Mullar-se i remullar-se. Una critica a l'article de la Najat Alhachmi

Recorda Najat, que els atemptats del 17N apuntaven a maniobres sospitoses, que assenyalaven al CNI, recorda que els atenptats del 17N es van produïr en plena ressaca del referendum d'autodeterminació celebrat l'1 d'octubre. Recorda que el dia 1-oct es va produïr una desobediència massiva a Catalunya, sense precedents a cap estat ni nació d' Europa. Recorda que vam ser 2.3 milions de persones. La immensa majoria de les quals, érem la part del poble alegre, combatiu, mestís i organitzat. Que el que tu dius i nombres com a Catalunya (... ens va deixar de banda havent de demostrat que som inclusius...), doncs aquesta Catalunya és la petita casta o elit que ha anat sempre del bracet dels constitucionalistes del 78. Aquell 'café para todos, aquí va ser Banca Catalana. El 3% com a mínima comissió en format corrupció sistèmica. La casta de Sarrià o allò del peix al cove... La Catalunya on 40 famílies dominen i monopolitzen tota la riquesa; i tot el monopoli que sembla que naltros coneixem és tansols aquell joc al qual jugàvem de petits, i que ha resultat que no era ni un bon joc ni naltros érem naltros. O sí. Depèn... Són més temps de punkis que de musulmans. Jo ho he constatat. Sí, el desig d'abandonar la religió i abraçar la democràcia. La laïcitat. nosaltres la Catalunya que obvies i que som nosaltres, els qui no tenim por de la 'victòria' dels ultres 'verds' o de vox. Tenim en tot cas, una narració molt diferent. La victòria en xifres totals, en tot cas correspón al gruix poblacional que no hem anat a votar ni hem legitimat poltrones ni premis electorals. Ni a les esquerres i molt menys a les dretes. I ultra dretes legals maten tot sentit democràtic. O no? Unes equerranes com persones que soms, sempre guanyem. Els votants de partits d'esquerra (sense comptar amb els del PSOE), els abstencionistes, i les persones sense dret a vot sumem una basta i immensa majoria. Una abstenció que supera el 40%. I suma-hi Un 10% ó un 15% de població sense dret a vot.De quina Catalunya parlem, llavors? Per tant el què estan fent els mass media és amagar informació i crear alarma en excés i cap anàlisi rigurós i creïble o demostrable objectivament. La alarma és o hauria de ser, el no donar espai polític i veu a aquest gruix de persones que ja no votem. O les que no hi tenen dret ni a veu, ni a vot. Ja fa temps que ens diuen més i més turisme, a preu de sequera i contaminació i pèrdua massiva de Drets i ecosistemes. Fins i tot aquells urbans... i jo ho constato i ho afirmo: tu no et mulles... La islamofòbia és, en tot estatal i global. O en Realitat és guerra a les pobreses creades. No són iguals un empresari de Qatar que un pesacador del llac Victòria fugint. I ho demostra la llei d'estrangeria. Les lleis contra els i les menors. La guerra contra l'Irak, el Yemen, els desatres de Líbia i la tant lamentada guerra d'Ucraïna. Tot són racismes i islamofòbies. Els CIE's. Els barracons com a escoles. Els milions de diners públics a l' OPUS i a ses escoles; i no provoca tot plegat també Catolicofòbia,oi que sí? O vindria a ser una saludable neoconofòbia? I una Catalunya en mans de tansols 40 famílies i els seus mitjans de massa subvencionats, en són una ínfima part, ínfima i minúscula part d'una Catalunya molt diversa i rica en matisos. lluny de la qual tu en parles, i de la qual ja n'ets part migrada i destacada, potser o alhora. I suposo també que ja deus saber que al món, a espanya i a Catalunya manen i remenen les cireres ben poca gent. Ho saps, oi Najat i germà de sang i mare, Saïd? Les castes, i els seus negocis opacs, no són la Catalunya real ni una part important d'espanya ni de la humanitat sencera. ni obtenen majories clares i netes de dèficits democràtics, o que es sustenten en les lleis electorals que les justifiquen, però no les poden legitimar en xifres. existeixen molts esbiaxos i mancances democràtiques. Una persona/un vot, seria igualitària. I sempre guanyarien lesesquerres. les lights... però que són esquerres. Les que potser serien capaces d'edcoltar-nos a les Disidències rupturistes (?...) Catalunya, el Poble i la seva base som per essència -i ho érem i ho soms encara i ho serem. Ho serem les seves persones sempre-, aquelles que carreguem històries de lluita al llarg dels nostres temps;com aquelles les quals vam participar, defensant els colegis i les urnes el dia 1-oct. Les que vam prendre carrers i places i 'una aturada general'. Les entitats i partits sobretot van forçar i es van negar a dir-ne vaga general. les causes justes les elits les segresten i perverteixen... Adés i suara Catalunya batega, però. La que vam impedir el segrest de les urnes. Les que vam passar la nit prèvia i posterior sense dormir. Les que vam increpar i frenar MMEE, i sobretot les dones i persones grans , atonyinades pels piolines nacionales. Resulta evident que tu com a escriptora reuneixes moltes i molt bones qualitats. Però els hi dones als poders una moda molt tergiversada, parles d' islamofòbia, i les ments poc o ben pensants, ja els hi és tot el què volen sentir, o bé sols allò del què sí que volen o poden escoltar, i sobretot acceptar. Mullar-se i arriscar-se a sentipensar profundament és cosa de ben poques i pocs. o bé serà que del què no en saben gaire o res, potser sigui que els agrada no sentir ni escoltar res més que aquest calmant de consciències, carregat de lamentacions. Jo ho trobo tot fora del context real, o del sentit comú i objectiu, o plenament instal·lat en el discurs burgés. Racisme oficial. Global. Induït. I colonialismes