dimarts, 23 de maig del 2023

'Xacres' Socials. Corporacions criminals!

 

Marck Zuckelberg&googles.corp

Podeu dir-me i respondre a dues coses molt importants, tots vosaltre, els "srs." dirigents de les corporacions, aquelles les quals gestionen les principals xarxes socials i les quals haurien, i han, de supervisar els continguts que hi aboquen altres empreses digitals, canals i pàgines web. Els hi vull exigir, i així ho faig amb aquest escrit, unes explicacions del següent que us exposo:

1. Per què donar-se de baixa, recuperar arxius i materials personals, resulta no sols una odissea, si no tot un conjunt de delictes i crims, que són sols un evident i a més clar atentat contra els Drets, la intimitat i la privacitat de les persones? 

I que per tot el que aquí exposo, sols vull expressar de forma clara i sincera que jo considero que han de ser titllades les seves empreses i per tant, tots els seus directius, com uns vertaders, i a més sense cap escrúpol,  uns vertaders deliqüents! Això ho considero sense cap reserva ni cap dubte.

 Els continguts sempre han o haurien de ser nostres. I la voluntat de donar-se de baixa, no pot ser coaccionada ni posada en una extrema i exagerada dificultat. Ja que atempta contra el que és el més essencial: Els Drets. De forma generalitzada, això resulta més que evident.


2.
Per què en la seves xarxes la censura és a la llibertat individual (com avui p. ex. En què no em permet la App fer cap cerca de cap tema musical per a compartir un reel al meu canal, així com ahir amb dificultats vaig poder experimentar poder incloure un tema de Pablo Hasél). Avui totes les suggerències que en fa la App o les que SÍ permet Instagram, o bé ja les havia usat o bé em proposa d'altres aleatòries, les quals atempten contra la cultura, la bona música, o també incita a banalitzar les violències i multiplica els estereotips de raça, gènere, o més aviat oferiu sols una música que denigra tot sentit de cultura i crítica, i ja no sols és que sigui de mal gust. Potser el mal gust sigui no permetre fer cap cerca. Com avui m'ha succeït.  

I ja que em trobo parlant de violències... Per què a la pàgina o canal principal de les xarxes socials s'hi aboca majoritàriament o quasi bé sols publicitat, i ja no sols excessiva i inútil    -i és que amb mi les vostres 'galetes' no us són ni seran mai rendibles-,     si no que també es mostra material sensible, la qual cosa deriva en unes polítiques o una gestió corporativista completament delictives? 

Per què hi apareixen pàgines i perfils de noies joves, dones cossificades, denigrades i sexualitzades, racialitzades, estereotipades... I  compte! Si hom investiga, pot afirmar que vostés mostren perfils de TikTok (xarxa que ni tinc ni vull ni  l'aconsello a ningú); una xarxa social inicialment que era pensada           -suposadament-   per a persones adolescents i joves. I ja ara sabem moltes persones de totes les vostres promocions de totes les formes de violències, anti-educatives i sexuades contra les menors i el cos de les dones.

M'expliquen aquesta publicitat sexista i patriarcal, que ho invaeix tot, o pràcticament a tot el  canal o secció principal? Canals o xarxes on les persones usuàries hem de recórrer a publicar estats per tal de poder o bé consultar per informar-nos dels nostres contactes, aquell els quals SÍ seguim, o per a compartir els nostres propis continguts? I tanmateix la manera més eficient d'esquivar els algorritmes, és enviant, i a contracor, missatges privats, i també per telegram whatsapp i email?

La vostra publicitat a Instagram incita a l'odi, la guerra,les violències, atempta contra la nostra privacitat, vides i intimitats.
Sobretot,  expliqueu-me per què en canvi sí hi puc veure perfils que ni segueixo ni els hi permetria a aquests comptes ser-ne a mi, seguidors? 

I sobretot ... Per què atempten contra les persones usuàries de tik-tok, compartint els seus perfils en canals d' instagram, i ens hi topem amb aquells canals d'hipersexualització, fins i tot als qui no tenim ni tindrem mai tik-tok? Moltes persones som contràries a una internet en mans privades, siguin vostres o d'altres. Personalment apostaria per un món sense internet. Tal i com està avui en dia, o més aviat en mans de qui... No ens convé. Clar i rotund!

