Ahora es la hora

 Es ahora la hora ideal para abandonar todos los trabajos, sobretodo los trabajos de mierda. Dedicarse a las labores, oficios y artesanías. A lo que de verdad importa y nos es necesario a todas las personas.

Es ahora la mejor hora para extender las solidaridades, para abandonar y además para siempre... Todos los hipermercados y acercarse, al comercio de proximidad y a los intercambios.

Es ahora la mejor hora para ponerse a leer, para comprar, para intercambiar y regalar libros. Muchos libros! Ya va siendo hora de apagar todos los televisores e internet. 

Es ahora la mejor hora para cuidar, acompañar, escuchar, cocinar, para amar la vida, y para odiar y abandonar a los idolatradores de ese dios dinero.

Es ahora la mejor hora para caminar y para renegar de ser una cifra, para el cómputo de turistas, coches y aviones.

Es ahora la mejor hora para invitar a tus vecindades y amistades, para reunirse ante una mesa y comprar colectiva y alegremente.

Es ahora el mejor momento para poner en valor a nuestras personas mayores y elaborar una memoria colectiva. Sanar las heridas causadas por tantas guerras y violencias.

Es ahora el mejor momento para compartir la vida y los momentos . Para convertir la lucha en un bailar desenfrenado y para sonreír a toda persona, a esas que lo merecemos. Una sonrisa... Por favor!

Es ahora la mejor hora para no callarse, ni ante los fachas ricos ni ante los pobres a los que les engañaron. Educar debemos a los segundos. Y  erradicar y juzgar, a los primeros...

Es ahora la mejor hora, y la era más indicada para preguntarse... Donde està y cuánto cobra González, Aznar, Zapatero, M. Rajoy...? Y para anular a Pedro Sánchez y a qualquier fantoche que se crea representarnos, mientras se forran y nos venden.

Es ahora la mejor hora para desmantelar todos los cuerpos de policia y todos los ejércitos; para así solo dejar paso a sanitarias, maestras y feminismos de los cuidados. 

Es ahora, aunque ya un poco demasiado tarde..., pero aún podemos, derribar cárceles, CIE's, psiquiátricos, reformatorios y centros penitenciarios para menores. Hagámoslo y ya!

Es ahora la mejor hora para liberar presos políticos, y para que los políticos vayan presos.

Es ahora la mejor hora para jugar al futbol en los barrios, la hora para practicar todos los deportes... Y para que ningún delicuente fiscal quede ni impune ni idolatrado.

Es ahora la hora de rematar la idea de Dios, si es que algun día se le mató... Por Dios eso debemos hacerlo, y ya!

Es ahora esa hora en que ya no podemos esperar más, y debemos desposeer de sus privilegios y patrimonio, a toda jerarquia clerical i religiosa. Para juzgar sus crímenes y violaciones; para acabar con toda su impunidad... I sus perversiones.

Es ahora la mejor hora y la más indicada para todo... Incluso para la guerra social. Si la hipocresía gobierna, o nos la quisieran imponer... No cabe ya ningún disimuloy ni un silencio más. Al pan pan. Al ladrón ladrón y a los especulador, decirles claro. A la cárcel! Esa serà vuestra casa...

Es ahora la mejor hora para la igualdad y para imponer el respeto a los Derechos Humanos. 

Es ahora la mejor hora para expropiar a todos los corruptos y ladrones, para juzgarles con severidad. Ya va siendo hora para devolver a toda persona deshauciada su casa. A toda persona sin techo su dignidad y su casa. A toda extranjería reparar y la libertad imponer.

Es ahora la mejor hora para decir ni un rey más. Ni aquí ni en ningún lugar del mundo. Ni Papas de Roma ni jerarquía alguna. Ni financiera. Ni política. Ni religiosa. Ni de ninguna otra forma de opresión. Solo sabemos ser libres. Verdad?