als quals caldria reaccionar. I si res en saben, sols és perquè els mitjans oficials i els governs tant d'espanya com la seva sucursal de Sarrià han corregut un tupit vel, sobre allò que consideren encara tabú. I és el tema, per exemple de la nostra terra natal, i el què hi passa. Que alhora s'assembla al què hi passa a Catalunya, i a tantes nacions sense Estat. El Rif maleït. Indret mediterrani on uns fets històrics en rncadenat històric, entrellacen i uneixen terriblement dos pobles, o més... Com els fets de la setmana tràgica i la derrota prèvia dels anticolonialistes el 1921. i al 1926 caiguda ja la republica confederal del Rif, incipient projecte emmancipador, que malgrat o després d'haver sorprés i provocat la Gesta d'Anoual, derrotant l'exercit de Primo de Rivera -que no deuria ser nombrat ni com a 'el desastre d'Anoual' ni que va ser una desfeta nacional... Si va ser quelcom va ser una gesta! Trista gesta de persones i pobles veïns. O més aviat pobres morint per la febre colonialista i canibalista europea. Història Trista. Tot és tant trist. Que ho dic molt tristot. De fet, la desfeta total va resultar al final,i com a revenja, a base d'armes químiques alemanes. Logística i suport francés... I va ser així que finalment el verí mortal per als nostres besavis i besàvies ha estat immens i silenciat, caiguts en la tirania i crueltat d'un Franco molt espanyol i traïdor. Malsons pels nostres avis i àvies d'aquí i d'allà. Per a tots els nostre poble i continent africà, massacrat. Sé que vols fer un llibre sobre això, ara. Els fets d'Anoual. Bé. Mai... Mai és tard. Però els premis literaris, i els escrits als mass media, i el paper de dona catalana i també, nascuda al Rif... Et juguen molt en contra, i jo ho acullo i et comprenc. No vols, no pots, 'no et deixen' ... O no en saps de dir les coses com són? Com són i com van ser. Com va el preu del pa, del sostre i de tot el què és comú i bàsic per a totes les persones. Siguin de Sarrià mansions, o de Nou Barris blocs desgastats. Pa sostre i molt més, ens uneix als humans. Totes soms persones... Oi? Els diners no ens hi fan per si sols. Ni els silenci ni la desmemòria històrica. La relació que jo hi veig és les accions del CNI i el que s'ha publicat i escrit sobre això mateix. I la seva més que evident relació amb la victòria de aliança catalana, no la veus, aquesta relació? No són catalans, Najat. Casta minoritària i poderosa. I si són o fossin wihadistes extorsionats per o al servei de l'estat...? Què podriem fer? Permetre vendre'ls-hi armament als proveïdors d'armes als terroristes globals. Als països que més directes alimenten el terrorisme, acullen a un rei emèrit? Tots plegats, casta i mass media no representen els pobles o grups socials majoritaris ni d'espanya ni d'enlloc. I jo ho afirmo: No i mil cops no! Sols representen les seves castes i són els esbirros del sistema món, totalment neocon i neoliberal. Aquell 1% governant el món. O aquell de 80 multinacionals que ho acumulen tot; i a més inri, ho han ussurpat; a cops de guerres. Com a Catalunya passa, aquella cosa..., la de 40 families, que no són xifra representativa d'aquest poble. O que tot l'interés que tenen és seguir sent ells els gestors del poder i perpetuar-se com a classe hegemònica. Servidors fidels dels poders colonialistes, globals, eurocentristes i a més imposats des dels tentacles invisibles. I ho fan fent de mers gestors de la voluntat d'unes institucions globals, les quals estan orquestrant un vertader genocidi. I tot a canvi d'esdevenir uns apoltronats totalment. la paraula catalans per tant aqui sobra. vivim glokalment. per. bé i per mal; i tant malament com anem encara. I és que van signar el pacte del 78. Com ara el cop de porta al procés. van recolzar La constitució d la UE com la OTAN. I Errades n'hem fet fins i tot el Poble... Com confiar-hi en aquesta colla de gent convergent i altres. Però intel·lectuals o articulistes que no es mullen no sou ajuda. Quatre frases ben escrites i definicions esbiaixades per a ser consumides per les 'mentes Bien'... No són aport. O no ho són on tocaria fer-hi aportacions profundes, de valor i objectives. I no una mera exhibició parcial del què hi rau, o ni això. Manca un compromís ferm i un mullar-se pesi a qui pesi. Ja sabem que no dóna premis ni columnes ni bons honoraris, mullar-se dóna altres coses. Però no tot és el salari. Que també el pot donar les arrels. Els pobles on vius i aquells on vas néixer. L'escalf d'una minoria, que valenta i que es mulla , se la juga i no calla. La que atura desnonaments i violències, i que a voltes moltes les sofreixen. Escriure per tant per a mentes bien o lectors sols de mass media, persones les quals els buenismes no els hi resten qualitats humanes. Però et deuen encara creure rigurosa. I compartiu una miopia lleu, crec jo. Son sols prejudicis, oblits o clixés; mullar-se es paga molt car. Et mulles? O no sabem ben bé on vivim? I en quins temps? La globalització que vicim sembla i és La cosa del Padrino. Una mafia i secta global i fonamentalista. Com ho és també els guanyadors a Ripoll. O en Trias a Barcelona. I arreu passa igusl. vingui d'on vingui, i de qui vingui... de nord a sud i d'orient fins a occident... Arreu falten persones que es mullin i es remullin. A tots els que honestament s'apropen a la política, els aguarda o espera el padrino del FMI LA OTAN EL BM LA CE I ETC. I seguirem dient espanya. Cert. Però cal matisar i afegir el què encara és ocult. Lluny. omnipresent. I alguns pregutem, a tenor de la contraportada del diari Ara del 31/05/ On quedarà d' en peus...MI CASA!?