Es poden explicar, justificar o excusar davant l'opinió publica mundial? NO! De cap de les maneres. Son delictes i a més molt greus! 

Com bé diuen expertes,  com ara Teresa Forcades, i moltes d'altres...
 la cossificació, denigració, la medicalització i la mercantilització dels cossos, sobretot el de les dones, ens porten a investigar les webs porno. La publicitat. Les lleis i protocols estatals en la regulació i normes de la pornografia comercial. 

Crims/Delictes i és així. El què hi queda representat tant a les xarxes socials -esdevingudes totalment uns canals porno i d'abusos de tota tipologia- sobretot contra la dona, la joventut, la infància i en general... Denigren la dona i les persones en general. Les nostres vides en aquest neoliberalisme salvatge, estan en perill si segueixen a les seves mans, dins d'aquestes xarxes. 

Donin explicacions. Aquestes que els hi exigeixo. Sobretot sobre les obligacions referides al 'poder sortir' democràtica i lliurement d'aquests espais tant tòxics i plens de violències vàries. Racials. De gènere. Antidemocràtiques i més encara. Vergonyes i moltes més. Futbol com a religió i opi del poble. Fake news. Intromissió a les esferes íntimes i privades. Censura, i quan ho volen expulsió injustificada. Coartant les llibertats d'expressió i els Drets més elementals. 

Estic segur que moltes més persones podran dir-ne diverses formes de violències, amb una impunitat davant continguts nítidament delictius i criminals. Aquells que les vostres empreses ni regulen i que també els promouen, els generen i els difonen.

Volem sortir, amb tot el que hi hem compartit i exercir tots els drets sobre aquests mateixos.

 Com a investigador i activista social, al què ens exposen, representa un vertader perill per al conjunt de la humanitat. Seguiré generant reflexió i denúncia.
Tot plegat és greu. Massa com per callar o témer res. Voler un món millor ens porta a dir sense embuts. Sou uns criminals! I res més!



dilluns, 22 de maig del 2023

Poesia gastronòmica. Un plaer quotidià. Diari i avantguardes.

 

Veure. Llegir i callar? Mai!!!!:-()🤮

 -llegir no és aquesta merda de periodismes en avorriments d'estil titularitismes, o en cròniques cookies, que amb mi no els hi fincionen, p''rò sí my android va que onn, merda techno phone...!-()🤮


Riem de tot🤩. Croniques neoliberals en noticies falses🏟️. Or fake news.🏦 Sensacionalisme premsa groga.🚚 Amb mi tenen mala o very bad luky😛. Sort! Mala sort.🤣🥳🤣🤩🤣🥳🤩🤣🥳

Teràpia gastronòmica que n'esdevé poesia. Sublimada. Assaborejada. Rica. Com sempre! A Cal Pobre Bo.


Avui he dinat, compartint taula a... Ara no sé ben bé on era..., que no tinc casa jo? Jaja!

 Tinc amistatlovingsme 

Today is preparat!

Melós de galta de porc, amb textures de patates, ceba i bleda.


... Que si pagesos seguen, sembren i reguen i ens cuidem

Cuinant. Cuineres persones TMBcuidem i cuinem. Mmm! Millor que TMB. Assegurat!


Visc com un crack! Amb una crack. No vull ni vol ni volem ser rei/reina d'enlloc ni en res. Som baula. Ca la baules del món.*

          *Aquell nou món que portem als nostres cors, hi seguim. Sense pors. Ni res més que una mica masses de pleaseres.**

**I aviat La patum.***

*** Que mai festes del corpus. Deixeu a tot Cristi en la pau. A baix de la creu. Pesats!🤮🏗️🏚️🏠🏭🏟️🏗️🏦🤮


Cuina i recepta:

@hanafielkadaoui 🙋

Composició final i presentació del plat:

@niviajarnibailar 🙆

Composició dels plans del plat i direcció fotografia 

Producte alterat🙋& trencakamesproduccions®🙆


We are in this pleaseres! Come my friend. Come con me!









Previsió del clima i dels canvis




















Bon dia a totes les persones, les qui potser es desperten tard. I molts i molts d' ànims, a tota l'audiència o població que es lleva massa d'hora, sota una onada de pol·lució, afectada i causada per una -malgrat tot plegat- estupenda primavera. Primavera i estació, la qual seguirà avançant i amenaçant-nos amb donar pas a un estiu, del qual desitgem poder   -quan arribi-   donar-vos doncs uns millors pronòstics, i si tenim sort, llavors que siguin molt més esperançadors. 