Es ahora la hora indicada para no admitir ni una manipulación y ni una sola mentira más. Retirarnos de todo consumo, toda lectura y toda audiencia a los medios de comunicación de masas.

Es ahora la mejor hora para apostar, consumir y apoyar solo a esos periodismos de rigor, ètica y compromiso.

Ahora es tu mejor momento. No lo olvides nunca. Pero debemos poder decir... Ahora todo el tiempo será nuestro. Ya no viviremos nunca más aïslados. Individualizados. Decir yo, será decir  NOSOTRAS LAS PERSONAS!

Ahora es el momento indicado para excluir de todos los diccionarios la palabra exclusión. Racismo. Machismos. Fronteras. Guerras...

Ahora es la hora de los Pueblos.
Y somos una sola Humanidad.
Despierta! Sueña! Nombra! Canta! Escribe un poema! Calla la boca a vociferantes y corruptos. Comparte! 

Y cuando bajes a las calles... Comparte ese estar en un nosotras, tu, respetando a todas las personas! Combativas, valientes y alegres! Incando a cada palabra colmillos y dientes. Versos y reversos. Besos y abrazos. Puños y letras! Toma partido...

No te salves! Vive! Hasta la muerte! Siempre y sin miedo. Bailemos! Gocemos! La victoria cuesta quizás poder verla... Pero la tenemos muy cerca. En nuestras manos. Siempre estuvo allí. Generosa...

Cree. Crea. Grita. Goza. Salta. Suelta. Y nunca te calles nada...
Disfruta del silencio que puedes y podemos provocar...
No te, ni me, ni nos

Rindamos...

 nunca
Eso nunca.

Hasta la muerte

Y sin miedo!

Solo acceptamos la victoria

De vivir. Compartir. Cooperar. Gozar. Cuidar.

Poesia Gastronòmica. Composició del Plat

Procés creatiu

   amb...               

 una planificació de sabors.

Gastropoesia©

@hanafiekm

 

Hijos de Buda e hijos de Putin

 Me encargaron componer unos poemas. Y que fueran de lo más bellos que yo pudiera o me fuera posible.

Hoy mandé al domicilio de la persona lectora/cliente una obra maquetada, acabada y en formato de libro. Total!

Me corté el pelo y llené las pàginas con todo mi vello. Página por pàgina pegados y de punta.

La obra la titulé

Poemas para los hijo de buda y  de putin.

Y se ve que me ha gustado mucho y a mí. El disgusto que me expresó la persona lectora/cliente, me ha reconfortado 

Dijo que se le pusieron los pelos de punta ante tal tomadura de pelo...

... Qué me lo diga a mi.

El -por ahora- hijo de buda

Primera persona del singular i verb

O bé, Oficis i Arts, i molt difícils...

Què en sabríeu, si no us regalés escrits on escric que..., 

Vaig anar a un teatre a buscar feina i em van preguntar I a què et dediques tu? Sóc actor i còmic-humorista, vaig dir... I em van respondre És que ja tenim  la plantilla completa... Soms els i les de sempre, des dels inicis som una selecta tria molt acurada d'actors i actrius.

Vaig passar per una editorial i també vaig demanar-los feina... Ets del món del disseny? Van inquirir-me, tot mirant-me de dalt a baix. No. Vaig respondre, Jo sóc poeta, escriptor i pensador amazigocatalà. Ah, caram! Doncs els llibres a publicar durant aquests pròxims  anys ja està decidida i no admetem més autors al nostre catàleg fins el 2030... Ho sentim molt.

Vaig anar al bar de tota la vida, molt desanimat, la veritat és aquesta. Molt desanimat... Ni teatre ni literatura. Sols volia prendre un cafè macciato, fer un macciato rn el meu jorn de buscar jornal. 

I va el propietari, que és molt bromista i descarat que diu,  diu sense pensar les coses més indecoroses i de mal gust... l les diu per provocar o intentar fer la gràcia; i va m'explica, així eh... Tal qual!