*per llegir la critica que també vaig fer aahir a aquesta imatge apareguda a la contraportada del mateix diari, l'Ara, el dia 31/05/2023, visiteu el meu perfil a Instagram. @hanafielkadaoui Adjunto enllaç al article publicat al diari Ara. https://www.ara.cat/opinio/islamofilia-islamofobia-najat-el-hachmi_129_4717209.html

Però ho faré. Ho sé, i no...

 

No sé què sóc ni sé qui seré.

Si és que sóc tant important o si seré ningú.

No sé si estimo o si seré odiat.

No sé si sóc amic o si seré jo l'enemic, després de Rússia o abans les persones,                                                           Immigrants.

No sé si sóc recordat o si seré un oblidat.

No sé si estic al cor d'algú o si seré el problema per a algú...

No sé si estudiar o si seguir ignorant.

No sé si sóc massa afortunat o em sentiré molt desgraciat.

No sé si sóc completament persona o si seré un deshumanitzat.

No sé si sóc cuiner o bé si seré famèlic. 

No sé si m'he trobat o si em sentiré sempre perdut.

No sé si tinc jo una mare o  si mai seré jo pare; o bé si tenint una filla i un fill, si llavors, em faran avi...

No sé si sóc d'aquí o si seré estranger també allà...

No sé si escric gaire  bé i no sé si mai més publicar res.

No sé si avui em sento bé o  si demà encara em sentiré encara malament.

No sé si estaré enlloc o si podré anar i estar a arreu.

No sé si sóc estimat o si demà passaré les hores tant sol.

No sé què passa allà fora ni sé que passarà per dins meu, tant sol, tant lesionat. O sóc un privilegiat i no em sé?

No sé perqué ha passat el dia avui així i no sé com el passaré demà...

No si sóc poeta o si sols quedarà de mi i ma vida, tot jo fet un cromo.

No sé si tinc amor o si voldré la resta de ma vida estar sol, o bé si serem un amor de tres persones, en amunt...

No sé si estic cansat, o si recuperaré les forces.

No sé si tinc fred o si em cremaré de calor.

No sé si ric fent acudits, o seré jo un acudit que farà plorar als pobres...

No sé si sóc un diamant en brut o si seré or plata o bronze.

No sé si sé ben bé res, o si mai sabré que no en sé res de res. No sé si de ningú res en sabré mai més, o bé si ningú sabrà mai més res de mi...

No sé si estic boig o si seré tot un foll, d'aquells que no s'obliden i triomfen, i en vida.

No sé si sóc home ni sé si mai em canviaré el meu cos prim.

No sé si vull saber o si sabré aprendre a ignorar.

No sé si podré perdonar i no sé si seré jo perdonat.

No sé si m'he equivocat o si seguiré com sempre, encertant. (?)

No sé si el 'no saber' és un camí que guia a la serenitat, o si la vida ens guia sense saber que els sentiments ens cosiran i estriparan.