Lluny de tota onada de calor ens hi volem. Molta calor, i onada ni una més, no en volem. I aquest fi de maig ha donat, literalment, alguna esperança... Cosa rara, ha plogut! Efecte crida? Algú ha fet algun ritual o dansa. No ho sabem. 

 Tot i que no amagarem la possibilitat o risc de quedar afectades collites i els rusc d'abelles. Davant la poc melosa possibilitat de temporals de pluja, calamarsades i vent amb forts ruixats, cal dir que al segle XXI sembla que s' han de frenar les inèrcies a les quals en hi hem abocat.

 Treballin o estiguin fent plans, llavors, des del blog que visiten, aquest... Doncs els hi volem compartir la previsió del clima i dels horts, les provisions que calen mentre no  s'albiren canvis i millores; o no ho sabem encara... A que esteu esperant!? O si és que treballareu molt. A'xò no ho sabem... Tampoc. Ni quan ni quant. Ni fins quan, ni on. Ho lamentem. Sincerament.

Entrant ja de ple, ara sí, en la previsió del dia

...Malauradament, estimada audiència, els canvis es faran esperar i semblen seguir sent encara molt necessaris. Per a uns canvis a millor, recomanem llavors, seguir sembrant un gaudir la vida senzillament mundana, i no aquests escenaris de desbordaments turístics i d'altres. Els quals sembla mantenir els seus nivells d'invasió. Si som i sou Lo riu. La vida és previsible que ens torni a somriure.

Lamentem aconsellar que  d'unes distòpies increscendo, doncs que amb bones idees i bona cara, llavors plantar. Plantar cara. També el hi direm que els nivell de preocupació no arribaran a una alarma generalitzadament ben plantejada, i molt menys encara, de cap manera, ben gestionada. 

Residus arreu seguirà sent la tònica a moltes terrasses, paratges i contrades. Escoltin BRAMS..., si vostés son mes sostrenibles

Animin a reciclar-se a tots aquests  guarrillos. Per tant la previsió és a hores d'ara, que grups i blocs i conjunts d' animats d'estat d'ànim, seguiran persistint en animar als desanimats. Llavors feu d'aquests Col·lectius, sí  ja que aquests últims, com anirem veien, també experimentaran un anar nodrits i increscendo, i nodrint de pas els teixits de la terra.  I les files de consciència es desitjable que augmentin els nivell, per a tal de corregir els dèficits existents.

Uns col·lectius que seguiran aclaparant les crítiques i sostenint les cures comunitàries tanmateix. Cures i responsabilitats les quals els governs seguiran entestats en plantar-se i esfumar a tort i dret tots els Drets. I Humans seguirem d'en peus i no respondrem sols de les seves responsabilitats, de les quals seguiran Ells fent transvessaments o apel·lant i condemnant a que sigui la població animada, la que es faci càrrec i responsable de la població desanimada, degut a augmentar els nostres nivells de serveis tancats, barrats i vigilats, per uns agents privats. Privats em sembla que de tota virtut. 

Dit això els animem a que a manca de balcó seguin si més no, amb un coixí al finestral, a modus de quasi luxe i balcó. 

I si podem tant bé com ens sigui possible, o bé i tanmateix  regularment els anunciarem tot d'alternatives als mercats globals i corporativistes, i ho farem molt aviat amb propostes de sostenibilitats i d'ecologia.

 I aviat també, per si plogués avui que fa dia gris, els oferim receptes de tardor en plena primavera. Cigrons o bacallà. I la previsió d'avui del clima i de tot canvi s'està acabant. Ja llavors sols afegir o dir que les llavors i tot segueixen igual. Parin atenció on els canvis col·lectius es fan evidents i la majoria de voltes, a les catalanes i catalans, i arreu del món no ens deixen animar patis ni trasters ni tampoc als desanimats. Sols si lloguem o millor hipotequen ses nostres vides, llavors poders estan, i a mes a mesmés o molt contents. I doncs!