Ja tenim a casa nostra el moru més moderno del barri! Benvingut crack! Escolta que busquem cuiner i també un cambrer. Tu que has fet una cosa i l'altre també... Voldries les dues feines per a tu?  Portar tu el bar la cuina i la sala. No hi ha tant volum de feina i tu podries petar-ho. Què? ah, Ja! Vaig respondre-li... Però un moderno com jo sols podria ser artista. Et deu fer ràbia a'xò ser'moro artista, ique et diu

No visc per a sols treballar. Ni sóc un 3 empleos en 1. Un màquinas del ram hosteler, sí ho sóc. Certo! Però no curro ja jo en aquest sector. Hi ha molt intrussisme professional i explotació laboral a titulats, i no premiats. Segueixi treballant i, ep! Tributant! Que he de seguir cobrant la meva prestació... Mira que ets un blanc perfecte tu! Més morro que no pas esquena... Va, va! I que et poso...? Va dir-me dissimulant la rabieta que li vaig ocasionar. Doncs vull una copa de cervesa, una tapa de morro fregit i unes llesques amb xoriç... 

I arrufant nas i llavis i fent burla de la meva comanda...va anar cap a la cuina. Va preparar les dues  tapes. Va passar per la barra i em va servir una canya. Va agafar coberts d' un cistell posat a l' entrada del bar i va començar a voltar barra, sala, menjador i també la terrassa... Buscant-me.

 I res no pas que sí no i 'moraleja'...?

Ja havia decidit marxar al bar de més avall a fer un cafè. I ho he acabat executant. I es que avui la broma no venia gens al cas. Gens ni mica tampoc oferir-me tres feines en una. Li vaig voler retornar, doncs, la broma i de molt mal gust. Ja que aquesta era la feina que m' oferia... Estar arreu i enlloc. Apa! Bon dia!

 

Jordi Cussà. Berga 10/07/2021

En la matinada i dia del aniversari del natalaci de S. Espriu, se'n va Un dels Grans de la literatura... 

Hi restaràs sempre aquí Artista... Brodant històries, poema i teatre.

Per a mi en Jordi Cussà i Balaguer no era només un escriptor, el qual no expressava en les seves creacions Els Universals. Més aviat Els Brodava com pocs i poques han sabut fer.

I no només va ser un privilegi _per a un poeta "margi" com jo_  que m'obrís les portes de la seva amistat; si no que el vaig tenir com un Gran Mestre. D'aquells que a mi m'agraden tant i tant... 

No pretenia mai alliçonar cap autor, poeta i menys donar volada a cap literat novell... No.

Parlar-hi, fer broma i coincidir-hi als espais, sobretot a la nostra gran llibreria-amiga La quatre cantons ... Doncs era per a mi tot un plaer i exemple inspirador. Un obrer de la Paraula escrita.

Cap escriptor/a ha treballat tant tenaçment com ell. Era un picapedrer de les paraules. Un exemple amb el qual he tingut la sort de parlar-hi... I compartir converses i amistat d'un gran valor humà per a mi...

Descansa al llimb dels Bons Homes. Camarada! I a molts prestatges de llars i persones... 

Et sigui lleu la terra, mestre i geni! Gràcies!

Una explicació del meu 'Art', 2. Teatre

 

Poesia Documental. 