No si és que jo no callo mai. Però ho faré. Ara, sí! Ho sé, i no!

Parlaré i en sabré? No ho sé...

O sí! No ho sabré mai de ben segur, a'xò... 

Exactament. No ho sabré tot ni mai?

Visca els llibres! O bé, Visc a un llibre 

O bé a dos...?

A voltes visc a tots i a cada dels llibres llegits i en curs...

Llibreria o bé biblioteca?

Sí a tot. I no a res...

Gràcies. Moltes.

 I no...  De res!

'Xacres' Socials. Corporacions criminals!

 

Marck Zuckelberg&googles.corp

Podeu dir-me i respondre a dues coses molt importants, tots vosaltre, els "srs." dirigents de les corporacions, aquelles les quals gestionen les principals xarxes socials i les quals haurien, i han, de supervisar els continguts que hi aboquen altres empreses digitals, canals i pàgines web. Els hi vull exigir, i així ho faig amb aquest escrit, unes explicacions del següent que us exposo:

1. Per què donar-se de baixa, recuperar arxius i materials personals, resulta no sols una odissea, si no tot un conjunt de delictes i crims, que són sols un evident i a més clar atentat contra els Drets, la intimitat i la privacitat de les persones? 

I que per tot el que aquí exposo, sols vull expressar de forma clara i sincera que jo considero que han de ser titllades les seves empreses i per tant, tots els seus directius, com uns vertaders, i a més sense cap escrúpol,  uns vertaders deliqüents! Això ho considero sense cap reserva ni cap dubte.

 Els continguts sempre han o haurien de ser nostres. I la voluntat de donar-se de baixa, no pot ser coaccionada ni posada en una extrema i exagerada dificultat. Ja que atempta contra el que és el més essencial: Els Drets. De forma generalitzada, això resulta més que evident.

2.

Per què en la seves xarxes la censura és a la llibertat individual (com avui p. ex. En què no em permet la App fer cap cerca de cap tema musical per a compartir un reel al meu canal, així com ahir amb dificultats vaig poder experimentar poder incloure un tema de Pablo Hasél). Avui totes les suggerències que en fa la App o les que SÍ permet Instagram, o bé ja les havia usat o bé em proposa d'altres aleatòries, les quals atempten contra la cultura, la bona música, o també incita a banalitzar les violències i multiplica els estereotips de raça, gènere, o més aviat oferiu sols una música que denigra tot sentit de cultura i crítica, i ja no sols és que sigui de mal gust. Potser el mal gust sigui no permetre fer cap cerca. Com avui m'ha succeït.  

I ja que em trobo parlant de violències... Per què a la pàgina o canal principal de les xarxes socials s'hi aboca majoritàriament o quasi bé sols publicitat, i ja no sols excessiva i inútil    -i és que amb mi les vostres 'galetes' no us són ni seran mai rendibles-,     si no que també es mostra material sensible, la qual cosa deriva en unes polítiques o una gestió corporativista completament delictives? 

Per què hi apareixen pàgines i perfils de noies joves, dones cossificades, denigrades i sexualitzades, racialitzades, estereotipades... I  compte! Si hom investiga, pot afirmar que vostés mostren perfils de TikTok (xarxa que ni tinc ni vull ni  l'aconsello a ningú); una xarxa social inicialment que era pensada           -suposadament-   per a persones adolescents i joves. I ja ara sabem moltes persones de totes les vostres promocions de totes les formes de violències, anti-educatives i sexuades contra les menors i el cos de les dones.

M'expliquen aquesta publicitat sexista i patriarcal, que ho invaeix tot, o pràcticament a tot el  canal o secció principal? Canals o xarxes on les persones usuàries hem de recórrer a publicar estats per tal de poder o bé consultar per informar-nos dels nostres contactes, aquell els quals SÍ seguim, o per a compartir els nostres propis continguts? I tanmateix la manera més eficient d'esquivar els algorritmes, és enviant, i a contracor, missatges privats, i també per telegram whatsapp i email?

La vostra publicitat a Instagram incita a l'odi, la guerra,les violències, atempta contra la nostra privacitat, vides i intimitats.

Sobretot,  expliqueu-me per què en canvi sí hi puc veure perfils que ni segueixo ni els hi permetria a aquests comptes ser-ne a mi, seguidors? 

I sobretot ... Per què atempten contra les persones usuàries de tik-tok, compartint els seus perfils en canals d' instagram, i ens hi topem amb aquells canals d'hipersexualització, fins i tot als qui no tenim ni tindrem mai tik-tok? Moltes persones som contràries a una internet en mans privades, siguin vostres o d'altres. Personalment apostaria per un món sense internet. Tal i com està avui en dia, o més aviat en mans de qui... No ens convé. Clar i rotund!

Es poden explicar, justificar o excusar davant l'opinió publica mundial? NO! De cap de les maneres. Son delictes i a més molt greus! 

