a la pàgina o canal principal de les xarxes socials s'hi aboca majoritàriament o quasi bé sols publicitat, i ja no sols excessiva i inútil    -i és que amb mi les vostres 'galetes' no us són ni seran mai rendibles-,     si no que també es mostra material sensible, la qual cosa deriva en unes polítiques o una gestió corporativista completament delictives? 

Per què hi apareixen pàgines i perfils de noies joves, dones cossificades, denigrades i sexualitzades, racialitzades, estereotipades... I  compte! Si hom investiga, pot afirmar que vostés mostren perfils de TikTok (xarxa que ni tinc ni vull ni  l'aconsello a ningú); una xarxa social inicialment que era pensada           -suposadament-   per a persones adolescents i joves. I ja ara sabem moltes persones de totes les vostres promocions de totes les formes de violències, anti-educatives i sexuades contra les menors i el cos de les dones.

M'expliquen aquesta publicitat sexista i patriarcal, que ho invaeix tot, o pràcticament a tot el  canal o secció principal? Canals o xarxes on les persones usuàries hem de recórrer a publicar estats per tal de poder o bé consultar per informar-nos dels nostres contactes, aquell els quals SÍ seguim, o per a compartir els nostres propis continguts? I tanmateix la manera més eficient d'esquivar els algorritmes, és enviant, i a contracor, missatges privats, i també per telegram whatsapp i email?

La vostra publicitat a Instagram incita a l'odi, la guerra,les violències, atempta contra la nostra privacitat, vides i intimitats.
Sobretot,  expliqueu-me per què en canvi sí hi puc veure perfils que ni segueixo ni els hi permetria a aquests comptes ser-ne a mi, seguidors? 

I sobretot ... Per què atempten contra les persones usuàries de tik-tok, compartint els seus perfils en canals d' instagram, i ens hi topem amb aquells canals d'hipersexualització, fins i tot als qui no tenim ni tindrem mai tik-tok? Moltes persones som contràries a una internet en mans privades, siguin vostres o d'altres. Personalment apostaria per un món sense internet. Tal i com està avui en dia, o més aviat en mans de qui... No ens convé. Clar i rotund!

Es poden explicar, justificar o excusar davant l'opinió publica mundial? NO! De cap de les maneres. Son delictes i a més molt greus! 

Com bé diuen expertes,  com ara Teresa Forcades, i moltes d'altres...
 la cossificació, denigració, la medicalització i la mercantilització dels cossos, sobretot el de les dones, ens porten a investigar les webs porno. La publicitat. Les lleis i protocols estatals en la regulació i normes de la pornografia comercial. 

Crims/Delictes i és així. El què hi queda representat tant a les xarxes socials -esdevingudes totalment uns canals porno i d'abusos de tota tipologia- sobretot contra la dona, la joventut, la infància i en general... Denigren la dona i les persones en general. Les nostres vides en aquest neoliberalisme salvatge, estan en perill si segueixen a les seves mans, dins d'aquestes xarxes. 

Donin explicacions. Aquestes que els hi exigeixo. Sobretot sobre les obligacions referides al 'poder sortir' democràtica i lliurement d'aquests espais tant tòxics i plens de violències vàries. Racials. De gènere. Antidemocràtiques i més encara. Vergonyes i moltes més. Futbol com a religió i opi del poble. Fake news. Intromissió a les esferes íntimes i privades. Censura, i quan ho volen expulsió injustificada. Coartant les llibertats d'expressió i els Drets més elementals. 

Estic segur que moltes més persones podran dir-ne diverses formes de violències, amb una impunitat davant continguts nítidament delictius i criminals. Aquells que les vostres empreses ni regulen i que també els promouen, els generen i els difonen.

Volem sortir, amb tot el que hi hem compartit i exercir tots els drets sobre aquests mateixos.

 Com a investigador i activista social, al què ens exposen, representa un vertader perill per al conjunt de la humanitat. Seguiré generant reflexió i denúncia.
Tot plegat és greu. Massa com per callar o témer res. Voler un món millor ens porta a dir sense embuts. Sou uns criminals! I res més!