         _Una proposta de teatre i humor social._

Haver usat i haver expressat creativament des de  la paraula escrita, m'ha fet conscient de la importància del llenguatge per a tal de poder   construir o teixir noves realitats, o bé per a   poder concebre nous marcs conceptuals, vitals i teòrics. Alhora i tanmateix, que puc confiar en que això  m'ha fet hàbil en  el joc,    -a voltes un joc quasi 'euforitzant'-      o bé mitjançant construccions i significancions verbals i semàntiques, m'adono que m'ofereixen personalment una via a explorar, o la possibilitat de somniar amb un retorn a la interpretació actoral. O a la meva (auto)formació  en l'esfera educativa No Formal o Informal. Aspirant a que ara sols des de d'una praxis constant i total ensortir-me'n. Tornar, en definitiva, a experimentar, tot tractant d' oscil·lar per tots els géneres que la impro, combinada amb la força de la Poesia Dita, o tot i quan el monóleg suposa i permet... em permetré, doncs,  explorar i optar per petits processos formatius o col·laboracions amb persones del ram i desfermar els principis de POESIA DOCUMENTAL:

1. 

Les històries de vida personal com adob narrat o ficcionat.

2. 

Una visió crítica del món s' hi ha de sumar amb l'humor i la sàtira, per combinar-la amb la intensitat dramàtica de la improvització dins la realitat contextual que ens envolta en l'actualitat.

I...

3.

La finalitat serà trascendir la Bellesa, la cloenda propositiva, la mostra crúa o des de qualsevol angle emocional, on tot ha de conduir a l' actor i al públic a la resolució de les 'trames de vida" mitjançant el sentit de l' humor. Dotant aquest de capacitat de canvi, de veracitat i sempre de Bellesa.

M' agradaria així un temps de laboratori per experimentar o transitar per tots els géneres teatrals possibles -des del drama fins a la tragèdia o bé  per, final i definitivament, aturar-me en la comèdia i/ o en els sense sentits de l'existència contemporània. 

    Reconec que per a mi el teatre, sobretot, és una disciplina artística que em desperta admiració, passió i tambe aprensió fins ben bé el pànic... Tot i alhora. És ben cert això. Per tant... És l'Art de les persones més talentosxs, dins dels grups humans  dels més arriscats, fent vida dins l'escena i del panorama,  directe des d' un escenari davant d un pati de butaques; això per a mi és de persones  molt valentes.

Un repte o una desitjada virtut, a risc i premi de vèncer el vertígen o créixer gaudint inclús de les caigudes importants, riure del cos... ja que no m'és a priori, ni mai ha estat, fàcil de superar o sostenir el 'pánic, nervis i també dispersió escènica'. Crec, però que el jo poeta sí que pot i podrà... I per això sóc Jo aquest que s'inventa unes normes o principis, que us comparteixo.

Penso que amb un treball sistemàtic i organitzat puc, o vull creure que tot aprofitant el 'do cultivat de la paraula poètica' i la seva força, em proposaré també,  experimentar des de l'unica vessant que contemplo possible, en el meu cas i per a mi,  factible per portar-me fins a escena: la poetica del relat documental, o d una ficció real i vivènciada teatralment amb humor, quan sigui degut i hi hagi catarsi. I si no la poesia oral s'obrirà pas...

 La impropoètica, de caire documental... Sí. Processos encaminats a l'humor com a finalitat.  O una proposta més per a explorar. És a dir trascendir la realitat -personal i sociopolítica sobretot- per així expressar tot quan va dels nivells personals i íntims que son afectats, tant per les dimensions socials vigents, així com totes aquelles causes o impactes dels aspectes polítics; capaços d'interferir en els processos vitals de grups i persones o col·lectius determinats. Per  tant aprofitar o tansitar pels géneres teatrals disponibles,  per a desenvocar i frenar, i com qui diu aparcant a la zona plàcida i lliure de la comèdia i del cos esdevingut Lliure. Còmic.

Bé, tal i com ja he explicat i escrit al bloc 1. dedicat a fer comprensible el meu peculiar treballar mitjançant la poesia; o com a conseqüència d'haver pres la paraula escrita durant tot aquest temps, i sempre des de l'angle i la perspectiva que m'oferien les idees recollides al manifest Hacia un Arte más Humano, que com ja  he explicat, pretenia o volia deixar constància de la utilitat del llenguatge escrit, per així posar-lo al servei de la -triple- transformació que em vaig proposar en aquells anys de joventut a Barcelona. 