 Massa cinisme seguirà sent confrontat. Combatre, no volen que ho diguem. I ho camuflem, entre línies. Claus i esclaus per un pany un pom i una llar. Persisteixin.  Les policials forces si que ens combaten. De seguretat no en queda ja ni la social. Un cordó, ni un en cal. Però persisteixen insistents, ambdues parts.

Una no té raó ni fonamentada, per tant cap democràcia no naix de violència. Buidar csses encara no serà pecat. Una normalitat atípica.

No acabarem llavors, sense saludar la mare terra, els elements, que com jo i com vostés... A'xí com tot ésser carregat -i de vegades massa fins i tot- la vida; o en aquest gest de sostenibilitat, basada en el respecte a Tot, és fet a'xí que volem compartir que preveiem, que estem molt aprop de reeixir. En les utopies. I nanos presidents, presidentas, Madrenas! Monbus... Curreu-vos-ho.

 No permetin que ens currin a hòsties consagrades, a naltros... Les que sempre llavors hi estem sembrant. Hi som. I us saludem ara que algunes Madrenas i Madrenos d'arreu, les perdrem de vista i segurament preveiem i ens confirmen que grimparan en breu o s'espera que ben aviat. Tota la prudència en el votar. Aconsellem des dels estudis fora o extra universitaris.

Es preveuen i albiren forts canvis de poltrona. I es troba... Es Troba a faltar a qui als nostres cors encara hi està i romandrà Tortell Poltrona.

 Els generadors de canvi sempre estan i romandran entre nosaltres. Si us plau mantinguin la flama apagada si paguen a ENDESA. Ens importa més que tenir molta audiència. No privatitzar. 

Bona tarda... Passaran vostés de moltes maneres i formes de consum. Ho sabem! Què gris avui desperta el dia..., ara just que passa un minut de les 11.30h.

Passin doncs entre les llavors, el millor dels dies possible. I també la nit més inoblidable. Depèn de totes vosaltres i sobretot  de totes nosaltres. Les persones, eh! I siguem-ne. A'xò. De bones persones, el molt aqui no és mot que sobri. Mai... 

I ja dit això, doncs que els tornem a esperar demà, i no els hi sabem encara dir a quina hora podrem seure a escriure. En directe i en diferit, segur! Tot alhora. Assegurant-nos de boni bé poder seguir. Compartint. Tot és possible i no això que vivim encara avui. Reconeixem impossible fer-ho tot i tot i tant malament?

Cases sense gent, per als turistes; i gent treballadora sense casa. Insostenible! Persisteixin. Please! Come back to your home! Your houses and flats and your homes. We are tired of all of this turístics apartaments! No tired of all of you, no. El següent! I bé audiència estimada, cal dir que de 

7/10 are bad turistes

3/10 we're so glad to have between to all of us. Here and here. Ja jo els dejere en la pau i la calma. D'unes lectures. Millor llibres que Lectures revista. Que la Pronto seguirà sent de les venudes. La que més! 

Cal regalar-se fires i llibres i birres. Literalment.

Bona tarda. I moltes gràcies, no ens calen. Fem radiobloglliure&inc






dimecres, 17 de maig del 2023

Poesia Gastronòmica. Quatre faves abans de les eleccions

 Frescor i sabors de primavera 

 [..La vidorra són quatre faves comptades!]

Amanida de faves* amb timbal de mus d'albergínia, i vinagreta-pesto d'alfàbrega, coriandre i menta.



*Faves D.O Hortes de Vallcarca

PD: si en una pretesa democràcia el feixisme pot presentar-se a unes eleccions. No és ni serà mai democràcia. 
És el què li interessa al capitalisme.

Contra el capitalisme i el seu feixisme
Seran més de quatre faves comptades. Faves seran fins erradicar-lo.

Sembra llavors i no l'odi. Qui té un cap que funciona.

Sembra odi qui té ja molta por, quan veu que el seu capitalisme està a les últimes.




dissabte, 13 de maig del 2023

Yambae i amazic


 Escolta'm, tu.
 I si, tu...
Personeta, que encara que ets petita
Et sentis nen o et sentis nena
Sempre sigues tot quan i com tu vulguis 

Escolta! Tu... Si tu!
Tu i totes les persones, escolteu!
Les que encara sou
Personetes petites, sobretot...
Fins i tot, podeu dir als grans
'jo no sóc nen ni nena. M'agrada més dir 
Jo sóc sols una personeta'.