Com bé diuen expertes,  com ara Teresa Forcades, i moltes d'altres...

 la cossificació, denigració, la medicalització i la mercantilització dels cossos, sobretot el de les dones, ens porten a investigar les webs porno. La publicitat. Les lleis i protocols estatals en la regulació i normes de la pornografia comercial. 

Crims/Delictes i és així. El què hi queda representat tant a les xarxes socials -esdevingudes totalment uns canals porno i d'abusos de tota tipologia- sobretot contra la dona, la joventut, la infància i en general... Denigren la dona i les persones en general. Les nostres vides en aquest neoliberalisme salvatge, estan en perill si segueixen a les seves mans, dins d'aquestes xarxes. 

Donin explicacions. Aquestes que els hi exigeixo. Sobretot sobre les obligacions referides al 'poder sortir' democràtica i lliurement d'aquests espais tant tòxics i plens de violències vàries. Racials. De gènere. Antidemocràtiques i més encara. Vergonyes i moltes més. Futbol com a religió i opi del poble. Fake news. Intromissió a les esferes íntimes i privades. Censura, i quan ho volen expulsió injustificada. Coartant les llibertats d'expressió i els Drets més elementals. 

Estic segur que moltes més persones podran dir-ne diverses formes de violències, amb una impunitat davant continguts nítidament delictius i criminals. Aquells que les vostres empreses ni regulen i que també els promouen, els generen i els difonen.

Volem sortir, amb tot el que hi hem compartit i exercir tots els drets sobre aquests mateixos.

 Com a investigador i activista social, al què ens exposen, representa un vertader perill per al conjunt de la humanitat. Seguiré generant reflexió i denúncia.

Tot plegat és greu. Massa com per callar o témer res. Voler un món millor ens porta a dir sense embuts. Sou uns criminals! I res més!

Poesia gastronòmica. Un plaer quotidià. Diari i avantguardes.

 

Veure. Llegir i callar? Mai!!!!:-()🤮

 -llegir no és aquesta merda de periodismes en avorriments d'estil titularitismes, o en cròniques cookies, que amb mi no els hi fincionen, p''rò sí my android va que onn, merda techno phone...!-()🤮

Riem de tot🤩. Croniques neoliberals en noticies falses🏟️. Or fake news.🏦 Sensacionalisme premsa groga.🚚 Amb mi tenen mala o very bad luky😛. Sort! Mala sort.🤣🥳🤣🤩🤣🥳🤩🤣🥳

Teràpia gastronòmica que n'esdevé poesia. Sublimada. Assaborejada. Rica. Com sempre! A Cal Pobre Bo.

Avui he dinat, compartint taula a... Ara no sé ben bé on era..., que no tinc casa jo? Jaja!

 Tinc amistatlovingsme 

Today is preparat!

Melós de galta de porc, amb textures de patates, ceba i bleda.

... Que si pagesos seguen, sembren i reguen i ens cuidem

Cuinant. Cuineres persones TMBcuidem i cuinem. Mmm! Millor que TMB. Assegurat!

Visc com un crack! Amb una crack. No vull ni vol ni volem ser rei/reina d'enlloc ni en res. Som baula. Ca la baules del món.*

          *Aquell nou món que portem als nostres cors, hi seguim. Sense pors. Ni res més que una mica masses de pleaseres.**

**I aviat La patum.***

*** Que mai festes del corpus. Deixeu a tot Cristi en la pau. A baix de la creu. Pesats!🤮🏗️🏚️🏠🏭🏟️🏗️🏦🤮

Cuina i recepta:

@hanafielkadaoui 🙋

Composició final i presentació del plat:

@niviajarnibailar 🙆

Composició dels plans del plat i direcció fotografia 

Producte alterat🙋& trencakamesproduccions®🙆

We are in this pleaseres! Come my friend. Come con me!

Previsió del clima i dels canvis

Bon dia a totes les persones, les qui potser es desperten tard. I molts i molts d' ànims, a tota l'audiència o població que es lleva massa d'hora, sota una onada de pol·lució, afectada i causada per una -malgrat tot plegat- estupenda primavera. Primavera i estació, la qual seguirà avançant i amenaçant-nos amb donar pas a un estiu, del qual desitgem poder   -quan arribi-   donar-vos doncs uns millors pronòstics, i si tenim sort, llavors que siguin molt més esperançadors. 

Lluny de tota onada de calor ens hi volem. Molta calor, i onada ni una més, no en volem. I aquest fi de maig ha donat, literalment, alguna esperança... Cosa rara, ha plogut! Efecte crida? Algú ha fet algun ritual o dansa. No ho sabem. 

 Tot i que no amagarem la possibilitat o risc de quedar afectades collites i els rusc d'abelles. Davant la poc melosa possibilitat de temporals de pluja, calamarsades i vent amb forts ruixats, cal dir que al segle XXI sembla que s' han de frenar les inèrcies a les quals en hi hem abocat.