A modus de recordatori diré que pretenia transformar la meva realitat personal, també la social -que en podia derivar en una identitat o rol socialment marginal, degut a un diagnòstic o per l' estigma al voltant dels pre i perjudicis versus la salut mental,  així com tractar de sumar el meu gra d'arena, en la dimensió o nivells polítics. Però no semblen haver-se acomplert tots els meus objectius de transformació en tots aquests tres nivells...

Per tant i per ser franc, hauria d'afirmar que alguns o molts escrits i versos que he composat i escrit, reclamen, i quasi bramen,  contra tots els mals polítics que es traslladen als contextos socials   -malaltissos -    d'avui eon dia, i com sempre, reitarant-me fins l'esgotament per proclamar i declamar que  Un altre món és possible.  Encara('l)!

Doncs finalment, ni socialment tinc ganes de inserir-me en el pensament positivista, hegemònic i predominant, ni políticament he perseguit assolir  cap espai o posició destacada, perquè sols pretenc Ser i defensar-me com un ciutadà més, car jo vull ser-ho participatiu... O tot perquè jo hi voldria,  encara, creure en aquesta bellíssima possibilitat de globalitzar els DDHH i aportar o ajudar des de les 'Arts' i empényer per aconseguir aquesta meta Cultural que em proposo, treballant dia a dia i amb persistència. Sí, fins aconseguir petites sumes o moltes -algunes- fites, que ens hi encaminin a viure millor dia a dia. A tota la humanitat, i per tant:  a tothumà. Jo ho intentaré, pel bé que em suposa(ria), d'aportar.

I ara que en puc fer una valoració o mirada panoràmica i retrospectiva, sobre aquests meus objectius vitals, dins els diferents contextos en que la realitat m' ha anat situant al llarg de tots aquests anys de vida i maduració...   doncs, en aquests tres contextos que desitjava produïr importants transformacions,  jo avui  sols puc valorar  que com a fita o transformació aconseguida o totalment assolida, és sols -i per sort- la del nivell personal i vocacional.   Canvis suceïts i per a mi molt satisfactoris, però que sols he pogut, produïr-los en l'esfera personal d'una manera completa, des de l'escriptura o la creativitat, havent aconseguit crear i forjar tot un món propi i una persona autoconscient (quan no haver construït el meu personatge...). 

Em sento bé amb el meu ésser, ho reafirmo. Em veig lluny i crític de tot quan suposi insessibilitat, colonialisme, patriarcat, desigualtats, injustícia. No n'estic lliure ni totalment alliberat,  però allò important és la consciència i un saber rectificar, reparar i teoritzar o assenyalar els 'focus del mal'. En definitiva he aconseguit revertir una masculinitat i identitat induïda als esquemes colonialistes, jeràrquics, monoteïsta i també sexistes i excloents. O bé que em situo el més pròxim possible al  costat del meu ésser més sensible i participatiu. Cert. I també vulnerable. En tant que sé que sóc cosa insignificant en un univers infinit... Per tant sensible.

Ara bé, tant a nivell social, influenciat fortament per aquest context polític global com l'actual neoliberal; doncs haver mostrat, explicat i quasi exhibit o lluït el diagnòstic, o de les obres-crisis que n' he patit i les etapes agitades que s'apilen a la meva història personal i tinter..., doncs sortosament he sabut trascendir,   des d una perspectiva crua, crítica i en ferma rebel·lia, absolutament. Literalment Humana. Humanista....? Altermundista!

 Confesso doncs que n'he pagat un cost i un peatge molt alt d'aquest versar la follia... I es que a nivell social no existeix una comprensió completa ni sòlida d'aquesta realitat, on imperen els tabús, l'eclipsament dels nostres talents i aports, amb la qual cosa s'ajuda o disparen els prejudicis i la construcció social de l' estigma o bé de la por, la desconeixença i el distanciament o psiquiatrització social.