Tu, com tota aquella persona que ho vulgui
Si us sentissiu a'xí, o a'xà
I a més ho voleu dir
Podem tant les persones  grans 
com les personetes petites
Com tu i com  tota persona del món mundial
'Tenim totes el dret a dir 'No seré com tu, ni el què tu creus que i com s'ha de ser...'

Si t'ho creus o ho penses. Pensa-hi bé... 
p'rò
-no serem definits, a'xò ha de ser un dret!-.
I podem i pots
Exercir-lo! És un deure
El respecte.

T'imagines...?
Aprendre a exigir que us respectin 
Personetes tal com sou?
Serem com som.
...P'rò en serem de bones persones?
Les grans i adultes?
 Anem com anem i ens va com ens va!
 [...]

Doncs, persones i personetes
Doncs que
Si a caseta vostra hi passen coses dolentes
O si tens ganes que els grans
Pare i mare o bé
 mare i pare
O si tens pare i pare
O tens mare i mare
O si saps com, o què
 i per què va passar

Esteu soles tu i la teva mare?
[...]
Tu personeta davant dels grans estàs o et sents sol i trist?

Explica-ho a la mestra
Sols a aquella que estimis molt 
I t'estimi a tu
O molt tu a ella o ell i ella o ell a tu...

O digues-li a la família més maca del teu millor amic o amiga...
Aquelles teves amistats
Que potser a casa els i les saben 
Estimar, 
 Tal com a tu t'agradaria ...

Digue-ho, doncs
Si vols,  i tu pots fer-ho, 
. No en dubtis ni tinguis por
És clar...

 A un veí del barri a qui
No saps per què...
 l'estimes com estimes al teu avi.
Corre fins la botiga on et tracten superbé i et somriuen i pregunten...

Si a la casa on vius hi passen coses dolentes,
No et callis, explica-ho 
Quan i com puguis
I a qui respectis molt
I estimis més encara. Parla-hi!
Aquella persona que sempre escolta
Perquè  respecta i estima la vida.

El teu pare no pot picar-te
No pot insultar-te, ni fer-te sentir 
... que tu no vals res. 
Es mentida!

Ell no ha d'estar manant a la mare 
fer-li fer-ho tot ella i ell no pas, no fer res...
No pot ningú obligar-te a tu, a ajudar-la. Tu ja ho deus fer!

O bé, allò tant lleig que passa
Que...
Si pica a la teva mare,
Si us fa sentir, a més, viure una vida molt trista
i pesada
No corris a la Policia. No en saben fer res!

Parla sobretot amb la teva mestra
La de la teva escola escoleta
Sols a aquella a qui més 
Tu respectis i l'estimis.

No sentis vergonya
 si no hi passen coses boniques
 a casa teva...
Segurament al teu pare -sobretot-
Li han faltat oportunitats per a voler ser Una bona persona.
I deu tenir l'ànima trencada
 O el cor podrit.
Però no pot picar-te
Ni a tu ni  a ningú, 
ni  fora ni dins de casa.

No pot insultar 
a la mare ni a cap fill o filla.
No pot oblidar ni descuidar de cuidar-te
I si  la mare no ho fa tampoc,
No en sap ni és bona amb tu...;
 persona ès, ni bona ni dolenta.
Dues persones grans, en són amb greus problemes.
 Pobres, oi?
Si és curt de gambals el pare
Res no va bé...

No ha llegit un sol rastre de llum
S'ha cregut aquelles mentides barroeres,
Com que els homes no ploren
Que no cuinen o 
Que sols quan volen, es fan sense ser-ne 
xefs de cuina;
Els putos amos o els jefes 
O si fan feines que no els hi agraden...
A voltes agradeixen i insulten.

En les vostres vides
No hi ha d'estar ningú
Que no cuida i acompanya.
I a més a tu, personeta
Pretén ensenyar-te
Com ser bona nena o bon nen
 i com has de comportar-te 
Segons si ets nen o segons si ets nena.

Tot és mentida. No pot dir res d' allò del què no en sap... Res de res!
Tu pots dir o sentir com et sents i diguis.
Que no vols ser així,
Que tu ja saps que els grans
No sempre saben ni cuidar-se
Ni cuidar de vosaltres.
Fills i filles.