 Treballin o estiguin fent plans, llavors, des del blog que visiten, aquest... Doncs els hi volem compartir la previsió del clima i dels horts, les provisions que calen mentre no  s'albiren canvis i millores; o no ho sabem encara... A que esteu esperant!? O si és que treballareu molt. A'xò no ho sabem... Tampoc. Ni quan ni quant. Ni fins quan, ni on. Ho lamentem. Sincerament.

Entrant ja de ple, ara sí, en la previsió del dia

...Malauradament, estimada audiència, els canvis es faran esperar i semblen seguir sent encara molt necessaris. Per a uns canvis a millor, recomanem llavors, seguir sembrant un gaudir la vida senzillament mundana, i no aquests escenaris de desbordaments turístics i d'altres. Els quals sembla mantenir els seus nivells d'invasió. Si som i sou Lo riu. La vida és previsible que ens torni a somriure.

Lamentem aconsellar que  d'unes distòpies increscendo, doncs que amb bones idees i bona cara, llavors plantar. Plantar cara. També el hi direm que els nivell de preocupació no arribaran a una alarma generalitzadament ben plantejada, i molt menys encara, de cap manera, ben gestionada. 

Residus arreu seguirà sent la tònica a moltes terrasses, paratges i contrades. Escoltin BRAMS..., si vostés son mes sostrenibles. 

Animin a reciclar-se a tots aquests  guarrillos. Per tant la previsió és a hores d'ara, que grups i blocs i conjunts d' animats d'estat d'ànim, seguiran persistint en animar als desanimats. Llavors feu d'aquests Col·lectius, sí  ja que aquests últims, com anirem veien, també experimentaran un anar nodrits i increscendo, i nodrint de pas els teixits de la terra.  I les files de consciència es desitjable que augmentin els nivell, per a tal de corregir els dèficits existents.

Uns col·lectius que seguiran aclaparant les crítiques i sostenint les cures comunitàries tanmateix. Cures i responsabilitats les quals els governs seguiran entestats en plantar-se i esfumar a tort i dret tots els Drets. I Humans seguirem d'en peus i no respondrem sols de les seves responsabilitats, de les quals seguiran Ells fent transvessaments o apel·lant i condemnant a que sigui la població animada, la que es faci càrrec i responsable de la població desanimada, degut a augmentar els nostres nivells de serveis tancats, barrats i vigilats, per uns agents privats. Privats em sembla que de tota virtut. 

Dit això els animem a que a manca de balcó seguin si més no, amb un coixí al finestral, a modus de quasi luxe i balcó. 

I si podem tant bé com ens sigui possible, o bé i tanmateix  regularment els anunciarem tot d'alternatives als mercats globals i corporativistes, i ho farem molt aviat amb propostes de sostenibilitats i d'ecologia.

 I aviat també, per si plogués avui que fa dia gris, els oferim receptes de tardor en plena primavera. Cigrons o bacallà. I la previsió d'avui del clima i de tot canvi s'està acabant. Ja llavors sols afegir o dir que les llavors i tot segueixen igual. Parin atenció on els canvis col·lectius es fan evidents i la majoria de voltes, a les catalanes i catalans, i arreu del món no ens deixen animar patis ni trasters ni tampoc als desanimats. Sols si lloguem o millor hipotequen ses nostres vides, llavors poders estan, i a mes a mesmés o molt contents. I doncs!

 Massa cinisme seguirà sent confrontat. Combatre, no volen que ho diguem. I ho camuflem, entre línies. Claus i esclaus per un pany un pom i una llar. Persisteixin.  Les policials forces si que ens combaten. De seguretat no en queda ja ni la social. Un cordó, ni un en cal. Però persisteixen insistents, ambdues parts.

Una no té raó ni fonamentada, per tant cap democràcia no naix de violència. Buidar csses encara no serà pecat. Una normalitat atípica.

No acabarem llavors, sense saludar la mare terra, els elements, que com jo i com vostés... A'xí com tot ésser carregat -i de vegades massa fins i tot- la vida; o en aquest gest de sostenibilitat, basada en el respecte a Tot, és fet a'xí que volem compartir que preveiem, que estem molt aprop de reeixir. En les utopies. I nanos presidents, presidentas, Madrenas! Monbus... Curreu-vos-ho.

 No permetin que ens currin a hòsties consagrades, a naltros... Les que sempre llavors hi estem sembrant. Hi som. I us saludem ara que algunes Madrenas i Madrenos d'arreu, les perdrem de vista i segurament preveiem i ens confirmen que grimparan en breu o s'espera que ben aviat. Tota la prudència en el votar. Aconsellem des dels estudis fora o extra universitaris.

Es preveuen i albiren forts canvis de poltrona. I es troba... Es Troba a faltar a qui als nostres cors encara hi està i romandrà Tortell Poltrona.