 I a nivell polític ... Sols podria dir ja i com a un creador més, o un d'aquells creadors que no ens tenen en compte... per ser artistes díscols amb veu  o  idees pròpies, raó per la qual ni dels organismes oficials i públics aspirem ens reconeguin la tasca sociocultural i humana que fem; i per a postres tanpoc socialment sempre hi soms presents i contemplats completament com i el que Som . 

Volem potser unes arts asséptiques?  Inofensives? Impunes? Técnicament perfectes?  O per identitats classificades?  O és que el que jo faig no resulta gratificat a priori perquè ens qüestiona com a Massa Social?  O bé fàcilment el públic pot o podra païr el parlar i expressar  sense péls a la llengua ni embuts d una ment obstruida i racialitzada o degudament classificada? O bé des de poltrones estratificades sota el cul totxs podem opinar i riure i relligar un comunisme catàrsic? 

Quelcom proper a Vigilats i Castigats en seria la reflexió final que n'extreuria de la meva experiència personal. Doblement assenyalada: immigrada i de segona generació i afectat per diagnòstic en SM. Tot un panorama.

I poesia documental, una proposta teatral d'humor social aspira a ser el meu nou refugi, intent de genialitat i experiment? O sols i personalment em donarà Sentit Espai i Temps. Temps on enfocar tots els angles que m' interessen explorar, tant a nivell de l'estructura cos ment emocions gest i  Paraules... Riure?

Això serien les idees generals i també seria tot quan volia explicar.

PD:

També pels audiovisuals em reservo unes línees generals o idees.. Prò ho explicaré al post número 3.

...

Una explicació del meu 'Art', 1. Poesia

 Per explicar el meu treball, o bé      

per a poder fer comprensible    -a qui li interessi...-   aquest meu transitar per l' existència terrenal, així, com una persona o ésser humà que sols És i vol Ser alló que en eescència sóc: un Jo totalment  lliure i també una unitat o totalitat integral.  Sense meitats ni compartimentacions ni etiquetes otorgades de cap tipus.

Alhora també puc reconéixer que sóc un ésser humà amb les meves pròpies particularitats, o una persona un xic i massa foll,  una mica i no pas poc creatiu, ...que de poesia, cada dia en vaig molt, i potser massa... Ebri.

Peró potser seria  millor dir o afirmar, que en aquesta aventura que per a mi és la Vida... en la seva totalitat i també en la seva inevitable futilesa...  jo sols he tractat de Ser i Estar sols i tot el que sóc: tal qual: sóc jo! 

On sigui, ... I que Jo hi sigui, ... I sigui jo una persona respectada,  tal i com sóc... Espero no perdre-ho això mai: Ser sols jo i tots els meus altres Jo's. Això  sempre...! I si cal en ferma rebel·lia.

Intentaré ara, però, ser esquemàtic i alhora avançar-vos que pretenc oferir-vos, en diferents blocs ,una explicació com ho estic fent ara amb aquest escrit, ja que hi aniré compartint i publicant entrades  al  meu blogg personal, per gradualment anar mostrant-vos tot un conjunt d'explicacions, idees i escrits, des d'on explicar els 'corpus teórics' de les meves creativitats i vocacions artístiques.  O de tot el que em proposo materialitzar... En vida!

 Poesia. Teatre. I cimema-video.doc.

Així, aquest primer bloc,  l'he  volgut encetar i dedicar a 'explicar'    la meva 'particular poesia', reflectida en els meus diversos treballs. Car no hi donaré gaires 'troques avui a la volta', ni a tot el què en faig... ni tampoc molta publicitat als meus dos llibres publicats, vull fer-ne avui... Veiem ara, doncs, si aconsegueixo esquematitzar el meu art i aportació:

POESIA (2001_2021).  