Igual  a la mare
Que també li pot passar...
No saber escoltar ni cuidar.

I si no ho poguessis explicar
Jo et vull animar a que trobis la manera
de com fer-ho...
Moltes persones us volem escoltar i ajudar.
Perquè potser amb la teva mare
 et pot passar igual. És normal que estiguis trista 
Personeta, tristesa la pots escriure.
Una carta.
 N'hi ha tota una/ unes humanitats que volem un món per a totes les persones/personetes.
Viure amb l'alegria que regala la vida.

Qui
No t'escolta
No té temps ni ganes
Ni forces
 i si també et piquen a l'escola
T'insulta o et fan com el pare...
sigui qui sigui
O bé si és un mestre d'escola qui fa coses lletges
O si a catequesis o si a l'esplai
O els amics i amigues a la teva escola

Si no et sents bé
O et fan coses que tu no vols
A les persones a qui estimis més
Els hi pots explicar.
No cal que et siguin familiars.

Però mai dels mai
Han de passar-te coses dolentes a casa,
ni enlloc...
No totes les persones i personetes
Tenen la sort de que els saben cuidar
I ben poca gent sap estimar
Ni els agrada de cuidar.
Però ben poques personetes poden ser
tant i tant valentes com tu...

Que si ho vols, pots
Explica'ns si no et sents bé.
Al barri fem poble
I escola
Una escola que ens cuidarà la vida.

I haurem de fer tornar a l'escola
A qui li faci falta aprendre.
Tenim obligació d'aprendre a cuidar.
Qui pica, no ha aprofitat l'escola
ni la vida... Tant bonica com n'és!

I farem que hi tornin,
A l'escola i a la vona vida.
I tu amb un somriure
Tal i com et mereixes
Tu ... Tens dret a Ser!
I totes les bones persones
Ens ajudem. Ho sabíes?
Això fa una bona escola...

Oi, que sí?
Explica'ns també tot el que vulguis
També la recepta que fa el pare
O la de la mare...
O explica'ns un acudit o un conte
O les llegendes de l'àvia
O el somriure de l' avi
O la companyonia de les personetes
Siguin tiets o tietes. O veïns i veïnes!

O els teus somnis explica'ns,
O si necessites riure
Fem el ximple! 
Baixa al parc o la plaça.
Hi ha personetes com tu
Persones joves, adultes i  
Estima a les nostres persones grans.
Farem una terra de Graaans...
Graans personetes. Com tu!

A mi de petit també em va passar.
Avui ensenyo a explicar-ho.
A persones i personetes com tu.
Fes-ho. La vida ensenya!









dilluns, 8 de maig del 2023

Poesia Gastrònomica. Onomatopeies


POESIA GASTRONÒMICA. 
Deconstrucció i composició del pas a pas  i a cada Pla, ... Pla del PLAT.

The sounds of the flavors and 
                 ...the games of enjoying all your meals.

 

A Poemdish... please!

Bacallà, sobre timbal de parmentier de patata, salseta de tomaquet i cansalada i un niu de porro cruixent.


La poesia gastronòmica està i ve, carregada de present i d'onomatopeies...

        Les relacionades amb el gust i els sabors Umami.



Certament, em celebro.

Cuino&comparteixo

💋🤩😍🥰🥰😍🤩💋









diumenge, 7 de maig del 2023

Poesia Gastronòmica. harira i escudella. Mediterrània

Bol de harira, amb llit de llegums i borifarra.




























A priori resultaria fàcil creure o titllar aquest plat, com una provocació blasfèmica, quasi.

De cap de les maneres...

Al cap i al meu record i experiència hi rau on he nascut (harira) i on he crescut (escudella). Dos plats, dues receptes, dos brous amb tall i xixa. Hores i hores a foc bullint, bullint.

És la meravella del mestissatge cultural. És l'apreci a les receptes i la cuina. A la fusió degut a les experiències vitals.

En la meva vida no he escollit res. He nascut amazic del Rif. I visc i sóc català de comarques, crescut al Berguedà. I sense haver escollit ni una cosa ni l'altre, no podia tenir major o millor i una gran sort. Ha estat i és la meva gran fortuna decreixentista. No són meitats. Sóc 100% ambdues coses. I+!