 Els generadors de canvi sempre estan i romandran entre nosaltres. Si us plau mantinguin la flama apagada si paguen a ENDESA. Ens importa més que tenir molta audiència. No privatitzar. 

Bona tarda... Passaran vostés de moltes maneres i formes de consum. Ho sabem! Què gris avui desperta el dia..., ara just que passa un minut de les 11.30h.

Passin doncs entre les llavors, el millor dels dies possible. I també la nit més inoblidable. Depèn de totes vosaltres i sobretot  de totes nosaltres. Les persones, eh! I siguem-ne. A'xò. De bones persones, el molt aqui no és mot que sobri. Mai... 

I ja dit això, doncs que els tornem a esperar demà, i no els hi sabem encara dir a quina hora podrem seure a escriure. En directe i en diferit, segur! Tot alhora. Assegurant-nos de boni bé poder seguir. Compartint. Tot és possible i no això que vivim encara avui. Reconeixem impossible fer-ho tot i tot i tant malament?

Cases sense gent, per als turistes; i gent treballadora sense casa. Insostenible! Persisteixin. Please! Come back to your home! Your houses and flats and your homes. We are tired of all of this turístics apartaments! No tired of all of you, no. El següent! I bé audiència estimada, cal dir que de 

7/10 are bad turistes

3/10 we're so glad to have between to all of us. Here and here. Ja jo els dejere en la pau i la calma. D'unes lectures. Millor llibres que Lectures revista. Que la Pronto seguirà sent de les venudes. La que més! 

Cal regalar-se fires i llibres i birres. Literalment.

Bona tarda. I moltes gràcies, no ens calen. Fem radiobloglliure&inc

Poesia Gastronòmica. Quatre faves abans de les eleccions

 Frescor i sabors de primavera 

 [..La vidorra són quatre faves comptades!]

Amanida de faves* amb timbal de mus d'albergínia, i vinagreta-pesto d'alfàbrega, coriandre i menta.

*Faves D.O Hortes de Vallcarca

PD: si en una pretesa democràcia el feixisme pot presentar-se a unes eleccions. No és ni serà mai democràcia. 

És el què li interessa al capitalisme.

Contra el capitalisme i el seu feixisme

Seran més de quatre faves comptades. Faves seran fins erradicar-lo.

Sembra llavors i no l'odi. Qui té un cap que funciona.

Sembra odi qui té ja molta por, quan veu que el seu capitalisme està a les últimes.

Yambae i amazic

 Escolta'm, tu.

 I si, tu...

Personeta, que encara que ets petita

Et sentis nen o et sentis nena

Sempre sigues tot quan i com tu vulguis 

Escolta! Tu... Si tu!

Tu i totes les persones, escolteu!

Les que encara sou

Personetes petites, sobretot...

Fins i tot, podeu dir als grans

'jo no sóc nen ni nena. M'agrada més dir 

Jo sóc sols una personeta'.

Tu, com tota aquella persona que ho vulgui

Si us sentissiu a'xí, o a'xà

I a més ho voleu dir

Podem tant les persones  grans 

com les personetes petites

Com tu i com  tota persona del món mundial

'Tenim totes el dret a dir 'No seré com tu, ni el què tu creus que i com s'ha de ser...'

Si t'ho creus o ho penses. Pensa-hi bé... 

p'rò

-no serem definits, a'xò ha de ser un dret!-.

I podem i pots

Exercir-lo! És un deure

El respecte.

T'imagines...?

Aprendre a exigir que us respectin 

Personetes tal com sou?

Serem com som.

...P'rò en serem de bones persones?

Les grans i adultes?

 Anem com anem i ens va com ens va!

 [...]

Doncs, persones i personetes

Doncs que

Si a caseta vostra hi passen coses dolentes

O si tens ganes que els grans

Pare i mare o bé

 mare i pare

O si tens pare i pare

O tens mare i mare

O si saps com, o què

 i per què va passar

Esteu soles tu i la teva mare?

[...]

Tu personeta davant dels grans estàs o et sents sol i trist?

Explica-ho a la mestra

Sols a aquella que estimis molt 

I t'estimi a tu

O molt tu a ella o ell i ella o ell a tu...

O digues-li a la família més maca del teu millor amic o amiga...

Aquelles teves amistats

Que potser a casa els i les saben 

Estimar, 

 Tal com a tu t'agradaria ...

Digue-ho, doncs

Si vols,  i tu pots fer-ho, 

. No en dubtis ni tinguis por

És clar...

 A un veí del barri a qui

No saps per què...

 l'estimes com estimes al teu avi.

Corre fins la botiga on et tracten superbé i et somriuen i pregunten...

Si a la casa on vius hi passen coses dolentes,

No et callis, explica-ho 

Quan i com puguis

I a qui respectis molt

I estimis més encara. Parla-hi!