Hacia un Arte más Humano. 

Un punki musulmán. 

Arma de subsistència.  

I Penjats de la xarxa (publicació del darrer volum encara pendent d'editar, que tancaria (?)  la trilogia amb la qual he debutat en el panorama alternatiu, de la mà de Neret Edicions/ ArtSocial.  I voldria esquematitzar el meu gradual procés en l''Art' o itineeari personal. Així..

Al 2001 doncs, iniciava estudis en cinematografia a la capital catalana -BCN-.

 Para·lelament vaig iniciar també un procés de teràpia i d'autoconeixement.

En aquells temps vaig topar, a priori de forma casual, amb l'associació i organització Altermundista ATTAC, a la qual i poc temps després m'hi vaig sumar,  formant-me i participant, tant de l'Assemblea Local de ATTAC Gràcia, així com dels actes, i  de tot el material i autorxs diversxs que llegia i escoltava, autoformant-me (una idea) en l'esfera educativa no formal i informal, ja des dels 21 anys -si és que  ho recordo bé-    estava interessat en canviar i entendre una mica el món.                Era necessari, per tant, comprendre la naturalesa d'aquesta globalització neoliberal, aprofitant aquesta i altres plataformes, persones i moviments internacionals...         Vaig poder escoltar, llegir i conéixer, persones de gran rang intel·lectual i acadèmic, així com i  també d'immensa talla i qualitat humana... 

Persones a qui vaig escoltar i llegir, coincidint  totes elles en una visió i anàlisi molt crítiques sobre la globalització neoliberal i amb una actitud  proactiva en la denúncia i propositiva en assenyalar responsables i els seus jocs de polítics, Camins i Alternatives, etc..       En definitiva... Propostes basades en el respecte als DDHH i totalment possibles i aconsellables, ecara avui. En som, si ho volem, responsables per tal d'aconseguir-ho... No en dubtava ni en dubto pas d'això jo. De la immensa responsabilitat que tenim davant els nostres ulls. 

 Al 2003 decideixo abandonar l'escola de cinema, optant per (re)orientar-me cap a l'escriptura, però ara de forma totalment conscient. Recordo nítidament  que  vaig redactar un manifest, un cop decidit aquest nou camí -creatiu-..., just quan vaig optar per La Paraula Escrita, la qual amb el temps esdevindria vehícle d'expressió, amb tot un seguit d'objectius i finalitats, que vaig emmarcar en un escrit, el qual vaig titular, com ja he explicat:  HACIA UN ARTE MÁS HUMANO.       

  Unes idees genériques i generals, on no sols descartava acceptar o optar per formar-me en cap disciplina literària o artística elitista, ni en cap ateneu o  escola d'escriptura de cap tipus... O com qui diria, sols pretenia tractar que amb la lectura i l'escriptura     -la meva escriptura personalment la vaig concebre en clau contes i poemes de caire vers lliure, sobretot- ,   per  exercitar-me i créixer així, en una disciplina i alhora una eina, amb la qual em predisposava a abocar els meus variats kaos vitals i poder anar rellegint(-me), reordenant(-me) i ajudant(-me) o facilitant(-me) una triple transformació, desitjada, i en tres dimensions principals ben definides. A saber:

Personal.

 Reconstruïr la pròpia persona i 'masculinitat' tot regulant i transformant tota aquella part d'endoculturació rebuda en el sí i a cavall entre dos móns i cultures, que no tant  per antogòniques, com a priori ens semblaria, m'havien afectat i entravessat.     Pretenia, doncs,  desfer-me de l'ésser colonialista, colonitzat, patriarcal, monoteísta, o esclau dogmàtic i alienat... Per trobar des de la instrospecció escrita, camins cap una adultesa amb espais triats per gust, vocació o per més idonis a la meva naturalesa i idees..., tot potenciant els 'meus talents' i regulant des de l'humor-amor-poesia   (per què no?)   aquells defectes o La Tara, fent-los joc i consciència i (Auto)Crítica.                 Avui, sent ja un adult i un xic madur... Recordo aquells primers pensaments de joventut i de l''escrit resultant, el qual vaig redactar llavors, donant significació, sentit o intenció al meu treballar, i marcant-me uns objectius generals ben clars. El borrador original ja deixava entreveure aquesta triple transformació que em proposava.  

Social. 

En aquella época de terapia, estudis, primers projectes... Vaig viure una crisis de caire psíquic. I tot i que em trobava atés per bons professionals independents, o metges especialistes fora del sistema públic, amb qui vaig poder veure i viure el que avui en diria :

'una orientació diagnòstica en salut mental' , i un procés terapéutic orientat cap a la resiliència, tot i que amb  diferents ingressos i recaigudes, o diferents internaments o ingressos en unitats d'atenció psiquiátrica.

 I ja jove vaig témer pel meu futur o bé sols volia prevenir-me de no deixar-me caure en una identitat marginal, descuidant tot allò meu sensible o permetre quedar-me sense veu, ni aport ni rumb... 

Per tant i primer calia pensar i  acceptant el pes diari de l'estigma, per finalment derrotar-lo i esdevenir o ser almenys, un perdedor 'literari'.  Això a més de poder ajudar-me a acceptar-ho amb humor i bona actitud,  (autoestigma assumit o autosuperació?), vaig proposar-me, doncs, que aquest mateix pes social... Fós el meu punt fort a treballar, trascendir i esmolar el meu 'Art'.

Personalment considero que tinc objectius vitals, propòsit per a la meva vida i amb un sentit construït, coherent, que em serveix de guia i en recullo la veu pròpia,  el rumb escollit o camí triat, malgrat l'exposició als prejudicis i danys en l'esfera sociopolítica. I ho faig a la meva manera i ho seguiré fent, aquest esforç i camí per tal de no desistir mai en trobar i donar un sentit al meu caminar i existir. En vers, fet de poemes... Sóc jo! Un del meus Jo's.

 Així que vaig apostar-ho tot a que amb la paraula escrita, i amb tot de material acumulat i arxivat han agafat forma i s'han vist materialitzats publicant bona part del que he fet. Poemaris escrits com rajaven i sortíen, bé sobre una fulla de paper en blanc tacada o també en una pantalla i teclat nits passades... Processos ceatius viure, escrivint el que encara visc... 

Acomodar-me en difinitiva en la meva história personal, pretenia. I per tant en la meva pròpia visió i experiència, volia construïr un autoconcepte realista i positiu i també propositiu i proactiu en la denúncia. Vaja, que em vaig anar fent tot un  poeta. Creatiu. Sí. Ho era i ho sóc. Sí. O jo m'hi reconec així... Encara.

Per bé o per mal vaig trobar aquesta eina, i  orientant-la per tal de poder construir una identitat més rica i motivadora, que em permetés seguir en l'esforç i la consciència diària, com ho suposa voler forjar una identitat amb substància i sustrat,  plena de veritat inserida en la història d'aquest segle; o si més no...,  quelcom menys denigrant per a mi que ser un simple i denigrat  doble concepte 'malalt mental' i 'immigrant'. Deixant-ne constància i testimoni de les joies i de les veritats terribles que això amaga. 

 Per tant Poeta em ressonava bé i molt millor! I allò altre, malaltia mental, Immigrant... Ja no és res per a mi. Sols fum i boira.. O potser ho vaig entomar sols com una llarga i profonda inspiració, segurament sigui això. Car  contundència, també. Tota de la que calgui i de qual en sigui capaç.

Política. 

Aquí sols hauria de dir que  personalment vull i m'agradaria aportar, en vers lliure i també  de contes, tractar de sumar un petit gra d'arena per reivindicar una sentència simple:

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!