Aquella persona que sempre escolta

Perquè  respecta i estima la vida.

El teu pare no pot picar-te

No pot insultar-te, ni fer-te sentir 

... que tu no vals res. 

Es mentida!

Ell no ha d'estar manant a la mare 

fer-li fer-ho tot ella i ell no pas, no fer res...

No pot ningú obligar-te a tu, a ajudar-la. Tu ja ho deus fer!

O bé, allò tant lleig que passa

Que...

Si pica a la teva mare,

Si us fa sentir, a més, viure una vida molt trista

i pesada

No corris a la Policia. No en saben fer res!

Parla sobretot amb la teva mestra

La de la teva escola escoleta

Sols a aquella a qui més 

Tu respectis i l'estimis.

No sentis vergonya

 si no hi passen coses boniques

 a casa teva...

Segurament al teu pare -sobretot-

Li han faltat oportunitats per a voler ser Una bona persona.

I deu tenir l'ànima trencada

 O el cor podrit.

Però no pot picar-te

Ni a tu ni  a ningú, 

ni  fora ni dins de casa.

No pot insultar 

a la mare ni a cap fill o filla.

No pot oblidar ni descuidar de cuidar-te

I si  la mare no ho fa tampoc,

No en sap ni és bona amb tu...;

 persona ès, ni bona ni dolenta.

Dues persones grans, en són amb greus problemes.

 Pobres, oi?

Si és curt de gambals el pare

Res no va bé...

No ha llegit un sol rastre de llum

S'ha cregut aquelles mentides barroeres,

Com que els homes no ploren

Que no cuinen o 

Que sols quan volen, es fan sense ser-ne 

xefs de cuina;

Els putos amos o els jefes 

O si fan feines que no els hi agraden...

A voltes agradeixen i insulten.

En les vostres vides

No hi ha d'estar ningú

Que no cuida i acompanya.

I a més a tu, personeta

Pretén ensenyar-te

Com ser bona nena o bon nen

 i com has de comportar-te 

Segons si ets nen o segons si ets nena.

Tot és mentida. No pot dir res d' allò del què no en sap... Res de res!

Tu pots dir o sentir com et sents i diguis.

Que no vols ser així,

Que tu ja saps que els grans

No sempre saben ni cuidar-se

Ni cuidar de vosaltres.

Fills i filles.

Igual  a la mare

Que també li pot passar...

No saber escoltar ni cuidar.

I si no ho poguessis explicar

Jo et vull animar a que trobis la manera

de com fer-ho...

Moltes persones us volem escoltar i ajudar.

Perquè potser amb la teva mare

 et pot passar igual. És normal que estiguis trista 

Personeta, tristesa la pots escriure.

Una carta.

 N'hi ha tota una/ unes humanitats que volem un món per a totes les persones/personetes.

Viure amb l'alegria que regala la vida.

Qui

No t'escolta

No té temps ni ganes

Ni forces

 i si també et piquen a l'escola

T'insulta o et fan com el pare...

sigui qui sigui

O bé si és un mestre d'escola qui fa coses lletges

O si a catequesis o si a l'esplai

O els amics i amigues a la teva escola

Si no et sents bé

O et fan coses que tu no vols

A les persones a qui estimis més

Els hi pots explicar.

No cal que et siguin familiars.

Però mai dels mai

Han de passar-te coses dolentes a casa,

ni enlloc...

No totes les persones i personetes

Tenen la sort de que els saben cuidar

I ben poca gent sap estimar

Ni els agrada de cuidar.

Però ben poques personetes poden ser

tant i tant valentes com tu...

Que si ho vols, pots

Explica'ns si no et sents bé.

Al barri fem poble

I escola

Una escola que ens cuidarà la vida.

I haurem de fer tornar a l'escola

A qui li faci falta aprendre.

Tenim obligació d'aprendre a cuidar.

Qui pica, no ha aprofitat l'escola

ni la vida... Tant bonica com n'és!

I farem que hi tornin,

A l'escola i a la vona vida.

I tu amb un somriure

Tal i com et mereixes

Tu ... Tens dret a Ser!

I totes les bones persones

Ens ajudem. Ho sabíes?

Això fa una bona escola...

Oi, que sí?

Explica'ns també tot el que vulguis

També la recepta que fa el pare

O la de la mare...

O explica'ns un acudit o un conte

O les llegendes de l'àvia

O el somriure de l' avi

O la companyonia de les personetes

Siguin tiets o tietes. O veïns i veïnes!

O els teus somnis explica'ns,

O si necessites riure

Fem el ximple! 

Baixa al parc o la plaça.

Hi ha personetes com tu

Persones joves, adultes i  

Estima a les nostres persones grans.

Farem una terra de Graaans...

Graans personetes. Com tu!

A mi de petit també em va passar.

Avui ensenyo a explicar-ho.

A persones i personetes com tu.

Fes-ho. La vida ensenya!